,

La Comissió proposa les noves normes Euro 7 per reduir les emissions contaminants dels vehicles i millorar la qualitat de l’aire

La Comissió va presentar una proposta per reduir la contaminació atmosfèrica provinent dels vehicles de motor nous que es venguin a la UE per tal de complir l’objectiu de contaminació zero del Pacte Verd Europeu, alhora que els vehicles continuen sent assequibles per als consumidors i que es promou la competitivitat d’Europa.

El transport per carretera és la principal font de contaminació atmosfèrica a les ciutats. Les noves normes Euro 7 suposaran la presència de vehicles més nets a les carreteres i milloraran la qualitat de l’aire, de manera que protegiran la salut dels nostres ciutadans i el medi ambient. Les normes Euro 7 i les normes sobre emissions de CO2 per als vehicles treballen a l’una en pro de la qualitat de l’aire per als ciutadans, especialment si tenim en compte que l’ús creixent del vehicle elèctric per part de la ciutadania també comporta certs beneficis pel que fa a la qualitat de l’aire. Aquests dos conjunts de normes mostren clarament la via perquè la cadena de valor automobilística redueixi les emissions contaminants, també amb l’ús de tecnologies digitals.

Les noves normes d’emissions Euro 7 garantiran que els turismes, les furgonetes, els camions i els autobusos siguin molt més nets en condicions de conducció reals que reflecteixen molt més bé la situació a les ciutats, que és on es concentren els problemes de contaminació atmosfèrica, i durant un període més llarg que no amb les normes actuals. La proposta aborda les emissions dels tubs d’escapament així com les dels frens i els pneumàtics. També contribueix a assolir les noves normes sobre al qualitat de l’aire, més exigents, que la Comissió va proposar el 26 d’octubre de 2022.

Si bé les normes sobre emissions de CO2 impulsaran l’ús dels vehicles de zero emissions, és important assegurar-nos que tots els vehicles que circulen per les nostres carreteres són més nets. El 2035 tots els turismes i les furgonetes que es comercialitzin a la UE seran de zero emissions de CO2. No obstant, es preveu que el 2050 més del 20 % dels turismes i les furgonetes i més de la meitat dels vehicles pesants que circulin pels nostres carrers continuïn emetent contaminants pel tub d’escapament. Els vehicles elèctrics amb bateries també poden generar contaminació provinent dels frens i microplàstics dels pneumàtics.

Les normes Euro 7 reduiran totes aquestes emissions i faran que els vehicles continuïn sent assequibles per als consumidors.

Els nous requisits segons les normes Euro 7

La proposta substitueix i simplifica la normativa anterior sobre emissions, que estava dividida en una norma per a turismes i furgonetes (Euro 6) i una altra per a camions i autobusos (Euro VI). Les normes Euro 7 agrupen els límits d’emissions per a tots els vehicles de motor —cotxes, furgonetes, camions i autobusos— en un únic conjunt de regles. La nova normativa, que és neutral pel que fa als combustibles i la tecnologia i marca els mateixos límits independentment de si el vehicle funciona amb gasolina, gasoli, sistemes de tracció elèctrics o combustibles alternatius, contribuirà a:

  • Millorar el control de les emissions de contaminants atmosfèrics provinents de tots els vehicles nous, ja que amplia el ventall de condicions de conducció que abasten els assajos d’emissions en carretera. Des d’ara s’hi reflectirà més bé la diversitat de condicions a què poden estar sotmesos els vehicles arreu d’Europa, com ara temperatures de fins a 45 ºC o trajectes curts típics dels desplaçaments pendulars quotidians.
  • Actualitzar i endurir el límits d’emissions contaminants: s’enduriran els límits per als camions i els autobusos, mentre que ara als turismes i les furgonetes se’ls aplicaran els límits més baixos dels existents independentment del combustible amb què funcioni el vehicle. La nova normativa també estableix límits d’emissions de contaminants que fins ara no estaven regulats, com ara les emissions d’òxid nitrós provinents dels vehicles pesants.
  • Regular les emissions que generen els frens i els pneumàtics: la normativa Euro 7 serà la primera de tot el món que no es limita a regular les emissions dels tubs d’escapament sinó que també fixa límits per a emissions de partícules provocades pels frens i regles sobre les emissions de microplàstics provinents dels pneumàtics. Aquestes regles seran aplicables a tots els vehicles, també els elèctrics.
  • Garantir que els vehicles nous són nets durant més temps: tots els vehicles hauran de complir la normativa durant un període més llarg que fins ara. En el cas dels turismes i les furgonetes, es comprovarà que la compleixen fins als 200 000 quilòmetres i els deu anys d’antiguitat. Això suposa doblar el període de subjecció a la normativa que establien les normes Euro 6 i Euro VI (100 000 quilòmetres i cinc anys d’antiguitat). Els camions i els autobusos experimentaran uns increments similars.
  • Fomentar l’ús dels vehicles elèctrics: les noves normes regularan la durabilitat de les bateries instal·lades en els turismes i les furgonetes per tal d’augmentar la confiança dels consumidors en aquests vehicles. Això també reduirà la necessitat de substituir les bateries al principi de la vida d’un vehicle i, per tant, l’ús de matèries primeres fonamentals necessàries per a la fabricació de bateries.
  • Aprofitar al màxim les possibilitats digitals: les normes Euro 7 garantiran que no es manipulin els vehicles i que les autoritats puguin controlar les emissions fàcilment amb l’ús de sensors instal·lats en els vehicles que permetin mesurar-ne les emissions als llarg de la seva vida útil.

Properes etapes

La Comissió trametrà la seva proposta al Parlament Europeu i el Consell amb vista a la seva adopció per part dels colegisladors.

Rerefons

El transport per carretera és la principal font de contaminació atmosfèrica a les ciutats. El 2018, a la UE, més del 39 % de les emissions d’òxids de nitrogen i el 10 % de les emissions primàries de PM2,5 i PM10 es van originar en el transport per carretera. Aquests valors són molt més elevats en les ciutats, on el transport sol ser el principal causant de la contaminació atmosfèrica. Es calcula que el transport per carretera va causar unes 70 000 morts prematures a la EU-28 el 2018.

