Entrades

Europa, de la declaració a les decisions

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Sibiu és una ciutat de Transilvània, a la Romania central. Compta amb prop de 150.000 habitants i una temperatura mitjana que no supera els 10º i, d’entrada, se

mblaria que té poc o res a veure amb el destí de la majoria d’europeus. Però  resulta que Sibiu és la ciutat on, d’aquí un any, els líders de la UE es reuniran en una cimera extraordinària, just abans de les eleccions al Parlament Europeu, per adoptar les decisions que han de donar forma a la futura UE. En l’any que queda per a aquesta trobada s’han de completar un seguit d’etapes que el president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker va presentar com el ‘full de ruta cap a Sibiu’ i que inclouen canvis profunds en l’estructura de la Unió per fer-la més democràtica,  més eficient i millor preparada per donar resposta a les necessitats dels seus ciutadans i per encarar els reptes que tenim i els que vindran. Aquest és, per tant, un any per fixar prioritats, per deixar clar quin és el nivell d’ambició que volem per al projecte europeu i per actuar en conseqüència. Caldrà fer tries.

Tal dia com avui, fa 68 anys, una declaració realitzada pel llavors ministre d’Exteriors francès, Robert Schuman, marcava l’inici del camí cap a la construcció europea que ens ha portat fins aquí. Per això el 9 de maig celebrem el Dia d’Europa, que a Tarragona compta amb diverses activitats dirigides tant a les escoles com a universitaris i també en l’àmbit institucional. La celebració del 9 de maig és un bon moment per recordar el camí que ja hem fet des de la Declaració Schuman però, sobretot, per tenir clara quina és la meta a la qual volem arribar. Si ens posem d’acord en la destinació, i si volem que aquesta sigui una Unió més integrada, forta i democràtica, caldrà que fixem bé la ruta cap a Sibiu i accelerem les reformes necessàries. Això implica escollir entre opcions possibles i, per tant, ser també conscients de les renúncies. Com quan ens trobem en una cruïlla, hi ha diverses vies a seguir i cadascuna d’elles té unes conseqüències i uns costos.

Per exemple, quan preguntem als europeus quina és la seva màxima prioritat, la seguretat de les fronteres apareix sempre com una de les primeres opcions. Igual que també queda clar que els ciutadans volen que seguim liderant la lluita contra el canvi climàtic i que esperen que Europa no es quedi enrere en recerca i innovació. Però això implica posar-se d’acord en una gestió més integrada de les fronteres exteriors, avançar en les polítiques de canvi climàtic i de R+D  i, sobretot, destinar-hi el pressupost adient. De fet, aquesta és una de les tries clau que també s’haurà de resoldre d’aquí a Sibiu: la decisió sobre el pressupost a llarg termini de la UE, el que cobrirà el període de 2021 a 2027, per al qual la Comissió ja ha presentat una proposta i que ara hauran de debatre i aprovar el Parlament Europeu i els Estats membres.

Però les decisions no han de venir només dels polítics. Els ciutadans, que finalment són els que tindran la darrera paraula amb les eleccions del maig de 2019, ja poden pronunciar-se sobre les diferents propostes que hi ha sobre la taula per al futur de la UE i que van des de la reforma de la Unió Econòmica i Monetària –amb la creació d’un pressupost específic per a la zona euro, un ministre de finances i un Fons monetari europeu – el desplegament d’un veritable Pilar social europeu o  la posada en marxa d’una política europea d’immigració realment integrada . Des de fa quatre anys la Comissió Europea organitza trobades de comissaris, alts funcionaris i representants de les institucions de la UE amb la ciutadania, els anomenats Diàlegs Ciutadans, dels quals se n’han celebrat més de 500 arreu d’Europa. Jo mateix he participat en diverses d’aquestes trobades, algunes de les quals a les comarques tarragonines, i he tingut l’oportunitat de debatre i escoltar les opinions de la gent del territori. Durant aquest any la Comissió intensificarà encara més els Diàlegs Ciutadans i és previst fer-ne 500 més fins al maig de l’any vinent. Però, a més, per aconseguir que el màxim d’europeus  puguin debatre, opinar i prendre part en la presa de decisions sobre el futur de la UE, ben aviat posarem en marxa una àmplia consulta en línia que estarà oberta a tothom. Ha arribat el moment de prendre les decisions que definiran la nova UE i tots tindrem l’oportunitat de fer-nos sentir i deixar clar quina Europa volem. Si esperem que la UE ofereixi respostes és necessari que, com a ciutadans,  responguem també al nostre torn quan ens pregunten sobre l’Europa que volem. Consulta en línia i eleccions, en els propers mesos, ens donaran l’oportunitat de marcar, des de la ciutadania, quin és el camí que triem per a Europa fins arribar a Sibiu.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by

