Arriba el primer #eurotertúlies del 2017

El primer #eurotertúlies del 2017 aprofundeix en la qüestió de la immigració.

La primera sessió de l’#eurotertúlies d’aquest any aprofundirà en la qüestió de la immigració a la Unió Europea, i és que cal plantejar-se si s’ha d’avançar cap a la integració i per on ha de passar el futur del vell continent, un debat que ens implica a tots. La xerrada es titula “La immigració a la UE: una necessitat i un repte” i el convidat serà Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

* Ferran Tarradellas (@TarradellasEU) és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. Llicenciat en Periodisme i Història, ha treballat i encara col·labora amb diversos mitjans de comunicació, a la vegada que ha ocupat diversos càrrecs lligats a la gestió de premsa. Des del 2006 la seva carrera va de la mà de la Unió Europea, on ha exercit de portaveu d’Energia i de Cooperació Internacional, Ajuda Humanitària i Resposta a les Crisis a la Comissió Europea. Així mateix,també ha estat responsable del departament de premsa regional a la Representació de la Comissió Europea a Espanya.

L’Oficina Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV van engegar el cicle #eurotertúlies l’any passat, amb l’objectiu de proposar debats sobre temes d’interès i d’actualitat en el context europeu. Una iniciativa en la qual s’han mostrat especialment interessats alumnes de la URV. En les anteriors edicions s’han posat sobre la taula qüestions com el futur d’Europa, la migració o el ‘Brexit’.

Aquesta cita, com és habitual, és oberta a tota la ciutadania, i tindrà lloc dimarts 4 d’abril a les vuit del vespre al Museum Cafè de Tarragona (Carrer Sant Llorenç, 5).

Els interessats en assistir-hi poden inscriure’s en aquest enllaç.

/by

Alumnes de batxillerat i de la URV converteixen en un èxit la IV Simulació del Parlament Europeu

Una de les votacions durant la sessió plenària.

150 alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de batxillerat de tres centres tarragonins s’han convertit, aquest dimarts, en els protagonistes de la IV Simulació del Parlament Europeu. Es tracta d’una iniciativa organitzada pel centre d’informació Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, gràcies a la qual els joves s’han pogut posar a la pell dels eurodiputats per conèixer el funcionament d’aquesta institució europea. Així, han participat en debats sobre qüestions de plena actualitat a través de comissions parlamentàries i grups polítics, i posteriorment els han portat al Ple simulat del Parlament, que avui s’ha celebrat a l’Aula Magna del Campus Catalunya i que ha estat presidit per la directora de l’Oficina del Parlament a Barcelona, Maria Teresa Calvo.

“Activitats com aquesta aporten aprenentatge en valors i consciència democràtica”, remarca Calvo, alhora que veu molt positiu que els joves “vegin que els temes són complexos, que s’han de generar consensos”. Així, creu que és “fonamental” impulsar iniciatives com la de la simulació, que “permet que els dirigents del futur tinguin aquesta consciència europeista”. En el mateix sentit es pronuncia la responsable del centre d’informació Europe Direct Tarragona, Marta Domènech, que valora molt positivament l’experiència i, sobretot, “la bona resposta dels alumnes de batxillerat” de La Salle Tarragona, l’Institut Tarragona i el Sagrat Cor, “que és el que ens permetrà créixer”, assegura.

Viure el Parlament Europeu des de dins

Reunió d’una de les comissions sectorials.

Entre els joves que han assistit a la simulació hi ha alumnes de Dret de la URV com Daniel Arévalo o Kopil Manuel Domingo. “Hem après coses que desconeixíem”, reconeixen, “i és molt enriquidor veure què opina la resta de la gent, defensar diferents ideologies…”. A més, tot i que havien treballat el funcionament del Parlament Europeu a classe, “aquí ho vius i és molt fàcil d’entendre el desenvolupament de la dinàmica parlamentària”. “Hem vist la importància que té el Parlament Europeu a l’hora de prendre decisions que afecten molta gent, fins ara no n’érem conscients”, exposen per la seva banda Laia Cunillera i Clara Marquiegui, estudiants de batxillerat del Sagrat Cor.

