L’Institut Escola Mediterrani del barri de CampClar, l’Institut Martí i Franquès i l’Institut Pont del Diable de Sant Salvador, han rebut la visita de Jordi Perales per recordar les víctimes de l’Holocaust.

Europa Direct Tarragona ha volgut recordar l’Holocaust en el dia internacional en memòria de les víctimes convidant Jordi Eduard Perales per fer xerrades a tres centres educatius, l’Institut Escola Mediterrani, l’Institut Martí i Franquès i l’Institut Pont del Diable.

Jordi ha fet un repàs pels esdeveniments històrics, parlant, sobretot, del cas dels gitanos. El poble gitano, a l’inici del govern de Hitler, eren considerats raça ària i, alguns fins i tot, formaven part de les SS. Això no va impedir però, que n’exterminéssim a milers. Perales ha explicat que fins el 2001 no van reconèixer el poble gitano com a víctimes de l’Holocaust.

També hem pogut reflexionar sobre el racisme actual en relació les diverses races, ètnies o religions. Perales s’ha preguntat què passaria si hi hagués un Holocaust avui, com reaccionaria la gent, “hi hauria qui aplaudiria, i no en serien pocs”.

L’alumnat dels centres també han pogut dir la seva, i han aprofitat per preguntar a Jordi Perales per la seva educació, per la seva trajectòria laboral i per la seva opinió sobre temes relacionats amb el racisme, el poble gitano o la relació i convivència entre diferents cultures.

Al centre Martí i Franquès també han aprofitat per fer un acte simbòlic encenent espelmes en record de les víctimes.

 

Jordi Eduard Perales Giménez, nascut a Barcelona el 18 d’agost de 1977 i d’ètnia gitana. Estudia dret entre el 1995 i 1997, posteriorment llicenciat en Ciencies Polítiques el 2002. Postgrau en Llengua i Cultura Xineses a la CNU Beijing 2004. Ha treballat en molt diversos àmbits a l’Àsia i a Europa.  En dues etapes al Parlament Europeu 2006-2008 i 2013-2016 particularment dedicat a l’àmbit de les minories, els drets humans i la memòria històrica, i a la Comissió Europea, Agència Europea de CUltura, Educació i Audiovisual EACEA com auditor intern. També ha estat tècnic parlamentari al Parlament de Catalunya en àmbits de Cultura, Llengua i Memòria Històric entre el 2008 al 2010.

“Tarragona, Centre Comercial Obert” projecte per a la digitalització comercial, el qual ha rebut un finançament d’1,2M€ dels fons Next GenerationUE

El projecte permetrà impulsar una transformació digital comercial. Consta de 24 accions i 3 eixos d’actuació:

  • Millora tecnològica i transformació digital.
  • Acompanyament en la digitalització i modernització comercial.
  • Sostenibilitat i eficiència energètica.

 

EIX 1: Millora tecnològica i transformació digital 

Consta de nou accions concretes destinades a la implementació de solucions digitals per una millora en les infraestructures tecnològiques als mercats municipals i el seu entorn.

Suma una inversió de 399.663,50 €.

 

EIX 2: Acompanyament en la digitalització i modernització comercial 

Deu actuacions amb l’objectiu de formar, assessorar i acompanyar paradistes, marxants i comerciants en el camí cap a la transformació digital.

La inversió prevista d’aquest segon eix és de 484.605,50€.

 

EIX 3: Sostenibilitat i eficiència energètica 

Quatre accions: destaquen la millora de l’eficiència energètica Mercat de Torreforta, programes de foment d’economia circular i productes de proximitat i instal·lació de punts d’entrega.

Inversió prevista de 457.380,50 €.

 

Com a actuació prèvia a aquests 3 eixos, el projecte preveu una acció inicial imprescindible de constitució d’una oficina tècnica d’implementació i coordinació del procés global del projecte. 

La seva inversió és de 157.300 €.

 

La inversió del projecte, liderat per l’empresa de Mercats de Tarragona, està valorat amb un 1.498.948€ i ha obtingut una subvenció d’1.199.158,40€, el que representa el 80% del global. L’aportació municipal serà de 299.789,60€.

