Entrades

Seminari de dret mediambiental a la URV

Cartell del seminari que se celebra el 16 de maig.

El dijous 16 de maig se celebra un seminari al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV), sobre ‘Medi Ambient i drets humans a la Unió Europea (UE)’. Hi participaran Ferran Tarradellas; Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ernest Urtasun; Eurodiputat i cap de llista a les eleccions europees, i Jordi Jaria Manzano; professor agregat Serra-Hunter. Dins d’un programa en el que es  parlarà de “La UE davant d’un nou model econòmic”, “Canvi climàtic i transició ecològica al pròxim Parlament Europeu” i “La zona de penombra: drets humans, desenvolupament sostenible i justícia ambiental”.

La cita és al matí, d’11 a 1, a la facultat de Ciències Jurídiques tarragonina, al Campus Catalunya. Per participar-hi s’ha de fer la inscripció en aquest enllaç:

Apuntat aquí

Protecció del Medi Ambient en les polítiques públiques

El seminari està organitzat per la càtedra Jean Monnet de Dret Ambiental de la Unió Europea, a la qual aporta la seva experiència el Centre el d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona de la URV, entre altres universitats, centres de recerca i organitzacions. Es tracta d’una més de les activitats que promou la càtedra per conscienciar sobre la protecció ambiental en relació amb les polítiques públiques, i amb l’objectiu de formar professionals qualificats per assessorar els organismes governamentals, les corporacions i organitzacions no governamentals (ONGs) del sector, en un moment de transició cap a un nou model econòmic que lluiti contra el canvi climàtic. El seminari permetrà als participants millorar les seves competències en l’àmbit dels estudis jurídics europeus.

/by

VI Simulació del Parlament Europeu Tarragona

Cartell VI Simulació Parlament Europeu Tarragona.

Un centenar d’estudiants universitaris de Tarragona es convertiran demà en eurodiputats per un dia. Serà en la sisena edició de la Simulació del Parlament Europeu a Tarragona, organitzada pel Centre Europe Direct TGN conjuntament amb la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Oficina d’Informació del Parlament Europeu a Barcelona.

Un any més,  els alumnes eurodiputats i eurodiputades aprendran de primera mà sobre el funcionament de la institució europea, i en aquesta ocasió es distribuiran equitativament en quatre comissions parlamentàries per debatre temes del seu interès: Comissió d’Afers Exteriors, Comissió de Cultura i Educació, Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària, i Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers d’Interior.

El passat mes de març, els universitaris tarragonins van participar en un col·loqui amb eurodiputats Javi López i Ernest Urtasun on van poder conèixer i resoldre els seus dubtes sobre la feina dels representants del Parlament Europeu. Demà, seran ells els eurodiputats, una cita que tindrà lloc al Campus Catalunya (URV), i  és que podrà seguir en xarxes socials a través de l’etiqueta #EuroparlaTGN.

Des de EDTGN organitzemdiferents activitats per apropar Europa a la ciutadania, i en especial a escoles i instituts. Pots estar al dia de la nostra actualitat a través del nostre blog Directe a Europa, i als nostres perfils  Facebook, Twitter i Instagram de EDTGN.

/by

EDTgn promou la participació dels estudiants de la URV a les eleccions europees del 26M

Un dels models d’estovalles que es podran trobar a les cafeteries de la URV.

El Centre d’Informació Europe Direct Tarragona, l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili han posat en marxa una campanya a les diferents cafeteries del campus de la URV per animar als joves a participar en les pròximes eleccions europees del 26 de maig. Així doncs, durant tot el mes de març, es repartiran diferents estovalles amb dissenys que donen a conèixer la importància de la política europea en el nostre dia i a dia, i que animen a votar en els pròxims comicis.

Aquesta iniciativa forma part del conveni de col·laboració del Centre Europe Direct Tarragona, amb la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i també inclou altres activitats, per apropar Europa als estudiants i a la ciutadania, que tindran lloc pròximament i que s’han presentat avui en roda de premsa:

Presentació de les activitats a la URV.

-La projecció de “La gran invención”, de Fernando Trías de Bes. La projecció, de 20 minuts de durada, anirà seguida d’un debat on volem convidar a estudiants de la URV que formin part d’entitats i/o associacions europees, hagin realitzat un Erasmus o estiguin interessats en el debat del futur d’Europa. L’acte serà presentat i moderat per Jordi Gil, periodista de TV3. Aquesta activitat se celebrarà el dilluns dia 25 de març a l’Aula Magna de la URV.

