Juncker dibuixa una Europa unida el 2025 al debat sobre l’Estat de la Unió

Cada setembre, el president de la Comissió Europea dóna el tret de sortida al curs polític europeu amb el debat sobre l’estat de la Unió, que s’ha celebrat avui dimecres al Parlament Europeu. El discurs d’avui del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, s’ha pogut seguir a través de web streaming, Facebook i a Twitter, amb el hashtag #SOTEU. El debat ja es va obrir previament a les aportacions dels 500 milions de ciutadans que formen part de la Unió Europea, també els tarragonins, que van poder emplenar un qüestionari, que la Comissió Europea va posar a la seva disposició.

Enguany, el discurs del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, prenia especial rellevància pels reptes que afronta la UE després del Brexit, i en matèria de seguretat i lluita contra el terrorisme després dels últims atemptats a Barcelona i Cambrils.

“Un sol capità” per a la Comissió i pel Consell

El debat sobre l’Estat de la Unió (SOTEU per les seves sigles en anglès) ha començat a les 9 h amb unes paraules a càrrec del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, i ha seguit amb el discurs de Jean-Claude Juncker, per acabar amb les intervencions dels líders dels vuit grups al Parlament Europeu i altres eurodiputats.

Durant el seu discurs, Juncker ha fet balanç de la gestió de l’executiu comunitari durant l’últim any i ha fet algunes propostes molt concretes. Sobre el funcionament de la Unió, per exemple, la seva idea és unificar en una sola figura les presidències de la Comissió Europea i del Consell perquè “Europa tingui un sol capità” i sigui més fàcil d’entendre per als ciutadans.

També ha parlat sobre els nous reptes de seguretat davant el terrorisme i la crisi migratòria que viu el continent: “Europa és i ha de ser el continent de solidaritat on aquells que fugen de la persecució puguin trobar refugi.” I ha agraït a Itàlia la seva feina “incansable i noble”: “Itàlia està salvant l’honor d’Europa en el Mediterrani”. En la mateixa línia, s’ha referit al Cos Europeu de Solidaritat: “Estic particularment orgullós dels joves europeus i del Cos de Solidaritat europeu”.

Una Europa més forta i més unida
Des del debat de 2016, hi ha hagut importants canvis polítics, com el Brexit i la futura sortida del Regne Unit, que segons Juncker “no és el final de tot”. En contrapartida, el president de la Comissió aposta per l’entrada d’altres països membres a l’euro i una Europa més unida en el futur: “Ara és el temps per construir una Europa més forta, més unida i més democràtica per 2025”.

/by

Quina Europa volem?

El curs polític europeu comença aquest 13 de setembre amb el debat sobre l’estat de la Unió. Un debat on es decidirà el futur de la Unió Europea en els anys vinents i que està obert a les aportacions dels 500 milions de ciutadans que formen part de la Unió Europea.

Els tarragonins també poden traslladar la seva visió sobre el futur d’Europa emplenant aquest qüestionari. Les aportacions poden servir per al discurs sobre l’estat de la Unió, que pronunciarà el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, davant el Parlament Europeu i on exposarà la seva visió d’Europa per al 2025.

El debat es fa cada any, però en aquesta edició pren especial rellevància, ja que Europa es troba en un context de canvi del panorama polític i econòmic, amb el Brexit al centre del debat i també els problemes en matèria de seguretat i lluita contra el terrorisme. Davant aquest context, la resposta de la UE ha de garantir un futur segur, pròsper i integrador per a Europa. En aquest sentit, la Comissió Europea ha plantejat en el Llibre Blanc sobre el futur d’Europa, que es va presentar al març, cinc escenaris possibles per al futur europeu:

