Entrades

Erasmus+ és el programa de la Unió Europea que ofereix oportunitats per a totes les persones, a tots els seus àmbits i sectors educatius.

Els objectius del programa Erasmus+ pel 2022 són:

  • Erasmus+ és més inclusiu, ja que ofereix més oportunitats a tot tipus de persones, incloses les persones amb orígens culturals, socials i econòmics diversos.
  • Erasmus+ és més digital, ja que recolza el desenvolupament de capacitats digitals, d’acord amb el Pla d’Acció d’Educació Digital (2021-2027) de la Comissió Europea.
  • Erasmus+ és més sostenible amb el medi ambient, d’acord amb el Pacte Verd Europeu, ja que el Programa promou que els participants utilitzin mitjans de transport més sostenibles com el tren i l’autobús, a més de fomentar projectes que impulsin la sensibilització sobre qüestions mediambientals.
  • Erasmus+ impulsa la participació ciutadana a la vida democràtica. A més, potencia la identitat europea, recolza la ciutadania activa i l’ètica en l’aprenentatge permanent, impulsa el desenvolupament de competències socials i interculturals, el pensament crític i l’alfabetització mediàtica.

La Comissió Europea és la responsable última del desenvolupament del programa Erasmus+ i la seva execució es duu a terme amb:

  • La gestió directa de les accions centralitzades per la Comissió Europea o l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA).
  • La gestió indirecta de les Accions descentralitzades per part de les Agències Nacionals establertes als països del programa Erasmus+.
  • L’acció ‘Erasmus+ Esport’ està gestionada directament per la Comissió Europea mitjançant la seva Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA).

A Espanya són dues les organitzacions designades com a Agències Nacionals per a la gestió coordinada del programa Erasmus+:

  • El Servei Espanyol per a la Internacionalització de l’Educació (SEPIE), per a l’àmbit de l’educació i la formació.
  • L’Agència Nacional Espanyola (ANE), integrada a l’Institut de la Joventut (INJUVE) per a l’àmbit de la joventut.

Aquí podeu descarregar la guia Erasmus+ 2022

Aquest passat any 2017 la Unió Europea (UE) ha estat de celebració amb #Erasmus30, el programa de beques que durant tres dècades ha obert les portes dels països europeus als joves, també als joves tarragonins. Per celebrar-ho us hem preparat un vídeo amb testimonis de joves de casa nostra que ja han estat o ja han decidit fer-se #ErasmusTGN.

El programa europeu de beques Erasmus de la UE va néixer l’any 1987. Aquell any van ser només 3.200 estudiants, però en aquestes tres dècades s’han anat sumant joves any rere any, i l’últim curs ha batut un nou rècord amb 678.000 estudiants Erasmus+. En total, en aquests 30 anys Europa ha donat l’oportunitat de formar-se i estudiar a més de 9 milions de ciutadans europeus, entre ells també joves i estudiants tarragonins, com el riudomenc Xavi Llorenç.

El Xavi va fer la seva estada Erasmus a Polònia.

El Xavi va marxar a Polònia, concretament a Gdansk, quant tenia 22 anys i estudiava l’últim curs de Grau d’Educació Primària. Va prendre la decisió de marxar d’Erasmus+ amb l’objectiu de millorar l’anglès, però més enllà de l’idioma, la beca Erasmus+ li va permetre conèixer una altra cultura, gent nova i “em va ajudar a créixer moltíssim, a ser més autònom, a fer les coses per mi sol, a espavilar-me sense dependre de molta gent”, com ell mateix explica.

Xifres per a l’optimisme
El que més destaca el Xavi de la seva experiència Erasmus+, és que va canviar la seva manera de veure les coses i el va ajudar a madurar, opinió molt habitual entre els joves que han estat Erasmus. Tot i que el Xavi en un principi dubtava, la seva germana gran el va empènyer a prendre la decisió i ara és ell qui vol animar a altres estudiants a aprofitar aquesta oportunitat: “Als que estiguin pensant a marxar d’Erasmus+ que ho facin, que ho provin, que s’arrisquin, que l’experiència els farà créixer molt”. El millor de l’Erasmus+, segons ell, “és que t’obre molt la ment, coneixes molta gent i molt diversa, altres cultures, comparteixes moltes coses i també aprens a ser més crític amb determinades qüestions”.

