El 15 d’octubre acaba el termini per presentar-se a les beques Robert Schuman

Aquest dissabte 15 d’octubre és la data límit perquè graduats universitaris puguin sol·licitar una de les 300 places disponibles de les beques Robert Schuman per fer pràctiques al Parlament Europeu. Les persones que siguin acceptades duran a terme la seva tasca entre l’1 de març i el 31 de juliol de 20017.

Es tracta d’unes ajudes que es convoquen dues vegades a l’any en opció general, de periodisme o Premi Sàkharov, i que estan pensades per a candidats interessats amb la feina del Parlament Europeu relacionada amb els drets humans. Així, les beques Robert Schuman permeten completar els coneixements adquirits durant els estudis, familiaritzar-se amb l’activitat de la UE i, en concret, del Parlament Europeu i conèixer les tasques d’una oficina de premsa.

Els períodes de pràctiques duren cinc mesos –no prorrogables– i contemplen dues opcions: remunerada i no remunerada. Actualment el sou de la beca són 1.252,26€  al mes per als becaris a Brussel·les o Luxemburg. La beca també inclou un viatge a Estrasburg per participar de les tasques administratives o informatives de la institució durant una sessió plenària.

Com es pot presentar la candidatura?

Els tràmits s’han de fer a través del portal online habilitat pel Parlament Europeu, i el formulari ha d’omplir-se en anglès, francès o alemany. Entre les dades que es requereixen hi ha informació general del candidat/a, coneixements lingüístics, formació, coneixements informàtics i motivació. Cadascun dels apartats s’ha d’omplir en un temps límit de 30 minuts. Finalment, els candidats han d’indicar les seves preferències per realitzar les pràctiques: alguna de les tres seus del Parlament Europeu –Estrasburg, Brussel·les o Luxemburg– o qualsevol  de les altres 33 ciutats on el Parlament Europeu té una Oficina d’Informació, com ara Barcelona. A més de les 28 capitals dels Estats membres, la ciutat comtal disposa d’una Oficina d’Informació del Parlament Europeu juntament amb Breslau, Edimburg, Marsella, Estrasburg, Milà, Munic i una als EUA, a Washington DC.

Altres convocatòries

La gran majoria de les institucions i organismes de la Unió Europea convoquen regularment períodes de pràctiques: el Parlament Europeu, la Comissió Europea, el Consell de la UE, el BCE, el Comitè de les Regions, el BEI, el Comitè Econòmic i Social Europeu, el Defensor del Poble Europeu, el Tribunal de Comptes Europeu o el Tribunal de Justícia de la Unió Europea són alguns exemples.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre les beques Robert Schuman i altres convocatòries de pràctiques.

/by

Els vídeos #històriesUE donen a conèixer relats personals d’èxit gràcies als ajuts de la UE

El programa Erasmus+, a més de d’oferir oportunitats a les persones per a la formació o estudis a Europa, també posa a l’abast dels l’opció de participar en programes de voluntariat (a través del Servei de Voluntariat Europeu) amb l’objectiu que desenvolupin les seves capacitats tot col·laborant en la feina diària d’organitzacions que es dediquin, entre d’altres coses, a l’assistència social, la protecció del medi ambient o la cultura.

Justament, el Servei de Voluntariat Europeu és l’eix central del vídeo #històriesUE d’aquest mes de setembre, on la Rut Martí exposa com va anar a Irlanda per participar en un programa de voluntariat i això li ha permès ampliar horitzons.

#històriesUE

Aquest any 2016 se celebra el 30è aniversari de l’adhesió d’Espanya a la UE. Per això, des de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona es publica una història cada mes sobre la vessant més personal del què es pot aconseguir amb els ajuts europeus. Darrera cada una d’aquestes històries, la majoria sobre persones anònimes, hi ha el somni de poder tirar endavant un projecte gràcies a l’ajut rebut per part de la UE a través d’alguns dels seus programes.

Aquestes són totes les històries:

En aquest enllaç podeu trobar les diferents oportunitats que ofereix Europa en diferents àmbits (formació, ocupació, voluntariat…).