 

Tota la info i accions: https://bit.ly/3j2zMPR

La Comissió Europea va presentar el seu pla de treball pel 2023 al Consell Europeu. El programa s’emmarca en tres realitats complementàries.

  • La primera és que només es pot fer front de debò a uns reptes de tal magnitud de manera col·lectiva, com una sola Unió. Europa ha demostrat una vegada i una altra que estarà a l’alçada de les circumstàncies, ja sigui en l’àmbit de les vacunes, la recuperació econòmica, les sancions o el suport a Ucraïna.
  • La segona realitat és que aquestes crisis només posen en relleu la necessitat que Europa continuï accelerant la transformació radical anunciada a l’inici d’aquest mandat, ja sigui per fer front a les crisis climàtica i de la natura, per aconseguir que les nostres economies i democràcies siguin més resilients, les nostres indústries més competitives i les nostres societats més justes, o per reforçar la nostra posició geopolítica.
  • La tercera realitat és que aquesta successió de crisi sense precedents, que està afectant tan intensament les vides quotidianes dels europeus, no es pot afrontar mantenint l’statu quo. Caldrà reaccionar amb rapidesa de manera contínua, tant per anticipar els reptes futurs com per respondre a les necessitats més quotidians.

1.Compliment de les sis grans ambicions

1.1 El Pacte Verd Europeu

La Comissió ja ha presentat la majoria de les propostes clau per a la consecució del Pacte Verd Europeu i seguiran prestant ple suport als col·legisladors per garantir que es pugui assolir un acord abans que finalitzi aquesta legislatura. Aquest any, és fonamental assolir un acord ràpid sobre el paquet de mesures «Objectiu 55».

Proposaran una reforma integral del mercat de l’electricitat de la UE a principis de 2023, una de les conseqüències de la qual seria deslligar l’efecte del preu del gas sobre el de l’electricitat.

Per tal de contribuir a ampliar la nostra economia de l’hidrogen verd, crearem un nou Banc Europeu de l’Hidrogen per invertir 3 000 milions EUR en la posada en marxa d’un mercat de l’hidrogen renovable a la UE, una de les funcions del qual serà ajustar l’oferta a la demanda.

El 2023 prendran mesures per reduir els residus i el seu impacte mediambiental, parant especial atenció als residus alimentaris i tèxtils, una de les qüestions que es van debatre durant la Conferència sobre el Futur d’Europa.

Després de consultar les principals parts interessades, proposaran una revisió específica de la legislació relativa al registre, l’avaluació i l’autorització de les substàncies i barreges químiques (REACH) per tal de garantir l’avantatge competitiu i la innovació europees mitjançant la promoció de substàncies químiques sostenibles, la simplificació i la racionalització del procés reglamentari, la reducció de la càrrega i la protecció de la salut humana i el medi ambient.

1.2 Una Europa adaptada a l’era digital

Proposaran una Llei Europea de Matèries Primes Fonamentals que garanteixi un subministrament adequat i diversificat per a l’economia digital d’Europa i per a la transició ecològica, i concedeix prioritat a la reutilització i el reciclatge.

La Comissió proposarà una recomanació sobre la pirateria dels continguts en directe que aportarà un conjunt d’eines per lluitar contra la retransmissió il·legal d’esdeveniments en directe, especialment esportius.

El nostre mercat únic és una eina clau per garantir que la salut i la seguretat de les persones a tota la Unió siguin una prioritat. Per això respondran a la Resolució legislativa del Parlament Europeu amb una proposta sobre detecció, registre i vigilància de l’amiant. Així contribuiran a garantir que tots els Estats membres incrementin els objectius de control, localització i eliminació d’aquesta substància perillosa.

Per tal d’impulsar una mà d’obra que compti amb les capacitats requerides, fomentar la competitivitat de les empreses europees, en particular les pimes, i aprofitar tot el potencial de la doble transició ecològica i digital de manera socialment justa, 2023 serà l’Any Europeu de les Competències, iniciativa amb què s’aspira a oferir el reciclatge i el perfeccionament professional necessaris de la nostra mà d’obra i a atraure les capacitats adequades al nostre continent.