Per cert, sabíeu que els Erasmus tenen un 50% menys d’atur de llarga durada? I que el 23% troben parella durant l’estada a l’estranger?

#ErasmusTGN
Coincidint amb aquest 30 aniversari, l’oficina Europe Direct Tarragona ha reunit joves del territori, com el Xavi, que han viscut l’experiència de l’Erasmus i s’han decidit a marxar a durant una temporada a un altre país de la Unió, aprofitant les beques que s’ofereixen per promoure la mobilitat i el coneixement de la resta de cultures de la Unió.

Els testimonis d’aquests joves els podeu veure en el vídeo que us hem preparat per sumar-nos a #Erasmus30 amb una veu pròpia: #ErasmusTGN, una etiqueta que us animem a utilitzar quan parleu a les xarxes socials de la vostra experiència relacionada amb aquest programa de beques de la UE.ç

I és que entre els 9 milions de joves que ja han fet un Erasmus+, també n’hi molts de tarragonins que ja han viscut aquesta experiència, que l’estan gaudint ara mateix o que es plantegen viure-la en algun moment de la seva vida, i us animem a compartir-la amb tots nosaltres sumant-vos a la iniciativa #ErasmusTGN #Erasmus30. Segur que alguns també heu tingut l’oportunitat de conèixer joves d’altres països durant la seva estança a casa nostra, també podeu explicar-nos-ho a #ErasmusTGN.

Més informació a EDTgn
I si el que voleu és informació sobre el programa Erasmus+, poseu-vos en contacte amb l’Oficina Europa Direct de Tarragona, el centre d’informació de la Unió Europea a la nostra demarcació, i us informarem i assessorarem perquè pugueu viure l’experiència Erasmus+, ja sigui com alumnes o també com a mestres i professors. I i tu? Vols ser el proper #ErasmusTGN?

Ferran Tarradellas i Espuny, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Article publicat al “Diari de Tarragona”

“L’Erasmus hauria de ser obligatori. No només per estudiants, també per taxistes, electricistes i d’altres treballadors”. La idea, tan agosarada com suggeridora, la va llançar l’escriptor i semiòleg Umberto Eco l’any 2012, en una trobada d’alcaldes europeus. Eco sostenia que el programa de mobilitat que la UE va llançar fa trenta anys ha suposat una veritable revolució i ha ajudat, més que cap altra iniciativa, a configurar una identitat europea. “És la cultura, i no la guerra, el que fonamenta la identitat europea”, va deixar escrit.

L’Erasmus és, sens dubte, un dels programes més coneguts i millor valorats de la Unió Europea. Va començar el 1987 com un programa d’intercanvi universitari amb la participació d’11 països i poc més de tres mil estudiants que, per primer cop, accedien a l’experiència de completar els seus estudis a l’estranger. Avui són 33 països (els 28 Estats membres de la UE més Turquia, l’Antiga República Iugoslava de Macedònia, Noruega, Islàndia i Liechtenstein) i més de 600.000 persones l’any que hi participen. A més, assumint -si més no parcialment- la idea d’Umberto Eco d’ampliar l’Erasmus perquè se’n pugui beneficiar més gent, des de 2014 Erasmus s’ha convertit en Erasmus + i s’adreça no només a persones que cursin estudis universitaris sinó també a estudiants d’altres nivells d’educació, a professors, a aprenents, treballadors en pràctiques i voluntaris.

Aquest 2017, any en què celebrem el 30è aniversari, s’ha arribat a la xifra de 9 milions de beneficiaris del programa Erasmus. Nou milions de persones que han accedit a l’experiència d’estudiar, treballar, formar-se o participar en projecte de voluntariat en un altre país. Nou milions de vides que han eixamplat els seus horitzons i s’han acostat a d’altres llengües i cultures. Nou milions d’europeus que han adquirit una formació, unes habilitats i un bagatge que els preparen millor per al futur i que ajuden a bastir, de retruc, una societat més plural i més oberta. Només cal parlar amb antics estudiants Erasmus per copsar el potencial d’una experiència capaç de marcar un abans i un després en les vides de molts joves.