– Cicle #eurotertúlies: Tertúlies amb un convidat experts en diferents matèries europees. En aquesta nova edició del cicle ens acompanyaran Javier Arregui, professor titular del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, Xavier Prats Monné, antic director general de la Comissió Europea, i Laura Pous, cap de Món a l’ACN i excorresponsal a Brussel·les. El 18 i 28 de març, i el 3 d’abril.

-Xerrada “Ciutadania europea: drets i deures” a càrrec de Marta Domènech, responsable del Centre d’Informació Europe Direct Tarragona, dins del cicle de conferències de l’Aula d’Extensió Gent Gran de la URV. El 27 de març a l’Antiga Audiència. Les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran són un projecte social engegat per les principals universitats catalanes que busca donar una sortida a les inquietuds culturals de la tercera edat.

-Debat final de legislatura amb una representació dels eurodiputats catalans, el 29 de març a l’Aula Magna de la URV.

– Simulació al Parlament Europeu: Aquest any arriba a la 6a edició. Una activitat on els estudiants tenen l’oportunitat de convertir-se en eurodiputat per un dia, i així conèixer en primera persona com funciona aquesta institució, fer propostes i que aquestes siguin conegudes i fins i tot portades a la UE pels nostres representants.

Un dels models d’estovalles que anima a decidir el futur d’Europa, a votar a les eleccions del 26M.

A les eleccions europees del 2014 hi va participar un 42,61% dels més de 400 milions de ciutadans europeus cridats a les urnes. Per segmentació d’edats ho van fer el 51,3% dels majors de 55 anys, el 44,6% dels ciutadans entre 40 i 54 anys, el 35,2% dels ciutadans entre 25 i 39 anys i només el 27,8% dels ciutadans entre 18 i 24 anys. És per això que el Parlament Europeu va posar en marxa l’1 de juny la campanya “Aquesta vegada voto”, enfocada principalment en apoderar els joves en la creació d’espais de debat de cara a les eleccions europees del 2019. Ja hi ha inscrites 95.000 persones a tota la UE, unes 8.000 a Espanya i comptem amb un miler d’activistes, que estan organitzant actes o promovent debats a la xarxa. 23,6 milions de joves d’arreu d’Europa tindran l’ocasió de votar per primer cop a les eleccions del 23 al 26 de maig.

Totes les activitats compten amb el suport de la URV, especialment la Facultat de Ciències Jurídiques, el Centre de Documentació Europea i el CECOS, Centre d’Estudis Sobre Conflictes Socials de la URV. Podeu seguir el nostre blog Directe a Europa, i les nostres xarxes socials; Facebook, Twitter i Instagram per a més informació sobre aquestes i altres activitats que organitzem.

/by

Les Terres de l’Ebre també fan economia circular

La 3a Jornada d’Economia Circular visualitza projectes i iniciatives ebrenques sostenibles i innovadores en el marc del nou model productiu europeu

Jornada Economia Circular al Campus Terres de l’Ebre de la URV, divendres 16.

El Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha estat escenari de la tercera Jornada d’Economia Circular organitzada al territori per l’Oficina Europe Direct Tarragona (EDTgn) i la URV Emprèn.

L’objectiu: promoure el debat i donar a conèixer que està fent la Unió Europea (UE) i que s’està fent al mateix territori, en aquest cas a les comarques del sud de Catalunya, en #Economiacircular. La jornada a Tortosa va contribuir a visualitzar iniciatives i projectes ebrencs sostenibles i innovadors, que busquen optimitzar materials i recursos i mantenir el valor de l’economia el màxim temps possible en el mercat, reduint al màxim els residus i els recursos necessaris en el nostre model econòmic.

Valeria Ferreira i Laia Pié, en la primera de les ponències.

Les dades presentades de bon inici sobre la situació actual van posar de manifest la necessitat d’avançar en aquest nou model sostenible: “Si seguim a aquest ritme, l’any 2050 la població mundial arribarà als 9.100 milions de persones i necessitarem quasi tres planetes en recursos per mantenir el ritme de vida actual”, va dir la ponent Valeria Ferreira, reflexionant i despertant la consciència del públic de la jornada amb dades i amb aquest vídeo. Com es va dir a la jornada, utilitzar els recursos de manera eficaç estalviaria 600.000 milions de matèries primeres i crearia uns beneficis d’1,8 bilions d’euros a la Unió, un 50% més que en model actual.

