Ruben Folgado és enginyer tècnic industrial i MBA per la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ha desenvolupat la seva carrera professional a l’empresa gasista Messer Ibèrica, on ha tingut diferents responsabilitats dins de l’àrea de producció i energia fins a assolir el càrrec de director tècnic des del 2003. A més, col·labora activament amb altres entitats relacionades amb el món de l’energia, com el Technical Board del grup Messer o el Consell executiu de l’Associació Espanyola d’Empreses amb Gran Consum d’Energia. També és vocal de la junta directiva i president de la comissió d’energia de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) des de l’any 2003. En aquest rol cal destacar els treballs d’aquesta comissió en la defensa de les xarxes tancades de distribució elèctrica com necessari element per aportar seguretat jurídica i millora de la competitivitat de la indústria química en l’entorn europeu. També representa l’AEQT en la comissió d’energia de la Federació Espanyola d’Empreses Químiques (FEIQUE).

Ruben Folgado, president de la Comissió d’Energia de l’AEQT i director tècnic de Messer.

EDTGN. La Unió Europea està apostant per una línia d’unió energètica, que en garanteixi l’abastiment, la competitivitat i la sostenibilitat mediambiental (lliure circulació, preus competitius, energies renovables i eficiència energètica). Com valoren des de l’AEQT aquesta política energètica europea?

Ruben Folgado. Valorem molt positivament totes les iniciatives i directives que tractin d’homogeneïtzar les polítiques energètiques tan dispars desplegades actualment pels Estats membres. La qüestió energètica és un tema crucial per tal de consolidar una veritable unió política i econòmica a la zona Euro. Els mercats energètics a Europa haurien de tendir a un acoblament en preu i mateixes condicions de seguretat de subministrament. Així s’assolirien similars condicions de competitivitat en un aspecte tan sensible com és l’energia. També compartim la necessària visió de fomentar l’ús d’energies que siguin respectuoses amb el medi ambient per lluitar de forma efectiva contra el repte del canvi climàtic i fomentar la reducció del consum i despesa energètica mitjançant mesures d’eficiència energètica.

EDTGN. Segons el vostre punt de vista, per on hauria de passar el futur de l’energia a escala europea?

R. F. Un dels punts que més faran avançar i de forma més efectiva la Unió Energètica seran tots els projectes d’interconnexions de xarxes elèctriques i de gas pendents d’execució. Per raons polítiques aquestes interconnexions s’han estat endarrerint els últims anys. La interconnexió de les xarxes és l’element que més ràpidament aporta l’acoblament dels preus, la millora de la seguretat de subministrament i una millor integració de les tecnologies de producció renovable. El Consell Europeu estableix com un objectiu prioritari en les polítiques energètiques que els Estats membres disposin d’interconnexions de les seves xarxes amb els països veïns d’ almenys un 10% de la seva màxima demanda l’any 2020 i d’un 15% el 2030. Com a exemple, actualment la capacitat d’interconnexió entre França i Espanya és només del 5% quan a Alemanya es multiplica per quatre aquesta ràtio d’interconnexió.

Des dels anys noranta, la participació de la indústria en el PIB dels Estats membres s’ha reduït contínuament i especialment a Espanya. Els països amb un teixit industrial sòlid han demostrat estar millor preparats per passar per una crisi econòmica de dimensions globals com la iniciada el 2008. Des de llavors, a Europa hem perdut gairebé 4 milions de llocs de treball en la indústria manufacturera. La UE ha analitzat aquest problema i té com a objectiu per als seus països membres aconseguir per a l’any 2020 una participació en el PIB de la indústria de l’ordre del 20%. Es venen sentint veus de reindustrialització o renaixement industrial a Europa des de fa temps, però aquesta política hauria de plantejar-se de forma tangible i urgent, ja que s’està perdent massa industrial cada dia en favor de zones geogràfiques amb preus de l’energia més competitius com Orient Mitjà, Xina, Àsia Pacífic i els Estats Units. Aquestes amenaces van en augment amb l’abaratiment del cost del transport marítim i noves rutes de navegació que poden posar en risc la viabilitat del teixit industrial a Europa i la pèrdua de futures inversions tan importants per la seva economia.

