Entrades

Avui, 9 de maig, és el dia d’Europa. Europa comença amb la lletra E, d’esperança. L’esperança en un gran territori, on la pau, el progrés social, els drets humans i les oportunitats laborals i econòmiques van ser els anhels que van originar de les actuals institucions europees.

Tanmateix, tenim la sensació que queden massa lluny les grans aspiracions col·lectives. Les desigualtats socials s’han intensificat dramàticament i la incapacitat de donar resposta a la vulneració dels drets humans ha esdevingut manifesta en temes tan importants com la defensa de la mínima dignitat vital pels refugiats polítics i econòmics, alhora que permet l’escandalosa existència de presos polítics en el seu territori, com bé sabem els catalans.

Fa poc dies vaig sentir a Pere Portabella que criticava que la construcció europea s’havia fet sense comptar amb la Cultura. Ho qualificava de terrible i potser sí que ho és. Si tenim en compte que un dels significats de Cultura és la forma de relacionar-se de les persones, en aquest cas persones de diferents orígens, que parlen diferents llengües i que professen diferents religions, sembla que ningú no ha fet l’esforç de generar un espai compartit, inclusiu i amb una enorme capacitat d’influència en la resta de món.

I això que tenim un immens rebost abarrotat de producció cultural que més enllà de la seva nació d’origen ha influït determinadament amb la manera que tenim els europeus de qualsevol indret de sentir i d’interpretar el món. M’atreveixo a començar amb Casals, Cervantes, Marx, Wilde, Maquiavel,Ciceró, Plató, Freud… però no puc acabar perquè la llista és gairebé infinita i l’herència cultural que hem rebut gairebé tots alhora és immensa. Doncs sí. Sembla mentida però amb aquests fangs no hem sabut fer un bon càntir.

Ara, Europa, s’enfronta a una nova crisi econòmica i social que no resoldrà posant els ciutadans d’esquenes als uns als altres. El COVID-19 ens força a superar el repte de la reactivació econòmica i social per recuperar. Europa ha de guanyar aquest repte, ho deu a la seva gent i s’ho deu ella mateixa si vol mantenir la influència al món. S’ha de mostrar intel·ligent i valenta. No pot encarar aquesta crisi amb les retallades propiciades fa 10 anys, no van servir llavors i molt menys ens serveixen ara. Si els ciutadans europeus no veuen que les seves institucions els ajuden quan més ho necessiten, la E d’escepticisme avançarà en substitució de l’esperança.

No ens ho podem permetre i les institucions europees tenen una gran oportunitat per reconciliar-se amb la seva població. Avui és un bon dia per pensar-hi.

Pau Ricomà Vallhonrat

Alcalde de Tarragona

 

Les previsions econòmiques de primavera de 2020 apunten que l’economia de la zona de l’euro es contraurà en un percentatge rècord del 7% el 2020, per créixer de nou a un 6% en 2021. L’economia de la UE es contraurà un 7% el 2020 i creixerà al voltant de el 6% el 2021. Respecte a les previsions econòmiques de tardor de 2019, les previsions de creixement per a la UE i la zona de l’euro s’han revisat doncs a la baixa en uns nou punts percentuals.

Es preveu que la taxa d’atur a la zona de l’euro passi del 7,5% el 2019 al 9% el 2020, per caure novament al 8% el 2021. A la UE, es preveu que la taxa d’atur pugi de el 6, 7% en 2019 a el 9% el 2020, per baixar a l’entorn del 8% el 2021. En alguns Estats membres, l’augment de la desocupació serà més significatiu que en altres. Els joves que en aquest moment s’incorporen a el mercat de treball tindran més dificultats per trobar la primera feina.

Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu responsable d’Una Economia al Servei de les Persones, ha declarat que “estem davant d’un xoc simètric: tots els països de la UE es veuen afectats, i en tots es preveu una recessió aquest any. Per mitigar l’impacte, la UE i els Estats membres ja han acordat mesures extraordinàries. La nostra recuperació col·lectiva dependrà que mantinguem respostes fermes i coordinades tant a nivell nacional com de la UE. Junts som més forts “.

Paolo Gentiloni, Comissari Europeu d’Economia, ha declarat per la seva banda que “Europa pateix un xoc econòmic sense precedents des de la Gran Depressió. Tant la profunditat de la recessió com el vigor de la recuperació seran desiguals, condicionades per la rapidesa amb la que pugui aixecar el confinament, la importància de serveis com el turisme a cada economia i els recursos financers de cada país. Hem d’estar a l’altura de el repte.