Nova legislació europea

L’eurodiputat Francesc Gambús, membre de la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu, i la responsable del Centre EDTgn, Marta Domènech.

Europa té clar que cal avançar en un nou model productiu i de consum, i així ho va explicar durant la seva intervenció a Tortosa l’eurodiputat Francesc Gambús, membre de la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu. És per això que ja s’ha reformat sis directives perquè els Estats membres avancin en economia circular, fent front a grans reptes com el canvi climàtic, la competitivitat de les empreses, la creació de llocs de treball, la innovació…

La nova legislació europea tracta temes com els residus, els envasos, el final de la vida útil de vehicles, piles i acumuladors, aparells elèctrics i electrònics i abocaments, i ha estat “molt treballada i consensuada, és ambiciosa, alhora que realista per a la seva aplicació a tots els països de la Unió”, segons Gambús, que creu que “qui contamina ha de pagar però qui descontamina també pot tenir un benefici o bonificació”, en forma d’incentius fiscals o un nou tipus d’IVA. L’eurodiputat va apuntar més coses per avançar en economia circular, com promoure compres verdes i més formació i educació, reconeixent el paper proactiu de l’oficina EDTgn i la URV en jornades com aquesta.

Igualment d’important és la feina que fan molts ajuntaments i entitats del territori, va deixar dit l’eurodiputat abans de donar pas a la taula rodona amb agents actius ebrencs, i que van posar de manifest que “l’economia circular no és un invent dels euròcrates”; també implica empreses i els ciutadans veuen inviable el model actual en el qual cada europeu necessita 6 tones de matèries primeres l’any, de les quals 6 tones són residus i la meitat d’aquests acaben en abocadors.

Bones pràctiques d’economia circular a l’Ebre

Taula rodona de projectes i empreses que aposten per l’economia circular a les Terres de l’Ebre.

La jornada també va servir per visualitzar les iniciatives, projectes i empreses que aposten per l’economia circular a les comarques ebrenques. Així, en la seva edició a Tortosa aquesta cita especialitzada en el nou model productiu europeu va presentar casos pràctics com La Segona Volta, del tercer sector; empreses familiars que innoven en alimentació animal, com Olisefi; projectes com el clúster CENFIM i FURN360 relacionats amb el sector del moble de la Sènia; i iniciatives públiques, com el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) amb el qual els quatre Consells Comarcals ebrencs promouen la gestió sostenible del territori, i l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), la xarxa catalana de Grups d’Acció Local que gestiona els ajuts europeus al desenvolupament rural.

Totes elles són experiències que demostren que l’economia circular crea ocupació i riquesa, en el cas de La Segona Volta recuperant el 20% de les 100 tones de residus que gestionen cada any, gràcies a la feina de tres persones i 9 voluntaris. Segons el seu coordinador tècnic, Enric Sebastià, “10.000 tones‪incinerades creen 1 lloc de treball, 6 llocs si van a l’abocador, 36 si es reciclen i 296 si es reutilitzen”.

De fet, l’aposta dels representants ebrencs a la taula rodona ha estat la innovació de processos i productes. En aquesta línia el director general d’Olisefi, Josep Ramón Montserrat, va explicar un model de negoci que “dóna sortida a 20.000 tones anuals que serien directament residus de no ser perquè recuperen subproductes alimentaris de la indústria per a l’alimentació animal”. Per la seva banda, Julio Rodrigo de CENFIM va parlar de com treballen amb  la perspectiva de futur que la indústria del moble europeu “generi 4,9 milions d’euros i 163.000 llocs de treball per a l’any 2030, ja que Europa és líder mundial d’aquest sector i concentra una tercera part d’empreses mundials”.

Per la seva banda, el president de l’ARCA i del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, va defensar els ajuts europeus per al desenvolupament rural i els seus bons resultats a la comarca. Luz va explicar l’aposta per la gestió dels recursos propis, com els forestals, a través de projectes ja en marxa com el pasturatge o la tala d’arbres per produir biomassa de km0 que, a més, en la línia de l’economia circular obren noves perspectives de futur també per altres sectors terraltins, com el turisme rural o el producte agroalimentari de qualitat.

Igualment, Josep Aragonès, director tècnic del COPATE, va exposar la seva tasca en la conservació de la biodiversitat i la sostenibilitat com a criteris compatibles i indispensables per al desenvolupament econòmic dels pobles ebrencs, posant com a exemple l’experiència de la marca Reserva de la Biosfera Terres de l’Ebre.