El 2035, l’Euro 7 reduirà les emissions totals d’òxids de nitrogen provinents de turismes i furgonetes un 35 % en relació a l’Euro 6 i les provinents d’autobusos i camions un 56 % en relació amb l’Euro VI. Alhora, es reduiran les partícules provinents dels tubs d’escapament un 13 % en el cas dels turismes i les furgonetes i un 39 % les dels autobusos i els camions, mentre que les partícules provinents dels frens es reduiran un 27 %.

Arran de l’escàndol del «dieselgate», la Comissió va introduir nous assajos per mesurar les emissions del transport per carretera (el mètode de les emissions en condicions reals de conducció ¾RDE, per les seves sigles en anglès¾)i ha reforçat les competències de vigilància del mercat dels estats membres i de la Comissió per tal de garantir que els vehicles són tan nets com marca la normativa Euro 6.

La normativa sobre emissions contaminants és complementària de la relativa a les emissions de CO2. En aquesta proposta s’ha tingut en compte l’objectiu que es va acordar de reduir el 100 % de les emissions de CO2 dels cotxes i les furgonetes com a tard el 2035. En els pròxims mesos la Comissió revisarà les normes en matèria de CO2 aplicables als camions i els autobusos.

/by

Previsions econòmiques de la tardor del 2022: l’economia de la UE es troba en un moment decisiu

Després d’un primer semestre de l’any fort, l’economia de la UE ha entrat en una fase força més complicada. Les pertorbacions derivades de la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna estan perjudicant la demanda mundial i reforçant les tensions inflacionistes a nivell mundial. La UE es una de les economies avançades més exposades, per la seva proximitat geogràfica a la guerra i per la gran dependència de les importacions de gas provinents de Rússia. La crisi energètica està erosionant el poder adquisitiu de les llars i està afectant la producció. El clima econòmic ha experimentat un clar descens. En conseqüència, si bé s’estima que el 2022 tancarà amb un creixement més alt del que s’havia previst anteriorment, les perspectives per al 2023 són de creixement significativament més feble i inflació més alta respecte del que s’havia estimat en les previsions intermèdies de l’estiu de la Comissió Europea.

Declaracions

Aquest és un moment decisiu per a l’economia de la UE, ja que ens enfrontem als efectes col·laterals de la guerra no provocada de Rússia contra Ucraïna i a un entorn geopolític complex: els preus elevats de l’energia disparen la inflació, arreu d’Europa la gent brega a causa de l’augment del cost de la vida, i les nostres empreses perden competitivitat. Després d’un comportament econòmic relativament sòlid enguany, les perspectives econòmiques per al futur immediat s’han debilitat i preveiem un creixement de només el 0,3 % de l’economia de la UE l’any vinent. No obstant això, un mercat laboral fort juntament amb reformes i inversions en el marc del Mecanisme de Recuperació i Resiliència han d’ajudar a sostenir l’economia. Ara com ara el nostre objectiu és ajudar els més vulnerables amb mesures específiques, alinear les polítiques fiscals i monetàries per fer front a la inflació i assegurar el nostre subministrament energètic futur el més ràpid possible.

Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a Una Economia al Servei de la Gent

 

Estem arribant al final d’un any en què Rússia ha projectat una vegada més l’ombra llòbrega de la guerra al nostre continent. L’economia de la UE ha mostrat una gran resiliència davant l’ona expansiva que això ha provocat gràcies, en gran part, a les decisions fermes en matèria de polítiques que s’han pres des de l’inici de la pandèmia, amb esperit d’unitat i solidaritat. Malgrat tot, l’augment dels preus de l’energia i la inflació desenfrenada estan passant factura i ens enfrontem a un període molt difícil tant a nivell social com econòmic. El pronòstic d’avui està supeditat a diversos riscos i incerteses, però d’una cosa estic segur: si els europeus podem romandre units, podrem superar aquestes dificultats i sortir-ne reforçats.

 

Paolo Gentiloni, comissari d’Economia

Brussel·les, 11 de novembre de 2022

/by
,

Fons Next Generation: el que han rebut els grans ajuntaments del Camp de Tarragona

Tarragona: el que es demanava i el concedit

L’Ajuntament de Tarragona esperava rebre un mínim de 12 MEUR dels fons Next Generation per set projectes «madurs» que ja havia començat a tramitar. La inversió global d’aquestes iniciatives ascendiria a uns 16 MEUR i serien per millorar la ciutat en àmbits com la digitalització, la sostenibilitat o la mobilitat. Al maig, el conseller de Serveis Generals, Jordi Fortuny, anunciava que d’aquests 12 MEUR, 6 ja estaven concedits, mentre que la resta eren convocatòries que confiava arribaran a bon port.

El primer projecte que té el finançament garantit és l’anomenat ‘Tarragona cap al 2030’. Té un cost de 5,3 MEUR i rebrà un ajut de 3 MEUR. Té diferents vessants, com l’adquisició de tres autobusos d’hidrogen, l’ampliació de l’aparcament dissuassori de Torroja, la millora de l’aparcament del cementiri, la peatonalització del carrer Canyelles, la urbanització dels carrers López Peláez i Josepa Massanés, o la digitalització del sistema d’autobusos municipals. Les obres han d’estar enllestides abans que comenci l’any 2025

Els altres 3 MEUR que el consistori ja donava per assegurats eren un fons vehiculats des del Ministeri de Turisme i que permetrà millorar el Fòrum de la Colònia i la seva accessibilitat.  El termini d’execució de les obres serà fins a finals d’octubre del 2015.

A banda hi ha quatre projectes més que permetrien rebre fins a 6 MEUR. Per a la transformació digital del consistori es podrien rebre 500.000 euros, que finançarien un import global d’1,8 MEUR. El gruix però seria per a l’Anella Verda i accions de renaturalització d’espais urbans, amb un pressupost de 4,2 MEUR dels quals se n’han sol·licitat 3,6 MEUR als Next Generation. A més, dins de la convocatòria de sostenibilitat turística, Tarragona ha demanat 2,6 MEUR per fer intervencions als camins verds, el front marítim, la plataforma del Miracle i el barri del Serrallo. Finalment, s’han demanat 200.000 euros per millorar el sistema audiovisual del Teatre Tarragona i 3.000 euros per la compra de llibres per a la biblioteca de Torreforta.