La pandèmia de coronavirus ha afectat greument la despesa dels consumidors, la producció industrial, la inversió, el comerç, els fluxos de capital i les cadenes de subministrament. No s’espera que l’economia de la UE recuperi totalment les pèrdues d’aquest any abans de finals de 2021. La inversió seguirà sent baixa i el mercat de treball no s’haurà recuperat completament.

El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) ha obert la 37a convocatòria de les Beques per realitzar estudis internacionals per al curs acadèmic 2020-2021 i la 3a convocatòria de les Beques per realitzar estudis sobre afers euromediterranis al Col·legi d’Europa, Campus de Natolín a Varsòvia, per al curs acadèmic 2020-2021. Ambdues convocatòries van adreçades a estudiants que hagin cursat el seu grau a Catalunya.

El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) compta amb un Programa de beques per realitzar estudis de postgrau a l’estranger amb l’objectiu de formar professionals especialistes en relacions internacionals, integració europea o la política euromediterrània, que en el futur contribueixin a posicionar internacionalment Catalunya.

Les sol·licituds es poden presentar del 5 al 18 de maig de 2020, ambdós inclosos i la dotació de cada beca és de 25.000€.

Trobareu tota la informació de les beques al web de Diplocat.

 

 

L’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA) és l’agència d’informació de la Unió Europea per a la seguretat i la salut laborals i acaba de publicar unes orientacions sobre el retorn a la feina de forma segura. El comissari europeu d’Ocupació i Drets Socials, Nicolas Schmit, ha declarat que “més que mai, està molt clar que protegir i promoure la seguretat i la salut en el treball revesteix la màxima importància per als treballadors, les empreses, els sistemes de protecció social i el conjunt de la societat. Aquestes orientacions aporten respostes a preguntes pràctiques que formulen els empresaris i ajudaran a ocupadors i empreses a gestionar la tornada a la feina i a donar consells pràctics a tot el personal”.

La Comissió concedeix la major importància a garantir que els treballadors puguin tornar a el lloc de treball en un entorn segur i saludable i abasten diversos àmbits:

  • Avaluació de riscos i mesures apropiades
  • Participació dels treballadors
  • Atenció als treballadors malalts
  • Planificació i aprenentatge per al futur
  • Bona informació permanent
  • Informació per sectors i llocs de treball

La pandèmia de coronavirus mostra la importància fonamental de comptar amb mesures sòlides i bones condicions de salut i seguretat en el treball en tots els sectors d’activitat. EU-OSHA ja va publicar orientacions a l’inici de la crisi sanitària on va recopilar la informació i els consells més significatius disponibles en relació amb la pandèmia de coronavirus.

eTranslation és una plataforma desenvolupada per la Comissió Europea que ofereix un servei de traducció automàtica en línia i que les pimes europees podran utilitzar de manera totalment gratuïta.

eTranslation permet que els seus usuaris puguin estalviar temps i diners, al poder traduir textos i documents als 24 idiomes oficials de la UE, més l’islandès, el noruec i el rus.

eTranslació garanteix la confidencialitat i la seguretat de les dades que es reben. Per començar a utilitzar la plataforma, les empreses s’hauran d’inscriure en aquest lloc web de la Comissió

Seguim confinats i amb esperança, veient que les xifres de nous contagiats segueixen baixant i que podem començar a pensar en una vida després del confinament. Aquests dies tot el personal de la Comissió segueix treballant intensament des de casa.

La nostra prioritat segueixen sent els metges, metgesses i tot el personal sanitari o no sanitari que continua salvant vides. Per això estem constituint unes existències comunes d’equips mèdics. Per això estem invertint de manera conjunta en la recerca de vacunes. Per això estem ocupant de la compra dels subministraments més urgents en el mercat mundial de manera conjunta. Per això hem eximit de drets de duana i de l’IVA a les importacions de dispositius mèdics de tercers països. I també per això al començament d’aquest mes vam fer una promesa senzilla, però de gran calat: utilitzarem cada euro disponible que tinguem, de totes les formes possibles, per salvar vides i protegir els mitjans de subsistència de les ciutadanes i els ciutadans europeus. Us en he parlat a altres entrades.