1.3 Una economia al servei de les persones

Hem presentat iniciatives importants encaminades a l’aplicació del Pla d’Acció del Pilar Europeu de Drets Socials. Presentaran una iniciativa sobre la digitalització dels sistemes de seguretat social i les xarxes de seguretat social en suport de la mobilitat laboral, en el marc dels treballs en curs sobre la targeta europea de seguretat social, ESSPASS.

En el context de l’Any Europeu de les Competències, també actualitzaran el marc de qualitat per als períodes de pràctiques per tractar qüestions com ara la remuneració justa i l’accés a la protecció social.

Proposaran una Recomanació del Consell sobre el desenvolupament de les condicions marc per a l’economia social amb l’objectiu d’ajudar els Estats membres a adaptar millor les seves polítiques i la seva legislació a les necessitats específiques de les entitats de la economia social.

Per vetllar perquè la moneda comuna de la Unió estigui adaptada a l’era digital, presentarem una proposta que establirà els principis d’un euro digital abans de la possible emissió per part del Banc Central Europeu.

1.4 Una Europa més forta al món

Les sancions contra Rússia continuaran en vigor mentre continuï l’agressió contra Ucraïna i l’ocupació o l’annexió il·legal de territori ucraïnès. També actualitzarem el nostre conjunt d’instruments de sancions, de manera que contempli la corrupció. La realitat cruel de la guerra confirma la necessitat d’intensificar els esforços de la UE en l’àmbit de la seguretat i la defensa. Prenent com a base la Brúixola Estratègica de la UE, el 2023 presentaran l’estratègia espacial de la UE per a la seguretat i defensa, així com una nova estratègia de seguretat marítima de la UE.

Prosseguiran a la cooperació amb els països candidats dels Balcans Occidentals, juntament amb Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia, amb vista a la seva futura adhesió a la Unió. Mantindranel nostre suport a l’Associació Oriental i al veïnatge meridional. A més, contribuiran activament als treballs de la futura Comunitat Política Europea per arribar a altres països d’Europa que no es troben al procés d’adhesió. També presentaran una nova agenda per a Amèrica Llatina i el Carib.

Continua sent fonamental millorar l’eficiència i l’eficàcia en la prestació de l’ajuda, en particular mitjançant l’augment de les capacitats pròpies de la UE per respondre situacions de crisi. Entre altres mesures, abans de la temporada d’incendis forestals de 2023, duplicarem la nostra capacitat d’extinció d’incendis i afegirem a la nostra flota deu avions amfibis lleugers i tres helicòpters.

1.5 Promoció del nostre mode de vida europeu

L’Any Europeu de la Joventut 2022 ha ofert una immensa quantitat d’oportunitats perquè els joves europeus en reforcin les capacitats, les competències i la participació cívica. Al llarg de l’Any Europeu de les Capacitats seguirem posant especial èmfasi a la joventut.

Atès que només el 15% dels joves han cursat estudis, formació o aprenentatge professional a un altre país de la UE, la Comissió proposarà actualitzar la normativa vigent de la UE en matèria de mobilitat per motius d’aprenentatge perquè els estudiants

puguin transitar més fàcilment entre sistemes educatius: un pas clau cap a l’assoliment d’un Espai Europeu d’Educació d’aquí al 2025.

A l’àmbit de la salut, la Comissió continuarà aplicant l’ambiciós Pla Europeu de Lluita contra el Càncer, un dels pilars d’una Unió Europea de la Salut forta. Presentarem una recomanació sobre els càncers prevenibles mitjançant vacunació i una actualització de la recomanació sobre els entorns lliures de fum. Un altre pilar fonamental de la Unió Europea de la Salut, recomanat per la Conferència sobre el Futur d’Europa, és la creació d’un espai europeu de dades sanitàries. La Comissió respondrà a una altra proposta de la Conferència sobre el Futur de

Europa presentant un enfocament global de la salut mental, una qüestió social de primer ordre que va posar en relleu la pandèmia.

