El paper dels assistents dels eurodiputats, al pròxim #eurotertúlies

Cartell tercera #eurotertúlies

La tercera eurotertúlia d’aquest 2018 ja té data.  Serà el pròxim dimecres 2 de maig, a partir de dos quarts de 8 del vespre al Tradicionàrius (carrer Antoni Rovira i Virgili, 32), a Tarragona. I el convidat: Oriol Lázaro, membre de l’equip de l’eurodiputat Francesc Gambús.

Oriol Lázaro, @oriol_lazaro a twitter, departirà amb els assistents sobre la seva activitat diària al capdavant de l’Oficina Parlamentària de Gambús, en el seu cas com a assistent local responsable de les relacions amb el territori. Una tasca: la dels assistents locals dels eurodiputats, que és molt desconeguda per la ciutadania, i que l’#eurotertúlies vol donar a conèixer com a peça clau de l’activitat que realitza el Parlament Europeu a l’hora de legislar sobre les diferents matèries.

I és que el Parlament Europeu destina una partida econòmica perquè cada un dels 751 eurodiputats pugui dur a terme la seva funció a l’hora de presentar i debatre les iniciatives legislatives que s’aproven a la Unió Europea (UE), una tasca que després impacta sobre la vida diària dels més de 500 milions de ciutadans que viuen en els seus 28 estats membres.  Dins l’equip de Gambús són quatre persones, dos a Brussel·les i dos a Barcelona.

Incidir en la legislació europea
“La feina del legislador és un procés lent, que requereix uns procediments que al final han de donar resposta a les necessitats que té la societat europea en el seu conjunt, també amb les particularitats de cada país i regió”, explica Lázaro, per a qui la seva feina és fer de “corretja de transmissió” entre les empreses, els representants socials catalans i l’eurodiputat, ja que a través de l’oficina parlamentària es recullen opinions i informació dels temes per incorporar la realitat i les necessitats catalanes a la UE, en el seu cas en les matèries que treballa Gambús. “Si no som proactius, no ens tenen en compte a l’hora de legislar. La nostra voluntat és imposar l’empremta catalana a la UE”, afegeix.

El cicle #eurotertúlies està organitzat pel Centre d’Informació Europe Direct Tarragona (EDTgn) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) per impulsar el debat entorn les qüestions d’Europa d’una manera distesa i informal, en aquest cas per conèixer la manera d’incidir en la legislació europea, amb Oriol Lázaro.

Si voleu participar en aquesta activitat, us podeu apuntar a través del formulari del nostre blog, on també trobareu més informació de les #eurotertúlies organitzades fins ara, així com del funcionament del Parlament Europeu a través de les Simulacions que hem organitzat a Tarragona per apropar aquesta institució als ciutadans.

Podreu seguir el debat a través de l’etiqueta #eurotertúlies, a twitter.

/by

Defensar els drets de les dones és cosa de tots i totes

Inma Pastor és directora de l’Observatori de la Igualtat, professora de Sociologia IP de la Xarxa Jean Monnet G-NET Equality Training Network, departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili.

Fa molt anys que diferents grups de dones van començar a reivindicar drets formals (dret al vot, dret a l’educació, dret a la participació política…) Drets que avui són reconeguts i estan garantits en una part important del mon. La societat europea ha fet passos per convertir aquelles reivindicacions en drets reconeguts. Són moltes les fites assolides i és innegable que la situació ha millorat aquí i en molts altres països (escolarització de les nenes, millora de l’esperança de vida, accés al treball remunerat, participació política…) però una mirada més detallada en lo particular i més àmplia en una dimensió internacional dóna comptes de les persistents desigualtats així com també de les noves, o renovades, discriminacions contra les dones. Qüestions com el no reconeixement del treball de cura i el seu valor, la situació de les dones en el mercat de treball amb més contractes a temps parcial i temporal, així com la bretxa salarial, són elements que reclamen una reflexió. Però també ho són la hipersexualització de les nenes, el retorn de les joguines estereotipades i el reforç de la imatge de les dones com objecte passiu de la sexualitat i la seva cosificació. I especialment ho són el maltractament i l’assassinat de nenes i dones així com les agressions sexuals que pateixen cada dia.