La iniciativa WIFI4EU portarà wifi gratuït als espais públics de tota Europa

El Parlament Europeu ha donat llum verda a la iniciativa WIFI4EU amb l’objectiu d’oferir wifi gratuït a espais públics com biblioteques, hospitals, parcs i museus. Es preveu instal·lar punts wifi gratuïts a més de 6.000 localitats de tota Europa abans del 2020.

El Parlament, la Comissió i el Consell han previst un pressupost de 120 milions d’euros per a aquest projecte, tot i que aquesta xifra encara no és definitiva. En una segona fase, fins al 2025, el projecte també preveu que la tecnologia 5G d’accés a Internet arribi a totes les àrees urbanes, les principals carreteres i la xarxa ferroviària.

Connexió sense restriccions

La convocatòria per optar als fons s’obrirà previsiblement a principis de 2018 i aleshores cada entitat podrà enviar la seva sol·licitud, que es tramitarà només a través del portal web. En principi, l’assignació del finançament es farà per ordre de sol·licitud, tot i que es buscarà aconseguir un cert equilibri geogràfic en la distribució dels beneficiaris.

Els organismes públics que vulguin optar al programa hauran d’oferir una connexió gratuïta, lliure de qualsevol restricció de temps o data, i no podrà aparèixer publicitat ni fer servir les dades personals amb finalitats comercials.

En paraules de l’eurodiputat portuguès Carlos Zorrinho, la iniciativa WIFI4EU “contribuirà a fer la societat europea més competitiva i inclusiva”, ja que “amb independència del seu lloc de residència i nivell d’ingressos, tots els ciutadans europeus podran gaudir d’una connexió wifi de qualitat”.

/by

El Parlament Europeu sobre la situació a Catalunya: defensa la llei, reclama diàleg i condemna la violència

El ple del Parlament Europeu d’aquest dimecres s’ha centrat en el referèndum català. És la primera vegada que l’Eurocambra aborda la situació a Catalunya i ho ha fet per demanar diàleg a les institucions.

El vicepresident primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans ha iniciat el debat titulat “Estat de dret, Constitució i drets fonamentals a Espanya, arran dels esdeveniments a Catalunya” dient que: “No es pot ignorar la llei. És fonamental que les Constitucions de cadascun dels nostres Estats membres siguin respectades”. D’altra banda, Timmermans ha condemnat la violència el diumenge 1 d’octubre a Catalunya: “Tots hem vist unes imatges espantoses. La violència no és una resposta a res en política, ni una solució. Ho sabem bé a Europa”, per això ha fet una crida a passar de la confrontació al diàleg: “És l’hora de parlar i trobar una sortida dins de l’ordre constitucional d’Espanya”.

També altres líders europeus, com l’alemany Manfred Weber, president del Partit Popular Europeu, ha dit que “la violència no és una resposta” i ha reclamat diàleg, “unitat en lloc de divisió”: “Seieu tots junts. Cal un diàleg pacífic”.

El líder del grup socialdemòcrata, Gianni Pitella, també ha reclamat el mateix: “És l’hora de la unitat, no de les divisions. Pareu”. “La gestió d’aquesta crisi s’hauria d’haver fet de manera diferent. Canviar la Constitució és possible”, ha dit l’italià, que no renunciarà “a la idea que es pot ser català, espanyol i europeu sense crear noves fronteres”.

Ryszard Antoni Legutko, dels Conservadors i Reformistes Europeus, criticava la gestió de la crisi: “ha estat horrorosa. Desoladora. Ens quedaran les imatges en la memòria durant molt de temps”, ha descrit. D’altra banda, ha defensat que correspon al Govern espanyol i al Govern català trobar una solució al problema.