  • Escenari 1: Seguir igual. La UE dels 27 se centra en el compliment de les directrius que va presentar Jean-Claude Juncker a la Comissió en ser escollit president el 2014.
  • Escenari 2: Només mercat únic. La UE dels 27 se centra gradualment en el mercat únic en no arribar a acords els diferents Estats membres en altres àmbits.
  • Escenari 3: Els que volen fer més, poden fer més. La UE dels 27 segueix funcionant com fins ara, però permet als Estats membres que ho demanin una major col·laboració en àmbits específics, com defensa, seguretat interior o temes socials.
  • Escenari 4: Fer menys, però ser més eficients: L’atenció se centra a augmentar i accelerar actuacions en determinats àmbits escollits com a prioritaris i deixa de banda altres que no ho són.
  • Escenari 5: Fer molt més i conjuntament. Els estats membres decideixen compartir més competències, recursos i decisions en tots els àmbits.

Per seguir el debat minut a minut

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, pronunciarà el discurs el 13 de setembre i es podrà seguir a través de web streaming amb traducció simultània al castellà. També s’ha creat un esdeveniment de Facebook, on es podrà debatre amb altres usuaris, i a Twitter es podrà seguir i participar amb el hashtag #SOTEU.

/by

Els representants de la UE rebutgen els atemptats a Barcelona i Cambrils

Milers de ciutadans s’han concentrat avui a moltes ciutats i pobles de tota Europa per a retre homenatge a les víctimes i mostrar la seva repulsa als atemptats a Barcelona i Cambrils. També els representants de la UE han mostrat la seva solidaritat amb les víctimes, tant a les xarxes com, per exemple, al Parlament Europeu, on les seves banderes, com la de totes les institucions europees, han onejat a mitja asta.

El president de la Unió Europea, Jean–Claude Juncker, ha fet una declaració per mostrar el seu suport a les víctimes i on apel·la també als valors europeus fonamentals per fer front als atemptats, que no faran trontollar el model de llibertat i democràcia de la Unió Europea: “no ens deixarem intimidar per barbàries com aquestes”.

El president de la UE ha enviat el seu condol a les famílies de les víctimes de l’atemptat de Barcelona d’ahir a la tarda: “amb profunda tristesa i angoixa m’he assabentat de l’atemptat”.

Juncker també ha expressat la seva disposició per a qualsevol assistència que les autoritats espanyoles necessitin i ha fet una menció especial a les persones que en un primer moment han ajudat els ferits, tot i el perill, i a les forces de seguretat. El president de la UE ha qualificat l’atemptat de covard. Podeu llegir la declaració sencera aquí.

Les banderes onegen a mitja asta a Brussel·les en senyal de condol.

També el president del Parlament, Antonio Tajani, ha condemnat l’atemptat i ha mostrat la seva solidaritat amb la ciutat: “Barcelona és avui més a prop dels cors de tots els europeus”. Tajani, en un missatge a Twitter aquest matí, ha expressat el compromís del Parlament de la UE a accelerar el treball de la Comissió parlamentària contra el terrorisme. I la comissària europea de Política Regional, Corina Cretu, que ha dedicat unes paraules a les víctimes i a les famílies, no ha pogut contenir l’emoció durant el minut de silenci que s’ha fet a la Comissió Europea, a Brussel·les, aquest migdia.

/by

Experiències Erasmus: “Me’n vaig a conèixer gent i una altra manera de veure el món”

Molts dels estudiants que marxaran a fer un Erasmus el curs vinent aprofiten l’estiu per a preparar-se, treballar i estalviar una mica per quan arribin al seu país de destí o per estudiar idiomes, però perquè se’n van d’Erasmus i quines expectatives tenen abans de marxar?

En Rubén Nogales estudia un Grau Superior de Màrqueting i Publicitat a l’Escola Joan XXIII, de Tarragona. Al setembre, se’n va a Irlanda amb una beca Erasmus, a fer pràctiques en una empresa durant dos mesos, tot i que reconeix que no entrava en els seus plans marxar: “fins que a l’Escola Joan XXIII em van plantejar aquesta possibilitat no sabia que podia marxar d’Erasmus. Coneixia el programa en l’àmbit universitari, però pel que fa a pràctiques no sabia que existia”.