El problema dels plàstics, una oportunitat per les empreses

Ferran Tarradellas, director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona.

La jornada va acabar amb un interessant debat entre estudiants, empresaris i representants de l’administració catalana i europea, després de la intervenció del director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, sobre la gestió dels plàstics en l’economia circular. I és que per la Unió, reptes com el problema dels plàstics i els microplàstics, recentment legislats per posar-hi fre, és una oportunitat per liderar noves indústries i tecnologies mundials.

Així Tarradellas va reclamar al teixit ebrenc el seu compromís per implicar-se en l’estratègia que prohibirà l’ús de plàstics d’un sòl ús a tres anys vista, i que preveu que a Europa l’any 2025 es reutilitzin 10 milions de plàstics en forma de nous productes, amb la perspectiva que el 2030 tots els plàstics que s’utilitzin en territori europeu siguin reutilitzats i reciclables.

Segueix-nos!

La jornada va acabar en un debat entre tots els participants, des de EDTGN us a seguir el debat a xarxes.

Ús animem a seguir amb aquest debat a través de les etiquetes #economiacircular #futureofEurope, seguint Francesc Gambús i Ferran Tarradellas i els nostres perfils d’EDTgn a facebook, twitter i instagram.

Al nostre blog Directe a Europa també trobareu informació d’altres jornades d’economia circular, així com d’activitats que organitzem i l’actualitat europea al nostre territori.

/by

Premi al projecte G-NET sobre la igualtat de gènere a Europa

Inma Pastor, responsable del projecte “European Union contributions to gender mainstreaming and citizenship”, recull el Premi a l’Impacte Social de la Recerca de mans del president del Consell Social, Joan Pedrerol. Foto: URV

El projecte sobre igualtat de gènere “European Union contributions to gender mainstreaming and citeizenship”, conegut amb l’acrònim G-Net i que ha comptat amb finançament europeu del programa Erasmus+, ha rebut aquest dimecres el II Premi Consell Social Universitat Rovira i Virgili (URV) a l’Impacte Social de la Recerca, en la modalitat ex post de ciències social i humanitats.

G-Net és una xarxa d’universitats de l’Amèrica Llatina i Europa que desenvolupen materials docents i imparteixen cursos sobre gènere i les polítiques de gènere en el procés d’integració de la Unió Europea (UE), en aquest cas com a cas de bones pràctiques per ser adoptades a Llatinoamèrica.

La investigació ha estat liderada per Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV, i està impulsada pel grup de recerca Social & Business Resarch Laboratoy (SBRLab), coordinat també des de Tarragona per Angel Gabriel Beluznegui.

La igualtat de gènere, una prioritat a la UE

Des que G-Net es va posar en marxa l’any 2014, es calcula que ha tingut un impacte directe en més de 4.600 persones. A més, ha posat a disposició pública nombrosos materials, especialment destinats a estudiants, responsables tècnics, polítics i investigadors  llatinoamericans. L’objectiu és donar a conèixer a fons com s’ha incorporat la perspectiva de gènere i la igualtat d’oportunitats entre els països membres de la UE, perquè l’experiència .

La igualtat de gènere és un dels objectius de l’agenda del desenvolupament 2030 de Nacions Unides, amb la qual la UE està compromesa. Des de EDTgn també estem compromesos amb les polítiques d’igualtat d’oportunitats i col·laborem amb activitats que realitza l’Observatori per la Igualtat al territori, com en l’organització de la jornada d’Igualtat del passat mes d’abril a Tarragona. Per a més informació, podeu seguir el fil #EDTgnIgualtat.

5 premiats més

Imatge dels investigadors i investigadores premiats en la segona edició del Premi a l’Impacte Social de la Recerca. Foto: URV

La URV ha premiat a 5 projectes més pel seu impacte social:

Podeu trobar més informació sobre aquests en els enllaços que us deixem. Des de EDTGN us donem l’enhorabona a tots i totes!

/by

Europa bajo el síndrome de Busiris

Algunos partidos políticos europeos y algunas naciones podrían acabar padeciendo lo que denomino el síndrome de Busiris. Busiris, tirano egipcio que mostró una crueldad exacerbada hacia los extranjeros, persiguiéndolos y eliminándolos del antiguo Egipto. Erasmo de Roterdam, en el Elogio de la locura, hace referencia a que “no han faltado quienes ensalzaran, a expensas de su aceite y de su sueño, con bien meditados elogios, a Busiris”, entre otras calamidades del mismo género.