La Comissió proposarà una revisió de la Directiva relativa a la lluita contra els abusos sexuals de menors. Aquesta revisió afrontarà els nous reptes que planteja el canvi tecnològic i atendrà la necessitat d’incrementar la prevenció, la investigació i el

enjudiciament dels delictes d’abús sexual de menors, així com de recolzar i protegir les víctimes infantils, tant a internet com fora d’internet, d’acord amb l’Estratègia Global de la UE sobre els drets de la infància.

1.6 Un nou impuls a la democràcia europea

El 2023, la Comissió presentarà un paquet per a la defensa de la democràcia per tal de conferir més profunditat al Pla d’Acció per a la Democràcia Europea, promoure unes eleccions lliures i justes, lluitar més intensament contra la desinformació i donar suport a la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació, en particular desenvolupant l’espai cívic i la participació ciutadana per consolidar la resiliència democràtica des de dins.

La Comissió ha presentat propostes per reforçar les eleccions al Parlament Europeu donant suport a la seva integritat i promovent una participació més gran a través de normes relatives a la transparència i la segmentació de la publicitat política, a l’estatut i al finançament

dels partits polítics europeus i les fundacions polítiques europees i als drets electorals dels europeus desplaçats. Estem disposats a donar suport també als col·legisladors a la seva feina sobre la proposta del Parlament Europeu relativa a una nova llei electoral. Seria important disposar de les noves normes a temps per a les properes eleccions al Parlament Europeu, que se celebraran el 2024.

La Comissió continuarà construint una Unió de la Igualtat mitjançant una iniciativa emblemàtica en defensa dels drets de les persones amb discapacitat que proposarà la creació duna targeta europea de discapacitat per tal de garantir el reconeixement mutu d’aquesta condició a tots els Estats membres.

La Unió de la Igualtat es veurà encara més reforçada si els col·legisladors arriben a un acord sobre les iniciatives proposades a matèria de lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica i de transparència retributiva. En el context de l’aplicació del Pla d’Acció de la UE Antiracisme per al 2020-2025, la Comissió continuarà treballant per garantir una protecció eficaç contra la discriminació per motius d’origen racial o ètnic, també per part dels cossos i les forces de seguretat.

Amb l’objectiu de garantir que els drets dels consumidors es continuïn protegint i aplicant als mercats, tant a internet com fora d’internet, la Comissió proposarà modificacions de les normes que regeixen la cooperació entre les autoritats de protecció dels consumidors per ajudar a desincentivar les pràctiques comercials deslleials i donar suport a unes investigacions més eficaces sobre les infraccions de la legislació en matèria de protecció dels consumidors. La Comissió cercarà eines per reforçar el seu marc de transparència, en particular pel que fa a l’accés als documents.

Conclusió

L’objectiu és conformar una Unió capaç de posar en comú les seves fortaleses per fer front als reptes més importants, des del canvi climàtic i la pèrdua de naturalesa fins a les pandèmies i la seguretat regional. Una Unió enèrgica que defensi els valors i l’Estat de Dret. Una Unió pròspera, fundada en una economia forta, en la solidaritat intergeneracional i en un mercat únic sense igual, que ofereixi una protecció social sense precedents. Una Unió sense divisions, amb una veu forta al món, que actuï com a líder mundial davant dels reptes generacionals.

S’ha tornat a posar en marxa una nova edició del Programa TLN Mobilicat que promou el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya – SOC (https://serveiocupacio.gencat.cat/ca/soc/ambits-actuacio/mobilitat-laboral/programa-tln-mobilicat/).

Es tracta d’un programa que ofereix a joves en situació d’atur la possibilitat de realitzar un període de pràctiques en una empresa internacional.

El programa subvenciona:

  • Formació lingüística de 120 h
  • Preparació intercultural del país de destí
  • Orientació professional individual
  • Experiència laboral pràctica (3 mesos) on estan cobertes totes les despeses de viatge, allotjament, assegurança i tutoritzacions/seguiment en el país de destí.