Tarragona: rehabilització d’edificis

Finalment, la notícia saltava i la ciutat de Tarragona disposarà de 8,2 MEUR dels fons Next Generation per destinar-los a la rehabilitació d’edificis d’habitatges per tal de millorar-ne l’eficiència energètica, l’accessibilitat i la seguretat. Els diners els hauran de demanar directament les comunitats de propietaris a la Generalitat, si bé la conselleria d’Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona ajudarà en tasques d’assessorament i tramitació. El finançament dels treballs anirà del 40% al 100%, en funció de la convocatòria específica dels fons europeus i dels requisits que compleixin els edificis. Des del consistori s’ha treballat en la definició dels requisits i s’ha decidit que se centrin en barris amb rendes baixes, especialment els de Ponent i del nord.

Entre els requisits que caldrà complir per optar a les subvencions hi ha que siguin edificis d’habitatges plurifamiliars, construïts entre 1950 i 1981 i d’uns barris amb unes rendes mitjanes un 20% inferiors a les dels barris més benestants de la ciutat. Això inclou especialment els barris de Ponent i del nord de la ciutat, però també alguna zona de l’Eixample i barris marítims, com el Serrallo. «Algunes zones quedaran fora, però ja hi ha altres convocatòries. Aquestes dels Next Generation són excepcionals i ens permetran potenciar zones que poden necessitar-ho de forma urgent», assenyalava la consellera d’Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona, Eva Miguel. Les línies d’ajuts s’obriran en els propers mesos i les obres hauran d’estar acabades abans de juny del 2026.

Tarragona: Anella Verda

D’altra banda, el projecte Tarragona Greenbelt’26 de renaturalització d’espais urbans i periurbans de l’Anella Verda ha estat un dels projectes seleccionats per rebre el finançament de la convocatòria d’ajuts al foment d’actuacions dirigides a la renaturalització i resiliència del fons europeu Next Generation. La consellera de Medi Ambient de l’Ajuntament, Eva Miguel, es mostrava satisfeta i expressava que «és una data històrica per a Tarragona perquè mai s’havien invertit tants diners en matèria de medi ambient. Estem davant d’un canvi de paradigma en què els diners que arriben a l’administració local no seran destinats a posar formigó sinó a retirar-lo i renaturalitzar l’espai».

Suposarà la concessió de 3,3 milions d’euros pel Fons Next Generation, que cobririan el 95% de la inversió prevista pel pressupost del projecte (4.256.978,28 €) mentre que l’Ajuntament assumirà el 5% així com l’impost sobre el valor afegit (599.899,17 euros,) ja que segons les bases de la convocatòria, l’IVA no és una despesa subvencionable i ha de ser aportada per part del beneficiari. Un cop rebut el Fons Europeu, el següent pas serà constituir el Consell Municipal de Medi Ambient com a ens fiscalitzador de tot el projecte.

El projecte

Tarragona GreenBelt’26 inclou accions de planificació, intervencions especifiques i iniciatives de governança, participació, comunicació i seguiment. La proposta inclou iniciatives en diferents entorns com el fluvial, marítim o terrestre.

El projecte preveu la creació del Pla de gestió de l’Anella Verda de Tarragona, la renaturalització del riu Francolí i del tram urbà del Riu Clar, el desmantellament de la plataforma de la platja del Miracle, la naturalització de la llacuna del Parc de l’Anella Mediterrània, el foment de la biodiversitat al Parc de Sant Pere i Sant Pau i la restauració d’espais forestals erosionats en l’entorn del Pont del Diable. Un altre àmbit en el qual es vol intervenir de manera destacada son les platges de la ciutat, així com la recuperació de zones humides de la desembocadura del riu Gaià pel foment de la biodiversitat.

Digitalització a Tarragona

Altrament, els fons europeus Next Generation han seleccionat els projectes de transformació digital de l’Ajuntament de Tarragona. Dotat amb 507.779,32 euros, aquests ajuts aniran destinats a dos projectes: el primer és sobre la transformació del lloc de treball de nova generació, segur, en mobilitat i col·laboratiu, així com la implantació d’un millora i ampliació del centre de procés de dades amb l’objectiu de millorar la disponibilitat i capacitat dels serveis que actualment suporta l’Ajuntament de Tarragona.

El segon és la implantació d’un sistema de gestió integral i integrat amb l’objectiu de la millora de qualitat i eficiència de processos i serveis digitals al ciutadà. “Aquest ajut implicarà una millora de la feina dels treballadors i treballadores municipals, ja que tindran al seu abast totes les eines necessàries per desenvolupar les seves funcions en el nou marc de digitalització, sense importar la ubicació física on es troba”, explica el conseller responsable de TIC de l’Ajuntament, Jordi Fortuny. “L’objectiu final també és garantir al màxim la integració i seguretat de la informació així com la millora dels serveis digitals a la ciutadania, entitats i empreses”.

El cas de Reus

L’Associació Comunitat Energètica del polígon Agro-Reus, constituïda amb participació municipal i d’empreses privades per impulsar el projecte de comunitat energètica al polígon Agro-Reus, rebrà 1.994.445,70 € de la segona convocatòria del “Programa de incentivos a proyectos piloto singulares de comunicades energéticas (CE Implementa)” de l’Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. El finançament Next Generation permetrà donar impuls a la comunitat energètica i contribuirà a impulsar noves actuacions en l’àmbit de l’aposta municipal per les energies renovables.

La inversió total en el projecte és de 4.411.532,28 €, un dels més ambiciosos dels 28 projectes que han estat beneficiaris dels 30 milions d’euros de pressupost d’aquesta línia. A nivell català, cinc comunitats han rebut ajuts del programa, dels quals l’ajut concedit a Reus és el més elevat i el segon amb major inversió global. L’ajut concedit representa el 55% del cost subvencionable del projecte: 3.626.264,92 euros.

6 MEU a Salou

Fou, el desembre de 2021, el primer municipi al que se li van aprovar els ajuts. Salou va anunciar encabat, en sessió plenària, que la recepció dels 6 milions d’euros dels Fons Next Generation per posar en marxa el Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació, presentat a la convocatòria extraordinària de Sostenibilidad Turística en Destinos del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, és imminent.

