Entrades

La Comissió ha presentat un full de ruta europeu per aixecar progressivament les mesures de confinament adoptades com a conseqüència del brot de la COVID19. Les mesures extraordinàries adoptades pels Estats membres i la UE estan donant resultats, ja que han alentit la propagació de virus i salvat milers de vides. Aquestes mesures suposen un enorme cost per a les persones, la societat i l’economia, i no poden durar indefinidament.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha declarat que “la nostra prioritat absoluta és salvar vides i protegir els ciutadans europeus contra el coronavirus. Al mateix temps, és el moment de mirar cap al futur i de centrar-se en la protecció dels mitjans de subsistència. Tot i que les condicions als Estats membres segueixen sent molt diferents, tots els europeus es pregunten amb raó en quin moment i en quin ordre podran aixecar-se les mesures de confinament.” Von der Leyen ha afegit que “la Comissió ha elaborat un catàleg d’orientacions, criteris i mesures que sentin les bases per a una acció reflexiva. La força d’Europa resideix en el seu equilibri social i econòmic. Junts aprenem els uns dels altres i ajudem a la Unió Europea a sortir d’aquesta crisi”.

Per la seva banda, la comissària de Salut i Seguretat Alimentària, Stella Kyriakides, ha manifestat que “la tornada a la normalitat després del confinament pel coronavirus exigirà un enfocament acuradament coordinat i europeu entre els estats membres, basat en la ciència i en l’esperit de solidaritat. És crucial que els nostres sistemes d’assistència sanitària comptin amb capacitat suficient per tractar el nombre creixent de casos nous, que puguem disposar de medicaments i equips essencials i que implantem una àmplia capacitat per a realitzar proves i efectuar rastrejos. Sabem que aquest camí serà llarg i progressiu i que les conseqüències d’aquesta crisi sanitària sense precedents seran duradores. Fins que es descobreixin tractaments eficaços i una vacuna haurem d’aprendre a viure amb aquest virus. Però Europa tornarà a aixecar-se, junta i unida. Aquest és l’únic camí”.

El full de ruta europeu estableix els següents principis fonamentals:

  • El moment en què es prenguin les mesures és essencial i s’ha de basar en els criteris següents:
    • Criteris epidemiològics que demostrin que la propagació de la malaltia ha disminuït considerablement i s’ha estabilitzat durant un període prolongat.
    • Capacitat suficient de sistema sanitari, tenint en compte la taxa d’ocupació de les unitats de cures intensives, la disponibilitat de personal sanitari i de material mèdic.
    • Capacitat adequada de seguiment, inclosa la capacitat de realitzar proves a gran escala per detectar i aïllar ràpidament a les persones infectades, així com la capacitat d’ubicació i rastreig.
  • Cal un enfocament europeu, un marc comú basat en els elements següents:
    • Criteris científics amb la salut pública com a prioritat principal, sent conscients, a el mateix temps, que posar fi a les mesures restrictives implica equilibrar els beneficis per a la salut pública amb els efectes socials i econòmics.
    • Coordinació entre els Estats membres, per evitar efectes negatius.
    • Respecte i solidaritat. Això és essencial tant per als aspectes relatius a la salut com per als aspectes socioeconòmics. Com a mínim, abans d’aixecar les mesures, els Estats membres han de notificar-se mútuament i a la Comissió aquesta decisió en el moment oportú i tenir en compte els seus punts de vista.
  • L’eliminació gradual del confinament requereix mesures d’acompanyament:
    • Recollida de dades harmonitzades i desenvolupament d’un sistema sòlid d’informació i traçabilitat dels contactes, amb eines digitals que respectin plenament la privacitat de les dades.
    • Ampliació de la capacitat de realitzar proves i harmonització de les metodologies corresponents.
    • Augment de la capacitat i de la resiliència dels sistemes nacionals de salut, en particular per fer front a l’augment previst de les infeccions després de l’aixecament de les mesures restrictives.
    • Manteniment del reforç de les capacitats en matèria d’equips mèdics i de protecció individual.
    • Desenvolupament de tractaments i medicaments segurs i eficaços, així com el desenvolupament i ràpida introducció d’una vacuna per posar fi al coronavirus.