Què et va fer decidir?
Sóc bastant impulsiu i em vaig presentar a la selecció, però no esperava ser un dels escollits i quan em vaig assabentar que era a les llistes va ser com una bomba, però aleshores ja no podia fer-me enrere.

Quina ciutat vas triar?
Me’n vaig a Irlanda, a Cork, al setembre, però com que el meu nivell d’anglès no era prou bo, al març vaig decidir anar un mes a Londres a perfeccionar l’idioma. Vaig estar un mes allà i va ser com un assaig per a l’Erasmus, ja que fins aleshores no havia viatjat mai sol i puc dir que ha estat la millor experiència de la meva vida. Ara estic molt tranquil i tinc moltíssimes ganes de marxar d’Erasmus.

Quines expectatives tens per quan marxis al setembre?
Estic intentant no crear-me moltes expectatives, sinó deixar que l’experiència em sorprengui i sigui el més positiva possible. Més que no pas anar a treballar, me’n vaig a viure una experiència, a conèixer gent i descobrir coses noves, una altra manera de veure el món. I ja m’estic plantejant què vindrà després de l’Erasmus.

Què li diries a algú que no està convençut de marxar?
Que no s’ho pensi dues vegades. Si no t’arrisques, no descobriràs coses noves, així que fes-ho i, si cal, ja te’n penediràs després. Si no surt bé, almenys hauràs après un idioma i també valoraràs més el que tens quan tornis.

 

Enguany se celebra el 30è aniversari de les beques Erasmus. Des de l’oficina d’Europe Direct a Tarragona ens unim a la celebració donant veu a aquells joves tarragonins que han viscut l’experiència de ser Erasmus o que estan a punt de viure-la. Si tu també vols explicar-nos la teva experiència com a Erasmus, posa’t en contacte amb Europe Direct Tarragona a través del formulari del nostre web, on també ets pots informar d’aquesta i altres possibilitats europees en l’àmbit de la formació i l’ocupació.

Segueix l’actualitat europea a Tarragona a través del nostre blog, a la nostra pàgina de Facebook i al nostre perfil de Twitter. I si ho prefereixes, ens trobaràs a la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona ciutat.

/by

Fons europeus permeten recuperar el port natural de l’Estany, a l’Ametlla de Mar

Una inversió de 293.000 euros de la Unió Europea, dins dels programes Horizon 2020, LIFE (dedicat a la protecció mediambiental) i FEDER (fons gestionats per les regions), ha permès la recuperació ambiental del port natural de l’Estany a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).

Es tracta del primer gran projecte d’infraestructura verda que el Departament de Territori executa amb fons europeus, dins d’un programa que té per objectiu restituir l’equilibri ambiental a indrets afectats per l’activitat humana.

El port natural de l’Estany, a l’Ametlla de Mar, va ser utilitzat durant anys per a l’amarratge de petites embarcacions fins a la construcció de l’actual port pesquer i nàutic. La Secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, acompanyada de l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, ha visitat aquest diumenge passat les obres, que han permès recuperar aquest espai després d’anys en desús.

Neteja del fons marí i millores paisatgístiques

La recuperació de l’espai, que va començar el gener, ha permès la neteja i millora de 2 hectàrees de superfície aproximadament, integrada dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) i la Xarxa Natura 2000.

En concret, s’han retirat 15 embarcacions enfonsades i s’han extret 4 tones de ferros i metalls, així com 10 m³ de formigó i uns 200 pneumàtics i altres residus del fons marí. També s’ha retirat l’escullera, que representava un moll artificial al port mentre que els amarratges més antics s’han conservat pel seu valor patrimonial i s’han col·locat quatre boies de fondeig ecològic per a l’amarratge d’embarcacions petites.

D’altra banda, s’han millorat els accessos i la senyalització: s’ha esbrossat el camí GR-92 per donar-li continuïtat i s’ha construït un pas per travessar la zona humida. Així mateix, s’han eliminat espècies vegetals invasores.