El líder dels liberals, Guy Verhofstadt, ha declarat que “no es pot anar contra la llei, però no pots solucionar una divisió tan profunda com aquesta només amb la llei”. I ha demanat diàleg: “Cal parlar. És l’única sortida”. El líder dels liberals sosté que “hi ha una solució per a la situació a Espanya: una Espanya federal en una Espanya europea. El futur és una Espanya multilingüe i multicultural en una Europa multilingüe i multicultural”.

Patrick Le Hyaric, de l’Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica, ha reclamat a la Comissió Europea “que condemni la violència, la repressió a Catalunya”. “No podem acceptar la proclamació unilateral de Catalunya”, però tampoc no es pot ignorar l’aspiració democràtica a expressar-se dels catalans: “els pobles tenen dret a l’autodeterminació”.

La co-presidenta dels Verds/ALE, Ska Keller, creu que Europa s’ha d’involucrar en la mediació per resoldre el problema i que “el que ha passat a Espanya és inacceptable. Una violència tan desproporcionada no es pot justificar, es pensi el que es pensi sobre el referèndum”. Per això, “cal una solució política“

Raymond Finch, del grup Europa de la Llibertat i de la Democràcia Directa, ha sol·licitat al Govern espanyol la “creació d’una comissió d’investigació independent sobre la violència” i que, un cop aquesta hagi presentat els seus resultats, s’acordi la celebració d’un referèndum vinculant.

Marcel de Graaff, copresident del grup Europa de les Nacions i les Llibertats, ha insistit que ”la violència no forma part de la política” i ha estat molt crític amb la Comissió Europea i el Parlament, tot i que “estic a favor de l’Estat de Dret”.

Steven Woolfe, diputat no adscrit, ha dit que la UE hauria d’haver condemnat immediatament la violència.

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha finalitzat el debat amb una declaració afirmant que del Parlament surt una crida a favor del diàleg i demanant “que torni la política a les institucions”.

 

Seguiu l’actualitat europea a Tarragona a través del blog d’Europe Direct Tarragona, el punt d’informació i assessorament de l’Ajuntament de Tarragona per tot allò que té relació amb la Unió Europea. També ens podeu seguir a Facebook, al nostre perfil de Twitter i ens trobareu a la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona ciutat. A més, l’Oficina d’Europe Direct a Tarragona organitza activitats per apropar la UE a la ciutadania; podeu consultar-les totes aquí.

/by

Arriba la fi del roaming

Tens previst viatjar per la UE aquest estiu? Ja no hauràs de patir per la factura del teu telèfon mòbil! I és que aquest dijous finalitza el roaming a la UE, és a dir, que les persones que utilitzin la targeta SIM d’un Estat membre de la UE on resideixen (o amb el qual mantenen vincles estables) i viatgin a un altre dels 28 països de la UE ja poden utilitzar el seu dispositiu mòbil de la mateixa manera que ho farien al seu. Els usuaris que estiguin dins d’aquestes condicions pagaran els preus del seu país d’origen en fer trucades, enviar missatges de text o navegar per la xarxa amb els seus dispositius mòbils.

Alguns detalls

Cal tenir en compte que l’eliminació dels sobrecostos per itinerància afecta tots els Estats membres de la UE, així com els de l’Espai Econòmic Europeu, com són Islàndia, Noruega i Liechtenstein, però hi continuarà havent roaming a Andorra, Suïssa o El Vaticà.

A partir d’avui, doncs, realitzar trucades des de qualsevol Estat membre costarà el mateix que a l’Estat d’origen, i rebre trucades, que fins ara costava diners, serà gratuït. Tampoc tindrà costos addicionals navegar per internet o utilitzar aplicacions de missatgeria instantània com WhatsApp o Telegram.

En aquest sentit, però, s’ha de vigilar també amb el que la UE considera “abusos” o un ús fraudulent de la desaparició del roaming, és a dir, aquells usuaris que es vulguin aprofitar de la situació per pagar menys contractant una companyia d’un altre Estat membre. Així, els beneficis es contemplen per viatges de feina, vacances… No per a estades llargues de més de 4 mesos.