Cal recordar que aquest pla contempla quatre eixos, amb diferents projectes, que tenen com a objectiu principal la transformació de Salou en un municipi sostenible, intel·ligent i desestacionalitzat. Un dels projectes és la creació de nous pàrquings dissuasius, el qual ha estat dotat amb 600.000 euros.

Vila-seca

També a final de l’any passat, a Vila-seca es van aprovar 5 milions d’euros per a la millora del Passeig Marítim de la Pineda, per als nous equipaments de turisme actiu i per a la millora d’equipaments a la platja.

Torredembarra

L’Ajuntament de Torredembarra rebrà 349.555 € per desenvolupar un projecte de foment de la recollida de residus municipals, en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència –finançat per la Unió Europea–Next Generation EU que atorga l’Agència de Residus de Catalunya. Aquesta quantitat representa el 90% del total del cost del projecte que ha elaborat i tramitat la Regidoria de Sostenibilitat i que s’ha de desenvolupar abans de l’1 de març de 2024.

El projecte subvencionat consta de 7 accions:

• Desenvolupament de la recollida Porta a porta en dos nous àmbits (2 accions).

• Desenvolupament de la recollida comercial completa, incloent la fracció resta.
• Implantació de contenidors tancats amb targeta identificativa en el centre del municipi, on predomina l’urbanisme vertical.
• Instal·lació de sistemes per dipositar els cubells en la via pública per als blocs de pisos (penjadors individuals).
• Recollida porta a porta de l’oli domèstic i el tèxtil usat en les zones on es du a terme aquesta tipologia de recollida.
• Millora en la recollida porta a porta de poda, amb l’adquisició d’un nou vehicle dotat amb grua i una biotrituradora.

Un dels requisits imprescindibles per poder desenvolupar aquest projecte és, precisament, posar especial èmfasi en les recollides de material tèxtil i l’oli domèstic, i és per aquest motiu que el projecte presentat incorpora aquestes dues recollides com a pròpies i la especificitat de la seva recollida porta a porta per treure el màxim de contenidors oberts de la via pública.

El Camp fins al mes de maig

La Generalitat anunciava al seu torn que tot i que el Camp de Tarragona representa gairebé el 7% de la població catalana, els seus empresaris han estat capaços de captar un 8,3% de convocatòries estatals assignades a Catalunya. “ Això posa de manifest que el teixit empresarial del Camp de Tarragona està fent la feina i des del Govern de la Generalitat volem encoratjar-lo a seguir per aquest camí”, ha reblat.

Centres de recerca, ens locals i empreses, els principals beneficiaris a Tarragona

Pel que fa a la vegueria del Camp de Tarragona, fins ara ha rebut 29,7 milions d’euros per a projectes impulsats l’any 2021 i 2,8 milions d’euros el 2022, a través de convocatòries públiques i concessions directes. Concretament, l’any passat, es va endur 5,7 M en concessions directes que es van assignar a la Universitat Rovira i Virgili (2,5 milions d’euros) i a l’Ajuntament de Tarragona (3 milions d’euros del programa Impuls Patrimoni). En total, 32,5 milions d’euros que ja estan a la butxaca.

Quant a convocatòries guanyades, la Universitat Rovira i Virgili es va adjudicar 1 milió d’euros del programa d’ajuts per a Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) i 0,4 milions del programa d’ajuts per a la realització de proves de concepte. D’aquest mateix programa, l’Institut Català d’Investigació Química es va adjudicar 0,4 milions d’euros. Tres empreses van rebre diners de dues convocatòries: Aliter Grup Renovables, 0,9 milions d’euros de la convocatòria d’ajuts a Missions Ciència i Innovació; Biosfer Teslab, 0,08 milions d’euros i Creatsens Health, 0,09 milions d’euros, tots dos procedents de la convocatòria 2020 de les ajudes Torres Quevedo. Finalment, el Programa Extraordinari de Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions va anar a parar als ajuntaments de Salou (6M) i el de Vila-Seca (5M) i la Diputació de Tarragona (5M). I el Programa AULA MENTOR ha beneficiat els ajuntaments de Tarragona (0,004M) i Cambrils (0,004M).

El que portem d’any 2022, Tarragona ha rebut 1,9 milions d’euros en concessions directes, la majoria dels quals s’han assignat a la Universitat Rovira i Virgili: 1,7 milions de subvenció per la requalificació del sistema universitari espanyol i 0,13 milions per la modernització i digitalització del sistema universitari. La resta de projectes s’han endut 0,07 milions d’euros. Els ajuntaments de Tarragona (0,5M) i el de Reus (0,4M) s’han adjudicat un total de 0,9 milions d’euros entre tots dos.

Baix Penedès

La renaturalització de la riera de La Bisbal i els torrents del Lluc i Culleré al seu pas pel nucli urbà del Vendrell podria ser una realitat en 2024. El Ministeri per a la Transició Ecològica, a través de la Fundació Biodiversitat, va decidir atorgar una subvenció de 2 milions d’euros dels fons Next Generation a la qual optava l’Ajuntament per a la millora d’aquests tres espais naturals que travessen la ciutat.

En total, van sol·licitar aquests fons 230 projectes de tota Espanya i només 37 han rebut llum verda per part del ministeri. En el cas del Vendrell, està previst que al llarg del 2023 es dugui a terme la redacció d’un projecte per a millorar l’entorn de la riera i els torrents i que la seva execució comenci ja en 2024. El cost previst és de 2,5 milions d’euros, dels quals les arques municipals haurien d’assumir 500.000.

Tarragona va presentar un projecte per a la construcció d’un total de 223 d’habitatges de lloguer social

 

Peticions de Tarragona

Ajuntament de Tarragona va presentar un projecte per a la construcció d’un total de 223 d’habitatges de lloguer social a la convocatòria del Programa d’ajuts a la construcció d’habitatges en arrendament social en edificis energèticament eficients que preveu el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea Next Generation UE. Està previst que aquesta convocatòria es resolgui abans de l’octubre del 2022 i que les promocions es finalitzin abans del juny de 2026. La consellera d’Habitatge i presidenta d’SMHAUSA Eva Miguel destacava que aquest projecte «vol per una banda, facilitar l’accés al lloguer a persones que actualment, amb els preus de mercat, no poden accedir a un habitatge. I per l’altra, incidir amb els preus de mercat a la ciutat, amb aquest augment exponencial del parc d’habitatge de lloguer públic.»

