Entrades

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

A diferència de la majoria dels himnes nacionals, l’himne d’Europa no és una cançó de guerra. És l’Himne de l’Alegria, una melodia de Beethoven que posa música a uns versos del poeta alemany Friedrich Schiller. En alemany, per cert, les paraules ‘pau’ i ‘alegria’ s’assemblen força (‘frieden’ i ‘freude’) la qual cosa em fa pensar que el nostre himne és una celebració de l’alegria de la pau. L’alegria d’haver canviat l’odi per la solidaritat, la ruïna per la prosperitat, la guerra per la pau. El 9 de maig, Dia d’Europa, és una bona ocasió per recordar-ho, especialment aquest any que celebrem el 60è aniversari de la signatura dels Tractats de Roma, l’acta de naixement de l’actual UE.

Fa seixanta anys els sis països fundadors de la UE van relegar els fantasmes del passat i van assentar les bases d’un projecte que no només va permetre reconstruir i portar la pau a un continent arrasat després d’un conflicte de dimensions tràgiques sinó que, al llarg dels anys, ha creat un espai de lliure circulació de persones, un mercat únic, una moneda comuna, un tribunal de justícia, un espai europeu d’educació, un Consell Europeu de Recerca que dóna suport a investigadors excel·lents i atrau talent… I allò que va començar amb sis països s’ha ampliat, ha consolidat la democràcia i ha aconseguit reunificar el continent.

Però si els èxits d’aquests 60 anys de projecte europeu són evidents, també ho és el fet que Europa afronta un conjunt de crisis simultànies que l’obliguen a replantejar-se el futur. Just quan la recuperació de la crisi econòmica es començava a sentir la Unió s’ha vist desbordada per un seguit de reptes majúsculs: la guerra de Síria i la crisi de refugiats, el Brèxit, les tensions amb Rússia, el terrorisme…

És el moment de buscar noves respostes a una pregunta que ens ha acompanyat sempre: quina és la pròxima etapa? Ningú pot donar una resposta única, perquè Europa no es pot governar a través de decrets ni dirigir des d’una ‘torre de marfil’. Com ha dit el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, “Europa no és Brussel·les, ni les seves institucions… Europa és al cor de la gent, és el sentiment que compartim un destí comú”. Per això, la qüestió sobre el futur d’Europa s’ha de sotmetre a la ciutadania.

Fa temps que participo, arreu de Catalunya, en el que anomenem ‘Diàlegs ciutadans’ i que són ni més ni menys que trobades amb la gent. Trobades per parlar amb els ciutadans i escoltar quines són les seves preocupacions, idees, queixes i inquietuds. En aquestes visites em reuneixo també amb representants d’ajuntaments, petits empresaris, estudiants… He fet més d’una trentena d’aquests diàlegs i la pregunta clau és la mateixa: quina Europa voleu?

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar al març un llibre blanc amb cinc possibles escenaris de futur per a la Unió Europea i va obrir el gran debat sobre el futur de la Unió. Ha de ser un debat obert, sense tabús, catastrofismes ni utopies. Un debat sincer i aprofundit sobre què volem que sigui la nostra unió.

Fa seixanta anys Europa va aconseguir el que semblava inabastable: convertir una successió infinita de guerres i destrucció en un llarg període de pau i prosperitat. Però aquesta Europa no és una realitat immutable. Per celebrar el Dia d’Europa, us convido a participar en aquest debat: parleu, opineu, feu-vos sentir! Europa sempre ha estat una elecció i avui ho segueix essent. I la darrera paraula l’han de tenir els ciutadans.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

El Llibre Blanc sobre el futur d’Europa suposa una proposta per a un nou inici de la Unió Europea amb 27 Estats membres. Un punt d’inflexió que s’ha posat damunt la taula en preparar en 60è aniversari de la UE, ja que mirant enrere hi ha set dècades de pau i una Unió ampliada de 500 milions de ciutadans que viuen en llibertat en una de les economies més pròsperes del món, però al mateix temps la UE ha de mirar al futur i considerar de quina manera s’hi enfronta. Així, el Llibre Blanc recull els principals desafiaments i oportunitats d’Europa durant el decenni vinent, i presenta cinc escenaris sobre com podria evolucionar d’aquí al 2025 en funció del camí que agafi.

Així, el Llibre Blanc analitza com evolucionarà Europa tenint en compte la repercussió de les noves tecnologies en la societat i la feina, els dubtes que suscita la globalització, els problemes en matèria de seguretat o l’augment dels populismes.