També podeu trobar tots els vídeos del projecte #històriesUE i altres peces interessants a l’apartat de Videoteca de la nostra pàgina web.

/by

La Comissió Europea revisa la fi del roaming per evitar abusos

Telèfon mòbil roamingLes persones que utilitzin la targeta SIM d’un Estat membre de la UE on resideixen (o amb el qual mantenen vincles estables) i viatgin a un altre país de la UE podran, a partir del 15 de juny de 2017, utilitzar el seu dispositiu mòbil de la mateixa manera que ho farien al seu. S’entén per vincles estables els treballadors que diàriament passen a un altre país a treballar, treballadors expatriats que tornen freqüentment al seu país d’origen o els estudiants d’Erasmus. Els usuaris que estiguin dins d’aquestes condicions pagaran els preus del seu país d’origen en fer trucades, enviar missatges de text o navegar per la xarxa amb els seus dispositius mòbils.

Aquest és el nou enfocament que els membres del Col·legi de Comissaris han acordat de cara a una eliminació de les tarifes d’itinerància que beneficiï tots els europeus. També han conclòs que no es poden imposar als consumidors límits temporals o de volum en l’ús dels seus dispositius mòbils en altres països de la UE i, a la vegada, proporcionen eines de salvaguarda a les operadores davant de possibles abusos.

Així, les operadores podran advertir els seus usuaris i aplicar petits recàrrecs en cas de detectar, per exemple, un tràfic de dades nacional insignificant comparat amb el d’itinerància o llargs períodes d’inactivitat d’una determinada targeta SIM lligats a un ús principal en itinerància.

La proposta definitiva s’adoptarà de cara al 15 de desembre de 2016, una vegada l’Organisme de Reguladors Europeus de Comunicacions Electròniques (ORECE), els Estats membres i totes les parts interessades hi hagin dit la seva.

Història de la fi del roaming

Des de fa gairebé deu anys la CE ha treballat per reduir les tarifes d’itinerància que les operadors aplicaven als seus clients quan utilitzaven el seu dispositiu mòbil des d’un altre país. Des del 2007 aquests preus han disminuït més d’un 90%. La fi del roaming arribarà el juny de l’any que ve.

Per a més informació podeu consultar aquest enllaç.

/by

Coneix els eurodiputats catalans que treballen al Parlament Europeu

L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona ha editat una sèrie de vídeos que retraten la feina dels nou eurodiputats catalans que formen part de la VIIIa legislatura de la institució (2014-2019). Es tracta de peces curtes, d’un minut i mig de durada, en què ells mateixos expliquen la seva tasca, com treballen i les qüestions que més els preocupen. Tots ells, a més, posen en valor la feina que es fa des de l’eurocambra, un punt de trobada de tots els Estats membres de la UE.

Així, s’han posat davant de la càmera a exposar el seu dia a dia Santiago Fisas, Teresa Giménez Barbat, Francesc Gambús, Javi López, Ernest Maragall, Javier Nart, Josep Maria Terricabras, Ramon Tremosa i Ernest Urtasun.

Des d’aquest vídeo podeu accedir a la llista de reproducció amb els perfils dels nou eurodiputats.

/by

Seguiu el discurs sobre l’estat de la Unió #SOTEU

Quins són els reptes més urgents de la Unió Europea i quina és la visió de futur dels nostres representants polítics a Estrasburg?

Seguiu aquí en directe el discurs sobre l’estat de la Unió

#SOTEU 2016

Avui dimecres 14 de setembre, a partir de les 9 del matí, els ciutadans europeus tenim l’oportunitat de seguir en directe el debat sobre l’estat de la Unió, una cita anual que obre el curs polític a Europa des de fa sis anys. Així, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, es dirigirà als europarlamentaris per exposar-los la situació europea i fer balanç de la gestió de l’executiu comunitari el darrer any, repassant els avenços del programa de govern establert al novembre del 2014, quan va prendre possessió del càrrec de president (les deu prioritats Junker). Per endavant, també, els reptes més importants que la UE en aquests moments: política migratòria, creixement econòmic i recuperació de la inversió, i quin és el futur d’Europa després del resultat del Brèxit.