SMHAUSA ha presentat dos sol·licituds, la primera és per la construcció a la parcel·la M3 del Pla Parcial 10 de 160 habitatges de 78m2 útils computables de mitjana amb 160 places d’aparcament, 160 trasters, així com 2 locals comercials i 25 places d’aparcament comercial en dos edificis de 6 i 14 plantes d’alçada més àtic, amb zona ajardinada i eficients energèticament. El pressupost de construcció és de 28,7 milions d’euros i s’ha demanat una subvenció de 6,9 milions d’euros. Els habitatges es llogaran a 6,63€/m2 i els aparcaments a 3,31€/m2. Es preveu que almenys el 25% dels habitatges estiguin reservats per a joves menors de 35 anys i un altre 25% per a persones majors de 65 o amb grau de discapacitat.

La mancomunitat que aplega els municipis de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Tivissa i Pratdip (MIDIT). Foto: Cedida

Què volia Reus

L’ajuntament de Reus ha presentat diversos projectes que presentarà per acollir-se als fons de recuperació econòmica de la UE Next Generation. En total el consistori aspira a fer-se amb 93 milions d’euros que han de servir per finançar, completament o parcialment, diverses actuacions que entren dins dels requisits establerts. És a dir, i més enllà de criteris de sostenibilitat i lligats a les noves tecnologies, que els projectes presentats estiguin documentalment elaborats o en fase d’aplicació i tinguin un període de concreció ajustat a les bases dels fons. En 2023, Reus haurà d’haver establert zones de baixes emissions dins del casc urbà, a les quals estarà prohibit l’accés de vehicles contaminants. Aquesta obligació europea per a les ciutats de més de 50.000 habitants requerirà per part de l’ajuntament d’una selecció de zones que no s’han fet públiques encara.

Vandellòs i entorn

La mancomunitat que aplega els municipis de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Tivissa i Pratdip (MIDIT) ha sol·licitat acollir-se al Plan de Sostenibilidad Turística en Destinos del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo per promoure el model de desenvolupament turístic ‘Terres de Mestral, Outdoor Park de la Costa Daurada’. Els projectes presentats a aquest Pla aspiren a ser finançats pels fons europeus Next Generation i han tenir com a objectiu modernitzar, transformar i fer més competitives i sostenibles les seves infraestructures i serveis d’ús turístic.

Això és el que persegueix el projecte ‘Terres de Mestral, Outdoor Park de la Costa Daurada’, que té previst una sèrie d’actuacions que ascendeixen a més d’1,8 milions d’euros. Es tracta d’una aposta per convertir aquest territori en una destinació líder en turisme actiu a través de la creació d’un parc d’oci a l’aire lliure únic a Catalunya amb una oferta d’activitats atractiva i competitiva de mar (surf, vela, paddle surf, busseig, snorkel…) i de muntanya (senderisme, cicloturisme, vies ferrades, escalada…), disponible tant a l’estiu com a l’hivern i adreçada a diferents públics però, en especial, a les famílies.

Cambrils

Els ajuntaments d’Eivissa, Dénia i Cambrils han presentat el programa de turisme actiu i conscienciació Viu la Posidònia als fons europeus Next Generation del Pla de Recuperación, Transformación y Resiliencia del Ministerio de Industria Comercio y Turismo. L’alcalde d’Eivissa, Rafa Ruiz, l’alcalde de Dénia, Vicent Grimald, i l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, han presentat el projecte Viu la Posidònia, que va néixer a Eivissa l’any 2017, i que es ve desenvolupant des dels seus inicis de manera continuada amb diferents accions de promoció i conscienciació. A l’acte hi han assistit també les regidores de Turisme d’Eivissa, Dessiré Ruiz; la regidora de Fons i Projectes Europeus de l’Ajuntament d’Eivissa, Elena López, i la regidora de Turisme de Cambrils, Yolanda Burgos.

 

Font: Tots21

/by

DiscoverEU lliura 35 000 bitllets de tren a joves aquesta tardor

La Comissió ha publicat la convocatòria de tardor de DiscoverEU, gràcies a la qual 35.000 joves rebran un bo de ferrocarril per explorar Europa i la seva riquesa cultural.

La convocatòria ja és oberta a sol·licitants dels països del programa Erasmus+ fins el 25 d’octubre, a les 12.00 hores. Per obtenir un bo de viatge, es convida a presentar les candidatures al Portal Europeu de la Joventut i contestar un qüestionari amb cinc preguntes, més una de desempat. Els qui hagin contestat correctament el qüestionari de selecció, sempre que hagin nascut entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2004, podran viatjar per Europa durant un màxim de 30 dies en el període comprès entre l’1 de març del 2023 i el 29 de febrer del 2024.

La comissària d’Innovació, Recerca, Cultura, Educació i Joventut, Mariya Gabriel, ha declarat: “2022 és l’Any Europeu de la Joventut i estem en un moment crucial de la història europea. Ens hem de centrar en les generacions més joves per oferir-vos la possibilitat d’ampliar els seus horitzons i construir un món més connectat i tolerant. Per això hi ha DiscoverEU. Gràcies als viatges, la joventut pot explorar la nostra diversitat, però també descobrir la gran quantitat de coses que ens assemblem”.

Amb l’Any Europeu de la Joventut 2022 s’ha multiplicat el nombre de bons de viatge. En total, aquest any s’ofereixen 70.000 bons. Ara, DiscoverEU forma part d’Erasmus+, per la qual cosa també poden presentar la candidatura participants d’Islàndia, Liechtenstein, Macedònia del Nord, Noruega, Sèrbia i Turquia.

Els qui rebin els bons continuaran beneficiant-se d’una targeta de descompte amb més de 40.000 possibilitats de descompte en transport públic, cultura, allotjament, alimentació, esport i altres serveis disponibles als països que l’accepten.