Tanmateix, també tinc col·legues que estan treballant i molt per preparar Europa pel que vindrà després de la crisi sanitària. I el que vindrà és una profunda crisi econòmica. Hi ha gent que l’ha comparada amb la crisi del 2008, o fins i tot amb la situació econòmica que tenia Europa després de la segona guerra mundial. Però no és el mateix. En aquests moments el que tenim són moltes empreses que han aturat la seva activitat. Empreses sòlides i viables, que s’han trobat sense els ingressos de tots nosaltres que estem tancats a casa. Ja us he explicat, que a curt termini hem creat tres xarxes de seguretat per treballadors, empreses i administracions per poder seguir operant, malgrat aquesta gran frenada. Però per tornar a posar-nos en marxa cal un gran pla de reconstrucció.

Això és el que molts consideren un nou pla Marshall. A mi no m’agrada. Entre el pla que vol presentar la Comissió demà als caps d’estat i de govern i el Pla Marshall i ha notables diferències. No ens cal ajut extern. Ho podem fer tots junts, com europeus, perquè ara (a diferència de 1948) ja disposem d’un instrument que compta amb la confiança de tots, que és operatiu, que pot oferir resultats ràpids, que és transparent i que ha demostrat al llarg de el temps que afavoreix la cohesió, la convergència i la inversió. Em refereixo al pressupost Europeu.

Evidentment, caldrà un pressupost europeu a l’altura del desafiament: però té molts avantatges clars respecte a altres opcions que han sortit als mitjans. En primer lloc és un pressupost heptanual que podria concentrar la potencia d’inversió als primers anys de l’exercici, és a dir, ara quan més ho necessitem. En segon lloc té unes prioritats clares: la recuperació econòmica, però també la transformació verda i digital. Podem aprofitar no per tornar on érem abans del COVID19, sinó per a transformar la nostra economia per fer-la sostenible a llarg termini.

Finalment, tot i que aquesta crisi és simètrica, la recuperació no ho serà. Algunes regions es recuperaran més ràpid i altres travessaran dificultats. Per això, la cohesió i la convergència seran més importants que mai. El Mercat Únic i la política de cohesió són dues cares de la mateixa moneda, i es requereixen les dues per garantir la prosperitat en el conjunt de la UE. En altres paraules, aquest pressupost a de posar en pràctica la màxima de Schuman: “Europa es farà gràcies a realitzacions concretes que creïn, en primer lloc un solidaritat de fet”. Per això crec, que més que un pla Marshall el que ens cal es un nou pla Schuman!

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Ens apropem al final de la cinquena setmana de confinament i m’agradaria seguir comentant alguns detalls de l’estratègia de desconfinament que la Comissió Europea va presentar abans d’ahir. És una llum al final del túnel, però cal que ho fem molt bé per evitar els rebrots i els nous contagis. No podem tornar a mirar d’aplanar corbes de contagis i de morts. La corba ha de baixar i s’ha de quedar a les catacumbes.

Per aconseguir-ho tenim aliats tecnològics que no existien en les pandèmies d’altres èpoques: els telèfons intel·ligents. Una de les mesures que recomanava la Comissió a l’hora de dissenyar una estratègia de sortida és la creació d’un sistema per al seguiment i la prevenció de nous casos. Això es podria fer amb l’ajut d’aplicacions mòbils (les famoses apps). De fet, no es tractaria de controlar als ciutadans, sinó de donar-los el poder per protegir i protegir-se del virus. Si em perdoneu d’anglicisme: d’empoderar-los. Per aquest motiu, per la Comissió està clar que  l’ús d’aquestes aplicacions mòbils hauria de ser voluntari, basat en el consentiment dels usuaris i respectant plenament les normes europees de privacitat i protecció de dades personals.

Aquestes aplicacions mòbils ens haurien d’advertir d’un increment del risc de contagi per haver estat en contacte amb una persona positiva per COVID-19. Això serà important quan es comencin a aixecar les mesures d’aïllament i entrem en contacte amb cada cop més gent a transports públics, espaís oberts, llocs de treball etc. Aquestes aplicacions poden ajudar a interrompre les cadenes d’infecció i reduir el risc de transmissió de virus si van acompanyades d’altres mesures com ara augmentar les capacitats de prova. La idea és que si l’aplicació ens avisa que hem estat en contacte pròxim amb algú infectat ens puguem fer un test ràpidament i si tenim el virus aïllar-nos el més aviat possible per no estendre la infecció.