Per raons de seguretat i de millora paisatgística s’ha enderrocat l’edifici ubicat a la punta de l’Estany i s’ha reforçat la plataforma del dic del port, entre altres actuacions. Finalment, a la tardor, quan la climatologia sigui més favorable, es procedirà a la plantació de vegetació al perímetre del port.

En estudi la recuperació de Tamarit-Punta de la Móra

El Departament de Territori i Sostenibilitat impulsa l’execució de projectes d’infraestructura verda amb fons europeus per revertir els efectes d’un desenvolupament poc sostenible. En aquesta línia, el Departament preveu executar prop d’una vintena d’actuacions. Entre les més immediates a Tarragona, té en marxa la redacció d’estudis i projectes, com ara la recuperació de la connectivitat ecològica de l’Espai d’Interès Natural Tamarit-Punta de la Móra.

/by

El FEDER destina 630.000 euros al GR-99 del Camí de Sirga

El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) invertirà 629.379 euros en el projecte “Ribera d’Ebre: camí de sirga, camí de riu” impulsat pel Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Aquesta quantitat suposa la meitat de la inversió necessària (el total és d’1.250.000 euros) per a les actuacions en set municipis de la comarca: Riba-roja d’Ebre, Ascó, Vinebre, la Torre de l’Espanyol, Móra d’Ebre, Móra la Nova i Miravet, i gràcies al suport del Consell Comarcal. El projecte, que es desenvoluparà fins a l’any 2020, vol recuperar la zona del riu i preveu actuacions que van des de la creació de nous punts d’informació turística fins a l’adequació de trams de camí que connecten el GR-99 amb altres punts d’interès, passant per millores en la façana fluvial o la construcció de passeres per a vianants.

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, en un moment de la visita a Riba-roja.

La presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, acompanyada d’alcaldes i consellers comarcals, va rebre dimecres passat a la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, i altres representants del Govern català, per presentar-los de primera mà el projecte “Ribera d’Ebre, camí de sirga, camí de riu”. El projecte vol promoure el GR-99, que travessa la comarca, i que en paraules de la consellera Borràs: “és fantàstic per la seva capacitat de donar valor i transformar un actiu com el riu i el camí natural”.

Un total de 7,7 milions del FEDER destinats a Tarragona
L’objectiu és convertir la comarca en un referent del turisme actiu i sostenible, posicionant-la en l’àmbit del senderisme i el cicloturisme. Per aconseguir-ho es millorarà l’actual recorregut del GR-99 per la comarca: concretament les etapes 37, 38 i 39, a més de crear subrutes d’interès turístic al seu pas per la Ribera, facilitant l’accés als pobles des d’aquest camí natural, i fent un manteniment dels punts més crítics de l’itinerari.

A més del projecte “Ribera d’Ebre: camí de sirga, camí de riu”, el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge cofinançarà amb el Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER) altres 6 projectes a Tarragona impulsats per les administracions locals. En total suposaran una inversió de 7,7 milions d’euros dels fons europeus per al període 2014-2020.

 

/by

Dues rutes de Tarragona escollides per a un projecte de la Unió Europea de turisme inclusiu

La Ruta del Modernisme de Reus i la Ruta de Tàrraco Romana han estat escollides per participar en el projecte de la Unió Europea Visits4u, que promou el turisme inclusiu per a persones amb discapacitat. Es tracta d’un projecte per difondre l’oferta existent de paquets de turisme accessible a Grècia, Letònia i Espanya. Els paquets turístics escollits giren al voltant de l’art modern i la història, i una de les parts del projecte consisteix en el fet que la informació sobre aquests paquets també estigui disponible en llenguatge de signes i formats de lectura fàcil per a aquelles persones amb alguna discapacitat.

Aquest projecte de la UE, coordinat pel Centre d’Entorns Accessibles de Londres, ha estat desenvolupat aquí per l’empresa de Reus DomSpain Consulting. El projecte Visits4u té set socis de sis països (Bulgària, Grècia, Itàlia, Letònia, Espanya i el Regne Unit) i està cofinançat per la Unió Europea en el marc del programa europeu per a la competitivitat de les petites i mitjanes empreses, COSME.