 

A nivell de Tarragona, l’entitat OpenEurope disposa de beques per realitzar estades a Alemanya, Itàlia o Irlanda. Us adjunto un document per a que pugueu fer arribar la informació a joves que podrien estar interessats.

Per participar els requisits són els següents:

  • Menor de 30 anys
  • Constar inscrit/ta com a demandant d’ocupació no ocupat/da (DONO) al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya el dia anterior a l’inici de les accions formatives
  • Disposar d’una titulació (com a mínim) de formació secundària obligatòria o bé un certificat de formació per a l’ocupació acreditada amb més de 200h.
  • Experiència laboral inferior a 12 mesos

Les persones interessades en participar o que vulguin ampliar la informació poden posar-se en contacte directament amb l’entitat que gestiona les beques:

 

Open Europe (https://openeurope.es/)

Tlf. 877014736 / 676812003

[email protected]

  • L’augment del cost de la vida és la preocupació principal per al 93% dels ciutadans europeus, seguit de la pobresa i l’exclusió social (82%)
  • El suport a la UE es reforça: el 72% creu que el país s’ha beneficiat de pertànyer a la UE
  • El 74% dels europeus aprova el suport de la UE a Ucraïna, encara que el 67% creu que les conseqüències de la guerra afectaran la seva vida

L’últim Eurobaròmetre del Parlament Europeu revela que l’augment del cost de la vida és la principal preocupació per al 93% dels europeus i el 97% dels espanyols.

Així mateix, el suport a la UE es manté en nivells alts, encara que els ciutadans esperen que la UE continuï treballant en solucions per mitigar els efectes de les crisis.

A tots els Estats membres, més de set de cada deu enquestats estan preocupats per l’augment del cost de la vida, amb els resultats més alts registrats a Grècia (100%), Xipre (99%), i Itàlia i Portugal (tots dos amb 98%). Els alts preus, inclosos els de l’energia i els aliments, es deixen sentir al llarg de totes les categories sociodemogràfiques com ara gènere o edat, així com en tots els contextos educatius i sociolaborals. La segona preocupació més important esmentada pels enquestats, amb el 82%, és la pobresa i l’exclusió social, seguida del canvi climàtic i que la guerra a Ucraïna s’estengui a altres països, tots dos amb el 81% empatats en tercera posició.

En el cas d’Espanya, es repeteix la mateixa distribució que a la mitjana europea: el cost de la vida és la preocupació principal per al 97% dels espanyols, seguit de la pobresa i l’exclusió social (93%), i el canvi climàtic i l’extensió de la guerra a Ucraïna empatades a tercera plaça (86% en ambdós casos).

Els ciutadans esperen que la UE segueixi treballant en solucions per mitigar els efectes combinats de les crisis consecutives que han assotat el continent. L’alt suport a la Unió Europea es fonamenta en l’experiència dels darrers anys, en què la UE ha demostrat una capacitat notable per unir i desplegar mesures efectives. De moment, els ciutadans no consideren suficients les accions preses ni a nivell nacional ni europeu, amb només un terç dels europeus satisfets amb les mesures; dades similars a les registrades a Espanya, on un 28% aprova les accions del Govern espanyol i un 32% les adoptades per la UE.

En examinar la situació financera dels ciutadans, l’enquesta comprova que les repercussions de la crisi múltiple es van notant progressivament. Gairebé la meitat de la població europea (46%) considera que el seu nivell de vida ja s’ha reduït com a conseqüència de la pandèmia de Covid-19, la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna i l’augment del cost de la vida. Un altre 39% assegura que encara no ha sentit aquesta reducció però pronostica que serà així el 2023. Un altre indicador simptomàtic de les creixents limitacions econòmiques és l’augment en el percentatge de persones que asseguren tenir dificultats per pagar les seves factures “la major part del temps” o “de vegades”: un increment de nou punts, passant del 30% al 39% des de la tardor del 2021.