Per a més informació podeu consultar aquest enllaç.

/by

Inscripcions obertes per a una jornada sobre inversions i oportunitats de creixement a Europa

Clica per descarregar el programa de l’activitat.

Des que va esclatar la crisi econòmica i financera mundial, la Unió Europea ha patit les conseqüències d’uns nivells d’inversió massa baixos. Està clar, doncs, que cal fer un esforç a escala europea per contrarestar aquesta tendència i tornar a situar Europa en el camí de la recuperació econòmica.

Per aprofundir en aquesta qüestió dijous 25 de maig, a partir de les 9 del matí, la Cambra de Comerç de Tarragona acollirà la jornada #investEU “El Pla d’Inversions per a Europa: oportunitats de creixement”. Una sessió organitzada per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i l’European Investment Bank, amb el suport d’Europe Direct Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona. Es tracta d’una activitat gratuïta per a la qual cal inscriure’s prèviament en aquest enllaç.

Hi assistiran Ann Westman, economista sènior a la Representació de la Comissió Europea a Espanya; Alberto Barragán, cap de l’oficina del Grup Banc Europeu d’Inversions a Espanya; o Rosario Casero, subdirectora d’estratègia i avaluació de l’Instituto Oficial de Crédito (ICO).

Entre els aspectes que de ben segur es posaran sobre la taula, hi ha el Centre Europeu d’Assessorament per a la Inversió, el Portal Europeu de Projectes d’Inversió, els préstecs a través d’intermediaris financers o l’Enterprise Europe Network.

Tot plegat per oferir opcions de creixement a Europa que, justament, inverteixin la tendència a la baixa de les inversions per impulsar la creació d’ocupació i la recuperació econòmica, a més de donar suport a les inversions que millorin la competitivitat europea i a aquelles que contribueixin a facilitar la construcció d’un mercat únic més ben interconnectat.

En aquest enllaç us podeu inscriure a la jornada.

També podeu descarregar el programa de l’activitat.

/by

L’obra La idea d’Europa motiva 200 joves a reflexionar sobre el continent amb motiu del Dia d’Europa

L’intèrpret Òscar Intente en un moment de la representació.

Més de 200 joves han gaudit, aquest matí, de la representació de l’obra de teatre La idea d’Europa, representada a Tarragona en el marc de la programació per a celebrar el Dia d’Europa, que es commemora cada 9 de maig. Es tracta d’un monòleg, dirigit i interpretat per Òscar Intente, inspirat en una conferència de George Steiner, un dels pensadors més reconeguts del vell continent. Un muntatge en què també té un paper destacat la música, present a l’escenari gràcies a l’acordió de Ferran Martínez.

Una proposta que vol interpel·lar l’espectador sobre la seva identitat, sobre el fet de ser europeu, sobre el pes de la història i la cultura europees o sobre quins són els perills d’Europa. A la vegada, recorda que la pau no està garantida i que s’ha de treballar conjuntament per no tornar a viure una nova guerra al continent. “La resposta s’ha de trobar… i es fa tard”, conclou l’obra.

Debat posterior

José Luis Marbán, exfuncionari de la Comissió Europea, durant el debat amb els joves.

A la representació hi han assistit 230 joves de l’institut Ramon Berenguer IV d’Amposta, de cicles formatius de l’escola Joan XXIII de Tarragona i d’ESO del col·legi Sant Pau de Tarragona. Uns alumnes que, un cop finalitzada l’obra, han debatut diverses qüestions amb José Luis Marbán, exfuncionari de la Comissió Europea.

Així, els joves s’han interessat sobre la possible adhesió de Turquia a la UE, els refugiats, el Brexit o el comerç amb els Estats Units. Una de les preguntes ha estat: Què podem fer els joves a Europa? Una pregunta que Marbán ha qualificat de “molt important”. En aquest sentit, els ha animat a aprofundir en les llengües i a aprofitar totes les eines de mobilitat juvenil que els ofereix la UE. D’aquesta manera, “aprendreu a estimar Europa i els seus valors”, els ha assegurat. “S’ha de ser crític, però també proactiu”, els ha dit, per finalitzar.