A banda de l’evident necessitat de la supressió de barreres arquitectòniques, Visits4u se centra a millorar la informació disponible sobre les rutes i ajudar a integrar les pràctiques inclusives al sector turístic amb cursos de formació adaptats, seminaris per a les companyies de turisme locals, cursos d’emprenedoria… Així es vol millorar el servei que ofereix el personal del sector turístic a l’hora d’acompanyar o informar els grups de visitants. Aquesta és una de les prioritats del projecte, que considera que l’actitud del personal que treballa al sector turístic és la clau per garantir la satisfacció del visitant, independentment de la seva edat, sexe o capacitats.

La Casa Navàs, a la Ruta del Modernisme de Reus, és un dels millors exemples del Modernisme a nivell europeu.

Forum de la Colònia a la Ruta Tàrraco Romana.

Arribar a 200 milions d’europeus més

Cada itinerari s’ha de presentar en detall amb un perfil actualitzat de l’accessibilitat i fa pocs dies una inspectora del centre de coordinació anglès va visitar les dues rutes de la zona per fer-ne la corresponent anàlisi i validar que ofereixen condicions d’accessibilitat a tots els visitants.

Un cop analitzades totes les rutes, les conclusions del projecte europeu es presentaran públicament en una conferència a finals d’any a Riga. El turisme accessible és un factor d’inclusió social, que aporta beneficis i qualitat a l’oferta turística i per això s’ha convertit en una de les principals línies estratègiques de l’Agència Catalana de Turisme i la Unió Europea compta amb l’ENAT per crear recursos turístics per a persones amb discapacitats, mobilitat reduïda o necessitats especials. Les persones amb alguna discapacitat suposen un 40% de la població mundial, i només a Europa, són més de 200 milions.

/by

Explica’ns la teva experiència com a Erasmus!

L’oficina Europa Direct de Tarragona se suma aquest any a la celebració del 30è aniversari de l’Erasmus, el programa europeu de suport a l’Educació, la Formació, la Joventut i l’Esport a tots els estats membres de la Unió Europea (UE). I ho fa donant veu a aquells joves tarragonins que han viscut l’experiència de ser Erasmus i que vulguin explicar-ho a través de la nostra web.

30 anys creant històries

Des del seu naixement, l’any 1987, aquest programa de beques de la Unió Europea (UE) ha anat guanyat adeptes: d’uns pocs centenars d’estudiants els primers anys ha passat a desenes de milers en l’actualitat. Així, en aquestes tres dècades, l’Erasmus ha fomentat la cooperació entre el món laboral i educatiu arreu d’Europa, donant l’oportunitat de formar-se, estudiar o adquirir experiències a més de 9 milions de ciutadans europeus, entre ells també joves i estudiants tarragonins, que han pogut fer una estada en altres països europeus, coneixent noves cultures, nova gent i noves oportunitats de futur. En definitiva l’Erasmus ha facilitat la mobilitat i ha obert horitzons a milions d’europeus.

Des del 2014 el programa es coneix com a Erasmus+ perquè s’ha ampliat a professors, voluntaris i altres perfils. Més enllà dels números, les beques Erasmus han creat moltes històries ¿sabíeu per exemple, que a Europa hi ha un milió de “bebès Erasmus”, és a dir, nens i nenes que han nascut de parelles que es van conèixer durant la seva estada Erasmus en un país de la UE?

Vols explicar-nos el teu Erasmus?

Per això, per celebrar-ne l’aniversari, des de l’oficina d’Europe Direct a Tarragona busquem joves de Tarragona i les Terres de l’Ebre que ens expliquin la seva experiència com a Erasmus. Posa’t en contacte amb nosaltres a través del formulari del nostre web, on també ets pots informar d’aquesta i altres possibilitats europees en l’àmbit de la formació i l’ocupació.