Escenari 1: Seguir igual

La UE dels 27 se centra en el compliment del seu programa de reformes d’acord amb l’esperit de les orientacions de la Comissió del 2014 “Un nou inici per a Europa” i de la Declaració de Bratislava, aprovada pels 27 Estats membres el 2016. De cara al 2025 això implicaria que:

  • Els europeus poden conduir automòbils autònoms i connectats, però poden tenir dificultats a l’hora de travessar les fronteres en persistir determinats obstacles jurídics i tècnics.
  • La majoria dels europeus pot travessar fronteres sense haver-se d’aturar als controls. El reforç dels controls de seguretat implica la necessitat d’arribar als aeroports i estacions de ferrocarril molt abans de l’hora de la sortida.

Escenari 2: Només el mercat únic

La UE dels 27 se centra gradualment en el mercat únic perquè no s’aconsegueixen acords els Estats membres en un nombre creixent d’àmbits. El 2025 això implicaria:

  • Travessar fronteres amb finalitats de negoci o turisme resulta difícil a causa dels controls regulars efectuats. Trobar una feina a l’estranger també és més complicat i la transferència dels drets de pensió a un altre Estat membre no està garantida. Les persones que es posen malaltes a l’estranger s’enfronten a elevades factures mèdiques.
  • Els europeus no són partidaris d’utilitzar automòbils connectats, per la manca de normes jurídiques i tècniques comunes a escala de la UE.

Escenari 3: Els que desitgen fer més, fan més

La UE dels 27 continua funcionant com en l’actualitat, però permet els Estats membres que ho desitgin una col·laboració més gran en àmbits específics. El 2025 això implicaria que:

  • 15 Estats membres estableixen un cos d’agents de policia i fiscals per a lluitar contra les activitats delictives transfrontereres. S’intercanvia immediatament la informació en matèria de seguretat, ja que les bases de dades estan plenament interconnectades.
  • Els vehicles connectats s’utilitzen àmpliament en 12 Estats membres, que han acordat harmonitzar les seves normes tècniques i la seva legislació en matèria de responsabilitat.

Escenari 4: Fer menys però de forma més eficient

La UE dels 27 centra la seva atenció a augmentar i accelerar els seus assoliments en els àmbits d’actuació prioritaris que ha triat, mentre que intervé menys en aquells en els quals percep que no aporta valor afegit. El 2025 això implicaria:

  • Una Autoritat Europea de Telecomunicacions tindrà la facultat d’alliberar freqüències per a serveis de comunicacions transfrontereres, com els utilitzats pels automòbils connectats. També protegirà els drets dels usuaris de les xarxes mòbils i Internet, en qualsevol lloc de la UE.
  • Una nova Agència Europea de Lluita contra el Terrorisme ajuda a evitar i prevenir atemptats greus mitjançant el rastreig i la senyalització sistemàtica dels sospitosos.

Escenari 5: Fer molt més conjuntament

Els Estats membres decideixen compartir més competències, recursos i presa de decisions en tots els àmbits. Les decisions s’adopten més ràpidament a escala europea i s’apliquen amb més celeritat. El 2025 això implicaria:

  • Els europeus que desitgen presentar una queixa sobre una proposta de projecte de turbina eòlica finançat per la UE a la seva zona tenen dificultats per a trobar l’autoritat responsable, ja que se’ls remet a les autoritats europees competents.
  • Els automòbils connectats es poden conduir a tota Europa de forma fluida gràcies a normes comunes clares a escala de la UE. Els conductors poden confiar que una agència de la UE farà complir les normes.

Camí a seguir

El Llibre Blanc és la contribució de la Comissió Europea a la Cimera de Roma, que tindrà lloc el 25 de març de 2017. Una trobada en què la UE no només passarà revista a allò que s’ha aconseguit des de la seva creació, sinó que analitzarà el seu futur a llarg termini.

Per a més informació, podeu consultar el Llibre Blanc en aquest enllaç, així com visitar la pàgina web La UE als 60.

melissafotoblogDurant un any, vaig participar en el projecte “Start to Voti Europe” del Servei de Voluntariat Europeu, a Bucarest.

En realitat vaig descobrir el SVE una mica per casualitat. No coneixia el programa però sempre vaig voler fer voluntariat i com m’encanta conèixer altres cultures, finalment vaig poder unir allò que era útil amb el que m’agrada.

Vaig contactar amb la meva associació d’enviament que em va explicar tot el que havia de fer, al novembre de 2013. Després d’enviar fins a 5 sol·licituds per a diferents projectes, al cap de dues setmanes em van trucar des de Romania i vam començar amb tota la paperassa per poder-me’n anar. Arribava a Bucarest el dia 1 de juny.