Celebrem el Dia d’Europa

Aquesta obra de teatre forma part de la programació que el centre d’informació Europe Direct a Tarragona ha organitzat per a commemorar el Dia d’Europa, el 9 de maig. Unes activitats que podeu consultar en aquesta pàgina web, i que s’allargaran fins al cap de setmana.

Un instant de la representació, amb Òscar Intente i Ferran Martínez.

Alumnes del col·legi Sant Pau han elaborat cartells amb els valors d’Europa.

Els alumnes de l’institut Ramon Berenguer IV d’Amposta s’han fotografiat amb Martínez, Marbán i Intente.

Ferran Martínez, José Luis Marbán i Òscar Intente.

/by

L’Europa o la no Europa

Oliver Klein és professor de Ciència Política a la URV i regidor a l’Ajuntament de Cambrils.

Els esdeveniments cauen en comptagotes o s’acceleren segons la urgència. I és veritat que aquells que reflexionem sobre la qüestió sabem des de fa temps que les coses no van gaire bé per la Unió Europea. El Brexit, l’increment del populisme i dels euroescèptics al Vell Continent, la victòria de Macron o la resistència de Merkel, són només alguns clars exemples de cap on es mou el pèndol en cada moment determinant o crisi espontània que ens toca viure.

Més que mai tornen a dibuixar-se i recordar-se les subcultures europees, que mai havien deixat d’existir, però que a força d’invertir en “ciutadania europea” algú pensava que es podrien difuminar finalment: el centre europeu el segueix construint una possible entesa entre França i Alemanya, reforçada per altres països que puguin acompanyar una nova embranzida en el que sempre ha estat un procés amb avenços i retrocessos; els anglosaxons, més enllà del Canal de la Mànega, els més forts dels quals ja no hi són, deixen oberts els temes d’Escòcia, Irlanda, Gibraltar…; els escandinaus, cada vegada més allunyats i amb dinàmiques pròpies i concentrades en el seu espai més immediat; els europeus del sud, tan menyspreats (ens ho recordava no fa gaire el laborista protestant holandès Dijsselbloem) i ara, de sobte, convidats a la refundació; i el gran grup de països que va engreixar la Unió després de la Caiguda del Mur de Berlín, segurament de manera massa ràpida, els que quedaren durant massa temps a l’altra banda del ‘iron courtain’ en paraules de Winston Churchill, sobre els quals hem de reconèixer que ha existit un interès més estrictament econòmic que jurídic o democràtic.

Doncs no tot són diners, Europa! Hem de tornar a una reflexió molt inicial dels discursos de Salvador de Madariaga, Pablo de Azcárate, Robert Schuman o Jean Monet. Moltes vegades cal més esperit i convenciment per part dels qui porten el vaixell i conviden de manera poc convincent a què hi pugem de nou a un trajecte poc clar, o ens demanen de no pensar a baixar-hi a la propera escala! Existeixen moltes més coses interessants per als europeus en el seu conjunt que reduir-ho tot plegat a la moneda única que és l’Euro o la competitivitat de les empreses transnacionals de cada Estat que n’és membre a escala mundial.

No oblidem que les normes del joc sembla que hagin canviat, i gairebé sense adonar-se’n, o no se’n volien adonar, els que en tenien alguna responsabilitat de pilotatge: tornar a dibuixar fronteres, tornar al tancament i al discurs agressiu, ho estan imposant des de l’extrema dreta a l’extrema esquerra, des dels nacionalismes als nous feixismes, de diferent signe, que van mostrant el seu cap cada vegada amb més orgull. Diuen que ser europeista resulta estar a favor de la mundialització i de la globalització, i que això pot ser dolent pels habitants de cada país, perquè no se’n beneficien directament i tot s’ho queden les elits extractives. Que potser tenen raó? Que potser podem tenir arguments intel·lectualment superiors per construir una resposta satisfactòria per aquells qui gosarien apostar per ‘més Europa’, dient totes les veritats, i corregint allò que darrerament s’ha estat fent malament? Som-hi, perquè si no serà massa tard.