Per part seva, més de la meitat dels espanyols (54%) afirma que el seu nivell de vida personal ja s’ha reduït com a conseqüència de les diferents crisis, i un altre 36% creu que veurà aquestes limitacions el 2023, amb només un 10% dels enquestats que assenyala que no espera canvis. A més, fins a un 35% dels espanyols assegura que no pot pagar les factures “la majoria del temps” o “de vegades”.

«Els ciutadans estan preocupats amb raó per l?augment del cost de la vida, ja que a més i més famílies els costa arribar a final de mes. Ara és el nostre moment de respondre, imposar un control a les factures, reduir la inflació i fer que les nostres economies creixin. Hem de protegir els més vulnerables a les nostres societats», ha expressat la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.

Les múltiples crisis geopolítiques dels anys passats continuen suposant un repte important per als ciutadans i els polítics. Amb la inflació als nivells més elevats en dècades, els ciutadans volen que les prioritats del Parlament Europeu siguin la lluita contra la pobresa i l’exclusió social (37%). La salut pública roman com una prioritat rellevant per a molts ciutadans (34%), així com la lluita contra el canvi climàtic (31%). El suport a l’economia ia la creació de nous llocs de treball (31%) també és entre els primers llocs.

Pel que fa a Espanya, la salut pública és la que copa el primer lloc (49%), mentre que la lluita contra la pobresa i l’exclusió social és la segona (40%), seguida del suport a l’economia i la creació d’ocupació (39%), ia més distància la lluita contra el canvi climàtic (27%). (81% per als espanyols) creu que el país s’ha beneficiat de ser membre de la UE.

En aquest context, la “pau” torna a ressonar com una de les principals raons de ser de la UE: el 36% dels europeus creuen que la contribució de la Unió Europea al manteniment de la pau i el reforç de la seguretat són els principals beneficis de pertànyer a la UE, fet que suposa un augment de 6 punts des de la tardor de 2021. A més, els europeus també creuen que la UE facilita una millor cooperació entre els Estats membres (35%) i contribueix al creixement econòmic (30% ).

En el cas espanyol, els ciutadans assenyalen això últim – la contribució al creixement econòmic a Espanya – com el principal benefici de pertànyer a la UE (39%). Un 30% dels espanyols consideren que la UE facilita una millor cooperació entre els Estats membres, mentre que el manteniment de la pau se situa en tercer lloc, en valorar-ho el 28% dels enquestats.

 

 

Context

L’Eurobaròmetre de tardor del 2022 del Parlament Europeu va ser dut a terme per Kantar entre el 12 d’octubre i el 7 de novembre als 27 Estats membres de la UE. L’enquesta es va realitzar amb entrevistes en persona, completada amb entrevistes en vídeo (CAVI) per a alguns casos a República Txeca i Dinamarca. Es van fer un total de 26.431 entrevistes, amb els resultats a nivell europeu ponderats d’acord amb la mida de la població de cada país.

L’aprovació dels 28 plans estratègics (un per cada país de la UE i dos en el cas de Bèlgica) per part de la Comissió Europea marca l’inici de la nova política agrícola comuna, prevista per a l’1 de gener del 2023.
264.000 milions d’euros de finançament de la UE ajudaran els agricultors europeus en la transició cap a un sector agrícola sostenible i resilient, i contribuiran a preservar la vitalitat i la diversitat de les zones rurals. El cofinançament i el finançament nacional complementari elevaran el pressupost públic total destinat als agricultors i les comunitats rurals a 307.000 milions d’euros per al període 2023-2027. Altres programes que entren en l’àmbit de competències de la PAC sense estar inclosos en els plans estratègics de la PAC, com ara el programa POSEI per a les regions ultraperifèriques, el programa escolar de la UE i els programes de promoció, rebran un finançament addicional de la UE per valor de 6.000 milions d’euros.