El meu projecte consistia en treballar amb adolescents per mostrar-los la importància de la democràcia i exercir el dret a vot en les eleccions europees. Vam treballar amb ells els diferents partits i després vam simular la celebració d’unes eleccions.

Però vaig fer moltes més coses. Aprendre romanès, fer classes de dansa, treballar amb nens d’un orfenat amb qui vam muntar una obra de teatre, i molt més. No vaig parar!

Vivíem 5 voluntaris en un petit pis. Al principi vam notar la falta de privacitat però vam aprendre a compartir i a demanar i rebre ajuda quan ho necessitàvem. Al final érem com una gran família. Va ser sens dubte el millor de la meva experiència com a voluntària.

Gràcies al SVE he crescut molt en poc temps i he descobert el que vull fer la resta de la meva vida: treballar amb nens malgrat haver estudiat periodisme. No, no va ser tot perfecte i tampoc he canviat el món però la meva manera de veure la vida ha canviat completament i espero haver contribuït a que altres persones també s’hagin plantejat canviar la seva.

No puc explicar tota la meva experiència en poques paraules perquè el SVE ha estat una de les millors experiències de la meva vida!

Melissa Rodrigues

Staiger Programa Eurodyssée

Podeu llegir més sobre el Servei de Voluntariat Europeu aquí

Photo ElisaM’agradaria parlar d’un tema poc conegut a Tarragona i al meu país, França, però que ha estat per a mi una experiència extraordinària: el Servei de Voluntariat Europeu (SVE). La Comissió Europea dóna l’oportunitat a tots els joves entre 17 i 30 anys a tenir una experiència de voluntariat a l’estranger i desenvolupar activitats en diverses àrees (social, cultural, medi ambient …). No hi ha requisits previs d’estudis o llengües, només es necessita motivació i desig d’ajudar.

Perquè vaig fer el SVE?

Necessitava un canvi a la meva vida, una pausa, després de la meva diplomatura, així que vaig buscar a Intrenet diferents oportunitats per a fer coses diferents i vaig descobrir el SVE, que era allò que exactament buscava. Necessitava obrir-me més i madurar abans d’iniciar-me a la vida laboral.

Em vaig posar en contacte amb una organització d’enviament de la meva ciutat i per sort tenien una plaça lliure a un projecte SVE amb Creu Roja de Tudela (Navarra), a Espanya. Vaig enviar la meva sol·licitud i em van acceptar ràpidament.

El meu projecte a la Creu Roja

El meu projecte a la Creu Roja va durar 7 mesos i era molt variat però com a principals activitats m’encarregava de les dones i nens refugiats i que eren acollits en els pisos d’emergència per a una temporada, donant cursos d’alfabetització, cursos bàsics d’informàtica, organitzant excursions, etc. També s’organitzaven jocs i activitats per als nens. A més, atenia els immigrants sense papers que anaven al servei judicial per a contactar amb una advocada. I també treballava amb gent gran, per ensenyar a utilitzar les noves tecnologies.

Allò que el SVE m’ha aportat!

Un munt de coses. Al començament moltes amistats. Va ser una experiència realment intercultural, amb molt d’intercanvi i descobriment personal.

El SVE també pot ser molt interessant des del punt de vista professional. Molts voluntaris opten per quedar-se al seu país d’acollida i de trobar un lloc de treball. En el meu cas, no hi havia cap connexió directa amb els meus estudis de comptabilitat, però quan vaig tornar a França vaig buscar treball en relació amb una ONG i vaig trobar una feina com a coordinadora del SVE en una organització per a joves.

Ara sóc capaç de parlar amb fluïdesa anglès i espanyol.

He après molt sobre mi i la meva capacitat d’adaptació. Després d’aquesta experiència, la por d’estar sola en un altre país ha desaparegut. Crec que aquesta és una experiència perfecta.

I després, què?

Ja fa 6 anys que vaig fer el SVE, recordo que el retorn no va ser fàcil … em va costar deixar Espanya, la ciutat on vaig viure durant set mesos i els meus amics. Es dona un cas estrany, doncs has de readaptar-te al teu propi país.

Uns mesos després vaig trobar la feina de coordinadora del SVE, on em vaig quedar 4 anys.

Fins ara ha estat l’experiència més gratificant de la meva vida! Només crec i és el cas de molts “ex-EVS”, que he agafat una malaltia que es diu “viatjar”, perquè hi ha molt a veure, descobrir i viure en aquest món!