Segueix-nos!

Europe Direct és el centre d’informació de la Unió Europea (UE) al territori es facilita informació i assessorament a tots els ciutadans tarragonins, també a aquells joves que volen participar en aquest o altres programes europeus.

Segueix l’actualitat europea a Tarragona a través del nostre blog, a la nostra pàgina de Facebook i al nostre perfil de Twitter. I si ho prefereixes, ens trobaràs a la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona ciutat.

Més informació: programa Erasmus +

/by

“Europa inverteix en tu”: una campanya de TV explica la inversió europea a les Terres de Lleida

Europe Direct Lleida ha engegat una campanya informativa amb el títol “Europa Inverteix en tu”. Es tracta d’audiovisuals de 90 segons, que emet Lleida TV i on sis empreses lleidatanes expliquen la seva experiència sobre les inversions de la Unió Europea en els seus projectes. El finançament els ha permès, per exemple, crear ocupació, obrir noves línies de producte o arribar a altres mercats.

El desconeixement per part de la ciutadania contrasta amb la visió de les empreses lleidatanes, que fan un balanç molt positiu dels programes d’ajuts europeus i de tot el que han pogut fer gràcies a ells. Així, la sèrie de sis audiovisuals vol atansar a tots els ciutadans, empreses i emprenedors de les Terres de Lleida les possibilitats que ofereixen aquests programes europeus.

Els sis projectes, un a un
La campanya informativa “Europa inverteix en tu” va començar el passat 12 de juny amb el vídeo sobre l’empresa Indulleida, dedicada a la transformació de fruites i vegetals, i el va seguir l’editorial Mosaics Llibres, fruit del programa Erasmus per a Joves emprenedors. La resta de projectes lleidatans que apareixen a la sèrie per haver rebut finançament europeu han estat el CCI Pirineus Med, Axeb Biotech, empresa agrobiotecnològica; i la constructora Benito Arnó.

Aquest dilluns 17 juliol, a partir de les 20.00, Lleida TV emet el darrer reportatge, centrat en User Feed Back Program, una empresa de serveis que participa en dos projectes europeus sobre noves tecnologies i l’ús d’energies renovables.

La resta de videos els pots trobar a la videoteca del web, amb el títol Europa inverteix en tu.

 

/by

Uns 200 nens i nenes participen en la 26a edició del “Dia de neteja de la platja” a Tarragona

La 26a edició del “Dia de neteja de la platja” ha aplegat aquest dijous uns 200 voluntaris, la majoria nens i nenes entre 6 i 14 anys, que s’han reunit a les 9:30 h a la Platja Llarga de Tarragona per convertir-se per un dia en voluntaris ambientals. Aquesta activitat, organitzada per Mare Terra-Fundació Mediterrània, rep el suport de l’oficina d’Europe Direct Tarragona, entre d’altres, i té com a objectiu conscienciar la ciutadania sobre la importància de respectar el mar i les platges.

Els ecologistes del futur

La jornada ja fa tres anys que té com a protagonistes els tarragonins més joves amb la intenció que entenguin ja des de petits la importància de tenir cura de les seves platges i convertir-los en ciutadans i ciutadanes més ecologistes.  Els nens i nenes s’han preparat per recollir deixalles de la sorra, però també han tingut temps d’assistir a una xerrada sobre l’ecosistema al litoral i per què cal mantenir-lo net, fer un taller sobre medi ambient, i fins i tot jugar i gaudir d’un dia a la platja. Al final de la jornada, tots els participants han rebut una medalla d’agraïment per la seva col·laboració.

Fa 26 anys que el ‘Dia de neteja de la platja’ se celebra ininterrompudament i el fet de triar la Platja Llarga respon a un fet concret, ja que es tracta d’una de les platges més concorregudes del litoral tarragoní, que a més conserva un aiguamoll i un cordó de dunes, declarats Hàbitat d’Interès Comunitari protegit per la Unió Europea.

 

/by