Una PAC més justa

Tots els plans estratègics donen suport a una renda agrícola viable i la resiliència del sector agrícola com a objectius fonamentals. A continuació hi ha alguns exemples de l’ajuda prestada:
– Els pagaments directes de la PAC segueixen sent una xarxa de seguretat per als agricultors. Cada any es distribuiran entre els agricultors elegibles prop de 20.000 milions d’euros en concepte d’ajuda bàsica a la renda. Tanmateix, aquesta ajuda està condicionada al fet que els agricultors apliquin normes bàsiques reforçades en matèria de bones condicions agràries i mediambientals (BCAM). S’espera que les BCAM s’apliquin a prop del 90% de les terres agrícoles de la UE.
– La nova PAC concedirà ajudes públiques més quantioses als que més les necessitin. Les petites i mitjanes explotacions de 25 països de la UE rebran més ajudes a la renda gràcies a un pagament redistributiu que puja al 10,6% de tots els pagaments directes. Aquest import pujarà a 4.000 milions d’euros anuals. Aquesta xifra és 2,5 vegades superior a la dels pagaments redistributius a càrrec de la PAC actual (2014-2020), que només concedeixen deu Estats membres.
– Per ajudar els agricultors a fer front a les crisis, el 15% de les explotacions agrícoles de la UE rebran ajuts per subscriure primes d’assegurança i participar en fons mutuals o altres instruments de gestió de riscos.
– El nivell d’ajuda a les proteaginoses/lleguminoses a través de l’ajuda a la renda associada augmentarà un 25% en comparació del 2022. Això contribuirà a reduir la dependència dels agricultors de la UE respecte de les importacions i l’ús de determinats fertilitzants . Altres disset sectors que travessen dificultats també rebran ajuda associada, que arribarà al 21% de les explotacions agrícoles de la UE.

Una PAC més ecològica

Tres de cada deu objectius específics de la PAC es refereixen directament al medi ambient i al clima. Gràcies a la clàusula de no retrocés, els Estats membres han de demostrar en els seus plans de la PAC objectius més alts que actualment. Això es tradueix a la PAC més ambiciosa de la història des d’una perspectiva mediambiental i climàtica.
– Als plans estratègics de la PAC, prop de 98 000 milions d’euros, la qual cosa equival al 32 % del finançament total de la PAC (finançament de la UE i cofinançament), es destinaran a generar beneficis per al clima, l’aigua , el sòl, l’aire, la biodiversitat i el benestar animal, i fomentar pràctiques que vagin més enllà de la condicionalitat obligatòria. Si examinem el desglossament d‟aquest import entre els diferents instruments i fons, el 24 % dels pagaments directes es destina a règims ecològics i el 48 % de la despesa en desenvolupament rural de tots els plans sustentarà completament els objectius mediambientals i climàtics.
– Els plans incentivaran els gestors de terres a emmagatzemar carboni al sòl i la biomassa, a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) ia contribuir a l’adaptació al 35% de la superfície agrícola de la UE mitjançant les pràctiques de gestió adequades, per exemple, gestió extensiva de pastures, cultiu de lleguminoses i cultius de captura, fertilització orgànica o agrosilvicultura.
– D’acord amb les noves obligacions dels agricultors, es preveu la rotació de cultius al voltant del 85% de les terres cultivables que reben ajut a càrrec de la PAC de la UE. Això contribuirà a pertorbar els cicles de plagues i malalties i, per tant, reduirà lús de plaguicides i els riscos que porten aparellats. Per continuar avançant, més del 26% de les terres agrícoles de la UE rebran ajuda, entre altres coses, per aplicar una gestió integrada de plagues i emprar mètodes no químics de control de plagues o agricultura de precisió.

– L’ajuda de la PAC a la producció ecològica el 2027 gairebé duplicarà la superfície finançada el 2018. Això contribuirà en gran mesura a assolir els objectius nacionals dels Estats membres d’augmentar la superfície ecològica perquè oscil·li entre el 5 i el 30 % el 2030.
– Les inversions previstes a la producció d’energia renovable a les explotacions agrícoles afegiran 1 556 MW a la capacitat de producció d’energia de la UE.