Ells han estat ponents d’algunes de les resolucions i també portaveus de diferents grups polítics, de manera que han simulat ser un dels 751 eurodiputats i eurodiputades que conformen el Parlament Europeu, procedents dels seus 28 Estats membres, els quals treballen diàriament en 24 llengües.

Un debat intens sobre qüestions d’actualitat

Marta Domènech, d’Europe Direct Tarragona, donant la benvinguda als participants.

Els participants han pogut debatre sobre algunes qüestions de l’actualitat europea com a membres de quatre dels grups que formen el Parlament Europeu: Democristians Europeus, Socialdemòcrates Europeus, Esquerra Verda Europea i Liberals Europeus; i en el marc de comissions sectorials: Llibertats civils, justícia i afers interns; Medi ambient, salut pública i seguretat alimentària; Afers constitucionals, i Cultura i educació.

Al Parlament Europeu, per tirar endavant una iniciativa cal una majoria absoluta de 376 vots. La d’avui era una simulació, però les resolucions que s’han aprovat en el Ple de l’Aula Magna es faran arribar als eurodiputats catalans. A més, en aquesta edició s’han aprovat les quatre que es presentaven, uns textos que, segons la presidenta de la sessió, Maria Teresa Calvo, han estat “de molt alt nivell tècnic”.

Així, aquest dimarts s’ha donat llum verda a propostes per millorar la gestió de les fronteres de la UE davant l’actual situació de fluxos de refugiats; per negociar la sortida de la UE del Regne Unit; per impulsar una economia circular, una millor gestió dels residus i una potenciació dels materials reciclats; i, finalment, per modificar i fer més accessibles programes de mobilitat com l’Erasmus+.

El debat de la IV Simulació del Parlament Europeu s’ha pogut seguir a les xarxes a través de l’etiqueta #europarlaTGN, i tindrà continuïtat amb actes com l’#eurotertúlies que tindrà lloc el pròxim 4 d’abril o un debat amb eurodiputats el 19 de maig.

Per a més informació de les activitats europeistes a la ciutat, podeu consultar la pàgina web d’Europe Direct Tarragona i seguir els seus perfils a les xarxes socials, tant a Facebook com a Twitter. Pel que fa a l’activitat del Parlament Europeu es pot seguir a través de la web de l’Oficina del Parlament a Barcelona i també als seus perfils de Facebook i Twitter.

GALERIA D’IMATGES (clica per veure en gran)

/by

Joves europeus estudien a Tarragona les formes d’entrar al mercat laboral europeu

Fotografia de grup dels alumnes de diferents països que participen, a l’Institut Tarragona, a l’Erasmus+ “Apply And Employ. Ways To Enter The European Job Market”.

L’Institut Tarragona acull, entre els dies 23 i 29 març, alumnes d’instituts de secundària de  Marne (Alemanya), Ljubljana (Eslovènia), Trescore Balneario (Itàlia) i Levanger (Noruega). Aquests centres formen part, juntament amb l’Institut Tarragona, del Projecte Erasmus+ KA2 “Apply And Employ. Ways To Enter The European Job Market”, on els estudiants participants dels diferents països realitzaran una sèrie d’activitats encaminades a estudiar i entendre com es poden millorar les competències per a poder tenir més facilitat a l’hora d’accedir al mercat laboral europeu en un futur.

Al llarg de la trobada, els alumnes dels diferents països treballaran de manera col·laborativa diferents activitats programades en el desenvolupament del projecte.

També realitzaran una visita guiada a Tarragona, per tal de conèixer la ciutat i les seves tradicions, una activitat organitzada pel centre d’informació Europe Direct Tarragona.

Així mateix, faran una visita a l’empresa Repsol, ja que una de les àrees que es treballen al projecte són les possible sortides laborals dels joves en funció del teixit industrial de la localitat on es troba ubicat el centre educatiu en cadascun dels països.

/by

El Parlament Europeu reclama reciclar més, abocar menys i reduir el malbaratament alimentari

Votació en una sessió plenària del Parlament Europeu.

El ple del Parlament Europeu va aprovar la setmana passada un projecte legislatiu que estableix que el percentatge de residus reciclats a la Unió Europea augmenti del 44% actual a un 70% el 2030. Els eurodiputats també es plantegen limitar el percentatge d’abocaments al 5% pel seu gran impacte ambiental, i reduir a la meitat el malbaratament alimentari. L’Eurocambra haurà de negociar ara el text amb el Consell de Ministres. Segons dades d’Eurostat, el 44% de les deixalles municipals es van reciclar o destinar al compostatge el 2014. El 2004, el percentatge era del 31%. L’objectiu és assolir el 50% el 2020.