En aquestl full de ruta també hi trobem recomanacions que els Estats membres han de tenir en compte per a planificar l’aixecament de les mesures de confinament:

  • L’acció ha de ser gradual: les mesures han de aixecar-se en diferents fases, i s’ha de deixar passar un temps suficient entre elles per mesurar la seva repercussió.
  • Les mesures generals han de substituir progressivament per mesures específiques. Per exemple, protegir els grups més vulnerables durant més temps; facilitar el retorn gradual de les activitats econòmiques necessàries; intensificar la neteja i desinfecció periòdiques dels transports públics, botigues i llocs de treball; substituir els estats d’alarma generals per intervencions específiques de les administracions, etc.
  • Els controls a les fronteres interiors han de suprimir-se de forma coordinada.
  • La reactivació de l’activitat econòmica ha de ser gradual. La totalitat de la població no ha de reincorporar-se al lloc de treball a el mateix temps.
  • Les concentracions de persones s’han d’autoritzar progressivament, atenent a les especificitats de les diferents categories d’activitats, com ara:escoles i universitats;activitat comercial; restaurants i cafeteries) amb possible gradació;concentracions massives.
  • S’han de mantenir els esforços per prevenir l’expansió de virus, amb campanyes de sensibilització per animar la població a mantenir les sanes pràctiques d’higiene i el distanciament social.
  • L’acció ha de ser objecte d’un seguiment continu i cal estar preparats per a la tornada a mesures de confinament més estrictes si fos necessari.

De forma paral·lela, és necessari planificar la recuperació, mitjançant la revitalització de l’economia pel camí del creixement sostenible. Això inclou facilitar una doble transició cap a una societat més ecològica i digital, i extreure totes les lliçons de la crisi actual per a la preparació i la resiliència de la UE.

La Comissió elaborarà un pla de recuperació, basat en una proposta renovada pel pròxim pressupost a llarg termini de la UE (marc financer plurianual) i en el programa de treball actualitzat de la Comissió per a 2020.

A hores d’ara proliferen els rumors i la desinformació en l’àmbit de la salut, en particular sobre la COVID19. És important que els ciutadans es refiïn únicament de les fonts autoritzades per obtenir informació actualitzada sobre el brot de COVID19. I és per aquest motiu que la Comissió Europea ha posat en marxa la pàgina web Lluita contra la desinformació”.

Des de la Comissió Europea es treballa per a combatre la desinformació a través d’una estreta cooperació amb les plataformes online. Per aquest motiu, ens animen a promocionar les fonts autoritzades, a degradar els continguts que hagin estat verificats i resultin ser falsos o enganyosos, i a suprimir els continguts il·lícits que puguin ser perjudicials per a la salut.

Podeu accedir a la pàgina web clicant aquí

La Comissió Europea ha presentat aquesta setmana els seus objectius per completar la feina engegada pel president Juncker en el seu discurs sobre l’Estat de la Unió del setembre i una sèrie d’iniciatives de cara al futur abans que acabi el seu mandat el 2019.

Resultats concrets: passar de les propostes a la pràctica
«Europa s’està recuperant amb força i hem d’aprofitar aquest nou impuls. Ara la prioritat ha de ser passar de les propostes legislatives a la normativa i a la pràctica. Com abans enllesteixin la seva feina el Parlament Europeu i el Consell, abans collirem els beneficis de tots els nostres esforços», ha declarat el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker.

En paraules del vicepresident primer, Frans Timmermans: «El programa de treball de la Comissió garantirà que Europa es pugui concentrar en allò en què l’actuació europea pugui tenir més valor afegit. La Unió Europea no serà jutjada pel nombre de directives i reglaments que puguem aprovar, sinó pels resultats concrets que les nostres polítiques oferiran a ciutadans i empreses».