Una PAC més social

Tal com s’indica a la visió a llarg termini per a les zones rurals de la UE, les zones rurals de la Unió travessen dificultats diverses, per exemple, en matèria de despoblació, accés als serveis bàsics i millora d’aquests, oportunitats d’ocupació i necessitat de millorar la connectivitat. La PAC invertirà en el teixit social i econòmic de les zones rurals de la UE.
– L’ajut específic als joves agricultors ocupa un lloc important a cada pla aprovat, i els països de la UE van superar el requisit mínim de dedicar el 3 % dels seus pagaments directes al relleu generacional. En total, un total de 8.500 milions d’euros de despesa pública ajudarà els joves agricultors a establir-se, invertir en la seva activitat i mantenir-la durant els primers anys. En el període comprès entre 2023 i 2027, es preveu que un total de 377.000 nous joves agricultors s’estableixin com a agricultors a temps complet. Alguns Estats membres preveuen nous esforços per fomentar la successió d’explotacions agrícoles, millorar la igualtat de gènere a les zones rurals i reforçar la posició de les dones a l’agricultura.
– El desenvolupament local també es veu impulsat pel 7,7 % del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (Feader) dedicat a les estratègies de desenvolupament local participatiu (l’anomenat enfocament LEADER), cosa que representa 5 000 milions d’euros. Un cop implantades, s’espera que aquestes estratègies cobreixin el 65% de la població rural europea.
– Per primera vegada, els pagaments de la PAC estaran vinculats al respecte de determinades normes socials i laborals de la UE i s’incentivarà els beneficiaris perquè millorin les condicions de treball a les explotacions.
– Els plans donaran suport a les inversions perquè la vida i el treball a les zones rurals siguin més atractius, amb l’objectiu de crear com a mínim 400.000 llocs de treball. Així mateix, es donarà suport a la inversió en tecnologies i serveis digitals per optimitzar l’eficiència en l’ús dels recursos.
– Més de 6 milions de persones es beneficiaran directament de l’assessorament, formació i intercanvi de coneixements finançats amb càrrec a la PAC, o participaran en projectes d’innovació en el marc de l’Associació Europea per a la Innovació, centrant-se en els resultats mediambientals i climàtics o en els aspectes socials i rurals.

Context

La Comissió Europea va presentar la seva proposta de reforma de la política agrícola comuna (PAC) el 2018, mitjançant la qual va introduir una nova manera de treballar per modernitzar i simplificar la política agrícola de la UE. La nova legislació de la PAC es va adoptar formalment el 2 de desembre del 2021.
El termini fixat pels col·legisladors perquè els Estats membres presentessin els seus respectius plans estratègics de la PAC era l’1 de gener del 2022. Després de rebre els plans, la Comissió va enviar cartes d’observacions a tots els Estats membres abans del 25 de maig del 2022 Les cartes es van publicar al lloc web Europa juntament amb les respostes de tots els Estats membres, d’acord amb el principi de transparència. Després es va reprendre un diàleg sistemàtic entre els serveis de la Comissió i les autoritats nacionals per resoldre les qüestions pendents i ultimar els plans revisats de la PAC. Es va examinar detingudament el nivell d’ambició respecte als objectius climàtics i mediambientals de la UE i la contribució a les metes establertes a l’Estratègia «De la Granja a la Taula» ia l’Estratègia sobre Biodiversitat de la Comissió.

A la llum de l’actual augment dels preus de les primeres matèries i l’energia després de l’agressió russa contra Ucraïna, la Comissió ha convidat els Estats membres a estudiar la possibilitat de revisar els seus plans estratègics de la PAC per reforçar la resiliència del sector, augmentar la producció d’energia renovable i reduir la dependència dels fertilitzants sintètics amb mètodes de producció més sostenibles, d’acord amb les comunicacions sobre seguretat alimentària i fertilitzants. Per continuar ajustant-se a les finalitats perseguides a la llum de la ràpida evolució de les dificultats, els plans estratègics de la PAC seran objecte d’un seguiment estret i es modificaran quan sigui necessari durant el període d’execució.