Justament la qüestió del medi ambient, la salut pública i la seguretat alimentària serà un dels temes que es posarà sobre la taula a la IV Simulació del Parlament Europeu que tindrà lloc el pròxim dimarts 28 de març a Tarragona. Una de les comissions girarà al voltant de “L’economia circular: per una Europa més ecològica i competitiva. Generar energia amb residus”.

Residus i envasos

El 2030, almenys el 70% del pes total de les anomenades “escombraries municipals” (procedents de llars i empreses) hauran de ser reciclades o posades a punt per ser reutilitzades (és a dir, comprovades, netejades o reparades), segons el Parlament. La Comissió va proposar un objectiu del 65%.

Pel que fa al material de paquets i envasos, com paper i cartró, plàstic, vidre, metall i fusta, els eurodiputats volen que el 2030 se’n recicli el 80%, amb objectius intermedis fixats per cada material el 2025.

Abocaments

El projecte de la Comissió limita al 10% el percentatge de residus municipals que el 2030 podran acabar en abocadors. Els eurodiputats volen reduir-lo al 5%, encara que amb una possible extensió de cinc anys, sota certes condicions, per als països en els quals els abocaments representaven més del 65% de les escombraries municipals el 2013.

Malbaratament d’aliments

A la UE, al voltant de 89 milions de tones de menjar, equivalents a 180 quilos per persona, acaben cada any a les escombraries. L’Eurocambra aspira a reduir el malbaratament de menjar en un 30% el 2025 respecte a 2014, i deixar-lo a la meitat el 2030. Proposa disminuir el mateix percentatge pel que fa a les deixalles marines.

Per a més informació, podeu consultar aquest document del Servei de Recerca del Parlament Europeu: Paquet d’economia circular.

/by

Tarragona acull la IV Simulació del Parlament Europeu

Per quart any consecutiu la ciutat de Tarragona acull la IV Simulació del Parlament Europeu, una activitat oberta on 150 ciutadans es podran posar a la pell d’un eurodiputat per un dia, i tenir l’experiència simulada de viure des de dins com funciona aquesta institució.

150 ciutadans es posaran a la pell d’un europarlamentari per un dia

La simulació està organitzada pel centre d’informació Europe Direct Tarragona, organisme encarregat de fomentar el coneixement de les institucions europees entre els ciutadans de les nostres comarques, i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili. Es portarà a terme al Campus Catalunya de la URV dimarts 28 de març, entre les 8.30 i les 14.30 hores, i comptarà amb la presència de la cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Maria Teresa Calvo.

Debat al voltant de l’actualitat europea

Com els eurodiputats en seu parlamentària, els participants en la simulació hauran de treballar en el marc de grups polítics i comissions sectorials, i hauran de debatre sobre algunes qüestions d’actualitat europea. En concret, treballaran simuladament com a membres dels grups de Socialdemòcrates Europeus, Liberals Europeus, Esquerra verda Europea i Democristians Europeus. Pel que fa a les comissions, hauran de debatre sobre Afers constitucionals; Medi ambient, salut pública i seguretat alimentària; Llibertats civils, justícia i afers interns; i Cultura i educació.

Tot plegat, reproduint les dinàmiques parlamentàries d’Estrasburg, amb una sessió plenària al final de la jornada on es presentaran i es votaran les propostes treballades en les comissions sectorials i debatudes amb els grups polítics. La cap de l’Oficina del Parlament a Barcelona i professors de la URV assessoraran jurídicament els grups de treball i redactaran les actes aplicant el reglament, com si es tractés d’una sessió real. La sessió plenària estarà oberta a la ciutadania i als mitjans de comunicació, a partir de les 12.15 hores.

Entre els assistents a l’activitat hi haurà alumnes de l’escola La Salle i el Sagrat Cor, així com de l’Institut Tarragona. La resta de participants seran estudiants de la URV i ciutadania en general. Val a dir que enguany, en total, assistiran a la simulació 150 persones. Les inscripcions, però, ja estan tancades.