Després de la intervenció del president de la Comissió, intervindran els líders dels vuit grups polítics amb representació al Parlament Europeu i altres eurodiputats, en un debat que es preveu que s’allargui fins al voltant de les 12 del migdia, un cop Junker doni resposta a les preguntes i intervencions dels membres de l’eurocambra.

#SOTEU a les xarxes socials

El debat sobre l’estat de la Unió que es pot seguir a les xarxes socials amb l’etiqueta #SOTEU, per les seves sigles en anglès. També, per primera vegada, serà retransmès en directe en català pel Canal 3/24 de Televisió de Catalunya, gràcies a  la col·laboració de les institucions europees a Barcelona, que també organitzen un esmorzar-debat a l’Aula Europa de la capital catalana per seguir aquesta retransmissió. Així, un cop acabi el discurs, promouran el debat amb diversos ponents: Kolja Bienert, president d’Horitzó Europa; Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu; Esther Gabarró de Sexy Europe; Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona; i Pere Almeda, membre de la Fundació Catalunya Europa. El debat serà moderat per: Jaume Ríos, president de deba-t.org.

I com és habitual, la retransmissió del debat al Parlament Europeu estarà disponible pel canal audiovisual de notícies de la Comissió.

I a la pàgina web sobre l’estat de la Unió de la Comissió Europea.

Seguiu-nos a twitter i facebook.

/by

El servei d’emergències 112 compleix 25 anys a Europa

112El Número Europeu d’Emergències, el 112, celebra avui, divendres 26 de juliol, el seu 25 aniversari. El 1991 els Estats Membres van decidir introduir el 112 com a número d’emergències per a tot Europa. Gràcies a aquest conveni, tant la Policia com la Guàrdia Civil, els bombers i els serveis mèdics tenen ordinadors connectats directament amb els del 112, de manera que els agents poden veure des del primer segon en les seves pantalles i en temps real les dades que es van aportant a l’operador del 112.

El que va començar 25 anys enrere, s’ha transformat en una història d’èxit: en lloc de més de 40 números diferents d’emergència nacionals, el centre de control d’emergències pot ser contactat marcant només un número, a través de tot Europa, el 112. El nombre 112 és accessible gratuïtament i en qualsevol part de la UE tant des dels telèfons fixos com des dels mòbils. Disponible ja en diverses llengües europees, el 112 posa en contacte a la persona que truca amb el servei d’urgència del que necessita. El servei es troba disponible de dilluns a diumenge les 24 hores.

A Catalunya es va posar en marxa l’1 de febrer de 1999

Gestionat pel Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya (CAT112) es dóna atenció a totes les trucades urgents per oferir els serveis públics d’urgències sanitàries, extinció d’incendis i salvaments, seguretat ciutadana i protecció; accidents, incendis, robatoris, agressions, violència masclista, rescats, catàstrofes o qualsevol altra que requereixi resposta immediata.

Des del 112 s’atenen trucades en català, castellà, anglès, francès i alemany però per garantir l’accés universal a tota la ciutadania, des de l’any 2013, existeix un servei especial per a persones sordes. A través d’una aplicació mòbil que utilitza pictogrames de representació d’emergències i la glocalització. Aquest servei es pot sol·licitar a la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA) i a l’Associació provincial de Laringectomitzats de Lleida. A més les persones sordes disposen de dues vies més d’accés al 112: per SMS (679 436 200) o fax (900 500 112).

A més a més, des de l’any 2014, el CAT112 disposa també d’un servei per a turistes estrangers que, mitjançant una aplicació per telèfons intel·ligents i un sistema de pictogrames, els permet contactar en àrab, italià, japonès, polonès, rus i xinès. L’aplicació està disponible a Apple Store i a Google Play.