En el marc de l’Any Europeu de la Joventut, la Comissió ha engegat la iniciativa emblemàtica «La joventut descobreix la cultura gràcies a DiscoverEU el 2022». Per això, el 25 de maig del 2022 va començar a funcionar la Ruta de la Cultura de DiscoverEU. S’hi combinen diverses destinacions i aspectes de la cultura, com l’arquitectura, la música, les belles arts, el teatre, la moda i el disseny, entre d’altres. Els que viatgen amb DiscoverEU poden visitar les Capitals Europees de la Cultura, destinacions incloses a la prestigiosa Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO o llocs amb el Segell de Patrimoni Europeu. A més, fins i tot podran anar a llocs reconeguts amb el premi Ciutat Accessible, és a dir, ciutats que s’han superat per ser més accessibles per a totes les persones, de qualsevol edat, i sigui quina sigui la seva situació en quant a mobilitat o capacitat.

Les agències nacionals d’Erasmus+ donen suport a les persones joves mitjançant reunions informatives prèvies a la sortida, en què els ofereixen preparació per al viatge. Amb aquestes reunions, DiscoverEU vol promoure debats sobre la sostenibilitat, la cultura i la identitat europea, entre altres temes. A més, dins de l’Any Europeu de la Joventut, les agències organitzen les quedades DiscoverEU Meet ups, una iniciativa llançada l’estiu del 2022 que consisteix en un programa cultural interessant entre un i tres dies de durada per tots els països d’Erasmus+. Fins ara se n’han celebrat 49, i continuaran organitzant-se en els propers anys.

Atès que la inclusió social és una prioritat absoluta del programa Erasmus+, les persones amb diversitat o problemes de salut que hi participin poden anar acompanyades en els seus desplaçaments. A banda de les despeses de viatge, també es proporciona ajuda individual addicional. A més, aquest any les agències nacionals d’Erasmus+ estan engegant l’Acció d’Inclusió DiscoverEU, que permet a les organitzacions que treballen amb joves amb menys oportunitats sol·licitar una subvenció.

La Comissió fomenta els viatges sostenibles per ferrocarril. Per això s’han previst condicions especials per a joves de les regions ultraperifèriques, els països i els territoris d’ultramar, les zones remotes i les illes.

/by

Drets humans: la UE reforça el suport a la protecció dels defensors dels drets humans a tot el món

Els drets humans estan cada cop més amenaçats a tot el món. En aquest context mundial, tornant a confirmar el ferm suport de la Unió Europea als drets humans, les llibertats fonamentals i la democràcia, i els seus defensors a tot el món, la comissària Jutta Urpilainen ha signat, en presència d’organitzacions de la societat civil i defensors dels drets humans, la dotació de 30 milions EUR per a la nova fase del Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans, en el període 2022-2027, fet que suposa un augment substancial.

La comissària d’Associacions Internacionals, Jutta Urpilainen, ha declarat el següent: «La UE defensa els drets humans, les llibertats fonamentals i la democràcia a tot el món. Els defensors dels drets humans són els principals socis de la UE a la tasca de fer dels drets humans una realitat sobre el terreny. Avui dia, les seves vides estan cada cop més amenaçades a causa de la intensificació de la repressió dels drets i llibertats fonamentals. Aquestes persones que defensen amb valentia els drets universals, fins i tot en els contextos més perillosos i difícils, poden comptar amb el suport de la Unió Europea. El Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans seguirà salvant vides, protegint els defensors dels drets humans i recolzant el treball en aquest àmbit. Estic orgullosa d’haver signat avui el compromís d’augmentar significativament el finançament, és a dir, d’assignar 30 milions EUR els propers quatre anys i mig».

Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans
El Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans és un programa crític de la UE destinat a donar suport als defensors dels drets humans a tot el món, una prioritat clau del programa «Una Europa global, drets humans i democràcia», dotat de 1 500 milions EUR. El Mecanisme està gestionat per ProtectDefenders.eu, un consorci de dotze ONG de defensa dels drets humans. Els fons addicionals permetran a ProtectDefenders.eu proporcionar a un major nombre de defensors dels drets humans en situació de risc un suport eficient, estratègic i flexible a curt, mitjà i llarg termini que inclou:

  • Protecció física i digital, suport jurídic i assistència mèdica, seguiment de judicis i empresonaments
  • Desenvolupament de capacitats, promoció, divulgació i formació en matèria de prevenció de riscos i seguretat, desenvolupament d’estratègies (per contrarestar les restriccions, les sancions, la difamació o les lleis destinades a tipificar com a delicte la seva feina), seguiment de la situació i alerta primerenca
  • Programes de reubicació temporal a la UE i a nivell regional o local
  • Més atenció a les dones, els joves, les persones LGBTIQ i els defensors del medi ambient.

El 2021, el Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans va registrar un augment sense precedents de les sol·licituds de protecció urgent presentades per persones i organitzacions exposades a amenaces per a la seva seguretat. ProtectDefenders.eu va donar suport vital i assistència polifacètica a gairebé 8.700 defensors dels drets humans i organitzacions de base del sector en més situació de risc (un 23% més que el 2020) de 103 països, inclosos Bielorússia, Myanmar i Afganistan.

Des del 2015, el Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans ha ajudat més de 55 000 defensors dels drets humans i els seus familiars en situació de risc a més de 120 països, gràcies al finançament de la UE per valor de 35 milions EUR durant les dues primeres fases. Tot i que més de la meitat dels beneficiaris són defensors dels drets humans de les dones i les minories sexuals, creix el nombre de defensors dels drets mediambientals, de la terra i dels pobles indígenes que reben suport.

En la nova fase, el Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans incorporarà el Fons d’Emergència de la UE per als Defensors dels Drets Humans en Situació de Risc. Aquest Fons d’Emergència de la UE, gestionat per la Comissió en estreta cooperació amb el Servei Europeu d’Acció Exterior, proporciona subvencions d’emergència de fins a 10.000 EUR a defensors dels drets humans i les seves famílies. Des del 2014, el Fons d’Emergència ha donat suport aproximadament a 1.600 defensors dels drets humans d’uns 100 països i als seus familiars.

/by
,

Tarragona celebra la Nit Europea de la Recerca amb una fira de més de 40 activitats i tallers científics a la plaça Corsini

L’acte central de la Nit Europea de la Recerca ha reunit prop de 200 investigadores i investigadors de la URV i dels instituts de recerca del territori, que han preparat una quarantena de tallers científics de diferents disciplines, amb l’objectiu d’omplir de ciència el carrer durant tota la tarda amb activitats interactives i lúdiques. La Nit Europea de la Recerca és un esdeveniment públic dedicat a la divulgació de la ciència que es fa a més de 300 ciutats de 30 països d’Europa alhora, i que la Universitat Rovira i Virgili coordina i organitza per cinquè any consecutiu a les comarques de Tarragona, amb el cofinançament de la Unió Europea.

La fira de tallers científics té com a destinatari públic familiar d’edat molt diversa i implica el contacte directe entre investigadors i audiència a través de tallers que combinen l’educació científica i la participació directa. S’han impartit una quarantena de tallers de diferents disciplines que han permès el públic circular de l’un a l’altre de forma lliure. Les propostes han inclòs aspectes relacionats amb pràcticament totes les disciplines científiques amb el lema comú de “Recerca pel canvi”. Els i les joves que han accedit, han disposat d’un passaport científic que han anat omplint al finalitzar els diferents tallers i després se’ls ha donat accés a obsequis relacionats amb la Nit Europea de la Recerca.

Els i les investigadores que han participat són persones involucrades amb la divulgació científica que de forma altruista han apropat i explicat la ciència amb l’objectiu de despertar la curiositat entre el públic assistent. Pertanyen a la URV i també als instituts de recerca del territori: ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i IISPV (Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili).

L’Ajuntament de Tarragona, a través d’Europe Direct és el patrocinador principal d’aquesta activitat, en la que també ha col·laborat el Mercat Central de Tarragona i l’empresa Borges i Ematsa.

En el marc de la Nit Europea de la Recerca, els alumnes de secundària i batxillerat també tenen la seva proposta científica adaptada. Investigadores i investigadors de la URV i els instituts de recerca han impartit xerrades i tallers científics als centres de la demarcació que ho han sol·licitat.

Un projecte conjunt a Catalunya

El projecte de la Nit Europea de la Recerca és possible gràcies al cofinançament del programa de recerca i innovació Horizon Europe de la Unió Europea, i a la col·laboració del consorci format per la Universitat Rovira i Virgili, que coordina el node de Tarragona, la Universitat de Girona (UdG), entitat coordinadora del projecte i del node de Girona, la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), entitats coordinadores del node de Barcelona, la Universitat de Lleida (UdL), coordinadora del node de Lleida, i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic), coordinadora del node de Catalunya central. L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) s’encarrega de la coordinació dels diferents nodes. Aquest projecte conjunt coordina investigadores i investigadors de més de 50 entitats científiques de tot Catalunya, i es fa cada any a més de 300 ciutats de 30 països d’Europa alhora. En aquesta cinquena edició, a més, s’hi afegeix la Fundació Jaume Bofill, que en el marc del programa Magnet, impulsarà 15 projectes de recerca a centres educatius de primària i secundària per tal d’apropar els equips de recerca a l’alumnat, famílies i veïnats, al llarg de l’any.

/by

La UE anuncia una dotació de 715 milions d’€ per al Fons Mundial destinat al sida, la tuberculosi i la malària

A la setena conferència de reposició del Fons, organitzada pel president dels Estats Units, Joe Biden, i celebrada a Nova York, la Comissió Europea va anunciar una nova dotació rècord de 715 milions d’euros amb càrrec al pressupost de la UE per al Fons Mundial per al període 2023-2025. Juntament amb els compromisos dels Estats membres de la UE, l’Equip Europa confirma el ferm compromís amb el Fons Mundial mitjançant una contribució total de més de 4.000 milions d’euros per al període 2023-2025. El Fons Mundial, una associació internacional per lluitar contra la SIDA, la tuberculosi i la malària, ja ha salvat cinquanta milions de vides els últims vint anys. La nova contribució s’afegeix als 150 milions d’euros ja assignats aquest any amb càrrec al pressupost de la UE per al Mecanisme de Resposta a la COVID-19 del Fons Mundial per ajudar els països a sufragar els costos dels equips de protecció individual, les proves de diagnòstic i les mesures terapèutiques.

En anunciar la nova dotació de la UE per al període 2023-2025, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va declarar: «Després d’unir forces per lluitar contra la COVID-19, ens hem de posar de nou a l’obra de nou per derrotar altres malalties mortíferes. El Fons Mundial de Lluita contra la Sida, la Tuberculosi i la Malària contribueix a salvar milions de vides. Per aquest motiu, augmentarem la contribució de la UE al Fons Mundial fins a 715 milions d’euros. Serà un salvavides per a milions de persones més i contribuirà a millorar la salut per a tothom».

La comissària d’Associacions Internacionals, Jutta Urpilainen, va afegir «La UE ha estat una ferma defensora del Fons Mundial des de la seva creació el 2002 i intensificarem enormement els nostres esforços en els propers anys mitjançant aquest històric augment del 30% de la nostra contribució. Estem ajudant el món a tornar a combatre tres malalties mortíferes ia reforçar els sistemes sanitaris per respondre millor a futures pandèmies i altres malalties. El compromís de la UE amb una millor salut per a tots es demostrarà encara més a la nostra propera Estratègia Global de Salut de la UE, que es posarà en marxa més endavant a la tardor».

 

Construir un món més saludable i equitatiu

El Fons Mundial pretén recaptar almenys 18.000 milions de dòlars americans per al període 2023-2025 per tal de salvar vint milions de vides, evitar més de 450 milions d’infeccions, reduir la taxa de mortalitat per VIH, tuberculosi i malària en un 64% i construir un món més sa i equitatiu.

Dels 18.000 milions dòlars americans, 6.000 milions s’invertiran en la consolidació dels sistemes sanitaris i les xarxes comunitàries. Això reforçarà considerablement el paper del Fons a l’hora de donar suport als esforços dels països per crear sistemes sanitaris més integrats i centrats en les persones, i que siguin més capaços de prevenir, detectar i fer front a les amenaces de malalties infeccioses.

 

Context
Quan es va crear el Fons Mundial fa vint anys, el VIH, la tuberculosi i la malària semblaven impossibles de vèncer. Tot i això, gràcies a la ciència, uns recursos adequats i una col·laboració eficaç a escala mundial, fins i tot les malalties més mortíferes poden perdre terreny. En només vint anys, l’associació del Fons Mundial ha salvat cinquanta milions de vides i ha reduït el nombre de víctimes mortals en més de la meitat.

A banda del seu mandat de posar fi a la sida, la tuberculosi i la malària, el Fons Mundial lidera la lluita contra la COVID-19. S’ha convertit en el primer proveïdor d’ajuda financera als països de renda baixa i mitjana per a tot, llevat de vacunes. Amb càrrec al Mecanisme de Resposta a la COVID-19, el Fons ajuda els països a sufragar els costos dels equips de protecció individual, les proves de diagnòstic i les mesures terapèutiques. La UE ha anunciat l’assignació de 150 milions d’euros a aquest mecanisme.

La Unió Europea i els seus Estats membres, units a Equip Europa, es compten entre els principals contribuents al Fons Mundial. Per a la sisena reposició del Fons Mundial 2020-2022, la Comissió Europea es va comprometre a aportar-hi 550 milions d’euros. Amb el nou compromís de 715 milions d’euros, el total de les contribucions de la Comissió Europea al Fons Mundial per al període 2001-2025 és de 3 500 milions d’euros. Les contribucions de la UE i dels seus 27 Estats membres al Fons Mundial per al període 2001-2022 ascendeixen a 21.200 milions de dòlars americans.

Aquesta dotació s’inscriu en el ferm compromís de la Comissió Europea a favor de la salut mundial, que inclou suport bilateral i regional als sistemes sanitaris dels països socis ia altres iniciatives sanitàries mundials, com ara l’Organització Mundial de la Salut, GAVI, l’Aliança per a les Vacunes i el Fons Financer Intermediari per a la Prevenció, Preparació i Resposta davant de Pandèmies, entre d’altres.

/by
,

La Generalitat invertirà al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre 32,2 milions d’euros provinents dels fons Next Generation

El departament d’Economia i Hisenda ha anunciat que la Generalitat de Catalunya invertirà al Camp de Tarragona i l’Ebre 32,2 milions d’euros de l’instrument REACT-UE, procedents dels fons europeus Next Generation EU, per fer actuacions de reforma en centres escolars i d’assistència primària. L’objectiu d’aquestes actuacions és millorar les infraestructures socials i, en el cas de les escoles, millorar-ne l’eficiència energètica, ampliar-les i reformar-ne l’estructura quan s’escaigui. 

Per vegueries, es destinaran 23,6 milions d’euros al Camp de Tarragona que serviran per iniciar la construcció d’un nou institut a Maspujols, ampliar els instituts de Cambirls i dels Pallaresos i fer actuacions de rehabilitació per millorar el consum energètic al CAP Torreforta i a 31 centres escolars. 

La inversió a les Terres de l’Ebre serà de 8,6 milions que es dedicaran a rehabilitar els centres d’assistència primària a l’Ametlla de Mar i Roquetes i a fer ores relacionades amb la calefacció i els tancaments a 14 instituts més.  

El 2021, la Comissió Europea va autoritzar la reprogramació del Programa Operatiu FEDER de Catalunya per al període 2014-2020, amb l’objectiu de reassignar els recursos per fer front a les conseqüències socials i econòmiques de la COVID-19 i reactivar l’economia després de l’impacte de la pandèmia per un import de 1.023 milions d’euros. En aquest context, la Generalitat va reassignar els recursos al voltant de quatre línies estratègiques amb l’objectiu de reactivar l’economia després de la pandèmia. Aquestes línies són “Productes i serveis de la salut”, “Suport a les inversions que contribueixin a la transició cap a una economia digital”, “Suport a les inversions que contribueixin a la transició cap a una economia verda” i “Suport a les inversions en estructures que present serveis bàsics als ciutadans”. 

 

Font: Generalitat – Acció exterior

/by
,

10a Jornada de descoberta i conservació de l’entorn fluvial del Francolí

Prop de 80 persones han participat en les diferents activitats de la Jornada Fem Francolí, que enguany ha arribat a la desena edició.

 S’ha realitzat una acció de voluntariat a la llera del riu i una sortida de descoberta per donar a conèixer l’entorn fluvial.

 La jornada ha comptat amb la presència, entre d’altres responsables polítics, d’Eva Miguel, consellera de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona.

En la 10a edició de la Jornada Fem Francolí!, organitzada per l’Associació Aurora, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, i la col·laboració d’Europe Direct Tarragona i de GATA-Ecologistes de Tarragona, han participat prop de 80 persones.

S’ha realitzat una actuació de voluntariat ambiental de conservació i manteniment de les darreres plantacions de la llera del riu, al costat del pont de Santa Tecla. En concret, s’han netejat escocells de les plantes, s’han regat i se’ls hi ha afegit triturat de restes vegetals per ajudar a conservar la humitat. També s’han realitzat treballs de retirada de canya. A més, s’ha dut a terme una sortida per a donar a conèixer l’entorn fluvial i les principals espècies de flora i fauna que es poden trobar al tram baix del riu Francolí.

Aquestes activitats, a més de contribuir a la conservació de l’entorn fluvial del riu Francolí, pretenen donar a conèixer els seus valors naturals i conscienciar a la ciutadania que els espais naturals són llocs que cal cuidar i preservar.

La jornada ha comptat amb la presència d’Eva Miguel, consellera de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, que ha destacat la tasca que porta a terme l’Associació Aurora i la voluntat de l’Ajuntament de Tarragona de recuperar el riu Francolí.

L’Associació Aurora, que integra social i laboralment persones amb problemes de salut mental, té un conveni de custòdia fluvial amb l’Agència Catalana de l’Aigua al curs baix del riu Francolí i porta prop de 15 anys impulsant actuacions de recuperació de l’entorn fluvial del riu Francolí.

 

 

Font: Associació Aurora – Salut Mental, Territori i Paisatge

/by