Entrades

20150206_130249

La Volta llarga del Circ romà de Tarragona acull les properes setmanes l’exposició itinerant produïda per l’IPHES “Europa fa un milió d’anys” i que ja ha estat visitada per més de 60.000 persones arreu de Catalunya.

Els plafons plafons i reproduccions que es poden veure a l’exposició expliquen com van surgir els continents tal i com el coneixem avui i l’efecte dels canvis climàtics soferts durant aquests anys.

Els visitants d’aquesta exposició podran conèixer com era Europa, un territori on convivien animals com el tigre de dents de sabre i l’Homo antecessor, en un sistema semblant a l’actual sabana africana. A més dels plafons explicatius, també hi ha reproduccions a escala d’un gran felí i de l’Homo antecessor.

IMG_2055

Europe Direct Tarragona ha fet possible que “Europa fa un milió d’anys”, produïda per l’IPHES, es pugui veure a la ciutat de Tarragona les properes setmanes, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona i l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació.

El director de l’IPHES, Eudald Carbonell, ha destacat que es tracta del resultat de la feina realitzada pels investigadors de l’IPHES en els darrers 30 anys, i el seu objectiu és oferir una pinzellada de l’evolució de l’home de forma molt didàctica.

IMG_1986

Per la seva banda, Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, ha volgut destacar que fa un milió d’anys, Europa ja era un continent sense fronteres.

IMG_1995

Per Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de la ciutat, és important que aprenguem a analitzar els esdeveniments des de la perspectiva, no només de l’evolució humana, que s’explica en aquesta exposició, sino també per exemple, l’economia global.

L’exposició “Europa fa un milió d’anys” es podrà visitar fins el 19 de març.

_mg_3898Fa més de 60 anys Europa estava a punt de viure un dels episodis que marcarien el futur del continent. La creació de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) va ser un punt d’inflexió per a la història Europea.  Després d’anys de conflicte,  França i Alemanya signaven –juntament amb els tres països del Belenlux i Itàlia- un acord que es va convertir en l’embrió de l’actual Unió Europea, un acord que ja posava l’accent en el carbó, una font d’energia.

Avui, més de 60 anys després el paisatge energètic a Europa ha canviat però aconseguir una veritable Unió Energètica, un mercat únic en el sector de l’energia en el qual els ciutadans es puguin beneficiar d’una competència reali on el subministrament energètic deixi de ser un motiu de vulnerabilitat per a la Unió segueix sent  clau per Europa i una de les prioritats de la Comissió Juncker.

Perquè la Unió Energètica passi de ser un dels punts en la llista de prioritats de la Comissió a una realitat tangible, el proper 25 de febrer l’executiu comunitari presentarà una proposta d’Unió Energètica, una proposta que per primera vegada tindrà un enfocament global implicant tots els sectors d’activitat, que mirarà més enllà de les fronteres de la Unió  i que tindrà com a principals pilars la seguretat energètica, un mercat interior d’energia, la descarbonització i l’ús de les renovables, la reducció energètica dels sectors que més en consumeixen (el del  transport i de la construcció), i la implicació de la recerca.

Però perquè és tan important avançar cap a una Unió Energètica? la Unió Europea importa el 53% de l’energia que consumeix i la factura que en paga ascendeix als 400 mil milions d’euros, això ens fa extremament vulnerables i dependents. Aquestes xifres gegants poden fer-nos despistar però a Europa hi ha un 10% dels ciutadans que viuen en la pobresa energètica, una situació inacceptable.

Malgrat els esforços que s’han fet fins ara, encara no gaudim d’un mercat únic sinóde 28 mercats separats i això provoca que sovint una decisió a nivell nacional tingui conseqüències al país veí. La Unió Energètica ha d’acabar amb aquesta anomalia dins de la Unió Europea. A més a més, encara hi ha “illes energètiques” com la Península ibèrica on l’escàs nivell d’interconnexió impedeix la compra i venda d’energiaa la resta de la Unió.

La Unió Energètica té l’objectiu de solucionar tots  aquests problemes i millorar la vida dels ciutadans tot fomentant la lliure competència pròpia d’un mercat únic, potenciant les energies renovables i disminuint la dependència energètica que pateix Europa i que, com podem comprovar hivern rere hivern, ens fa extremadament vulnerables. Com el tractat del Carbó que fa seixanta anys va posar els fonaments a la Europa moderna, la proposta del dia 25 també pot ser un altre pas important en la història de la integració europea.

Ferran TARRADELLAS
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

IMG_9675Europa no s’oblida de la gent gran. No volem una Europa vella, sino una Europa amb experiència.

Aquesta setmana, La República Checa ha convidat a Europe Direct Tarragona a participar en una taula rodona amb el títol “Què fem amb la gent gran” per tal de donar a conèixer les polítiques europees en matèria d’envelliment actiu.

Des de l’any 2009, el 29 d’abril, Europa celebra el dia europeu de la solidaritat intergeneracional. La població europea envelleix ràpidament a causa de l’augment de l’esperança de vida i la baixa taxa de natalitat.

Així, els desafiaments d’una Europa envellida són el descens de la població en edat de treballar i el seu impacte en el mercat laboral, els sistemes sanitaris i la qualitat de vida.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (2002), envellir activament significa continuar participant en el mercat laboral, realitzar altres activitats productives no remunerades i viure de forma saludable i independent. La persona gran ha de ser autònoma i vàlida per ella mateixa i és responsabilitat de les autoritats politiques posar les eines per fer-ho possible.

Per aquest motiu, l’any 2012 es va fer la “Declaració del Consell sobre l’any Europeu del Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional” que proposava mesures per aconseguir una protecció social més adequada, invertir en les persones per reforçar les seves competències i les seves capacitats i donar suport a les persones en els moments crítics de la vida.

Podeu llegir aquí el resum del què es va dir a la taula rodona.