La Comissió vol oferir resultats i per això recupera 66 propostes prioritàries que estan pendents i que han estat presentades en els últims dos anys, perquè puguin ser ràpidament aprovades pel Parlament i pel Consell.

Una Europa més unida i més forta més enllà del 2025
D’altra banda, el programa de treball presentat inclou vint-i-sis noves iniciatives, tant mesures legislatives específiques en àmbits polítics prioritaris, com altres actuacions amb molta més perspectiva de futur de cara al 2025 i encara més enllà.

La Comissió continuarà treballant en iniciatives per impulsar l’ocupació, el creixement i la inversió, per enllestir el mercat únic digital, la unió energètica, la unió de mercats de capitals, la unió econòmica i monetària i la unió bancària. A més, una iniciativa sobre la fiscalitat de l’economia digital, un paquet de mesures sobre justícia social i una proposta per millorar la cadena alimentària a la UE contribuiran a fer el mercat interior més just, amb una base industrial enfortida. També es proposa l’adopció de més mesures per completar la unió de la seguretat (per exemple, en la lluita contra el terrorisme), per afrontar l’enorme pressió migratòria i millorar el mecanisme de protecció civil de la Unió.

A partir del 30 del mes de març del 2019, la Unió Europea passarà a tenir vint-i-set estats membres i, per tant, és el moment de donar forma a una Europa més unida, més forta i més democràtica, va concloure Juncker tant al debat del setembre com ara, a la presentació de les prioritats de la Comissió.

Tarragona s’uneix aquest cap de setmana a la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni amb una programació especial d’activitats amb les quals es vol apropar el patrimoni i donar a conèixer la història i evolució de la ciutat als habitants i visitants. Amb motiu de les jornades, la manifestació cultural més participativa i més important d’Europa, l’Ajuntament de Tarragona ha programat diverses activitats: Jornades de portes obertes al Museu i Necròpolis Paleocristiana i al Museu Nacional Arqueològic o un recorregut pel camí de ronda entre les platges de la Móra i la Llarga, que organitza el Museu d’Història.

Una mar de patrimoni
Sota aquest títol s’emmarquen les activitats que han organitzat conjuntament el Museu d’Història i el Museu del Port de Tarragona. La visita guiada “Entre cales i pins deixaren senyals” entre les platges de la Móra i la Llarga es farà els matins de dissabte i diumenge a les 9 hores, i servirà per apreciar l’empremta humana en diversos moments històrics en aquest tram del litoral.

El dissabte a les 21 h, el Museu del Port de la ciutat acollirà el concert de petit format “Vent de dalt” a càrrec de la compositora i cantant tarragonina Mariona Forteza, acompanyada del guitarrista Carlos Garrido, amb un repertori que inclou temes dedicats a Tarragona i al mar. I diumenge al matí, també organitzat pel Museu del Port, es farà una passejada per la part baixa de la ciutat guiada pel catedràtic d’arqueologia clàssica de la Universitat Rovira i Virgili, Joaquín Ruiz de Arbulo, per conèixer diferents indrets on s’han evidenciat vestigis del port romà i la seva activitat. Consulteu aquestes activitats aquí.

I a la resta de la província…
A més a més, palaus, monestirs, jardins, castells i fàbriques, entre altres edificis històrics a tota la província de Tarragona, obriran les seves portes aquest cap de setmana, durant les Jornades Europees de Patrimoni. La programació especial inclourà, per exemple, jornades de portes obertes al patrimoni històric de Calafell, visites guiades a espais com el castell d’Escornalbou o el call jueu de Falset, o un taller sobre plantes medicinals medievals a Calafell. Totes les propostes, que teniu agrupades en aquest enllaç, són gratuïtes i obertes a tota la ciutadania, només cal inscripció prèvia.

Les Jornades Europees del Patrimoni són una iniciativa conjunta del Consell d’Europa i la Comissió Europea. Es tracta de la manifestació cultural europea més participativa i més important en relació al patrimoni: cada any s’organitzen a tota Europa més de 70.000 actes per tal de contribuir a la difusió del patrimoni comú i la necessitat de preservar-lo i protegir-lo.