Al llarg d’aquest any, des de la Representació a Barcelona hem anat recollit els testimonis de persones, algunes conegudes, d’altres anònimes, que ens han explicat el que va significar per a ells viure i estudiar en un altre país de la UE. Des dels cantants David Carabén, de Mishima; Joan Enric Barceló, d’Els Amics de les Arts, i Anna Roig, d’Anna Roig i l’ombre de ton chien, fins a la periodista Ariadna Oltra, el psicòleg Rafael Santandreu o l’actriu i directora de cinema Elena Martín. Tots ells han participat en un Erasmus i tots coincideixen que l’experiència els ha marcat, tan professionalment com personalment.

El vicepresident de la Comissió Europea, Jyrki Kateinen, ell mateix ex-estudiant Erasmus, deia també amb motiu del 30è aniversari que “la mobilitat amplia els nostres horitzons i ens fa més forts”. La frase és vàlida per a les persones que participen en l’Erasmus, individualment, però s’aplica també, i sobretot, a la societat europea en conjunt, que s’enforteix gràcies a aquests intercanvis.

L’Erasmus + té un pressupost de 14.700 milions d’euros entre 2014 i 2020 i la voluntat de la Comissió Europea és no només mantenir, sinó seguir augmentant els recursos i l’abast d’aquest programa. “Cada euro que invertim en Erasmus + és una inversió per al futur; el futur d’una persona jove i de la nostra idea d’Europa”, ha dit el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. El president de la Comissió també ha deixat clar que el 30è aniversari d’Erasmus és una bona ocasió per fer balanç dels èxits d’aquest programa, però també és el moment de començar a preparar el que ha de ser a partir de 2020. “Ara que celebrem els nou milions de participants al programa, ens hem d’assegurar que som nou vegades més ambiciosos amb el seu futur”.

Una de les iniciatives que la Comissió ha posat en marxa per començar a preparar el futur del programa és la plataforma Erasmus + Generation Online Meeting Point. Es tracta d’una pàgina web que ofereix als joves i a organitzacions i entitats l’oportunitat de participar en debats amb experts en temes de joventut, educació i formació. Els participants poden proposar temes, identificar problemes i presentar solucions. Perquè tot i que potser no arribem, com somniava Eco, a fer anar d’Erasmus tots i cadascun dels europeus; si que voldríem que l’experiència estigui a l’abast del màxim de ciutadans possible i que tots aquells que desitgin estudiar o formar-se en un altre país de la UE trobin les facilitats per fer-ho.

L’INS Campclar de Tarragona ha aconseguit el premi European Language Label Award 2017 pel projecte “Fit for Work in Europe” a un dels quatre millors projectes d’innovació en ensenyament i aprenentatge de llengües. El premi és un reconeixement a l’esforç d’aquest centre per tal que els alumnes aprenguin llengües amb mètodes originals.

El projecte Erasmus+ “Fit for Work in Europe” es va desenvolupar en llengua anglesa, però a més durant 3 anys els alumnes del centre que hi han participat han pogut entrar en contacte amb altres llengües com el francès, l’alemany, el polonès i l’hongarès, mitjançant cursets d’idiomes als diferents països que van visitar.

“Seguirem treballant en projectes europeus”

El premi es va entregar a Varsòvia (Polònia) i va ser recollit per la coordinadora polonesa del projecte, Elzbieta Zadrozniak, professora de llengua anglesa de l’institut II Liceum Ogólnokształcące z Oddziałami Dwujęzycznymi im. św. Królowej Jadwigi, i la seva directora. “Aquest premi suposa un gran reconeixement per part de la Comissió Europea al nostre projecte, del qual ens sentim molt orgullosos”, va explicar. A l’acte de recollida del premi es va fer la presentació del projecte amb la projecció del tríptic i del tràiler, ambdós realitzats per alumnes participants.

A l’acte de recollida del premi es va fer la presentació del projecte amb la projecció del tríptic i del tràiler, realitzats pels alumnes participants.