Oliver Klein Bosquet

Professor de Ciència Política a la URV i regidor a l’Ajuntament de Cambrils

/by

Treballar aliances i un lideratge polític fort, qüestions clau per a la internacionalització

Buscar aliances i disposar d’un bon lideratge polític, a més de definir les estratègies adequades, són algunes de les claus que es poden extreure de la jornada “La necessària internacionalització de les ciutats i els territoris”. Una activitat emmarcada en la programació del Dia d’Europa, i organitzada pel Consell Català del Moviment Europeu (CCME), l’Ajuntament de Tarragona i Europe Direct Tarragona, que va tenir lloc aquest dimecres al Centre Cultural El Seminari de Tarragona. En total hi van assistir una trentena de persones entre càrrecs electes i tècnics responsables d’aquest àmbit en els governs locals.

Així, els participants van poder aprofundir en qüestions com ara “La dimensió estratègica de la internacionalització de les ciutats”, “Com passem de la teoria a la pràctica per internacionalitzar-nos”, “Com aprofitar programes, projectes i xarxes per ser presents i visibles internacionalment”, així com “Casos d’èxit i de bones pràctiques de municipis i territoris”.

Algunes de les conclusions de la sessió van ser que “per incidir en l’àmbit internacional no cal ser una gran ciutat, sinó que s’han de buscar aliances”, o que “actualment els estats han perdut el monopoli de les relacions internacionals a favor de les ciutats i el territori”, per això cal treballar des d’aquestes àrees.

A més, “la participació en xarxes permet a la ciutat disposar d’informació àmplia, afegir valor, i passar de ser espectadors a participants, per la qual cosa es configuren noves formes de gestió pública en un marc de creixent internacionalització dels debats”, i “si ens movem en un escenari superior a l’estrictament local, és quan sorgiran les oportunitats”.

Treballant el model i la marca de ciutat

Presidint la jornada hi va haver Francesc Roca, regidor d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, que va destacar que “cal donar a conèixer dins i fora dels consistoris les iniciatives que es porten a terme a escala internacional, a més d’incloure aquest aspecte en l’estratègia de marca de ciutat”. També va incidir, una vegada més, en què “és imprescindible el lideratge polític”, a la vegada que “s’ha de millorar la competitivitat dels territoris, la qual cosa ajuda a millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans”.

En la mateixa línia, Agustí Fernández, director d’estudis i assistència tècnica internacional a Tornos Advocats, va assegurar que “la internacionalització no és un fi en si mateixa, sinó un instrument que requereix lideratge polític, un model de ciutat i capacitat de planificació estratègica”.

Xavier Tiana, responsable de relacions internacionals a l’Àrea Metropolitana  de Barcelona (AMB) va remarcar que “l’Ajuntament de Tarragona té una important oportunitat de lideratge a la Mediterrània gràcies a la celebració dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018”. Per la seva banda, Àngels Chacón, primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada, va refermar la tesi que “la internacionalització de les ciutats és important per ampliar perspectives, definir estratègies i, finalment, aplicar-les”.

Una jornada que es va allargar durant quatre hores i que, segons els assistents, va ser molt útil, ja que a partir d’ara disposaran de més eines a l’hora d’enfrontar-se al treball d’internacionalització que puguin dur a terme en el seu dia a dia.

Per a més informació de la programació del Dia d’Europa consulteu aquest enllaç.

/by

Municipis oberts a Europa i al món

Xavier Ferrer és el president del CCME.

Estem en un món canviant, ple d’incerteses i amb dificultats d’albirar un futur clar. Els equilibris polítics es desestabilitzen i donen pas a més actors i a conflictes en diferents àrees del planeta, la solució dels quals és complexa. En el pla econòmic, les coses passen molt de pressa i, propiciat per les noves tecnologies, assistim a una revolució que està canviant les relacions econòmiques, amb empreses que tenen més poder que molts estats i amb incidència important en el mercat de treball. I tot això afecta l’escenari social, que esdevé més inestable, amb importants migracions de caràcter econòmic i també polític, que alteren la cohesió social a les àrees afectades.