L’INS Campclar de Tarragona ha aconseguit el premi European Language Label Award 2017 pel projecte “Fit for Work in Europe” a un dels quatre millors projectes d’innovació en ensenyament i aprenentatge de llengües. El premi és un reconeixement a l’esforç d’aquest centre per tal que els alumnes aprenguin llengües amb mètodes originals.

El projecte Erasmus+ “Fit for Work in Europe” es va desenvolupar en llengua anglesa, però a més durant 3 anys els alumnes del centre que hi han participat han pogut entrar en contacte amb altres llengües com el francès, l’alemany, el polonès i l’hongarès, mitjançant cursets d’idiomes als diferents països que van visitar.

“Seguirem treballant en projectes europeus”

El premi es va entregar a Varsòvia (Polònia) i va ser recollit per la coordinadora polonesa del projecte, Elzbieta Zadrozniak, professora de llengua anglesa de l’institut II Liceum Ogólnokształcące z Oddziałami Dwujęzycznymi im. św. Królowej Jadwigi, i la seva directora. “Aquest premi suposa un gran reconeixement per part de la Comissió Europea al nostre projecte, del qual ens sentim molt orgullosos”, va explicar. A l’acte de recollida del premi es va fer la presentació del projecte amb la projecció del tríptic i del tràiler, ambdós realitzats per alumnes participants.

A l’acte de recollida del premi es va fer la presentació del projecte amb la projecció del tríptic i del tràiler, realitzats pels alumnes participants.

Des de l’INS Campclar, declaren que “aquest premi ens dóna una gran força i motivació per seguir treballant en projectes europeus Erasmus+ com hem fet fins ara”.

L’European Language Label Award 2017 és un reconeixement de la Comissió Europea a les activitats i projectes innovadors en el camp de l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües.

Cada setembre, el president de la Comissió Europea dóna el tret de sortida al curs polític europeu amb el debat sobre l’estat de la Unió, que s’ha celebrat avui dimecres al Parlament Europeu. El discurs d’avui del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, s’ha pogut seguir a través de web streamingFacebook i a Twitter, amb el hashtag #SOTEU. El debat ja es va obrir previament a les aportacions dels 500 milions de ciutadans que formen part de la Unió Europea, també els tarragonins, que van poder emplenar un qüestionari, que la Comissió Europea va posar a la seva disposició.

Enguany, el discurs del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, prenia especial rellevància pels reptes que afronta la UE després del Brexit, i en matèria de seguretat i lluita contra el terrorisme després dels últims atemptats a Barcelona i Cambrils.

“Un sol capità” per a la Comissió i pel Consell

El debat sobre l’Estat de la Unió (SOTEU per les seves sigles en anglès) ha començat a les 9 h amb unes paraules a càrrec del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, i ha seguit amb el discurs de Jean-Claude Juncker, per acabar amb les intervencions dels líders dels vuit grups al Parlament Europeu i altres eurodiputats.

Durant el seu discurs, Juncker ha fet balanç de la gestió de l’executiu comunitari durant l’últim any i ha fet algunes propostes molt concretes. Sobre el funcionament de la Unió, per exemple, la seva idea és unificar en una sola figura les presidències de la Comissió Europea i del Consell perquè “Europa tingui un sol capità” i sigui més fàcil d’entendre per als ciutadans.

També ha parlat sobre els nous reptes de seguretat davant el terrorisme i la crisi migratòria que viu el continent: “Europa és i ha de ser el continent de solidaritat on aquells que fugen de la persecució puguin trobar refugi.” I ha agraït a Itàlia la seva feina “incansable i noble”: “Itàlia està salvant l’honor d’Europa en el Mediterrani”. En la mateixa línia, s’ha referit al Cos Europeu de Solidaritat: “Estic particularment orgullós dels joves europeus i del Cos de Solidaritat europeu”.