Des de l’INS Campclar, declaren que “aquest premi ens dóna una gran força i motivació per seguir treballant en projectes europeus Erasmus+ com hem fet fins ara”.

L’European Language Label Award 2017 és un reconeixement de la Comissió Europea a les activitats i projectes innovadors en el camp de l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües.

L’oficina Europa Direct de Tarragona se suma aquest any a la celebració del 30è aniversari de l’Erasmus, el programa europeu de suport a l’Educació, la Formació, la Joventut i l’Esport a tots els estats membres de la Unió Europea (UE). I ho fa donant veu a aquells joves tarragonins que han viscut l’experiència de ser Erasmus i que vulguin explicar-ho a través de la nostra web.

30 anys creant històries

Des del seu naixement, l’any 1987, aquest programa de beques de la Unió Europea (UE) ha anat guanyat adeptes: d’uns pocs centenars d’estudiants els primers anys ha passat a desenes de milers en l’actualitat. Així, en aquestes tres dècades, l’Erasmus ha fomentat la cooperació entre el món laboral i educatiu arreu d’Europa, donant l’oportunitat de formar-se, estudiar o adquirir experiències a més de 9 milions de ciutadans europeus, entre ells també joves i estudiants tarragonins, que han pogut fer una estada en altres països europeus, coneixent noves cultures, nova gent i noves oportunitats de futur. En definitiva l’Erasmus ha facilitat la mobilitat i ha obert horitzons a milions d’europeus.

Des del 2014 el programa es coneix com a Erasmus+ perquè s’ha ampliat a professors, voluntaris i altres perfils. Més enllà dels números, les beques Erasmus han creat moltes històries ¿sabíeu per exemple, que a Europa hi ha un milió de “bebès Erasmus”, és a dir, nens i nenes que han nascut de parelles que es van conèixer durant la seva estada Erasmus en un país de la UE?

Vols explicar-nos el teu Erasmus?

Per això, per celebrar-ne l’aniversari, des de l’oficina d’Europe Direct a Tarragona busquem joves de Tarragona i les Terres de l’Ebre que ens expliquin la seva experiència com a Erasmus. Posa’t en contacte amb nosaltres a través del formulari del nostre web, on també ets pots informar d’aquesta i altres possibilitats europees en l’àmbit de la formació i l’ocupació.

Segueix-nos!

Europe Direct és el centre d’informació de la Unió Europea (UE) al territori es facilita informació i assessorament a tots els ciutadans tarragonins, també a aquells joves que volen participar en aquest o altres programes europeus.

Segueix l’actualitat europea a Tarragona a través del nostre blog, a la nostra pàgina de Facebook i al nostre perfil de Twitter. I si ho prefereixes, ens trobaràs a la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona ciutat.

Més informació: programa Erasmus +

La Comissió Europea ha proposat un pressupost de 341,5 milions d’euros per als pròxims tres anys i una base jurídica específica per al Cos Europeu de Solidaritat. Així es contribuirà a consolidar la iniciativa i a crear més oportunitats per als joves. De fet, es preveu que des d’ara i fins a finals del 2020 hi puguin participar uns 100.000 joves. D’aquesta manera, a més d’oferir voluntariat, pràctiques i llocs de feina, el Cos Europeu de Solidaritat també posarà a disposició dels participants l’oportunitat de crear els seus propis projectes de solidaritat o de presentar-se voluntaris com a grup.

Durant una primera fase, que es va posar en marxa el passat mes de desembre, es van mobilitzar vuit programes diferents per tal d’oferir oportunitats de voluntariat, pràctiques o llocs de feina en el marc del Cos. Ja s’hi han apuntat més de 30.000 joves i els primers ja han començat les seves activitats a les seves destinacions.