Compartim també la política energètica que la UE està desenvolupant per reduir la seva dependència exterior liderant la implantació d’energies renovables i autòctones en el seu mix de generació. Aquesta política energètica tan necessària a escala mediambiental a mitjà o llarg termini requereix grans inversions però a curt termini es traduirà en majors increments de preu de l’energia elèctrica. El repte d’Europa serà com gestionar aquest procés de transició energètica a curt termini perquè la competitivitat de la indústria en general no es vegi greument deteriorada per competir en aquestes condicions d’inferioritat.

EDTGN. I ja al territori, com afecta la política energètica de la UE a les empreses tarragonines? Què es podria millorar?

R. F. Els costos energètics incideixen directament en la competitivitat de l’activitat industrial. La qüestió energètica s’ha convertit en un factor decisiu a l’hora de prendre decisions per a noves inversions de la indústria en general i particularment preocupant per a la indústria química local. Davant una demanda mundial de productes químics creixent, les noves inversions estan tenint com a destinació les regions on els costos energètics són clarament més competitius. Les inversions en indústria química es decanten per altres regions del món on el preu final de l’energia elèctrica és fins a dues vegades menor, com els Estats Units o l’Orient Mitjà. I la situació és encara pitjor quan ens referim al gas natural. L’amenaça d’una producció química a gran escala amb costos molt competitius des d’aquestes regions és evident. Els alts costos energètics de la indústria química a Europa són un llast que les empreses no poden transferir als seus clients que operen en mercats globals. La sobrecapacitat productiva que es preveu per als pròxims anys provocarà el tancament o transformació de plantes químiques a Europa. És inqüestionable que les plantes menys competitives d’Europa seran les més amenaçades.

El marge de millora en el cas de l’Estat Espanyol és evident. En molts aspectes Espanya contínua sent una illa energètica. Tenim mercats més cars, volàtils i inestables que altres zones d’Europa. Els preus dels mercats majoristes espanyols són dels més alts de la zona Euro amb diferències de fins a 20 €/MWh amb països com Alemanya. Aquest és un aspecte inacceptable que hauria de minimitzar-se en els pròxims anys.

Per una altra banda es carreguen conceptes a la factura elèctrica dels consumidors industrials que corresponen a decisions polítiques. Aquests conceptes superen el 45% del cost final de l’energia. S’hauria de replantejar quins d’aquests conceptes cal carregar directament a la factura de les empreses impactant en la seva competitivitat i revisar la fiscalitat de la factura energètica dels grans consumidors tal com fan els països més industrialitzats d’Europa.

Tampoc ajuda molt a les empreses a l’hora de prendre decisions la situació d’incertesa provocada pels continus canvis regulatius.

En resum, la UE ha de desenvolupar una política energètica homogènia a tots els Estats membres amb visió a llarg termini per donar les condicions de competitivitat i d’estabilitat requerides per a la indústria per mantenir-se i atreure’n de nova.

EDTGN. Pel que fa als compromisos europeus per reduir els gasos d’efecte hivernacle o augmentar l’eficiència energètica en els pròxims anys, les empreses del territori estan fent la feina en aquest sentit?

R. F. Malgrat que els preus en el Mercat Europeu de Comerç d’Emissions han estat baixos els últims anys és un factor que obliga les empreses a controlar i reduir les seves emissions. La problemàtica sorgeix quan aquests productes que incorporen aquests costos al cost final de producció competeixen amb productes de països extracomunitaris que no l’assumeixen.

 A més a més, dins la UE existeixen regulacions que distorsionen aquests mercats d’emissions. Hi ha països europeus on es compensen aquests costos indirectes de les empreses. Aquestes pràctiques haurien de ser més homogènies per facilitar la competitivitat.

En el cas de l’eficiència energètica el camí és de llarg recorregut i no es pot deixar mai. Per part de les empreses fa molts anys que s’introdueixen millores tecnològiques i solucions d’eficiència per reduir els seus consums i, en conseqüència, la seva despesa energètica per seguir sent competitives. En aquest aspecte, la crisi econòmica ha jugat a favor d’una revisió exhaustiva dels processos per tal de minimitzar l’impacte de les despeses energètiques en el compte de resultats de les empreses.