Una Europa més forta i més unida
Des del debat de 2016, hi ha hagut importants canvis polítics, com el Brexit i la futura sortida del Regne Unit, que segons Juncker “no és el final de tot”. En contrapartida, el president de la Comissió aposta per l’entrada d’altres països membres a l’euro i una Europa més unida en el futur: “Ara és el temps per construir una Europa més forta, més unida i més democràtica per 2025”.

El curs polític europeu comença aquest 13 de setembre amb el debat sobre l’estat de la Unió. Un debat on es decidirà el futur de la Unió Europea en els anys vinents i que està obert a les aportacions dels 500 milions de ciutadans que formen part de la Unió Europea.

Els tarragonins també poden traslladar la seva visió sobre el futur d’Europa emplenant aquest qüestionari. Les aportacions poden servir per al discurs sobre l’estat de la Unió, que pronunciarà el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, davant el Parlament Europeu i on exposarà la seva visió d’Europa per al 2025.

El debat es fa cada any, però en aquesta edició pren especial rellevància, ja que Europa es troba en un context de canvi del panorama polític i econòmic, amb el Brexit al centre del debat i també els problemes en matèria de seguretat i lluita contra el terrorisme. Davant aquest context, la resposta de la UE ha de garantir un futur segur, pròsper i integrador per a Europa. En aquest sentit, la Comissió Europea ha plantejat en el Llibre Blanc sobre el futur d’Europa, que es va presentar al març, cinc escenaris possibles per al futur europeu:

  • Escenari 1: Seguir igual. La UE dels 27 se centra en el compliment de les directrius que va presentar Jean-Claude Juncker a la Comissió en ser escollit president el 2014.
  • Escenari 2: Només mercat únic. La UE dels 27 se centra gradualment en el mercat únic en no arribar a acords els diferents Estats membres en altres àmbits.
  • Escenari 3: Els que volen fer més, poden fer més. La UE dels 27 segueix funcionant com fins ara, però permet als Estats membres que ho demanin una major col·laboració en àmbits específics, com defensa, seguretat interior o temes socials.
  • Escenari 4: Fer menys, però ser més eficients: L’atenció se centra a augmentar i accelerar actuacions en determinats àmbits escollits com a prioritaris i deixa de banda altres que no ho són.
  • Escenari 5: Fer molt més i conjuntament. Els estats membres decideixen compartir més competències, recursos i decisions en tots els àmbits.

Per seguir el debat minut a minut

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, pronunciarà el discurs el 13 de setembre i es podrà seguir a través de web streaming amb traducció simultània al castellà. També s’ha creat un esdeveniment de Facebook, on es podrà debatre amb altres usuaris, i a Twitter es podrà seguir i participar amb el hashtag #SOTEU.

Tens previst viatjar per la UE aquest estiu? Ja no hauràs de patir per la factura del teu telèfon mòbil! I és que aquest dijous finalitza el roaming a la UE, és a dir, que les persones que utilitzin la targeta SIM d’un Estat membre de la UE on resideixen (o amb el qual mantenen vincles estables) i viatgin a un altre dels 28 països de la UE ja poden utilitzar el seu dispositiu mòbil de la mateixa manera que ho farien al seu. Els usuaris que estiguin dins d’aquestes condicions pagaran els preus del seu país d’origen en fer trucades, enviar missatges de text o navegar per la xarxa amb els seus dispositius mòbils.

Alguns detalls

Cal tenir en compte que l’eliminació dels sobrecostos per itinerància afecta tots els Estats membres de la UE, així com els de l’Espai Econòmic Europeu, com són Islàndia, Noruega i Liechtenstein, però hi continuarà havent roaming a Andorra, Suïssa o El Vaticà.

A partir d’avui, doncs, realitzar trucades des de qualsevol Estat membre costarà el mateix que a l’Estat d’origen, i rebre trucades, que fins ara costava diners, serà gratuït. Tampoc tindrà costos addicionals navegar per internet o utilitzar aplicacions de missatgeria instantània com WhatsApp o Telegram.