En qualsevol cas, quan s’utilitzen aplicacions de seguiment, els usuaris han de seguir mantenint el control de les seves dades. El rastreig de proximitat entre dispositius mòbils només s’ha de permetre de manera anònima i agregada, sense fer cap seguiment dels ciutadans i els noms de persones possiblement infectades no haurien de ser mai revelats a altres usuaris. Les aplicacions de rastreig i d’advertència per a mòbils haurien d’estar subjectes a mecanismes de control exigents, desactivar-se tan aviat com s’hagi acabat la crisi COVID-19, i esborrar acte seguit les dades del sistema.

Idealment caldria que hi hagués una aplicació de referència pan-europea o, si més no, que la interoperabilitat i el compartiment de resultats entre aquestes aplicacions estigués garantit. Això serà particularment important quan es reobrin les fronteres i puguem tornar a moure’ns lliurement a l’espai Schengen, tornem a fer Erasmus o vulguem reactivar el sector turístic europeu. La Direcció General de Polítiques Digitals de la Comissió Europea, ja hi està treballant.

Les apps, naturalment, no són la solució definitiva, però poden ser una eina poderosa per permetre als ciutadans prendre mesures efectives en la prevenció de la malaltia. Ara bé, la confiança en aquestes aplicacions i el seu respecte a la privacitat i la protecció de dades són fonamentals per al seu èxit i eficàcia.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea

Seguim confinats però suposo que pensant de tant en tant en el desconfinament. Jo m’estimo més pensar que mentre no es produeixin les condicions per sortir, seguim donant suport als sanitaris i als malalts. Les xifres –tràgiques com són- donen esperances, però encara no són prou bones per baixar la guàrdia. Tanmateix, és important que comencem a pensar en el moment de l’apertura per fer-ho bé i evitar que tot el que hem aconseguit fins ara en reducció de contagis no es perdi.

Ahir us parlava de l’estratègia que la Comissió Europea acaba d’aprovar justament per dur a terme a nivell europeu de forma coordinada i solidària. Avui voldria completar el post d’ahir amb una sèrie de recomanacions que hem fet als estats membres i que s’haurien de tenir en compte a l’hora d’aixecar les mesures de contenció. Amb aquestes recomanacions ens podem fer una idea de com serà la nostra tornada a la normalitat.

Les accions de sortida haurien de ser graduals: les mesures s’haurien de retirar en diferents passos i amb el temps suficient per a mesurar l’impacte de cada una de elles. Per exemple, els grups més vulnerables, com ara els avis o els malalts crònics, haurien de quedar-se protegits a casa una mica més temps; s’haurà de facilitar el retorn gradual de les activitats econòmiques necessàries, però intensificant la neteja i la desinfecció periòdiques dels mitjans de transport, botigues i llocs de treball. A mesura que es vagin implementant aquestes mesures, també caldrà tornar a la normalitat democràtica, substituint els estats d’emergència (com l’estat d’alarma) per intervencions que assegurin la transparència i la rendició de comptes.

Desprès caldrà anar aixecant els controls de les fronteres internes de la Unió Europea de manera coordinada. Les restriccions de viatges i els controls haurien de suprimir-se únicament un cop la situació epidemiològica de les regions frontereres sigui similar a tots dos costats. Les fronteres exteriors d’Europa s’haurien de reobrir en una segona fase, tenint molt en compte la propagació del virus fora de la UE.

El reinici de l’activitat econòmica també hauria de ser introduït gradualment i considerant diverses variables: per exemple quines feines es poden seguir fent amb teletreball, quina és la seva importància econòmica, quins són els torns de treball, etc. Però una cosa està clara: tota la població no hauria de tornar a la feina al mateix temps.

Les reunions de persones s’han d’anar permetent de forma progressiva, tenint en compte les especificitats dels diferents categories d’activitats, com ara: escoles i universitats; activitat comercial (venda al detall) amb possibles gradacions; mesures d’activitat social (restaurants, cafeteries) també amb possible gradació; tertúlies d’amics o reunions familiars, etc.

Cal tenir sempre present que només desapareixerà el virus quan tinguem una vacuna i per tant s’han de mantenir els esforços per evitar la propagació de l’epidèmia. Caldrà doncs continuar amb campanyes de sensibilització per animar la població a mantenir les mesures d’higiene i el distanciament social que hem après aquests dies. Tanmateix, si es produís un rebrot, haurem d’estar preparats per a tornar a les mesures de contenció més estrictes, segons sigui necessari.

