Un 42,61% dels més de 400 milions de ciutadans europeus cridats a les urnes a les Eleccions Europees de 2014 aloan participar per definir la composició del Parlament Europeu que ha legislat la Unió Europea (UE) els darrers cinc anys. Però de les dades de 2014 s’extreu una conclusió determinant: com més joves, més baixa la participació.
Si analitzen les xifres per edats, veurem que en els anteriors comicis europeus la participació va ser del 51,3% entre els majors de 55 anys, d’un 44,6% entre els 40 i 54 anys, un 35,2% pels de 25 a 39 anys, i només del 27,8% entre el col·lectiu de 18 a 24 anys. Com més jove era el votant, més baixa la participació en les eleccions europees, un factor que en aquesta cita electoral de 2019 es vol capgirar, fent partícips als joves de les decisions i el futur de la Unió.
Europe Direct Tarragona (EDTgn), juntament amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), porten anys apropant el debat europeu als joves universitaris tarragonins, organitzant actes diversos, entre els quals les eurotertúlies, trobades amb eurodiputats i la Simulació del Parlament Europeu, amb l’objectiu de despertar la seva curiositat amb el projecte de la UE i resoldre els dubtes sobre el futur comunitari en un moment vital del projecte comú, a les portes del Brexit i davant la necessitat de definir la nova Europa dels 27, ja sense el Regne Unit.
Valors de la UE enfront de la fi del projecte europeu
Projecció i debat sobre Europa a la URV.
Ara, a les portes d’una nova cita electoral, el 26 de maig, ho han fet sense embuts: posant als joves en la tessitura de la fi de la UE, amb un debat a la Universitat a partir de la projecció del curtmetratge La Gran Invención, que en la ficció relaciona la UE amb un pla secret de Hitler en cas de perdre la II Guerra Mundial: invasió econòmica, en comptes de militar. Un tema, l’economia, candent entre l’opinió pública europea davant les retallades impopulars dictades des del Banc Central Europeu els darrers anys.
El debat, després de la provocació, no va deixar indiferent als joves participants en l’activitat, moderada pel periodista Jordi Gil. A pesar de les “contradiccions” del projecte europeu i de la “falta d’informació” i la “complexitat” de la realitat supranacional, els joves van mostrar-se convençuts de ser ciutadans europeus en origen, per naixement, i van dir compartir els valors de la UE: dignitat, igualtat, solidaritat, ciutadania, justícia i llibertat. Entre les opinions del jove públic, els més actius van ser un noi colombià i una estudiant marroquina nascuda a Espanya. Des de la perspectiva extracomunitària va quedar clar que la UE és un exemple a seguir, un referent quant a valors i llibertat al món, del que malgrat les crítiques els joves diuen sentir-se “en un lloc privilegiat del món”.
La UE, un referent al món
Imatge de la segona de les #eurotertúlies de l’any.
La mateixa idea va marcar la segona eurotertúlia d’aquest any, on els universitaris van despatxar amb un exdirector general de la Comissió Europea, Xavier Prats Monné: “Europa és una força de llum. Qualsevol persona al món que parla de llibertat té Europa com a referent. La UE és un exemple a seguir, ens estem jugant el futur de la humanitat”. En les trobades, els estudiants es mostren més europeistes del que creuen ser, en una realitat “diversa i alhora complexa”, on la geopolítica juga un paper determinant en la visió europea: “L’experiència és molt diferent en funció del país on vius. Nosaltres no tenim la sensació que Rússia és una amenaça, com poden sentir els països de l’Est, però alhora la nostra diversitat és la nostra força”. Per Prats Monné, la construcció europea és “un procés complex, i hem de tenir clar, els pròxims anys, en l’Europa post Brexit, que “si volem anar tots junts, no es pot avançar tan ràpidament”.
L’Europa post 26M i Brexit
Col·loqui amb els eurodiputats Javi López i Ernest Urtasun amb els estudiants de la URV.
I és que les eleccions del 26M, i la configuració del nou Parlament sorgit del vot dels europeus, marcaran les polítiques comunitàries dels pròxims cinc anys. En el col·loqui organitzat a la URV amb els eurodiputats Ernest Urtasun (Els Verds) i Javi López (PSE), moderat per la responsable de l’oficina EDTgn, Marta Domènech, els universitaris tarragonins van tenir l’oportunitat de preguntar sobre els temes que els interessen i que, de ben segur, marcaran l’agenda comunitària dels pròxims anys: feminisme, immigració, canvi climàtic i el pilar social europeu com a eina fonamental per a la construcció del projecte europeu.
Contra el que moltes vegades se sol pensar, i contra el que semblen indicar les dades de participació en comicis anteriors, els joves tarragonins que han participat en les activitats de EDTgn sí que tenen interès en l’agenda europea, sí que volen formar part d’aquesta realitat complexa i sí que tenen molt a dir sobre l’Europa del futur. Una dada: 23,6 milions de joves europeus votaran per primera vegada en aquestes eleccions. El repte ara és si el diumenge 26 de maig el sentiment europeista que s’ha vist a les activitats es traduirà en un augment de la participació dels joves per escollir el nou Parlament Europeu, un vot jove que pot ser determinant per definir cap a on va Europa.