La legislació a nivell escala en el camp de l’eficiència arriba tard i no és prou concreta. Malgrat tot, en els darrers temps el baix cost del cru i dels recursos financers han fet possible que es puguin materialitzar nous projectes d’eficiència energètica a les empreses.

EDTGN. En matèria d’innovació energètica, s’han fet avenços destacables des del territori?

R. F. En matèria d’innovació energètica la Comissió Europea prioritza la presència més gran d’energies renovables amb remuneració fixada pel mercat, el desenvolupament de xarxes intel·ligents i noves tecnologies de generació descentralitzada, que permetran als consumidors exercir un paper més actiu i promouran una millor gestió des del punt de vista de la demanda.

Els sistemes i mercats energètics a Espanya no estan prou desenvolupats per materialitzar alguns projectes d’innovació energètica. El sistema ha hagut de retallar despeses i incentius a tots els actors per tal d’equilibrar els seus comptes per la davallada del consum. L’actual legislació penalitza el desenvolupament en el camp de la innovació energètica en favor de la capacitat de generació ja instal·lada i l’ús de les xarxes. Malgrat tot, amb la utilització d’ajuts provinents de fons europeus, es tiren endavant projectes d’innovació energètica a les empreses. La indústria química és líder en la innovació de materials en moltes de les tecnologies de producció renovable com és el cas de l’eòlica.

EDTGN. L’AEQT és tota una institució en un territori com el nostre tan vinculat a l’energia i la química. Quins són els temes en què estan treballant ara mateix des de l’associació?

R. F. Des de l’AEQT hem estat treballant intensament en el reconeixement de les xarxes tancades de distribució elèctrica per als nostres polígons químics. Aquesta configuració especial de subministrament està reconeguda en la Directiva 2009/72/CE del Parlament Europeu i del Consell d’Europa que preveu els complexos químics dins de la categoria de xarxes de distribució tancades. Aquesta directiva indica explícitament la particular naturalesa dels polígons químics per a poder-se establir com a xarxes tancades de distribució, però aquesta figura no s’ha traslladat a l’ordenament jurídic estatal encara. Mitjançant aquest reconeixement s’afavoriria la implantació de noves activitats en disposar de ATRs més competitius i no haver d’invertir en instal·lacions de subministrament ineficients i innecessàries.

El nostre pla estratègic en el camp de l’energia pivotarà sobre aquestes quatre línies estratègiques en els pròxims anys:

• Potenciar les sinergies existents entre empreses en el camp de l’energia i desenvolupament de noves.
• Seguiment del marc regulatiu i el seu impacte en els costs energètics.
• Impulsar models de xarxes tancades pels polígons químics amb accés a peatges de transport de 220KV.
• Estudiar l’impacte cost /benefici d’una xarxa conjunta de subministrament de vapor.

EDTGN. I per últim, el dia 27 d’octubre l’Oficina Europe Direct Tarragona organitza, amb el suport de l’AEQT, la jornada “L’impacte de la Unió Energètica a les empreses de Tarragona”. Com valora aquesta iniciativa?

R. F. Molt positiva. És important que administracions i reguladors obrin aquestes vies de diàleg per tal de conèixer necessitats i inquietuds dels consumidors finals. És una bona fórmula per poder crear relacions i marcs més favorables per un creixement econòmic i sostenible.

EDTGN. Quina relació tenen amb l’oficina europea a Tarragona? Els agradaria poder col·laborar més en un futur?

R. F. Som un sector que opera des del territori cap al món. Que les institucions creïn espais que connectin la nostra activitat amb la resta del mercat europeu és molt interessant, ja que ens hi apropa ja no com a empreses, sinó com a territori. Per descomptat seria interessant poder mantenir i intensificar aquesta col·laboració en el futur.

Podeu conèixer més sobre la tasca de l’AEQT a la seva pàgina web i a través del seu compte de Twitter.