En aquest sentit, però, s’ha de vigilar també amb el que la UE considera “abusos” o un ús fraudulent de la desaparició del roaming, és a dir, aquells usuaris que es vulguin aprofitar de la situació per pagar menys contractant una companyia d’un altre Estat membre. Així, els beneficis es contemplen per viatges de feina, vacances… No per a estades llargues de més de 4 mesos.

Per a més informació podeu consultar aquest enllaç.

La Comissió Europea ha proposat un pressupost de 341,5 milions d’euros per als pròxims tres anys i una base jurídica específica per al Cos Europeu de Solidaritat. Així es contribuirà a consolidar la iniciativa i a crear més oportunitats per als joves. De fet, es preveu que des d’ara i fins a finals del 2020 hi puguin participar uns 100.000 joves. D’aquesta manera, a més d’oferir voluntariat, pràctiques i llocs de feina, el Cos Europeu de Solidaritat també posarà a disposició dels participants l’oportunitat de crear els seus propis projectes de solidaritat o de presentar-se voluntaris com a grup.

Durant una primera fase, que es va posar en marxa el passat mes de desembre, es van mobilitzar vuit programes diferents per tal d’oferir oportunitats de voluntariat, pràctiques o llocs de feina en el marc del Cos. Ja s’hi han apuntat més de 30.000 joves i els primers ja han començat les seves activitats a les seves destinacions.

Pel que fa al tipus d’activitats que s’oferiran a partir d’ara hi ha:

  • Les col·locacions solidàries donaran suport als joves per a la realització d’activitats de voluntariat durant un període de fins a 12 mesos, períodes de pràctiques normalment de 2 a 6 mesos, i llocs de treball, de conformitat amb la legislació nacional pertinent, de 2 a 12 mesos.
  • Els equips de voluntariat permetran que grups de 10 a 40 joves voluntaris de diferents països aconsegueixin obtenir, conjuntament, un resultat durant un període de 2 setmanes a 2 mesos.
  • Els projectes de solidaritat permetran a petits grups d’almenys 5 participants crear i aplicar projectes de solidaritat a escala local, per la seva pròpia iniciativa, durant un període de 2 a 12 mesos.
  • Les activitats de creació de xarxes contribuiran a atraure acabats d’arribar al Cos Europeu de Solidaritat, permetran l’intercanvi de bones pràctiques, proporcionaran un suport posterior a la col·locació i establiran xarxes d’antics alumnes.

Totes aquestes accions oferiran als joves de tot Europa noves oportunitats per a implicar-se en activitats solidàries que facin front a reptes socials i reforcin les comunitats. Paral·lelament, contribuiran a millorar les capacitats i competències que els joves necessiten per al seu propi desenvolupament personal i professional, al principi de les seves carreres.

Antecedents

Aquesta proposta es produeix en el moment de la celebració del 30è aniversari d’Erasmus, que va començar com un modest programa d’intercanvi d’educació superior i que, actualment, sota la denominació d’Erasmus+ ofereix una àmplia gamma d’oportunitats d’aprenentatge en diferents àmbits.

Per a més informació, pots consultar la pàgina de Facebook del Cos Europeu de Solidaritat i també inscriure-t’hi!

La Comissió Europea (CE), el Banc Europeu d’Inversions (BEI) i l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) han presentat aquest matí a Tarragona les oportunitats que ofereix el Pla d’Inversions per a Europa. Conegut també com a Pla Juncker, preveu mobilitzar 500.000 milions d’euros d’aquí al 2020 i podria beneficar fins a 580.000 pimes a Catalunya. Per això, les institucions implicades animen els empresaris a treure’n el màxim profit presentant projectes innovadors que puguin obtenir finançament.

L’acte, organitzat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i el BEI, amb el suport d’Europe Direct Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, ha tingut lloc a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Tarragona, i forma part d’un seguit de jornades programades a diverses ciutats d’Espanya per tal d’explicar als empresaris, sobre el terreny, com es poden presentar projectes i aconseguir el finançament necessari per estimular l’economia i l’ocupació al seu entorn.