Vemos con preocupación cómo el nacionalismo identitario se abre paso en Europa de este a oeste y de norte a sur. El repliegue nacional puede ser un factor desencadenante de conflictos territoriales y culturales dentro de la misma Europa. El terrorismo islamista está siendo utilizado como coartada por las fuerzas más reaccionarias de Occidente para ensanchar su influencia entre una población que tiene la percepción de que no se está haciendo todo lo posible para frenarlo. La denominada crisis de los refugiados les ha venido como anillo al dedo para arremeter contra las políticas de acogida europeas, adoptando posiciones decididamente xenófobas, como estamos viendo en los últimos días en Italia y antes más en Holanda, Austria, Alemania, Polonia, Francia, Hungría o Finlandia. El incremento porcentual medio de votos a opciones de derecha extrema o de extrema derecha en el conjunto de los países de la UE ha sido aproximadamente de 13,5 puntos porcentuales. El año 2017 se celebraron elecciones generales en 10 países europeos y en la mitad de ellos la extrema derecha ha logrado aumentar considerablemente su presencia en los parlamentos: en Alemania, Francia, Austria, Holanda y República Checa, que agrupan al 25% de la población del continente. La clave del éxito ha sido una propaganda política que ha llegado a los electores a través del miedo a la desaparición de su identidad nacional, poniendo en el centro de la culpabilidad a los extranjeros y a las políticas de la Unión Europea.

La conexión forzada entre refugiados y terrorismo ha calado en una parte de la población más proclive a soluciones drásticas. La apuesta por el repliegue nacional como salida al tratamiento de estos fenómenos complejos puede poner en peligro, e incluso acarrear, la arquitectura de la UE tal como la conocemos en la actualidad. Los partidos xenófobos son al mismo tiempo los abanderados del anti-europeismo. La extrema derecha europea presenta a la UE ante la ciudadanía como un complejo burocrático incapaz de solucionar los problemas de seguridad transnacional. Luego la solución sería el repliegue nacional para garantizar las fronteras y reforzar las identidades nacionales ante una diluida identidad europea amenazada por los extranjeros. En este proceso de reforzamiento el islam aparece de manera global como una amenaza. Los atentados islamistas en territorio europeo vienen a reforzar esta idea sesgada y oportunista. La diagnosis de la extrema derecha tiene un alcance sin precedentes desde la Segunda Guerra Mundial: se trata de que Europa deje de actuar como tal en el escenario internacional para actuar cada país por su cuenta.

El auge del euroescepticismo y del antieuropeismo pone de relieve que el proyecto europeo no está ni mucho menos acabado, y que permanece a merced de los populismos (tanto de extrema derecha como de extrema izquierda). En el escenario europeo vemos como algunos de los estados más beligerantes con la Unión son estados de reciente incorporación (por ejemplo Polonia o Hungría). Quizás habría que decir sus clases dirigentes, no sabemos exactamente qué piensan sus poblaciones. Llama la atención porque se trata de estados que han sido y siguen siendo receptores netos de fondos europeos para modernizar sus economías y sus sociedades, como lo fueron en su día Portugal o España. Da la impresión que sólo se reclama a Europa para lo bueno, no para compartir soluciones a conflictos que deberían abordarse desde una política común comunitaria, como es el caso de los refugiados.

La Unión Europea necesita más política común frente a los nacionalismos centrígugos, y entre esta política común es aún más necesaria una política común de seguridad y de inmigración. Las fronteras europeas de la Unión han de ser exactamente eso, de la Unión y no han de quedar al albur de decisiones particulares de los estados. Pero para ello se necesita una mayor apuesta por la solidaridad entre todos los países y hacer efectivas las sanciones a aquellos miembros que hacen caso omiso de las recomendaciones de la Unión cuando no toman decisiones contrarias a la misma Unión. Hay que lanzar una advertencia seria a determinados gobiernos: no se puede pertenecer a un club sin aceptar las reglas.

Angel Belzunegui Eraso
Profesor de Sociología URV
Centre d’Estudis dels Conflictes Socials

Aquest article ha estat publicat amb data 28/06/18 al Diari de Tarragona.