Elisa Maziere, staiger Programa Eurodyssée

Podeu llegir més sobre el Servei de Voluntariat Europeu aquí

El Servei Voluntari Europeu (SVE o EVS) és un programa de mobilitat juvenil emmarcat en el programa Erasmus+, de la Comissió Europea. El SVE pretén desenvolupar la solidaritat, la comprensió mútua i la tolerància entre els joves, contribuint així a reforçar la cohesió social a la Unió Europea i a promoure la ciutadania activa dels joves.

Aquest programa permet als joves entre 17 i 30 anys de tenir una experiència de voluntariat en un país diferent al seu país de residència, dins d’un projecte determinat i amb una durada mínima de 2 setmanes fins a 12 mesos. Els voluntaris i voluntàries desenvolupen una activitat no remunerada i sense ànim de lucre, que es realitza a temps complet en benefici de la comunitat local. El projecte es pot dur a terme en diferents àrees: cultura, joventut, esports, serveis socials, patrimoni cultural, art, protecció civil, medi ambient, etc.

L’experiència d’aprenentatge es reconeix oficialment a través del Youthpass.

erasmuslogo_pag_57352_1El Servei Voluntari Europeu requereix l’estreta col·laboració de, com a mínim, tres actors principals:

  • L’organització d’enviament
  • L’organització d’acollida
  • El voluntari

Objectius del SVE

  • Desenvolupar la solidaritat i promoure una ciutadania activa així com un enteniment mutu entre els joves.
  • Millorar competències a nivell personal, educatiu i professional

Què no és el SVE

  • Un voluntariat ocasional, no estructurat, a temps parcial
  • Un intercanvi amb una empresa
  • Una feina; no pot substituir feines remunerades
  • Una activitat recreativa o turística
  • Un període de estudi o de formació professional en un altre país

Condicions

  • El programa cobreix les despeses bàsiques del voluntari o voluntària (viatge d’anada i tornada, allotjament, manutenció, transport local, assegurances), a més podrà gaudir d’una formació lingüística i disposarà de diners de butxaca.
  • Els voluntaris són seleccionats independentment del seu origen, ètnia, religió, orientació sexual, opinió, política, etc.
  • No calen qualificacions prèvies, determinats nivells de formació acadèmica o experiència específica.

Països on pots fer el SVE

  • Estats membres de la Unió Europea (UE) i països veïns

Video What’s EVS?

168_copiaLa pobresa energètica és la incapacitat de què una llar pugui satisfer una quantitat mínima de serveis d’energia per les seves necessitats. Aquesta incapacitat ha augmentat en els darrers anys i es deguda a 3 principals fonts: l’estat dels edificis, el preu de l’energia i els ingressos de la ciutadania. La pobresa energètica col·loca a ciutadans d’arreu de Catalunya, Espanya i Europa en un alt risc d’exclusió social. D’aquí la necessitat d’accions coordinades en aquests àmbits.

A nivell europeu existeix diferents accions i organismes que han pres consciencia sobre la problemàtica real que suposa en l’Europa del segle XXI.

La Plataforma Europea contra la Pobresa i l’Exclusió Social, creada l’any 2010 per la Comissió Europea, configura una iniciativa emblemàtica dins de l’estratègia Europa 2020 per un creixement sostenible, intel·ligent e integrador. El seu objectiu és ajudar als països de la UE a treballar per millorar la pobresa i l’exclusió social. Basa les seves mesures en 5 camps d’actuació:

  • Realitzar mesures en l’àmbit de polítiques: mercat de treball, renta mínima, sanitat, educació, habitatge i accés a comptes bancaris.
  • Utilitzar millor els fons europeus per ajudar a la inclusió social.
  • Defensar l’existència de proves sòlides del que funciona i no en matèria d’innovació de política social abans de realitzar l’aplicació global d’aquestes.
  • Col·laborar amb la societat civil per afrontar amb millor eficàcia les reformes realitzades en política social.
  • Millorar la coordinació entre les polítiques dels països membres.

La Comissió Europea, també en el marc de l’estratègia Europa 2020, proposa la creació de la Unió Energètica Europea, i la pobresa energètica és un tema inclòs en el debat. La manera més eficaç de fer front a la problemàtica és una combinació de mesures, i entre aquestes, les millores en eficiència energètica, són la solució ideal a llarg termini. La creació d’un mercat energètic comú rebaixaria el preu als consumidors i facilitaria les accions de polítiques socials en aquest àmbit.

D’altra banda, el Comitè Econòmic i Social Europeu ha realitzat l’informe Pobresa energètica per una acció europea coordinada” per prevenir i lluitar contra la pobresa energètica. Entre altres mesures, proposa protegir als ciutadans davant la pobresa energètica i impedir la seva exclusió social, així com prendre mesures per garantir que qualsevol persona a Europa tingui un accés a l’energia garantit i a preus raonables.