Pel que fa al tipus d’activitats que s’oferiran a partir d’ara hi ha:

  • Les col·locacions solidàries donaran suport als joves per a la realització d’activitats de voluntariat durant un període de fins a 12 mesos, períodes de pràctiques normalment de 2 a 6 mesos, i llocs de treball, de conformitat amb la legislació nacional pertinent, de 2 a 12 mesos.
  • Els equips de voluntariat permetran que grups de 10 a 40 joves voluntaris de diferents països aconsegueixin obtenir, conjuntament, un resultat durant un període de 2 setmanes a 2 mesos.
  • Els projectes de solidaritat permetran a petits grups d’almenys 5 participants crear i aplicar projectes de solidaritat a escala local, per la seva pròpia iniciativa, durant un període de 2 a 12 mesos.
  • Les activitats de creació de xarxes contribuiran a atraure acabats d’arribar al Cos Europeu de Solidaritat, permetran l’intercanvi de bones pràctiques, proporcionaran un suport posterior a la col·locació i establiran xarxes d’antics alumnes.

Totes aquestes accions oferiran als joves de tot Europa noves oportunitats per a implicar-se en activitats solidàries que facin front a reptes socials i reforcin les comunitats. Paral·lelament, contribuiran a millorar les capacitats i competències que els joves necessiten per al seu propi desenvolupament personal i professional, al principi de les seves carreres.

Antecedents

Aquesta proposta es produeix en el moment de la celebració del 30è aniversari d’Erasmus, que va començar com un modest programa d’intercanvi d’educació superior i que, actualment, sota la denominació d’Erasmus+ ofereix una àmplia gamma d’oportunitats d’aprenentatge en diferents àmbits.

Per a més informació, pots consultar la pàgina de Facebook del Cos Europeu de Solidaritat i també inscriure-t’hi!

Els alumnes de primer de Batxillerat de l’Institut Campclar de Tarragona que participen en el projecte Erasmus+ “Fit for work in Europe” han visitat la seu del Parlament Europeu a Estrasburg. Un viatge que forma part de les activitats del seu projecte, que té com a objectiu ajudar els adolescents a trobar el seu camí en el mercat de treball europeu. A més, se’ls dóna accés a una plataforma en línia que conté informació vital sobre el projecte i els seus resultats, i que continuarà oberta a altres grups un cop finalitzin la seva tasca. Aquesta ha estat la seva experiència:

“La nostra visita al Parlament Europeu va ser una experiència molt satisfactòria. L’entrada ens va impactar, ja que vam haver de passar uns controls de seguretat similars als dels aeroports. Una vegada a l’interior del recinte, la impressió va ser sensacional.

Una vegada dins del Parlament, ens van mostrar dues de les sales on es fan els debats, una de les quals va ser l’hemicicle, i vam visionar un vídeo sobre la història de la Unió Europea.

Totes les sales del Parlament estaven al voltant d’una plaça en la qual hi ha una esfera de ferro, regal per a la institució procedent de Varsòvia (Polònia).

També vam presentar dos dels collages fets sobre el nostre projecte i vam llegir quatre de les preguntes que havíem preparat per als parlamentaris.”

Juan Aguilera, Íngrid Andreu, Alba Avecilla, Sara Guerrero,

Marta Jiménez, Manuel Martínez, Sergi Solà, Andrea Soria

Malina Gaianu

Malina E. Gaianu és estudiant de Dret a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i representat de la Filial espanyola en la Lliga d’estudiants romanesos a l’estranger (LSRS).

El 2017 és un any de celebració pel bloc europeu. Per començar, perquè es compleix el 60è aniversari del Tractat de Roma, que ha donat lloc al que coneixem avui dia com la Unió Europea. Segonament, perquè el programa Erasmus (actualment Erasmus+) compleix el seu 30è aniversari des que es va implementar. I en darrer lloc, perquè l’1 de gener de 2017 es va celebrar el 10è aniversari de l’adhesió de Romania a la Unió Europea (UE).

Ja ha passat una dècada d’aquest fet i Romania (igual que els altres Estats membres de la UE) compta amb representants en totes les institucions europees i els seus ciutadans gaudeixen dels drets que li atorga la ciutadania europea. Així mateix, el romanès s’ha convertit en llengua oficial de la Unió.