/by

EDTgn promou el debat per crear un llenguatge jurídic europeu estàndard

El Centre d’Informació Europe Direct Tarragona col·labora en l’organització, aquesta setmana, del Congrès Eurollenguatge en Dret Internacional Privat: Legislar, traduir i aplicar, que té lloc aquest dijous 14 de juny a Sala de Juntes de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

L’objectiu és reflexionar sobre la possible creació i repercussió d’un llenguatge jurídic europeu, estàndard, emmarcat en l’Àrea del Dret Privat. En el debat es té en compte la realitat de la Unió Europa (UE) com a sistema polític que legisla lleis, normatives i directives, que es treballen i es debaten a la Comissió i al Parlament Europeu, utilitzant les 24 llengües oficials. I és que cal tenir en compte que aquesta legislació europea es tradueix i s’aplica als 28 Estats membres, amb un impacte sobre més de 500.000 milions de ciutadans europeus.

En aquest escenari, el llenguatge jurídic, ja de per si complex i obert a la interpretació, encara és complica més i sorgeixen problemes de coherència de termes, diferències d’estils de redacció, coexistència amb altres normatives estatals, i interpretació inadequada en el context europeu en les diferents lleis. Tot plegat, complica l’aplicació de les  normatives comunes europees.

Estandarditzar el llenguatge jurídic
El Congrés, que es planteja com un fòrum interdisciplinari per al diàleg entre especialistes, indagarà en les problemàtiques plantejades i en els avantatges de la creació d’un llenguatge jurídic estàndard a nivell europeu, que a priori facilitaria els processos jurídics, les interpretacions del Tribunal Europeu de Justícia i donaria un pas més en la integració europea.

La cita està organitzada per l’Àrea de Dret Internacional Privat de la URV i també hi col·laboren el Departament de Dret Privat, processal i financer de la URV, el Departament d’Estudis anglesos i alemanys de la URV, la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Consulta el programa detallat del congrés. I recordeu que per seguir tota l’actualitat sobre el Centre EDTGN al nostre blog i xarxes socials: Facebook, Twitter i Instagram.

/by

#EuroparlaTGN: gran experiència dels eurodiputats universitaris en la V Simulació del PE

Debat, comissions, introduir esmenes, negociació, com portar al Plenari una proposta de resolució; regular o no intervenir? Drets fonamentals o llibertats personals? Un centenar d’alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han tingut aquest dimecres l’oportunitat de posar-se en la pell dels eurodiputats i les eurodiputades i familiaritzar-se amb el dia a dia de l’activitat política del Parlament Europeu (PE), tot reflexionant sobre el paper de les institucions comunitàries.

Un centenar d’alumnes de la URV van viure l’experiència de ser eurodiputat per un dia.

L’experiència ha estat possible gràcies al centre d’informació Europe Direct Tarragona (EDTgn) i la facultat de Ciències Jurídiques de la URV, organitzadors de la V Simulació del Parlament Europeu al Campus Catalunya, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, així com del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City, i l’Observatori de la Igualtat de la URV.

Segons coincidien els seus participants, tots ells estudiants universitaris, ha estat “una gran experiència”, ja que “tot i la brevetat, ets conscient de com és la dinàmica parlamentària i ha estat molt enriquidor”, diuen Paula Biosca i Santiago Mateo. Aquests dos estudiants, de segon curs de grau de Dret a Tarragona,  creuen que és molt interessant conèixer i reflexionar sobre l’impacte de les decisions del PE i dels 751 eurodiputats, que representen a 505 milions d’habitants dels 28 Estats membres de la Unió Europea (UE). “Ho tornaria a repetir”, diuen quan se’ls pregunta per la seva participació en la iniciativa d’eurodiputats per un dia.

En el paper dels eurodiputats
La Simulació del PE ha estat un matí d’intensa activitat al Campus Catalunya de la URV, on els joves tarragonins han pogut debatre sobre qüestions de summa actualitat, que formen part de l’agenda europea i ciutadana, com la igualtat de gènere i la bretxa socials entre homes i dones, la minimització dels residus o l’impacte de les fake news.

Els alumnes han defensat la postura política del seu grup en les Comissions de la Simulació.

La metodologia de treball de la Simulació ha estat, a més, molt enriquidora, ja que primer s’han reunit per tractar els temes en grups polítics, per després defensar els “seus” posicionaments en les Comissions Parlamentàries on hi són representats eurodiputats de tots els partits: “El que més els ha costat és assumir el rol ideològic, ja que alguns s’han trobat defensant idees contraposades o diferents de les seves pròpies, però això ho ha fet encara més interessant”, explica Susana Borràs, professora de Dret Internacional de la URV i una de les dinamitzadores de la jornada per assegurar que el contingut de les resolucions eren competència de les institucions europees i que el sentit del vot ha estat legal i correcte. Cal tenir en compte que EDTgn farà arribar les resolucions adoptades en la Simulació als eurodiputats catalans.