/by

La Targeta Professional Europea, una opció per treballar en un altre país de la UE

Treballar ordinadorL’Oficina Europe Direct ofereix a la ciutadania de Tarragona assessorament i acompanyament per realitzar qualsevol tràmit davant la Unió Europea (UE). Una d’aquestes situacions és l’obtenció de la Targeta Professional Europea (TPE) per a aquells professionals que vulguin exercir en un altre dels 28 Estats membres de la Unió Europea.

Et planteges aquesta situació? Dirigeix-te a la nostra oficina i t’ajudarem a fer-ho!

Que és la TPE?

La Targeta Professional Europea (TPE) és un procediment electrònic al qual pots recórrer per tal que se’t reconeguin les teves qualificacions professionals en un altre país de la Unió. De moment, però, només la pots obtenir si ets infermer responsable de cures generals, farmacèutic, fisioterapeuta, guia de muntanya o agent de la propietat immobiliària. La intenció és que, amb el temps, s’hi vagin afegint més professions.

La resta de professionals, per ara, s’han d’acollir als procediments estàndard per al reconeixement de les seves qualificacions.

Quan puc utilitzar la TPE?

Podràs fer servir la TPE en cas de voler exercir la teva professió en un altre país de la UE de forma temporal o ocasional (mobilitat temporal), o bé en cas de voler-te instal·lar en un altre país de la UE i exercir allà la teva professió de forma permanent (establiment). En el primer cas la durada de la targeta és de 18 mesos, excepte per a les professions vinculades a la salut o la seguretat pública, en què el termini es redueix a 12 mesos. En el segon cas, el procediment té una validesa indefinida.

Cal aclarir que no és una targeta física, sinó una prova electrònica que acredita que has passat els controls administratius i que les teves qualificacions professionals han estat reconegudes pel país on vols treballar. Si t’instal·les en un altre país de forma temporal, segurament no et caldrà res més que la TPE, mentre que si t’hi trasllades permanentment és possible que t’hagis d’inscriure en alguna organització o col·legi professional o bé passar més controls per poder treballar.

Des de l’Oficina Europe Direct Tarragona t’assessorarem perquè puguis fer ús d’aquest recurs que permet la mobilitat interna dins la Unió. Per realitzar els tràmits d’obtenció d’aquest reconeixement cal accedir a aquest enllaç del Servei d’Autenticació de la Comissió Europea, on després de crear un usuari i una contrasenya podràs sol·licitar la TPE.

Per saber més sobre les oportunitats en formació i ocupació que t’ofereix la UE, visita aquest apartat de la nostra pàgina web.

/by

Noves mesures per rebaixar les emissions de gasos d’efecte hivernacle a la UE

La Comissió Europea vol accelerar la transició cap a tecnologies de baixa emissió en carboni a tots els sectors de l’economia

Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i aplicar una estratègia sobre la mobilitat amb baixes emissions de carboni són els principals objectius que es marca la Comissió Europea (CE) per avançar cap a una Europa amb una economia hipocarbònica.

Indústria energiaD’una banda, Europa ha marcat els objectius anuals de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que tots els Estats membres han de complir en el període 2012-2030. En aquest context, cada Estat haurà de decidir com aplicar les mesures proposades per tal de complir amb l’objectiu acordat. En el cas d’Espanya, caldrà que al 2030 s’hagin rebaixat les emissions en un 26% respecte les del 2005. D’altra banda, la Unió també ha fixat les bases per aconseguir que els vehicles tinguin unes emissions baixes o nul·les, així com per promocionar combustibles alternatius de baixes emissions.

Ja al 2014, la UE va adoptar un clar compromís per reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle, almenys un 40% de cara al 2030 en comparació amb els nivells de 1990. A més, després de les propostes presentades aquesta setmana, està previst que cap a finals d’any la CE tiri endavant noves iniciatives sobre energies renovables, eficiència energètica i mercat interior de l’energia.

Jornada sobre l’energia a la UE

Aquestes mesures i altres qüestions d’energia es tractaran en una jornada que Europe Direct Tarragona està organitzant per a la propera tardor. La cita serà una trobada entre experts i periodistes especialitzats en què, entre altres qüestions, s’abordaran les accions que es duen a terme des de la UE en matèria energètica.

Per a més informació podeu consultar aquesta pàgina sobre l’acció pel clima de la CE.

/by

Consells per viatjar

CreuerAra que estem en plena temporada de vacances és interessant recordar algunes qüestions a tenir en compte a l’hora de viatjar dins de la UE. Així, cal remarcar que els passatgers de qualsevol transport (avió, autobús, vaixell o tren) tenen uns drets i unes indemnitzacions contemplades a la legislació europea en cas d’imprevistos, com ara la denegació de l’embarcament, retards, cancel·lacions o pèrdues d’equipatge. Uns drets que també s’apliquen dins del nostre país, com a Estat membre. Pots aprofundir en aquesta qüestió en l’article sobre els drets dels passatgers que vam publicar fa pocs dies.

Targeta Sanitària Europea

MetgeÉs important recordar que la targeta sanitària europea permet accedir a l’atenció sanitària pública durant una estada temporal en qualsevol dels 28 països de la Unió, a més d’Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. El document es pot demanar a les oficines de la Seguretat Social de cada país (pots accedir al directori de les oficines que hi ha a Espanya aquí) o a través d’Internet. Té una validesa de dos anys i, tot i que no és obligatòria, sí que és recomanable sol·licitar-la per viatjar a la UE. En aquest enllaç trobaràs més informació i podràs sol·licitar la targeta.

Ús del telèfon mòbil a la UE

Telèfon mòbilPel que fa a l’ús del mòbil en països de la UE (ja sigui per les trucades, missatges de text o connexió a Internet), des del 30 d’abril d’aquest any s’han rebaixat considerablement les tarifes, i a partir del 15 de juny del 2017 està previst que es deixin d’aplicar costos per itinerància o roaming. Trobaràs tots els detalls a la taula d’aquesta pàgina web.

Finalment, i encara lligat a les comunicacions, val la pena recordar que el 112 és el número europeu d’urgències que es pot marcar gratuïtament des de qualsevol telèfon fix o mòbil a tota la UE. Una trucada que contacta directament amb la policia, l’ambulància o els bombers. També existeix un número específic en cas de desaparició d’un menor, el 116000.

Trobaràs més informació per viatjar per Europa al Portal de la Unió Europea.

/by

Els passos perquè el Regne Unit surti de la Unió Europea

El Regne Unit va decidir, en un referèndum celebrat el passat 23 de juny, sortir de la UE. Davant d’aquest fet, Martin Schulz, president del Parlamento Europeu, Donald Tusk, president del Consell Europeu, Mark Rutte, de la presidència rotatòria del Consell de la UE, i Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, van elaborar una declaració conjunta en què lamenten la decisió però la respecten. També alerten que es tracta d’una situació sense precedents, a la vegada que es mostren ferms en la defensa dels valors fonamentals d’Europa, “que consisteixen en promoure la pau i el benestar dels seus pobles”. Finalment, esperen “comptar amb el Regne Unit com a soci proper a la Unió Europea en el futur”.

A partir d’ara, les fases de la sortida del Regne Unit de la UE (un procés que pot durar fins a dos anys) són:

  1. Notificació oficial de retirar-se de la Unió per part de l’Estat membre al Consell Europeu;
  2. Consell Europeu (sense la participació de l’Estat membre que es retira) fixa les directrius per a les negociacions;
  3. La Comissió Europea fa recomanacions al Consell per a les negociacions;
  4. El Consell (sense la participació de l’Estat membre que es retira) adopta el mandat negociador i nomena el negociador de la Unió;
  5. Negociacions entre la UE i l’Estat membre que es retira per establir un acord de sortida;
  6. El Parlament Europeu ha de donar el seu consentiment a l’acord de sortida;
  7. El Consell clou l’acord amb l’Estat membre que es retira per súper-majoria qualificada (72% dels Estats membres, 65% de la població; és a dir, 20 dels 27 Estats membres, representant almenys 288 milions dels 444 milions de població dels 27 Estats membres restants);
  8. Ratificació dels canvis al Tractat pels Estats membres que continuen a la Unió.
/by