Finalment, després del desconfinament haurem de pensar en la recuperació econòmica. És important planificar-la estratègicament i aprofitar l’esforç per encaminar-nos cap a un model de creixement sostenible. Això vol dir accelerar la transició cap a una societat més verda, solidària i digital i aprofitar les lliçons de la crisi actual per a millorar la resiliència de la UE. La Comissió desenvoluparà un pla de recuperació basat en una proposta actualitzada per al proper pressupost de la UE a llarg termini (Marc financer plurianual) i el programa de treball actualitzat de la Comissió per al 2020. I naturalment, us en parlaré en aquest bloc.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Avui es el segon dia que alguns treballadors d’activitats no essencials han tornat als seus llocs de treball. Molts han vist en això el començament de la fi. Però com va dir Churchill en una memorable ocasió, això no és la fi, ni el començament de la fi, però pot ser la fi del començament. Em refereixo evidentment al període de confinament que estem vivint des de fa ja més d’un mes. Es evident que en un moment o altre haurem de poder sortir de casa, però és molt important que ho fem molt i molt bé, perquè una nou rebrot del coronavirus tiraria per terra tot l’esforç d’aquestes setmanes confinats.

Precisament per reflexionar com ha de ser aquesta sortida, la Comissió Europea ha publicat avui una sèrie de recomanacions per aconseguir una sortida efectiva i segura del confinament. Cada país es troba en una situació diferent i per tant haurà de prendre les mesures adaptades a la seva realitat. Però com hem vist, aquest virus no coneix fronteres, i per tant si volem sortir-nos-en, la fi del confinament ha de ser coordinada, solidària i a nivell europeu.

El primer és escollir el moment per fer-ho amb cura. Per decidir quan ha de començar el desconfinament, cal basar-se en criteris epidemiològics que demostrin que la propagació de la malaltia ha disminuït i s’estabilitza notablement durant un període sostingut de temps. També cal considerar si el sistema sanitari té suficient capacitat en llits, UCIs o personal en el cas que hi hagi un rebrot i finalment cal estar segurs de disposar de la capacitat de fer proves a gran escala per detectar i aïllar ràpidament les persones infectades.

Necessitem un enfocament europeu que es basi en els darrers coneixements científics i que doni prioritat absoluta a la salut pública, tot i tenir en compte els impactes socials i econòmics. Cal una coordinació amb la Comissió i entre els estats membres per evitar efectes negatius. Imagineu què passaria si un país decideix obrir el comerç i els ciutadans del país veí hi anessin de compres? També cal seguir amb el respecte i la solidaritat, en especial amb aquells països que es troben en una situació més difícil.

La fi del confinament precisa de l’aplicació d’un seguit de mesures d’acompanyament. En concret, caldrà recopilar dades harmonitzades i desenvolupar un sistema robust d’informació per identificar nous casos i seguir els contactes dels infectats per poder aïllar-los. Per això ens poden ajudar un conjunt d’eines digitals que respectin plenament la privadesa de les dades. Han de ser eines que els ciutadans acceptin, ja que els donarà el poder de protegir-se i de protegir la societat. En segon lloc, caldrà ampliar la capacitat per fer tests i harmonitzar les metodologies d’aquestes proves. Per ajudar a aquesta harmonització, la Comissió, juntament amb el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC), ha adoptat avui directrius sobre diferents proves de detecció del coronavirus i el seu rendiment.

Caldrà també augmentar la capacitat i la resistència dels sistemes de salut, en particular per afrontar l’augment previst de les infeccions després de l’aixecament de mesures restrictives, i això implica especialment equipar els metges i el personal sanitari amb les eines i els equips de protecció mèdica i personal per a poder fer bé i amb seguretat la seva feina.

Finalment, haurem d’accelerar la recerca de tractaments i medicaments segurs i eficaços, així com desenvolupar i fer un seguiment ràpid de la introducció d’una vacuna per acabar amb el coronavirus. Només quan tinguem tractament i vacunes, podrem tornar a la vida anterior.

Al marge d’aquestes idees generals, la Comissió ha presentat una sèrie de recomanacions específiques que demà us detallaré a aquest mateix bloc.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona