Alumnes de 3r primària Escola Campclar.

L’Oficina Europe Direct Tarragona dóna suport al programa ‘Fer Salut Mola’, impulsat pel Servei de Promoció de la Salut – Salut Escolar de l’Ajuntament de Tarragona per fomentar hàbits saludables entre els escolars de la ciutat. La iniciativa, que promou la dieta mediterrània, va adreçada als infants de 8 i 9 anys, que estan a 3r curs d’Educació Primària. Fins al moment ja hi han participat 225 alumnes de set escoles de Tarragona: Campclar, Ponent, Mediterrani, La Floresta, Riuclar, El Serrallo i La Salle Torreforta.

Tots ells han creat, amb l’ajuda dels seus pares, la recepta d’una amanida saludable després d’una activitat a l’escola en la qual van conèixer la piràmide de l’alimentació i  la importància de la dieta mediterrània. Les receptes havien de complir uns requisits: incloure aliments diferents i de molts colors, així que han incorporat vegetals de fulla verda, verdures i fruites de temporada, de vegades combinats amb llegums i cereals, fruita seca i herbes aromàtiques, entre altres aliments. Tot plegat per aprendre que menjar sa i equilibrat és fonamental per a la nostra salut i benestar.

L’anàlisi de les diferents receptes permet a nens i nenes reflexionar sobre la necessitat de consumir aliments saludables, a base de fibra, vitamines i minerals. A més, durant l’activitat se selecciona una de les receptes que han fet els alumnes i tots participen en la seva elaboració al menjador de l’escola, de manera que tots els participants tasten l’amanida.

Finalment, i per tal de posar en pràctica els coneixements adquirits amb el ‘Fer Salut Mola’, Europe Direct TGN obsequia els alumnes que fan aquesta activitat amb una carmanyola per poder portar a l’escola cada matí el seu esmorzar saludable, incorporant nous aliments a la seva dieta.

L’oficina Europe Direct Tarragona us desitja BON NADAL en diferents idiomes europeus! Sabeu com es felicita el Nadal a la resta d’Europa?

Alemanya: FROHE WEIHNACHTEN! Àustrià: FROHE WEIHNACHTEN! Bèlgica: PRETTIGE KERSTDAGEN! FOHE WEIHNACHTEN! JOYEUX NOËL! Bulgària: VESEL KOLEDA! Croàcia: SRETAN BOŽIĆ Dinamarca: GLÆDELIG JUL  Eslovàquia: VELSELÉ VIANOCE! Eslòvenia: VESEL BOŽIĆ! Espanya: BON NADAL!FELIÇ NAVIDAD EGUBERRI ON – ERÓS NADAU Estònia: HÄID JÕULE Finlàndia: HYVÄÄ JOULUA França: JOYEUX NOËL! Grècia: ΚΑΛΑ ΧΡΙΣΤΟΥΓΕΝΝΑ! Hongria: KELLEMES KARASCONYI UNNEPEKET! Irlanda: NOLLAIG SHONA! – MERRY CHRISTMAS! Itàlia: BUON NATALE! Letònia:  PRIECĪGUS ZIEMASSVĒTKUS! Lituània: LINKSMŲ KALĖDŲ! Luxemburg: SCHÉI KRËSCHTDEEG! Malta: IL-MILIED IT-TAJJE! Països Baixos: PRETTIGE KERSTDAGEN! Polònia: WESOŁYCH ŚWIĄT! Portugal: FELIZ NATAL! Regne Unit: MERRY CHRISTMAS! República Txeca: VESELÉ VÁNOCE! Romania: Suècia: GOD JUL! Xipre: ΚΑΛΑ ΧΡΙΣΤΟΥΓΕΝΝΑ!

A més, clica al nom de cada país i descobreix tradicions, costums, nadales i receptes per conèixer una mica més el Nadal arreu d’Europa!

 

 

L’Ateneu l’europeu amb els nens de sisè de l’Escola de pràctiques de Tarragona.

L’Oficina Europe Direct Tarragona (EDTgn) ha creat un personatge per donar a conèixer els valors fonamentals de la Unió Europea (UE): Dignitat, Igualtat, Solidaritat, Ciutadania, Justícia i Llibertat. Es tracta d’Ateneu l’europeu: aquest és el nom del personatge que aquesta setmana s’ha estrenat davant els alumnes de 6è curs de Primària de l’Escola de Pràctiques, coincidint amb una fita: ja són un miler de nens i nenes els que han jugat una partida a Tira els daus i descobreix Europa, el joc creat per l’oficina europea tarragonin per celebrar el Dia d’Europa l’any 2016.

I és que d’ençà que es va estrenar, el 9 de maig de l’any passat, aquest joc gegant de l’oca, que gira al voltant de la temàtica de la Unió Europea, ha visitat escoles de Tarragona, però també ha viatjat a altres indrets d’arreu de Catalunya, València, Castelló i fins al Llenguadoc per posar a provar els coneixements sobre Europa dels escolars catalans. A més de la partida sobre un tauler gegant, el joc s’acompanya d’una versió reduïda perquè els infants puguin jugar-hi també a casa.

Un any i mig després, i donada la bona acollida que té aquesta activitat als centres educatius, l’oficina EDTgn ha decidit dinamitzar les partides del joc amb Ateneu l’Europeu, qui es presenta com el personatge més peculiar de la Unió, i que també servirà per a altres activitats que impulsa el centre d’Informació europeu a la ciutat. Tot plegat després de comprovar la motivació extra que representa l’estratègia del joc per als alumnes dels centres escolars quan estudien Europa.

Els dos cartells dels espectacles que l’Ateneu l’europeu protagonitzarà al Parc de Nadal de Tarragona.


Actuacions al Parc de Nadal
Ateneu l’europeu és un personatge pensat per al públic infantil i juvenil, que vesteix els colors característics de la bandera europea. A banda de visitar les escoles, Ateneu l’Europeu estarà present també aquest any al Parc de Nadal que organitza l’Ajuntament de Tarragona al Palau de Fires i Congressos, del 27 de desembre al 4 de gener. El personatge protagonitzarà dos espectacles que demanen de la participació del públic per posar a prova els seus coneixements sobre la Unió. Un és el joc de l’oca que ja coneixen els escolars, l’altre una representació teatral que dimarts 27 estrenarà l’oferta d’espectacles a l’escenari del Parc infantil d’aquest any.

L’objectiu és apropar la UE als ciutadans tarragonins, especialment a les noves generacions d’europeus, i que des del seu coneixement contribueixin a la construcció de l’Europa per als ciutadans del futur, tot valorant els avenços històrics que ha suposat el projecte comú per als països membres.

El públic infantil, els escolars i també els mestres, són una de les prioritats en l’activitat de l’oficina Europe Direct Tarragona. A més del joc Tira els daus i descobreix Europa, el centre d’informació ofereix xerrades i materials per alumnes i mestres, assistència en l’elaboració de treballs, suport a les iniciatives que impulsen els centres al voltant del tema europeu i a la celebració del Dia d’Europa… I també posa a disposició de la comunitat educativa el suport tècnic i logístic per impulsar i participar en programes educatius europeus, dins el programa Erasmus+ de la UE.

Més informació de l’oferta d’activitats per a escoles aquí.

Taula de la jornada d’Economia Circular a Tarragona.

Economia circular. O el que és el mateix: una nova manera de produir i de consumir, implicant a les empreses i els governs però també a la ciutadania, per canviar el model productiu basat a produir, consumir i llençar per tornar a produir i començar un nou cicle que es demostra esgotat i insostenible. Com a mostra d’aquest esgotament, unes xifres: cada europeu consumeix 14 tones de matèries primeres a l’any i genera 5 tones de residus. I som més de 500 milions d’europeus…

Europe Direct Tarragona ha portat aquests dies el debat sobre l’economia i el nou model productiu a la Universitat Rovira i Virgili (URV) per conèixer l’agenda i els passos que està donant la Unió Europea en aquest àmbit. L’organització de la Jornada sobre Economia Circular i estratègia Europa 2020 s’ha fet conjuntament amb la URV i la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, a la sala de graus del Campus Catalunya.

L’eurodiputat Francesc Gambús, membre de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI).

Reduir emissions i complir amb Kioto
El debat i la necessitat de canvis està servit, i així ho ha exposat a Tarragona Francesc Gambús, diputat del Parlament Europeu i membre de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI). Les institucions europees treballen amb un horitzó: reduir el 80% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle l’any 2050 respecte a les dades de 1990, quan es publica el primer informe preocupant del canvi climàtic. En dos anys, per al 2020, ja hem d’haver reduït el 20% de les emissions, per complir amb els compromisos del Protocol de Kioto, l’acord internacional impulsat per les Nacions Unides. Per Gambús, només hi ha una opció: economia circular.

Segons l’eurodiputat, aquest nou model ja és una realitat a Europa i crearà els pròxims anys 400.000 llocs de treball a la UE, dels quals 50.000 a Espanya i 10.000 a Catalunya. Tot això, promovent la innovació, protegint la natura, reduint la dependència exterior, apostant per allargar la vida útil de les coses, reciclant i reutilitzant un producte. En aquest sentit, la UE ja ha pres mesures legislatives importants, reformant quatre directives relacionades amb la gestió de residus, abocadors, envasos i aparells elèctrics, a partir de les quals s’estan ja desplegant noves lleis arreu de la Unió, “a tots els nivells i que implicar a tots els estaments socials, si volem fer efectiva l’economia circular, més sostenible”, diu l’eurodiputat.

La jornada va servir per conèixer exemples reals que s’estan fent al territori per avançar en aquest model econòmic sostenible, que permet “reduir l’impacte sobre el medi ambient però també per ser competitius”, segons va reconèixer Xavier Ribera, director de Comunicació de BASF a Espanya i Portugal, qui entre altres projectes va presentar les càpsules de cafè compostables que han desenvolupat per a l’empresa Novell. També es van poder conèixer iniciatives de simbiosi industrial, com la de Manresa, on teixit empresarial i social intercanvien recursos, perquè segons la  Verònica Kuchinowde, Símbiosy, “la innovació molts cops està en la manera de fer les coses”. O el projecte Hèlix, que a través del reciclatge de gots de plàstic promou material per impressores 3D, amb el suport de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City. Perquè com va dir Joaquim Braulio, de CVO de Group381, “cada vegada que fem l’acció de comprar estem decidint en quin món volem viure. Hi ha tot un coneixement tècnic per impulsar l’economia circula però depèn de les persones, de cada un de nosaltres”.

Aquesta no ha estat l’única contribució del d’Europe Direct TGN en el debat sobre el nou model econòmic, ja que també ha participat en la III Jornada d’Emprenedoria Social sobre economia col·laborativa, on es va reivindicar la necessitat d’una legislació europea davant l’impacte de les plataformes digitals en el mercat i la vida dels ciutadans.

Si voleu ampliar la informació sobre les polítiques d’energia i canvi climàtic a la Unió Europeu us convidem a visitar la pàgina web de l’eurodiputat Gambús, dedicat a medi ambient, indústria i economia circular.

Marta Domènech, responsable del centre d’informació Europe Direct Tarragona

El paper de la Unió Europea (UE) en l’economia col·laborativa ha estat un dels temes a debat aquest any en la III Jornada d’Emprenedoria Social, organitzada per la càtedra URV Emprèn de la Universitat Rovira i Virgili. La responsable de l’oficina Europa Direct Tarragona, Marta Domènech, va presentar l’agenda europea per a l’economia col·laborativa, en una exposició i el consegüent debat que va posar sobre la taula la necessitat i la urgència de disposar d’una legislació comuna per a tots els països de la Unió, també el nostre, davant una realitat social que supera i avança molt més ràpidament del que ho fa el debat al Parlament europeu per aprovar aquesta legislació.

Per a la UE, aquest nou model productiu que és l’economia col·laborativa, marcada per l’impacte de les plataformes digitals, és una oportunitat i com a tal forma part de les 10 prioritats Junker, que dicten la política de la Comissió Europea, especialment per l’efecte que pot tenir en la reducció de l’atur juvenil i la incorporació de les noves generacions en el mercat laboral. És per això que des del Parlament Europeu s’està treballant en una directiva que impacti en la legislació de tots els Estats membres, i que tingui en compte especialment qüestions com la fiscalitat, la protecció els usuaris de les plataformes digitals i la relació laboral i ocupacional en aquesta economia col·laborativa.

Europa es posiciona a partir de l’any 2014

El degà d’Economiques de la URV, el director de la Càtedra URV d’Emprenedoria i Creació d’Empreses i el president de l’Assemblea de Creu Roja Reus, durant la inauguració.

De fet, aquests temes van ser abordats per la Comissió Europea en l’Agenda Europea per a l’economia col·laborativa, on la Comissió dóna orientacions sobre com s’hauria d’aplicar la legislació vigent de la UE en un sector cada cop més dinàmic i en ràpida evolució. També formen part del debat quins requisits s’han de fixar per accedir al mercat i qui és responsable en cas de sorgir problemes.

Els darrers anys, diferents institucions de la UE s’han posicionat sobre aquesta realitat. El 2014 el Comitè Econòmic i Social Europeu va emetre un dictamen que analitzava els riscos i avantatges d’aquest model col·laboratiu per als consumidors. I el 2015 el Comitè de les Regions també va presentar les seves pròpies conclusions, establint quatre modalitats diferents dins l’economia col·laborativa: Acces Economy (sobre la comercialització a l’accés o lloguer de béns i serveis), Gig Economy  (treballs ocasionals a través del mercat digital), Collaborative Economy (implica als usuaris en el procés productiu) i la Pooling Economy (d’iniciatives de propietat o gestió col·lectiva).


Cinc principis clau per al marc legal europeu
En qualsevol cas, el públic present a la jornada, vinculat al món universitari i de l’empresa, amb perfils professionals del món econòmic i també jurídic, va deixar clara la seva opinió sobre la urgència de disposar d’un marc legal europeu davant la realitat social. I és que el món acadèmic, i també els experts que van participar ahir a la jornada, van deixar clar que el concepte d’economia col·laborativa va molt més enllà ja de les plataformes digitals, i el seu futur ha d’anar lligat amb l’economia social i solidària.

Ponent de la plataforma Ouishare defensant la necessitat d’interacció entre economia col·laborativa i economia social.

Segons l’experta Alícia Trepat, de Ouishare, “les plataformes digitals positives han de seguir cinc principis: la inclusió, la participació, l’autonomia, el reconeixement de valor i el benestar. I aquesta és la clau quan demanem a Europa un marc legal per a les empreses i els ciutadans”, afegeix.

Canvi en el model productiu i les empreses
Els diferents ponents d’ahir coincidien que cal no oblidar ni descuidar el vessant social d’aquest nou model productiu: “Això ja no va de maximitzar beneficis ni maximitzar el creixement. La realitat ens ha superat i les empreses que no estiguin impregnades de conceptes socials faran un mal negoci en el futur”, va dir el degà de la facultat d’Economia i Empresa de la URV, Antonio Terceño, felicitant al director de la Càtedra, Pere Segarra, per la iniciativa i el treball que fa la URV Emprèn al territori, també per promoure un debat que és necessari, per exemple amb aquesta Jornada d’Emprenedoria Social que es fa cada any.

I és que l’economia col·laborativa està en evolució i no s’atura, supera els tempus polítics, i la principal preocupació com es va posar sobre la taula ahir és l’impacte sobre les persones: “Seria terrible si ens trobem, en un futur no llunyà, que el mercat ofereix feina però no podem treballar per falta d’un marc legal”, afegeix Trepat.

Nova jornada Economia Circular divendres
El debat entorn el model econòmic i el paper de la Unió Europe continua divendres, amb una jornada sobre Economia Circular i estratègia Europa 2020, organitzada per Europe Direct Tarragona també amb el suport de la URV, en aquest cas al Campus Catalunya, a Tarragona. Podeu consultar el cartell d’aquesta nova jornada d’Economia Circular en aquest enllaç. L’entrada és gratuïta.

Barri europeu a Brussel.les.

A dintre de la Unió Europea hi ha diverses institucions amb unes funcions concretes, i les principals tenen seu a Brussel·les, però no sempre queda clar qui és qui ni qui fa què. Us hem preparat una breu guia per ajudar a moure-us per les institucions europees de la capital belga.

Brussel·les es considera el centre de la Unió perquè alberga una seu de cadascuna de les tres institucions principals de la UE: de la Comissió Europea, del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea. És cert que les institucions que governen la Unió Europea tenen seus repartides entre Brussel·les, Luxemburg i Estrasburg, però es considera que la capital belga és el centre perque té seus d’aquestes tres institucions i també del Consell Europeu (que no és el mateix que el Consell de la Unió Europea). I per això, la zona de Brussel·les que acull les principals institucions de la Unió Europea es coneix popularment amb el nom de barri europeu.

Qui fa què?

  • Comissió Europea
    La Comissió Europea és l’òrgan executiu, és a dir, proposa les lleis, que més tard el Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu debatran i aprovaran. Després, la Comissió és la que aplica la legislació comunitària i supervisa que es respectin els Tractats. Hi ha 27 comissaris i cada és responsable d’un o més àmbits d’activitat. Els governs dels Estats membres consensuen el nom dels comissaris de les diferents àrees, tot i que aquests no han d’actuar en representació dels seus països sinó de l’interès general de la UE. Els comissaris són nomenats per un període de cinc anys juntament amb el president, que és escollit per Parlament Europeu i que fins al 2019 és Jean-Claude Juncker. Trobareu més informació sobre la Comissió aquí.
  • Parlament Europeu
    El Parlament Europeu és l’únic organisme de la Unió Europea escollit directament pels ciutadans. Representa als més de 500 milions d’europeus i pren moltes de les principals decisions polítiques i legislatives conjuntament amb el Consell Europeu. Dins del Parlament Europeu els diputats s’organitzen en ‘Comissions permanents’ especialitzades en diferents àmbits (ex: Comissió d’Economia, Comissió de Desenvolupament Regional) i formades per funcionaris experts en la matèria. El president del Parlament és escollit per un període de 2 anys i mig, la meitat de la legislatura, i actualment és Antonio Tajani. En aquest enllaç trobareu tota la informació sobre el Parlament.
  • Consell de la Unió Europea
    El Consell el formen un ministre de cada Estat membre de la Unió. Hi ha consells de diferents temes: per exemple Consell d’Agricultura, Consell de Medi Ambient, etc. Té poder pressupostari i legislatiu, juntament amb el Parlament Europeu, el que vol dir que és l’organisme que participa en la presa de decisions de la UE. La presidència és rotatòria cada 6 mesos. Actualment, Estònia té, per primera vegada, la Presidència del Consell de la UE, fins a final de 2017. En aquest enllaç trobareu més informació sobre aquest organisme.
  • Consell Europeu
    A diferència del Consell de la Unió Europea, el Consell Europeu determina les prioritats polítiques, però no té cap poder legislatiu. El formen els caps d’estat o de govern dels països membres de la Unió Europea, que es reuneixen, almenys dos cops l’any, per acordar les directrius de les polítiques de la UE. El president d’aquest organisme és elegit pel Consell Europeu per un període de dos anys i mig i la seva tasca és coordinar tots els Caps d’Estat de la UE i dotar de coherència els objectius de les presidències rotatòries del Consell de la Unió Europea. El passat mes de març Donald Tusk, ex-primer ministre de Polònia, va ser reelegit president del Consell Europeu per dos anys i mig més. Aquí podeu seguir tota l’actualitat del Consell europeu.

L’esperit nadalenc envaeix molts pobles i ciutats europeus molt abans de Nadal. Us convidem a conèixer algunes de les tradicions nadalenques de la resta d’Europa, podreu passejar pels millors mercats i fires que es fan aquest desembre arreu d’Europa i així tindreu la possibilitat de viure el Nadal europeu en totes les seves versions. Voleu seguir-nos en aquest viatge nadalenc per la UE?

Al novembre ja és Nadal… per a alguns
El Nadal comença molt aviat als Països Baixos. A la seva capital, Amsterdam ja a mitjans de novembre arriba Sinterklass (Sant Nicolau), un personatge molt semblant al Pare Noel per la seva llarga barba blanca i barret vermell. També els nens eslovens ja han començat el compte enrere per obrir els regals perquè a Eslovènia la nit del dia 5 de desembre arriba Sveti Miklavž (Sant Nicolau) i reparteix els regals.

Kleeschen, Sant Nicolau, a Luxemburg.

Per altra banda, també el 5 de desembre a Croàcia, Santa Bàrbara (Svieta Bara), marca el moment de plantar blat a les llars croates. El božićna pšenica, el blat de Nadal, és símbol de prosperitat i la creença és que com més alt creixi millor serà l’any que està a punt de començar.

L’endemà, el 6 de desembre, arribarà el torn per als nens i nenes luxemburguesos, que es despertaran impacients per obrir els regals que durant la nit els ha portat Kleeschen (Sant Nicolau). I és que el 6 de desembre és Niklosdag, el dia de Sant Nicolau.

Mercats, pessebres i escenaris de conte
A Polònia, la plaça del Mercat de Cracòvia, la segona ciutat polonesa, el dijous dia 7 s’omplirà de pessebres que són veritables obres d’art gràcies al Szopi Karkowskie, el concurs de pessebres que se celebra el primer dijous del mes de desembre i que es remunta al segle XIX.

Estrasburg, la capital del Nadal.

I si Cracòvia és la capital dels pessebres, la ciutat d’Estrasburg és coneguda com la capital del Nadal gràcies al seu mercat nadalenc, el més antic de França (va començar el 1570), i que és també el més gran d’Europa. En realitat, tota la ciutat és un immens mercat de Nadal, amb més de tres-centes parades repartides per diversos mercats i que s’allarguen cinc setmanes, des de finals de novembre fins al 30 de desembre.

Un altre dels mercats més antics, és el de Viena, que va néixer fa més de set-cents anys. El podeu trobar a la Rathausplatz de Viena (plaça de l’Ajuntament) amb centenars de parades, però també n’hi ha d’altres repartits per tota la ciutat.

A la capital d’Europa, el mercat de Nadal que s’instal·la al centre de Brussel·les és tot un esdeveniment anomenat “Winter Wonders“, que inclou més de 200 parades, atraccions de fira, una pista de gel coberta, actuacions musicals en directe…

Mercat de Brussel·les.

I si us acosteu a Praga, veureu que tota la ciutat s’ha omplert de mercats nadalencs i tothom es prepara per a les festes. Carrers i places guarnits i il·luminats fan que el Nadal a la capital txeca sembli un Nadal de conte.

Festes més sostenibles
A alguns mercats nadalencs europeus, més enllà de les tradicionals compres, també es pot contribuir a un Nadal més sostenible. Per exemple, al bosc de Heidsmörk, l’Associació Forestal de Reykjavík organitza un mercat on venen arbres de Nadal dels seus boscos i permet als visitants tallar-los ells mateixos. Per cada arbre que venen, l’Associació es compromet a plantar-ne 30. Un altre d’aquest mercats on es poden trobar regals respectuosos amb el medi ambient I a més, sense cap producte d’origen animal, es a dir vegans, és el mercat de Glasgow.

Clica en els noms dels països i coneix més tradicions de Nadal a Europa:

PAÏSOS BAIXOS – ALEMANYA – LETÒNIA – BULGÀRIA – ESLOVÈNIA – REPÚBLICA TXECA – POLÒNIA – CROÀCIA – ÀUSTRIA – LUXEMBURG – HONGRIA – IRLANDA – ESTÒNIA – DINAMARCA – ESLOVÀQUIALITUÀNIA – SUÈCIA – XIPRE –ITÀLIAMALTA –  FINLÀNDIA – FRANÇA – REGNE UNIT – ROMANIAPORTUGAL –  BÈLGICA – GRÈCIAESPANYA

Europe Direct Tarragona organitza, el divendres 15 de desembre, una Jornada sobre Economia Circular per donar a conèixer l’estratègia Europa 2020, un propòsit europeu de reducció de residus i aprofitament de recursos, apostant per l’ús d’energies alternatives, que vol afavorir el creixement i l’ocupació als països membres de la Unió Europea. Aquesta jornada compta amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de la Fundació Tarragona Smat Mediterranean City tindrà lloc a Tarragona, a la Sala de Graus del Campus Catalunya.

La inauguració de la jornada anirà a càrrec del conseller d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, Francesc Roca, i del director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la URV, Santiago Castellà. S’allargarà durant tot el matí, amb tres ponències i una taula rodona, moderades pel director d’Eurolocal, Joaquim Millan. Tot plegat per enfocar els reptes de l’economia circular des de diversos vessants: social, econòmic, polític i empresarial.

Ponències i taula de rodona d’experiències
Les temàtiques socials als programes de la UE: gènere, economia circular i altres, serà la primera de les ponències, a càrrec de Paloma Pontón, de la URV. Tot seguit serà el torn de Francesc Gambús, diputat al Parlament Europeu i membre de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI), que contribuirà al debat amb una exposició sobre Una nova manera de produir, una nova manera de consumir.

A mig matí, després d’una petita pausa, es farà una ta taula rodona sobre La transició de l’economia europea cap a un model circular, un repte indefugible, en la qual diversos experts aportaran les seves experiències en economia circular i models més sostenibles, cadascú des del seu àmbit i empresa. Hi participaran el director de Comunicació de BASF a España i Portugal, Xavier Ribera; la sòcia fundadora de Simbiosy, Verònica Kuchinow, que oferirà la seva visió del paper dels municipis; Jordi Collado, col·laborador de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City que presentarà el projecte hélix; i Joaquim Braulio, de CVO de Group381.

Tancarà el debat, amb una ponència de cloenda, el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat (CADS), Arnau Queralt, qui analitzarà les actuacions destacades per l’impuls de l’economia circular a Catalunya.

Europa vol menys residus per a un futur més sostenible
L’economia circular forma part de l’estratègia Europa 2020 per afavorir el creixement i l’ocupació a Europa. Aquesta estratègia, que té el suport del Parlament Europeu i el Consell Europeu, es basa a millorar els resultats econòmics de les empreses fomentant un ús dels recursos més eficient i sostenible. L’objectiu és aconseguir un futur sostenible a llarg termini aprofitant els recursos al màxim i generant el mínim de residus. La jornada és gratuïta i pot ser una bona manera de conèixer aquesta política de futur, només cal confirmar assistència enviant un correu electrònic a:  [email protected]

Programa de la III Jornada d’Emprenedoria Social.

Europe Direct Tarragona participa el pròxim dimecres 13 de desembre a la III Jornada d’Emprenedoria Social, organitzada anualment per Universitat Rovira i Virgili (URV) a través de la Càtedra d’Emprenedoria i Creació d’Empreses (xarxa URV Emprèn), plataforma que coordina les actuacions d’emprenedoria al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Entre aquestes activitats hi ha la jornada anual, aquest any dedicada a l’economia col·laborativa, amb ponències i taules rodones per fomentar l’esperit emprenedor i la generació de noves iniciatives en diferents àmbits del nostre territori.

Tot i que el concepte d’”economia col·laborativa” en si mateix no és gaire conegut, sí que ho són cada vegada més iniciatives que s’emmarquen en aquest tipus de relació, en tots els sectors econòmics, algunes d’elles molt populars, com Verkami (per finançament de projectes) o Wallapop (venda d’articles de segona mà). La jornada de URV Emprèn vol donar a conèixer experiències i institucions implicades en aquest model econòmic alternatiu, entre elles la pròpia Unió Europea.

L’economia col·laborativa, dins a l’agenda Europea
En aquesta jornada, i sota el títol Una Agenda Europea per a l’economia col·laborativa, la responsable de l’oficina d’Informació Europe Direct Tarragona, Marta Domènech, explicarà el paper que juga aquest model productiu en la política de Brussel·les. I és que la UE ja ha manifestat que l’economia col·laborativa, com a emprenedoria social, forma part de l’agenda Europea i ha demanat als països comunitaris que busquin encaix legal per a plataformes com aquestes, ja que són una oportunitat.

A més del paper d’Europa, la trobada també oferirà una ponència per conèixer l’opinió i l’experiència d’Albert Cañigueral, fundador i editor de ConsumoColaborativo.com i connector d’OuiShare a Barcelona, i una taula rodona de bones pràctiques. En aquesta taula de debat hi participaran Ricard Espelt, investigador de cooperativisme de la plataforma a l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i membre de Katuma, cooperativa que promou el consum agroecològic de proximitat; Marcel Abbad, director de la Fundació Oportunitas, primera institució microfinancera de l’Estat; i Laura Pelay, vicepresidenta del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).

La inauguració de la IOII Jornada d’Emprenedoria Social, que es farà a la sala de graus de la Facultat d’Economia i Empresa de la URV,  a Reus, anirà a càrrec d’Antonio Terceño, degà d’aquesta facultat; Pere Segarra, director Càtedra URV d’Emprenedoria i Creació d’Empreses; i Josep Miquel Segura, president de l’Assemblea de Creu Roja Reus.

Consulta el programa aquí.

Les inscripcions es poden fer en aquest enllaç.

Europe Direct Tarragona dóna suport aquest cap de setmana a la Festa de la Infància de Mont-roig del Camp. Aquesta segona edició es farà conjuntament diumenge 19 de novembre als poliesportius municipals de Mont-roig i Miami Platja, i inclou activitats per a tota la família.

A la Festa de la Infància, els nens i nenes podran trobar inflables i llit elàstic, jocs gegants i populars, tallers de pinta cares o un taller de pintura, que servirà per escollir la imatge del cartell per l’any vinent entre els dibuixos dels nens i nenes que hi participin. També hi haurà un photocall per tal que tothom es pugui emportar un record de la festa, i un taller dels bons desitjos, on els nens podran penjar els seus desitjos per a l’any vinent en un arbre especial.

La segona edició de la festa de la Infància de Mont-roig vol homenatjar tots els infants del municipi i, en especial, als nounats. Per aquest motiu, al programa destaca l’acte de benvinguda als nadons nascuts entre l’1 de novembre del 2016 i el 31 d’octubre d’aquest 2017, i que són prop d’un centenar.

La festa coincideix amb el Dia Universal dels Drets de l’Infant, que se celebra el 20 de novembre a tot el món des que l’any 1989 les Nacions Unides van aprovar la Convenció sobre els Drets de l’Infant.

Des d’Europe Direct Tarragona són moltes les activitats que s’organitzen per donar a conèixer Europa i els drets fonamentals, com a europeus, dels nens de la província: jocs, xerrades, activitats per a escoles…