A l’igual que destaquen els alumnes, per a aquesta professora la Simulació “ha estat un exercici molt instructiu, que complementa molt bé la teoria que aprenen a les aules i que els ajuda a entendre el funcionament del Parlament Europeu”. “Hem tractat els temes molt ràpid, i són qüestions que requereixen molta reflexió, ja que a mesura que entres en el debat vas canviant de posició i vas matisant”, explica Jordi Creixell. “T’adones de la necessitat d’aprofundir i dominar molt un tema, no es pot tractar de manera superficial, calen molts estudis perquè el que es decideix afecta a la vida de milions de persones i és molta la responsabilitat d’un eurodiputat”, coincideixen Biosca i Mateo.

Consciència europeista

Taula sessió plenària simulació parlament europeu presidida per Sergi Barrera. Asessor jurídic principal Alfonso González Bondia i, Secretari José Castellá Surribas.

De fet, el coordinador de l’Oficina del PE a Barcelona, Sergi Barrera, que avui presidia la sessió plenària simulada a la universitat, ha instat als joves a prendre consciència que els temes que es decideixen a la Unió, i que es voten en el Parlament, ens afecten a tots com a ciutadans. I els ha posat d’exemple qüestions que els interessen, com les compres en línia o la privacitat a les xarxes socials, per dir-los que “cal una legislació europea, no només en l’àmbit local o regional. I els joves, que sou el futur, heu de ser els principals defensors d’Europa, perquè si no decidiu quin futur voleu per Europa ho farà un altre”.

La tramitació d’una proposta de llei, que en la Simulació s’ha fet en un matí, tarda en realitat una mitjana de 16 mesos en el PE, però l’important és conèixer les institucions i prendre consciència europeista. “Hi ha hagut debat, i diferents postures també; i hem vist que a vegades, moltes vegades, han estat difícils de casar per arribar a un acord, com la realitat mateixa”, diu la directora d’EDTgn, Marta Domènech, que ja pensa en la següent edició de la Simulació del PE per l’any vinent, mentre repassa el debat que s’ha produït a la xarxa amb l’etiqueta #europarlaTGN, i que tindrà continuïtat en el debat amb eurodiputats que ja s’està preparant per al pròxim 7 de maig.

Segueix-nos!

Per estar al dia de les activitats europeistes a Tarragona, seguiu la pàgina web d’Europe Direct Tarragona i els nostres perfils a les xarxes socials, tant a Facebook com a Twitter. També podeu estar al dia de l’activitat del Parlament Europeu a través de la web de l’Oficina del Parlament a Barcelona i dels seus perfils de Facebook i Twitter.

Clica a les fotos per veure el recull de fotos de la V Simulació Parlament Europeu

/by

Europe Direct TGN porta el debat sobre economia circular i nou model productiu a la Universitat

Taula de la jornada d’Economia Circular a Tarragona.

Economia circular. O el que és el mateix: una nova manera de produir i de consumir, implicant a les empreses i els governs però també a la ciutadania, per canviar el model productiu basat a produir, consumir i llençar per tornar a produir i començar un nou cicle que es demostra esgotat i insostenible. Com a mostra d’aquest esgotament, unes xifres: cada europeu consumeix 14 tones de matèries primeres a l’any i genera 5 tones de residus. I som més de 500 milions d’europeus…

Europe Direct Tarragona ha portat aquests dies el debat sobre l’economia i el nou model productiu a la Universitat Rovira i Virgili (URV) per conèixer l’agenda i els passos que està donant la Unió Europea en aquest àmbit. L’organització de la Jornada sobre Economia Circular i estratègia Europa 2020 s’ha fet conjuntament amb la URV i la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, a la sala de graus del Campus Catalunya.

L’eurodiputat Francesc Gambús, membre de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI).

Reduir emissions i complir amb Kioto
El debat i la necessitat de canvis està servit, i així ho ha exposat a Tarragona Francesc Gambús, diputat del Parlament Europeu i membre de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI). Les institucions europees treballen amb un horitzó: reduir el 80% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle l’any 2050 respecte a les dades de 1990, quan es publica el primer informe preocupant del canvi climàtic. En dos anys, per al 2020, ja hem d’haver reduït el 20% de les emissions, per complir amb els compromisos del Protocol de Kioto, l’acord internacional impulsat per les Nacions Unides. Per Gambús, només hi ha una opció: economia circular.

Segons l’eurodiputat, aquest nou model ja és una realitat a Europa i crearà els pròxims anys 400.000 llocs de treball a la UE, dels quals 50.000 a Espanya i 10.000 a Catalunya. Tot això, promovent la innovació, protegint la natura, reduint la dependència exterior, apostant per allargar la vida útil de les coses, reciclant i reutilitzant un producte. En aquest sentit, la UE ja ha pres mesures legislatives importants, reformant quatre directives relacionades amb la gestió de residus, abocadors, envasos i aparells elèctrics, a partir de les quals s’estan ja desplegant noves lleis arreu de la Unió, “a tots els nivells i que implicar a tots els estaments socials, si volem fer efectiva l’economia circular, més sostenible”, diu l’eurodiputat.

La jornada va servir per conèixer exemples reals que s’estan fent al territori per avançar en aquest model econòmic sostenible, que permet “reduir l’impacte sobre el medi ambient però també per ser competitius”, segons va reconèixer Xavier Ribera, director de Comunicació de BASF a Espanya i Portugal, qui entre altres projectes va presentar les càpsules de cafè compostables que han desenvolupat per a l’empresa Novell. També es van poder conèixer iniciatives de simbiosi industrial, com la de Manresa, on teixit empresarial i social intercanvien recursos, perquè segons la  Verònica Kuchinowde, Símbiosy, “la innovació molts cops està en la manera de fer les coses”. O el projecte Hèlix, que a través del reciclatge de gots de plàstic promou material per impressores 3D, amb el suport de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City. Perquè com va dir Joaquim Braulio, de CVO de Group381, “cada vegada que fem l’acció de comprar estem decidint en quin món volem viure. Hi ha tot un coneixement tècnic per impulsar l’economia circula però depèn de les persones, de cada un de nosaltres”.

Aquesta no ha estat l’única contribució del d’Europe Direct TGN en el debat sobre el nou model econòmic, ja que també ha participat en la III Jornada d’Emprenedoria Social sobre economia col·laborativa, on es va reivindicar la necessitat d’una legislació europea davant l’impacte de les plataformes digitals en el mercat i la vida dels ciutadans.

Si voleu ampliar la informació sobre les polítiques d’energia i canvi climàtic a la Unió Europeu us convidem a visitar la pàgina web de l’eurodiputat Gambús, dedicat a medi ambient, indústria i economia circular.

/by

La URV participa en un projecte europeu per a la detecció precoç de l’osteoporosi

PoCosteo és el nom d’un projecte europeu que vol desenvolupar un dispositiu per identificar els individus amb alt risc d’osteoporosi i per tant de fractures. La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona participa en aquest projecte per detectar la malaltia en la fase inicial, juntament amb altres set socis europeus, coordinats per la Universitat de Gant (Bèlgica).

L’objectiu del projecte és desenvolupar i validar un dispositiu de diagnòstic ràpid, al mateix mateix ambulatori, per tal d’identificar les persones amb alt risc d’osteoporosi i fractura osteoporòtica. El sistema PoCOsteo utilitzarà un test que proporcionarà els resultats en temps real durant la consulta. A més, el test, més senzill i que redueix el cost de la prova actual, el podran fer tècnics no qualificats, fins i tot en zones rurals, on l’accés als equipaments és limitat. Per altra banda, també es redueix el dolor i la incomoditat del pacient.

Redueix costos i complicacions per al pacient 

L’envelliment de la població ha fet de l’osteoporosi una prioritat sanitària a molts llocs del món.

La detecció d’individus amb risc d’osteoporosi i l’inici d’un tractament adequat abans de les fractures comportaria un estalvi i una millora important per a la salut de molta gent, ja que com a conseqüència de l’envelliment de la societat, l’osteoporosi (os porós) i les seves complicacions cada vegada són més freqüents, i aquesta malaltia òssia és ja una prioritat sanitària a molts llocs del món.

El projecte compta amb el suport del Programa Marc Horitzó 2020 de la Unió Europea, que financia projectes d’investigació i innovació en diverses àrees en el context europeu, i que preveu una inversió total de gairebé 80.000M€ per al període 2014-2020. Investigadors, empreses, centres tecnològics i entitats públiques poden accedir-hi. Trobareu més informació sobre com participar en aquest programa aquí.

/by