No obstant això, les relacions Romania-UE van començar a principis dels anys 90 amb la firma de l’Acord Europeu d’Associació. El 1995, Romania va sol·licitar la seva adhesió a la Unió Europea. Quatre anys més tard, es va decidir obrir les negociacions en el marc del Consell Europeu d’Hèlsinki, però aquestes no van començar fins al 2000. El Parlament Europeu, el 2005, va donar llum verda a l’adhesió de Romania (i també de Bulgària) i, posteriorment, la Comissió Europea va emetre un informe positiu respecte aquest fet. Finalment, el Consell Europeu va confirmar que Romania entraria a formar part de la UE a partir de l’1 de gener del 2007. Recordo fa deu anys quan la meva ciutat natal, Sibiu, es va vestir de gala per rebre el premi de Capital Cultural Europea sota el lema Ciutat de Cultura, ciutat de cultures.

Pels que encara no coneixen el meu país, aquest es localitza a l’est d’Europa, a unes tres hores amb avió des de Barcelona. Gràcies al romanès Henri Coanda –que va ser pioner en aerodinàmica i el constructor del primer avió de reacció del món–, ara podem utilitzar aquest mitjà de transport. La seva capital és Bucarest (està situada a la mateixa latitud que Venècia o Bordeus). Els Carpats travessen el centre del país (també es coneixen com els Alps de Transsilvània). Després de la novel·la de Bram Stoker Dràcula, publicada el 1897, Transsilvània es va associar a una zona de vampirs. El riu Danubi acaba el seu viatge –després de travessar vuit països– al Mar Negre, formant un dels aiguamolls amb més biodiversitat al món al Delta del Danubi.

Malina E. Gaianu

Estudiant de Dret a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i representat de la Filial espanyola en la Lliga d’estudiants romanesos a l’estranger (LSRS)

Fotografia de grup dels alumnes de diferents països que participen, a l’Institut Tarragona, a l’Erasmus+ “Apply And Employ. Ways To Enter The European Job Market”.

L’Institut Tarragona acull, entre els dies 23 i 29 març, alumnes d’instituts de secundària de  Marne (Alemanya), Ljubljana (Eslovènia), Trescore Balneario (Itàlia) i Levanger (Noruega). Aquests centres formen part, juntament amb l’Institut Tarragona, del Projecte Erasmus+ KA2 Apply And Employ. Ways To Enter The European Job Market”, on els estudiants participants dels diferents països realitzaran una sèrie d’activitats encaminades a estudiar i entendre com es poden millorar les competències per a poder tenir més facilitat a l’hora d’accedir al mercat laboral europeu en un futur.

Al llarg de la trobada, els alumnes dels diferents països treballaran de manera col·laborativa diferents activitats programades en el desenvolupament del projecte.

També realitzaran una visita guiada a Tarragona, per tal de conèixer la ciutat i les seves tradicions, una activitat organitzada pel centre d’informació Europe Direct Tarragona.

Així mateix, faran una visita a l’empresa Repsol, ja que una de les àrees que es treballen al projecte són les possible sortides laborals dels joves en funció del teixit industrial de la localitat on es troba ubicat el centre educatiu en cadascun dels països.

Els professors de diversos instituts europeus que van participar a la visita turística per Tarragona.

La segona trobada de l’equip Erasmus “Here comes the sun(power)” va tenir lloc a Tarragona del 5 a l’11 de març. Estudiants i professors d’Itàlia, Polònia, la República Txeca i Turquia es van trobar amb els alumnes i professors de l’Institut Campclar de Tarragona.

Durant tota la setmana es van desenvolupar diverses activitats sobre les energies renovables dirigides per les coordinadores del projecte, Blanca Gimeno i M. Dolors Botanch. Els alumnes i professors estrangers van tenir l’oportunitat de visitar el parc eòlic del Perelló, una planta fotovoltaica a Sant Carles de la Ràpita, la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona i el Museu de la Ciència a Barcelona. També van realitzar diferents presentacions a l’institut sobre l’ús de l’energia solar als seus països, a més d’un taller del projecte APQUA a l’empresa BASF.

Entre totes les jornades de treball també hi va haver lloc per al turisme, i dimecres 8 de març van visitar diversos punts d’interès de Tarragona, com són les muralles, el circ, l’amfiteatre i la catedral. La visita va ser en llengua anglesa, com la resta de les activitats del projecte.

La pròxima trobada del projecte serà a Szczecinek (Polònia) al mes de maig.