Debat sobre qüestions reals

Imatge del ple celebrat en la III Simulació del Parlament Europeu, fa un any.

Per tal que l’activitat sigui el més real possible, els temes que es tractaran a les diferents comissions són totalment d’actualitat. Així, a la d’Afers institucionals es conversarà sobre “El posicionament de la UE davant les negociacions amb el Regne Unit”; a la de Medi ambient, salut pública i seguretat alimentària, sobre “L’economia circular: per una Europa més ecològica i competitiva. Generar energia amb residus”; a la de Llibertats civils, justícia i afers interns, sobre “Els sistemes de control de fronteres i els fluxos migratoris”; i a la de Cultura i educació, sobre “Erasmus+: un instrument per a posar en alça els valors europeus fomentant la mobilitat dels joves”.

A cada comissió hi haurà un dinamitzador que conduirà el debat, mentre que un assessor jurídic s’encarregarà que la proposta que en surti sigui matèria de competència de les institucions europees. Unes propostes de resolució que després es presentaran als grups polítics i també a la sessió plenària.

Centre d’informació de la UE a la ciutat

Aquesta simulació forma part de les activitats que organitza Europe Direct Tarragona per donar a conèixer el centre d’informació a la ciutadania situada a la plaça Imperial Tàrraco, fomentar el debat sobre temes europeus a la ciutat i canalitzar les reaccions dels ciutadans cap a les institucions de la UE.

Per a més informació podeu visitar aquest enllaç de la nostra pàgina web o les nostres xarxes socials, al facebook a la pàgina Europe Direct Tarragona i al twitter com a @EuropeDirectTGN. En aquest últim compte es podrà seguir la simulació amb l’etiqueta #simulacióPE i #europarlaTGN.

/by

Les energies renovables, protagonistes de l’Erasmus+ “Here comes the sun(power)”

Els professors de diversos instituts europeus que van participar a la visita turística per Tarragona.

La segona trobada de l’equip Erasmus “Here comes the sun(power)” va tenir lloc a Tarragona del 5 a l’11 de març. Estudiants i professors d’Itàlia, Polònia, la República Txeca i Turquia es van trobar amb els alumnes i professors de l’Institut Campclar de Tarragona.

Durant tota la setmana es van desenvolupar diverses activitats sobre les energies renovables dirigides per les coordinadores del projecte, Blanca Gimeno i M. Dolors Botanch. Els alumnes i professors estrangers van tenir l’oportunitat de visitar el parc eòlic del Perelló, una planta fotovoltaica a Sant Carles de la Ràpita, la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona i el Museu de la Ciència a Barcelona. També van realitzar diferents presentacions a l’institut sobre l’ús de l’energia solar als seus països, a més d’un taller del projecte APQUA a l’empresa BASF.

Entre totes les jornades de treball també hi va haver lloc per al turisme, i dimecres 8 de març van visitar diversos punts d’interès de Tarragona, com són les muralles, el circ, l’amfiteatre i la catedral. La visita va ser en llengua anglesa, com la resta de les activitats del projecte.

La pròxima trobada del projecte serà a Szczecinek (Polònia) al mes de maig.

/by

Nova newsletter d’Europe Direct Tarragona

Clica per veure la nova newsletter.

Ja sabeu que a Europe Direct Tarragona ens agrada mantenir-vos informats de les darreres notícies que afecten la Unió Europea, les activitats que nosaltres organitzem o qüestions que pensem que poden ser del vostre interès.

Durant el 2016 això ho trobàveu al nostre butlletí bimestral, però aquest 2017 ens hem passat a un format exclusivament digital i podreu accedir a totes aquestes informacions a través de la nova newsletter que hem preparat. També serà bimestral, i acaba de sortir la primera!

En aquesta primera newsletter us recordem els continguts més interessants que hem publicat al nostre blog en els darrers dos mesos, així com els articles d’opinió que creiem que podeu trobar interessants. També repassem, amb un vídeo, com funciona l’FP Dual, i us avancem el pròxim esdeveniment que us oferim a Tarragona, la Simulació del Parlament Europeu, el 28 de març.

Si us interessa rebre-la, podeu deixar-nos les vostres dades a l’apartat de contacte d’aquesta pàgina web. També la podeu consultar aquí.

/by

Europe Direct Tarragona, més a prop teu

Malina Gaianu

Malina Gaianu durant la xerrada realitzada a l’escola El Miracle de Tarragona.

Com a estudiant de pràctiques al centre d’informació Europe Direct Tarragona he tingut l’oportunitat de viure, des de dins, el desenvolupament d’una de les seves tasques més importants, apropar Europa a la ciutadania. En aquest cas, els beneficiats han estat els alumnes de 6è de primària de l’escola El Miracle de Tarragona.

L’objectiu de la xerrada ha estat explicar els orígens de la Unió Europea i la importància de la seva creació per a la convivència i la pau entre els Estats membres. Així mateix s’ha destacat la celebració del 60è aniversari del Tractat de Roma, que va assentar les bases del que es coneix avui dia com la UE.

Finalment, s’ha volgut donar a conèixer els valors i símbols que representen la Unió i convertir els alumnes en representants d’aquesta perquè transmetin l’après als seus familiars i amics, ja que en un futur seran ells els qui perfilaran el camí de la Unió Europea. Però sempre tenint en compte el que ja hem construït, una Unió que fomenta la cooperació pacífica, el respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, la tolerància i la solidaritat entre els diferents Estats europeus.

Cal destacar que l’interès i les ganes que han aportat els alumnes en relació a  aquesta activitat, ha fet possible l’assoliment amb èxit dels objectius establerts al principi d’aquesta.

Malina E. Gaianu

Estudiant de Ciències Jurídiques de la URV

/by

Igualtat i ciutadania: reptes per a la Unió Europea

Inma Pastor és directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV.

Celebrar, de nou i cada any, el dia 8 de març per reclamar igualtat entre homes i dones pot semblar, per a moltes persones, una celebració irrellevant i una reiteració. I potser tenen raó: fa més de 20 anys que les Nacions Unides, a la quarta Conferència Mundial sobre les Dones a Beijing, van acordar la manera com calia superar les desigualtats, el “mainstreaming” de gènere; recorden el concepte? I fa també poc més o menys els mateixos anys, que la Unió Europea, amb l’aprovació del Tractat d’Amsterdam, va fer seu el principi d’igualtat entre homes i dones com un objectiu en l’execució de totes les polítiques. Des d’aquell moment han estat diverses les iniciatives polítiques, públiques i institucionals, però també del sector privat, d’empreses i organitzacions, que s’han sumat a la idea que la igualtat és un dret i, incorporar dones, una bona estratègia pel creixement. Tanmateix, la vida quotidiana ens mostra realitats diferents per homes i dones, o almenys per la majoria. Són molts els exemples que podríem posar per mostrar-ho: la menor participació de les dones en representació política, menor accés de les dones a càrrecs de poder i decisió, més atur i salaris més baixos també per elles… Podríem, també, referir-nos a la realitat d’altres països on la situació de les dones és encara pitjor: on la igualtat ni tan sols està reconeguda en la legislació, països on les dones reben prohibicions directes que limiten enormement la seva vida, països on la violència masclista és una pandèmia… Totes aquestes realitats les podem quantificar i reflectir en xifres. De fet, avui en dia tenim xifres per mesurar i quantificar tota –o gairebé tota– la realitat.

Tanmateix, en moltes ocasions, aquest esforç d’objectivar la desigualtat no aconsegueix canviar la realitat de manera contundent. Perquè això és el que necessitem les dones: un canvi profund en les mentalitats, un canvi contundent en l’organització de la societat, una transformació radical dels estereotips i rols que assignem a les dones i als homes i que ens col·loquen, sistemàticament, com un grup qüestionable, criticable, millorable. Les dones que es dediquen a la política viuen en primera pell aquestes crítiques quan són objecte de burles per la seva manera de vestir o quan són menyspreades les seves opinions; però també les noies joves –molt joves diria– són objecte dels estereotips quan estan sotmeses a una moda hipersexualitzada que les incita a tenir cossos perfectes, a mostrar el seu cos com si fos un objecte de consum per als homes–un objecte més–. I també ho són les mares que han de triar entre treball i família perquè cuidar dels menors o, cada vegada més, cuidar dels grans, continua sense ser una tasca compartida per la major part dels homes.

Celebrar un altre 8 de març ens permet recordar que queda molt per fer si volem que homes i dones visquin igualment lliures. Ens permet recordar que tot i els avenços de la Unió Europea en matèria d’igualtat necessitem més que mai el compromís de les institucions amb la igualtat. La Unió Europea ha mostrat el seu compromís a través de programes com “Drets, igualtat i ciutadania” que preveu el finançament de projectes per la igualtat, de documents com el Compromís Estratègic per la igualtat de gènere 2016-2019, d’organismes com l’Institut Europeu de Gènere que ha desenvolupat eines importantíssimes com l’Índex Europeu d’Igualtat de Gènere. Ara necessitem també el compromís individual de cadascun dels ciutadans perquè davant d’europarlamentaris que s’atreveixen a insultar i menysprear les dones cal una postura també contundent per mantenir, sense retrocessos, el principi d’igualtat entre homes i dones.

Inma Pastor Gosálbez

Directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV

/by

Igualtat de gènere a la UE: a mig camí i a ritme massa lent

Maria Teresa Calvo, representant del Parlament Europeu a Barcelona.

Si no es fan canvis significatius, caldran 70 anys per aconseguir a la UE la igualtat de retribució entre dones i homes per una mateixa feina, 40 anys per aconseguir un repartiment equitatiu de les tasques domèstiques, 30 anys per aconseguir que la taxa d’ocupació de les dones sigui del 70%, i 20 anys per assolir l’equilibri de gènere en política. El Parlament Europeu aprovarà la setmana vinent a Estrasburg, en sessió plenària, un informe de la comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere, del qual n’és ponent l’eurodiputat Ernest Urtasun, on es reclama que “no hauríem d’acceptar que calgui esperar diverses dècades per assolir una veritable igualtat de gènere a Europa”.

La directiva europea del 2006 per promoure la igualtat de gènere en el mercat laboral no ha aconseguit tancar la bretxa salarial entre homes i dones; tot i que les dones ja comptem de mitjana amb un nivell educatiu superior al dels homes, a la UE encara cobren de mitjana el 16,1% menys que els homes -xifres del 2014-, tot i que hi ha diferències significatives en els diferents països de la UE (a Espanya ronda el 15%).

El 2015, el 43% de les dones entre 30 i 34 anys havien completat estudis superiors, davant un 34% dels homes. L’objectiu de l’agenda Europa 2020 era arribar al 40% i les dones ja el vam superar l’any 2012, mentre que els homes segueixen diversos punts per sota d’aquesta marca. Amb tot, malgrat els majors nivells d’èxit educatius entre les dones, continuem infrarepresentades en àmbits com la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques, on la nostra participació està sobre el 12% des de fa ja molts anys i no mostra signes de millora; i en posicions de direcció, on només el 6,5% d’aquests llocs a les empreses que cotitzen en borsa a la UE són dones. Pel que fa a la representació de les dones en la vida política, representem el 37% dels membres al Parlament Europeu, mentre que som de mitjana el 29% als parlaments nacionals dels 28 Estats membres; i només dos Estats membres tenen paritat de gènere als seus governs: Suècia i França.

Si la bretxa salarial és important, la diferència en la quantia de les pensions és encara més gran, a causa de la desigualtat en el mercat de treball, ja que un major percentatge de dones té ocupacions a mitja jornada, una remuneració més baixa per hora o s’acullen a permisos parentals o per a la cura de familiars. En 2014, la bretxa en pensions entre homes i dones ascendia al 40,2% de mitjana, segons l’Índex d’Igualtat de Gènere que realitza l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE, per les seves sigles en anglès). A més, entre l’11% i el 36% de les dones a set països de la UE -Àustria, Bèlgica, Espanya, Grècia, Irlanda, Itàlia i Malta- no perceben cap pensió.

Segons un Eurobaròmetre del 2016, una majoria (55%) dels ciutadans europeus vol una major implicació de la UE en matèria d’igualtat de gènere. En resum, la Unió Europea encara està a mig camí cap a la igualtat de gènere, i els avenços han estat lents, amb una millora insuficientment perceptible en la darrera dècada. El Parlament Europeu està promovent un seguit d’accions per posar fi a aquesta bretxa. Actuem juntes!

M. Teresa Calvo Mayals

Cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona

/by