Aquest dijous, entre altres, hi han participat el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas; el  cap de l’oficina del grup BEI a Espanya, Alberto Barragán; el delegat del govern de la Generalitat a Tarragona; Òscar Peris; el regidor d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, Francesc Roca; la sotsdirectora d’Estratègia i Avaluació de l’ICO, Rosario Casero; i el membre del comitè executiu de la Cambra de Tarragona, Lluís Colet.

Tarragona, un territori amb futur

Tarradellas, el primer a intervenir, ha apuntat que “el Pla d’Inversions per a Europa és una proposta concreta per aconseguir una de les prioritats de la comissió Juncker: el creixement econòmic i augment d’ocupació”. A la vegada, ha destacat el caràcter innovador i obert de l’empresariat català i ha animat els empresaris “a treure el màxim profit d’aquest pla presentant projectes amb un alt valor afegit”.

En la mateixa línia, però en clau tarragonina, Òscar Peris ha indicat que “el Camp de Tarragona és un territori pròsper, amb un pol petroquímic i un port molt importants, tot i que afectats per mancances d’infraestructures”. Així mateix, ha remarcat que “les pimes són molt importants pel creixement econòmic del territori”.

“Treballem per millorar l’entorn empresarial a Europa. El Pla d’Inversions es basa a millorar el marc d’inversió, fer que el finançament arribi a l’economia real i mobilitzar el finançament per a la inversió”, ha explicat Westman, per la qual cosa “ofereix a les pimes una gran oportunitat per impulsar els seus negocis”.

Cal recordar que el BEI és un instrument de la UE per a aplicar les seves polítiques, i que només finança projectes que són sostenibles en el temps i amb el medi ambient. Així, Barragán ha detallat que els sectors prioritaris per a ells són les pimes, les infraestructures, les iniciatives de lluita contra el canvi climàtic i també aquelles lligades a la innovació.

Finalment, Casero ha exposat que “la Comissió posa finançament, però cal que els privats també contribueixin”. Així mateix, ha recomanat a les start-ups “que no vagin al banc per a buscar finançament, sinó que busquin una societat gestora de capital de risc”.

A la recerca de la innovació empresarial

El Pla d’Inversions per a Europa es va posar en marxa el 2015 amb l’objectiu de donar resposta a la caiguda en la inversió que va provocar la crisi econòmica. S’adreça tant a les pimes com a grans empreses, així com a institucions i d’altres organismes públics i privats, i ofereix garanties de finançament per tal d’impulsar la inversió pública i privada i, alhora, permet donar visibilitat a projectes innovadors i estratègics d’arreu d’Europa, proporcionar assistència tècnica i aconseguir que la liquiditat arribi a l’economia real.

De fet, la manca de liquiditat és un dels problemes que més afecta les pimes. El Pla d’Inversions per a Europa vol contribuir a resoldre aquesta situació proporcionant finançament en forma de crèdits del BEI a aquells projectes que tenen un valor afegit important i ajuden a generar creixement i ocupació però que, pel seu nivell de risc, es troben amb dificultats per finançar-se a través de les vies habituals. La innovació i  la producció sostenible són un factor clau a l’hora de seleccionar els projectes.

Objectiu: mobilitzar 500.000 milions d’euros a tota la UE

Des que es va posar en marxa el Pla ja s’han aprovat 45 operacions a Espanya, amb un finançament de 4.000 milions d’euros a càrrec del BEI. Un finançament que permetrà atraure inversions complementàries públiques i privades i que mobilitzarà, en total, 27.800 milions d’euros. Al conjunt de la UE, el Grup BEI ha aprovat fins a 477 projectes que representen una inversió de més de 34.000 milions d’euros i que mobilitzaran prop de 183.000 milions.

Trobareu més informació sobre el Pla d’Inversions per a Europa en aquest enllaç.

A més, també podeu conèixer testimonis d’empresaris espanyols que han aconseguit finançament a través del Pla en aquest vídeo.