A més, Europa travessa per dificultats en l’àmbit econòmic, amb una crisi encara no superada, i en el pla polític ens trobem amb una crisi d’identitat europea propiciada per la dificultat de gestionar l’economia i la immigració, especialment el drama dels refugiats que ha abocat alguns governs europeus a tancar-se i partits polítics a apostar per l’anti europeisme i la xenofòbia. Tot plegat, ha generat un estat de la qüestió que ha propiciat descontentament vers la UE i, en part, ha provocat el Brexit i, en el pla internacional, l’elecció de Trump, i que prediu dificultats en l’escenari immediat del 2017 si no revertim la situació explicant a la ciutadania les virtuts i avantatges d’una Europa unida i democràtica. És per això que, des del municipalisme, s’ha d’apostar per Europa i fer saber les virtuts i avantatges que la UE ofereix a la ciutadania, naturalment millorant-ne el que calgui. Per això ens convé que els municipis, que és la institució més propera a la ciutadania, siguin oberts i actius a la realitat més propera, però també a Europa i al món. La internacionalització de les ciutats i els territoris ja és un fet i una necessitat, i cal ser-ne protagonistes directes.

D’aquesta dimensió estratègica internacional de les ciutats i dels territoris en parlarem el pròxim dia 3 de maig a Tarragona, en una jornada amb experts i casos d’èxit i bones pràctiques de municipis i territoris que ja han assumit aquest rol.

L’actual viabilitat del projecte europeu i la inevitable projecció internacional del món local es necessiten per oferir a la seva ciutadania un espai de cohesió, solidari, innovador i de progrés que ens garanteixi una estabilitat política, social i econòmica d’acord amb els valors de l’ètica, la pau i la seguretat.

Xavier Ferrer

President del Consell Català del Moviment Europeu (CCME)

/by

Derecho de Asilo: investigación, estudio y análisis político, social y jurídico

Jorge Regidor és jurista i col·laborador d’Europe Direct Tarragona.

El derecho de asilo es un derecho humano reconocible y de obligatorio cumplimiento para todos los Estados que estén obligados en la medida que tengan firmados Convenios Internacionales sobre la materia. Es uno de los derechos humanos más antiguos de la humanidad, ya que desde la edad media se produjeron numerosas oleadas de perseguidos por motivos religiosos o territoriales.

Da lugar al principio de inmunidad, por la cuál una persona deber ser siempre respetada y no violentada. Debe definirse como una protección que presta un Estado en su territorio a personas que no son nacionales suyos y que llegan a él perseguidas por motivos políticos u de otra índole, y que se hallan en situación de grave peligro individual en el Estado de procedencia o, en términos de derecho internacional, Estado perseguidor.

En definitiva, un refugiado es una persona que se ha visto abocada a llevar a cabo un desplazamiento forzoso de su país por haber sufrido graves violaciones de derechos humanos debido a la descomposición de las instituciones democráticas, la proliferación de agentes no estatales perseguidores, la diversidad de diferentes formas de criminalidad, problemas económicos, conflictos bélicos y otras e infinidades formas de persecución y de violación sistemática de los derechos humanos.

A nivel normativo, la regulación genérica del derecho de asilo se halla en el Art. 14 de la DUDH “en caso de persecución, toda persona tiene derecho a buscar asilo y a disfrutar de él, en cualquier país. Este derecho no podrá ser invocado contra una acción judicial realmente originada por delitos comunes o por actos opuestos a los propósitos y principios de las Naciones Unidas”.

La problemática de los refugiados en guerras y conflictos de África, más conocidos como refugiados en masa, los desplazados por terrorismo, el caso de los refugiados haitianos en las costas de Alta mar en los EEUU, el desastre humanitario que significó en conflicto de la ex-Yugoslavia, los kurdos, los refugiados palestinos con apoyo jurídico de la UNRWA (oficina de socorro para la ayuda de Palestina), los casos de refugiados medioambientales debido al cambio climático o los últimos refugiados en Italia de Libia y Túnez y los actuales refugiados que provienen de Siria son muchos de los diferentes casos que existen a nivel mundial.

Desde los gobiernos actuales se debe fomentar la política de asilo desde la perspectiva de facilitar, promover y ayudar al interesado a solicitar sin temor una petición de y reforzar ante los gobiernos las garantías de asistencia jurídica gratuita en el acceso al procedimiento y durante el mismo.

Jorge Regidor Sánchez

Jurista, col·laborador d’Europe Direct Tarragona

/by