Una reivindicació que afecta a tota la societat
La manifestació feminista del passat 8 de març potser va sorprendre a molta gent, a tots aquells que no van saber veure que la reivindicació de la igualtat no és un tema menor de l’agenda política, perquè quan un tema afecta a tota la societat, no pot ser un tema menor. No són temes menors que en 26 de 143 països, les lleis d’herència reglamentàries estableixen diferències entre dones i homes i que més de 40 països del mon no facin un reconeixement legal de la igualtat entre homes i dones. Ni ho és que 133 milions de nenes i dones hagin patit mutilació genital femenina en els 29 països d’Àfrica i Orient Mitjà on aquesta pràctica és més habitual o que en més de 60 països es nega a les dones el dret a adquirir, canviar o conservar la seva nacionalitat. Tampoc ho és que més del 60% de les persones que no tenen competències bàsiques en alfabetització són dones o que en 29 de 143 països els homes són els caps de família designats legalment.

Realitats totes aquestes amb un grau d’incidència diversa en els diferents països del mon però que conformen una realitat resistent al canvi i davant la qual cal recordar que defensar els drets de les dones no és una qüestió de les dones sinó de tots i totes. Es aquí on entren i prenen sentit les polítiques d’igualtat entre homes i dones, polítiques que portin a la pràctica transformacions socials per fer possible una societat on homes i dones no vegin limitades les seves potencialitats i possibilitats en funció del seu gènere.

A les universitats i també a les administracions públiques i a les empreses i institucions hi ha dones que fa temps que saben com són d’importants aquestes polítiques i que saben com fer-les realitats. Dones que ens han ajudat a entendre com funciona la societat; dones que aporten coneixement especialitzat, acadèmic, rigorós sobre perquè es produeixen les desigualtats de gènere. El seu treball i les seves aportacions ens han donat a conèixer aspectes de la realitat com ara la infrarepresentació de les dones als consells de direcció de les grans empreses i organitzacions, per sota del 10% en el cas de les empreses que cotitzen a borsa; l’impacte sobre les dones del sistema fiscal i les taxes que penalitzen les dones (taxa rosa); la importància de diagnòstics i tractaments mèdics que incorporin la mirada de gènere; la baixa presència de dones artistes als museus i a les exposicions o el menor reconeixement de les aportacions de les dones a la ciència, entre d’altres.

Del coneixement al compromís, a la realitat 
Fruit d’aquest coneixement ara disposem de nous conceptes, de noves paraules, de noves idees que han passat a formar part del discurs acadèmic i també del saber quotidià. Així, des de fa un temps, paraules com patriarcat, gènere, divisió sexual del treball, història de les dones, discriminacions, primera, segona i tercera onada del feminisme, drets de les dones i moltes altres han entrat a formar part del nostre discurs. Paraules, termes que estan presents en els mitjans de comunicació, en els debats i també en la nostra vida.

El resultat de totes aquestes reflexions és que les dones sabem cada vegada més coses de perquè passa el que ens passa. Ara només cal que aquells que tenen responsabilitat i estan al capdavant de les institucions mostrin el seu compromís amb la igualtat i facin tot el possible per fer-la realitat, buscant respostes al perquè ens passa i gestionant els instruments per que no ens passi.

Inma Pastor Gosálbez
Directora de l’Observatori de la Igualtat
Professora de Sociologia
IP de la Xarxa Jean Monnet G-NET Equality Training Network
Departament d’Història i Història de l’Art
Universitat Rovira i Virgili

/by

La jornada d’Igualtat reivindica les polítiques de gènere a la UE

La jornada s’ha celebrat a l’Aula Magna de la URV.

L’eurodiputat Ernest Urtasun, coordinador de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere, ha estat aquest matí a Tarragona per participar en una jornada sobre polítiques d’Igualtat en el marc de la Unió Europea (UE), organitzada per l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el centre d’informació Europe Direct Tarragona (EDTgn).

La comissió coordinada per l’europarlamentari català impulsa polítiques europees en àrees relacionades amb les dones i els seus drets, com la conciliació laboral i familiar, per consolidar un permís de paternitat a tots els països de la Unió; la violència de gènere, que viu un repunt els darrers anys i que encara és tabú en molts estats; la bretxa salarial, on es lluita per la transparència salarial també a les empreses; la participació femenina en el món econòmic; i els drets sexuals i reproductius de les dones, un camp on “el Parlament Europeu no té competències però on ja s’ha aconseguit que es votés a favor d’un avortament segur i en condicions”, ha explicat el ponent al centenar d’inscrits a la jornada, entre els quals membres de la comunitat universitària.

 

Economia versus igualtat

Representants de les administracions locals han donat la seva visió de les polítiques d’Igualtat que es promouen al nostre territori.

Urtasun ha explicat la fiscalització de les polítiques europees que duu a terme la Comissió de Drets de la Dona com una tasca “necessària”, que “desperta i topa amb recels en alguns àmbits, especialment quan es tracta de donar una perspectiva d’igualtat de gènere a les polítiques econòmiques” de la Unió. Així, ha posat d’exemple el fet que les rebaixes dels impostos sobre rendes de capital afavoreixen els homes, que són els que acumulen aquests capitals; mentre que mantenir el gravamen en les rendes de classe mitjana i baixa perjudica sobretot a les dones.

Per a l’eurodiputat del grup dels Verds/Aliança Lliure Europea, “l’opinió pública no és prou conscient de com la crisi econòmica ha fet retrocedir els drets de les dones i la igualtat social, i el pitjor de tot és que no es percep com un problema”. Urtasun és el ponent de l’informe “Igualtat de Gènere i Polítiques fiscals a la UE”, on es fa palesa la falta de perspectiva de gènere en matèria econòmica, i n’ha parlat avui relacionant-ho amb casos com la recent reforma de les pensions a Espanya, reclamada des de la UE sense criteri d’igualtat; i de com la penalització de les pensions a persones amb inestabilitat laboral acaba també perjudicant majoritàriament al col·lectiu femení.

 

Incorporar el criteri de gènere abans que una llei arribi al Parlament Europeu

Per tot això, l’eurodiputat ha reivindicat la necessitat de continuar impulsant polítiques d’igualtat de gènere a la UE, com fa la Comissió de la qual forma part, emetent opinions sobre iniciatives legislatives que impulsen altres comissions, i que permeten incorporar el criteri de gènere abans que una proposta de llei arribi al Parlament Europeu per a la seva aprovació. En alguns casos, s’envien esmenes concretes del reglament o la directiva que s’està debatent en una altra comissió perquè es tingui en compte la desigualtat entre homes i dones en el redactat de la futura llei.

 

El paper de la universitat i l’administració local

El vicerector de la URV i la directora de l’Observatori d’Igualtat han inaugurat la jornada.

Entre els assistents, també representants de G-Net, la xarxa europea al voltant de la igualtat de gènere de la qual forma part la URV i que en altres s’encarrega de promoure i donar a conèixer les aportacions de la UE en aquest camp. La directora de l’Observatori, Inma Pastor, ha aprofitat la seva intervenció per deixar clara la “necessitat de disposar d’eines i fer recerca en el camp de la Igualtat de gènere per lluitar contra les desigualtats entre homes i dones que es donen en la nostra societat”.

I és que “les dades posen en evidència les diferències de gènere i la necessitat de fer polítiques”, ha dit Pastor, alhora que ha reivindicat la “transversalitat que han de tenir” les polítiques d’igualtat, que per altra banda ha considerat “imprescindibles per fer efectiva la integració europea”. Per la seva banda, el vicerector de la URV, Jordi Tous, ha celebrat que s’estigui incorporant la perspectiva de gènere en la recerca universitària, cosa que ha considerat “imprescindible si volem avançar, cal estudiar i donar a conèixer a la societat quina és la realitat, i així beneficiar al nostre entorn proper”.

La jornada ha acabat amb una taula rodona amb representants de les administracions públiques del territori que col·laboren amb l’Observatori i el projecte G-Net, i que han donat a conèixer als assistents les seves actuacions en aquest camp. El debat s’ha pogut seguir en xarxes socials amb l’etiqueta #EDTgnIgualtat.

 

/by

EDTgn, al seminari Planet Youth per prevenir addiccions entre els adolescents

El Workshop Planet Youth que se celebra aquests dies a Tarragona.

El centre d’informació Europe Direct Tarragona està aquests dies present al segon Workshop del projecte Planet Youth, un programa comunitari de prevenció de drogues i addiccions en el qual han participat 9 països de la Unió Europea (UE), entre ells el nostre.

Tarragona, única ciutat espanyola present en un estudi que ha analitzat dades de 6.516 adolescents europeus, acull ara aquesta nova trobada a casa nostra per reunir de nou a especialistes internacionals en matèria de prevenció d’addiccions entre la població juvenil. L’objectiu, a més de prevenir, és promoure entorns saludables per a infants i adolescents. I és que la participació en aquest programa europeu ha permès implantar a Tarragona un model d’èxit i una metodologia iniciada fa dues dècades a Islàndia i que s’ha exportat ja a més de 30 ciutats europees.

Ponents de la Jornada Planet Youth per prevenir addiccions entre els joves.

Entre els ponents d’aquest workshop hi ha membres de la comunitat universitària tarragonina, com Oriol Romaní, del departament d’Antropologia i director del Centre d’Investigació en Antropologia Mèdica, i Àngel Belzunegui, director de la Càtedra d’Inclusió Social, ambdós de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Per conèixer més detalls d’aquest projecte podeu consultar l’apartat web del projecte dedicat al Planet Youth Tarragona. I seguir l’etiqueta #TarragonaPY i els nostres tuits des del perfil @EuropeDirectTGN des de la mateixa Aula Magna de la URV a Tarragona, on té lloc aquesta trobada internacional.

/by

Xerrada informativa per a joves sobre el voluntariat a l’estranger

Cartell de la xerrada sobre EVS a l’espai Kesse Jove de Tarragona.

Ets jove i vols fer un canvi en la teva vida? Vols viatjar a l’estranger i conèixer gent d’altres països, alhora que fas alguna cosa que et fa sentir útil? Trencar rutines per trobar noves motivacions i noves oportunitats de futur?

Si tens més de 18 anys i estàs obert a viure noves experiències, aquest dijous 19 d’abril, a partir de les 5 de la tarda, t’esperem a l’Espai Jove Kesse de Tarragona (carrer Sant Antoni Maria Claret, 12-14) per explicar-te totes les opcions que et dóna la Unió Europea (UE) per fer de voluntari a l’estranger.

Europe Direct Tarragona organitza un taller per descobrir que és i que et pot oferir el Servei de Voluntariat Europeu (SVE) i altres projectes per fer de voluntari en algun dels Estats membres i països veïns, gràcies a iniciatives com els camps de treball internacional, voluntariats de llarga durada o les brigades solidàries. N’havies sentit a parlar mai abans?

La xerrada, a càrrec de l’ONG Nexes, et farà reflexionar sobre el voluntariat i la solidaritat, alhora que t’obrirà portes per viure una experiència a l’estranger que t’enriquirà com a persona i com a professional.

Vine a descobrir els recursos que t’ofereix Europa per promoure una ciutadania jove activa, solidària i europea, que contribueixi a reforçar la cohesió social dels països de la Unió. L’entrada és gratuïta. T’hi esperem!

Si vols saber una mica sobre el voluntariat europeu, llegeix aquesta entrada sobre SVE del nostre blog.

També pots veure com va canviar la vida a altres joves després de fer de voluntaris per Europa, llegint els seus testimonis en el nostre blog: la Melissa Rodrigues, que va estar a Bucarest (Romania) treballant amb adolescents, i l’Elisa Maziere, que va fer de voluntària de la Creu Roja a Tudela, a Navarra.

Per a més informació sobre les iniciatives per a joves de la UE, segueix el nostre blog Directe a Europa o els nostres perfils a les xarxes socials de facebook, twitter i instagram.

/by

Els tarragonins reflexionen “Per què ens qüestionem Europa?”

Bona resposta en la segona de les #euroterúlies de l’any amb Héctor Sánchez.

La Unió Europea (UE) necessita que se la qüestioni, i com a ciutadans europeus hem de ser crítics amb Europa per poder continuar avançant. Així de contundent va ser ahir Héctor Sánchez, politòleg, investigador del Centre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona (CIDOB), expert en dinàmiques euromediterrànies, governança europea i nous moviments polítics, en la seva visita a Tarragona com a ponent de la segona eurotertúlia organitzada per Europe Direct Tarragona i la facultat de Ciències jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Una seixantena de tarragonins van participar d’un interessant debat en el qual Sánchez va considerar “un error” que quan algú critica polítiques o decisions que es prenen a les institucions d’Europa se’l consideri un euroescèptic. De fet, per aquest investigador, cal que ens qüestionem i cal argumentar aquestes crítiques per tirar endavant. Ell mateix es va preguntar irònicament en veu alta si “quan es diu que Europa és la regió més desenvolupada del món, que li preguntin a Grècia”. I és que per al darrer convidat d’#eurotertúlies “la UE porta justificant la seva existència amb dos principis que són molt antics i que, amb matisos, no són veritat: la no guerra i que som la regió més desenvolupada del món”, uns principis que creu que queden molt lluny per a les noves generacions d’europeus.

No es qüestionen els valors europeus, sinó les seves polítiques
En la seva exposició, aquest expert polític va legitimitat que ens qüestionem Europa, deixant clar que per ell les institucions de govern europeu són “necessàries” però, en qualsevol cas, “són els ciutadans qui han de decidir-ho”. Segons la seva opinió, “dins d’Europa hi ha molts tipus d’eurocrítics, que el que es qüestionen són les elits tradicionals i temes i aspectes polítics, però no es qüestionen els valors ni la idea d’Europa en si”. Aquests eurocrítics “han d’entendre els mèrits de la UE, igual com els euroentusiastes han d’entendre que criticar a la UE és legítim i necessari. El dia que els dos sectors s’entenguin, avançarem”, sentencia.

Reptes de la UE

El convidat Héctor Sánchez acompanyat de la responsable del Centre Europe Direct Tarragona; Marta Domènech, i el professor de la Universitat Rovira i Virgili; Alfonso González.

Segons ell, cal reivindicar “el pilar social d’Europa i el concepte que la UE no deixa desemparat ningú”, ja que “si Europa no protegeix els drets socials dels seus ciutadans, tindrem un problema”. Per Sánchez Europa té al davant dos reptes: “Saber escoltar els ciutadans i tenir una voluntat real de donar-los resposta; i crear mecanismes per gestionar les crítiques, partint de la visió que criticar no és ser euroescèptic”, sinó que són la manera d’avançar en un projecte comú.

Bona participació del públic
A mesura que avançava l’eurotertúlia i el debat, també amb intervencions del públic, Héctor Sánchez va admetre la falta d’una bona alternativa política, no referint-se als partits, sinó com a corrents ideològiques. Els assistents van mostrar-se crítics en el sentit positiu de la paraula, en un debat que va tocar temes de l’actualitat política, com les aspiracions d’independència de Catalunya, el Brexit, la crisi migratòria i la situació dels refugiats.

Si voleu participar en les #eurotertúlies, seguiu el blog d’Europe Direct Tarragona, on us podeu inscriure si esteu interessats a participar-hi. A més, també ens trobareu a les xarxes socials Facebook, Twitter i Instagram.

/by

EDtgn col·labora amb la V Trobada Tarraconins Saludables

Cartell V Trobada Tarraconins Saludables.

El centre d’informació Europe Direct Tarragona col·labora, juntament amb altres entitats com el Patronat Municipal d’Esports de Tarragona o la xarxa de centres cívics de la ciutat, amb la V Trobada Tarraconins Saludables que se celebra el pròxim diumenge 15 d’abril, de 10,30 a 13 hores, a l’Anella Mediterrània.

La trobada forma part del programa “Fer Salut Mola, impulsat pel Servei de Promoció de Salut de l’Ajuntament de Tarragona, i que compta des de la primera edició amb el suport de EDtgn, per fomentar hàbits saludables entre la població escolar de Tarragona, a més del Club dels Tarraconins. Abans de Nadal, alumnes de 8 i 9 anys de set escoles de la ciutat van participar en una iniciativa per crear una recepta d’amanida saludable, també dins el programa Fer Salut Mola.

I recordeu que podeu seguir tota l’activitat del Centre Europe Direct Tarragona al nostre blog, Facebook, Twitter i Instagram.

 

/by

“Per què ens qüestionem Europa?” a la segona #eurotertúlies de 2018

Cartell de la segona de les #eurotertúlies del 2018.

Aquest mes d’abril arriba la segona de les #eurotertúlies de l’any, una trobada organitzada pel Centre Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que forma part d’un cicle de xerrades per reflexionar sobre temes d’actualitat de la Unió Europea (UE). La iniciativa fa tres anys que se celebra amb una bona resposta per part dels assistents, majoritàriament universitaris tarragonins, que se sumen al debat aportant la seva visió sobre Europa i debatent amb el ponent sobre la situació actual. La cita està oberta a la ciutadania en general.

En aquest cas, l’eurotertúlia d’abril ens convida a reflexionar sobre un tema candent: “Per què ens qüestionem Europa?”, a partir de l’exposició del ponent convidat Héctor Sánchez Margalef, investigador del Barcelona Centre of International Affairs (CIDOB).

El debat tindrà lloc el pròxim dimecres 11 de març, a dos quarts de vuit del vespre, al Tradicionarius (carrer Antoni Rovira i Virgili, 32).

*Héctor Sánchez Margalef (@sanchezmargalef) és investigador del Barcelona Centre of International Affairs (CIDOB). Llicenciat en Ciències Polítiques i Máster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament per la Universitat Autònoma de Barcelona. Expert en dinàmiques euromediterrànies, governança europea i nous moviments polítics.

Més d’una vintena de participants van reflexionar sobre l’estat del projecte europeu en la primera de les #eurotertúlies de l’any. Els interessats en assistir en aquesta nova cita poden inscriure’s en aquest enllaç.

Podeu seguir tota l’actualitat d’aquest cicle a través de l’etiqueta #eurotertúlies. I recordeu que podeu seguir tota l’actualitat del Centre Europe Direct Tarragona al nostre Bloc, Facebook, Twitter, i Instagram.

/by