Ahir va ser el segon diumenge en confinament i les notícies que rebíem (l’estat d’alarma s’allarga dues setmanes més) indiquen que hi haurà més diumenges com aquest. Tots sabem per què estem tancats a casa. Estem intentant reduir el nombre d’infeccions per alleugerir la càrrega terrible del sistema de salut i per poder salvar tantes vides com sigui possible.

Tanmateix, tots som conscients que l’aturada total de la nostra societat té un impacte molt gran també en la nostra economia. Aquí també hi ha molt de patiment. Avui llegia que els pagesos tenen por de perdre les collites de primavera, entre la que hi ha, per exemple, la dels calçots. Hi ha molta preocupació entre els petits empresaris i els autònoms, i també al sector –importantíssim a Catalunya- del turisme que perdrà, com a mínim, la temporada de Setmana Santa.

Per calcular l’impacte de la crisi he mirat alguns estudis publicats recentment. Per exemple, l’Afi (Analistes financeres internacionals) estima que el PIB espanyol cauria un 2,6% el 2020 si la paràlisi actual dura fins a finals d’abril (45 dies). Les pèrdues de llocs d’ocupació afectarien principalment els contractes temporals, amb la taxa d’atur augmentant del 3% al 16%.

Quasi tots els estats membres han fet plans d’emergència per mitigar les conseqüències de la crisi i salvar tantes empreses i llocs de treball com sigui possible. Per permetre això, la Comissió Europea va activar el 20 d’abril la clàusula general d’escapament, que preveu el Pacte de Creixement i Estabilitat. Amb l’activació d’aquesta clàusula, els estats membres tenen carta blanca per endeutar-se tant com considerin necessari per afrontar la crisi sanitària i ajudar  les empreses, als autònoms i els treballadors. Espanya ja ha proposat un pla d’uns 200.000 milions d’euros, en torn un d’un 20% del PIB.

Dues paraules sobre el Pacte de Creixement i Estabilitat: es tracta d’un conjunt de regles dissenyades per garantir que els països de la Unió Europea tinguin finances públiques sòlides i coordinin les seves polítiques fiscals. Gràcies a aquestes regles hem aconseguit una reducció important dels dèficits, una contenció de l’endeutament dels estats i un estímul a l’economia que portava, fins l’arribada del coronavirus, set anys de creixement i unes taxes d’ocupació mai vistes a Europa (a prop del 75% de la població en edat laboral).

En el cas d’Espanya, cal recordar que el 2011 teníem dèficits de l’11% i una prima de risc de més de 600 punts. En aquestes condicions el deute públic es va enfilar fins al 100% del PIB. Us imagineu si la crisi del coronavirus ens hagués caigut en aquestes condicions? Ara tenim un dèficit de menys del 3%, i això deixa al govern molt més marge de maniobra per poder endeutar-se i afrontar a la crisi.

A més a més, el Banc Central Europeu ja ha anunciat un programa de 750.000 milions d’euros per evitar que a cap especulador se li acudeixi apostar contra algun estat de la Unió inflant artificialment la prima de risc. Ara ha estat Lagarde qui ha entonat el famós whatever it takes de Mario Draghi. Un cop fet això cal pensar en solucions fiscals a més llarg termini. La presidenta Von der Leyen ha suggerit la creació de “Coronabons”, és a dir, de deute públic mutualitzat, al menys mentre duri la crisi. Caldrà veure com reaccionen a aquesta iniciativa els caps d’estat i de govern.

Tot i així, tal com explicava al principi, reduir l’impacte econòmic de la pandèmia no només depèn d’Europa: tots podem col·laborar a la recuperació quedant-nos a casa. M’explico: com us deia, l’Afi pronosticava una caiguda del 2,6% el 2020 si la paràlisi actual dura fins a finals d’abril (45 dies). Si el problema s’allarga entre 15 i 25 dies més, el PIB s’ensorraria fins un 6%. Molts analistes (Standard & Poors, Bank of America o Goldman Sachs) creuen que si la durada del confinament no és gaire llarga, podríem trobar-nos amb una crisi en forma de V. Es a dir, que a una caiguda ràpida de l’economia podria seguir una recuperació igual de ràpida, amb creixements el 2021 d’entre el 4,3 i el 5,2% el 2021. Però, cal ser estrictes. Si la situació s’allarga i comencen a tancar empreses, podríem tenir una crisi en forma de L. La recuperació trigaria molt més.

Val la pena quedar-se a casa. Val la pena pels nostres avis, pels nostres metges i metgesses, pels malalts. Però guardant la disciplina i acurtant la durada d’aquesta aturada forçosa també ens ajudem a nosaltres mateixos, a tots els treballadors, als empresaris, a la nostra economia i ajudem a evitar que després d’una terrible crisi sanitària no tinguem també una terrible crisi econòmica.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Bon dia a tots.

Estic segur que molts de vosaltres donaríeu el que fos per poder sortir una mica. I en canvi, hi ha gaire bé 100.000 europeus que el que volen és precisament el contrari: tornar a casa. Tots hem vist a la televisió històries de parelles que estaven en lluna de mel, visitant amics, en viatges de feina o simplement de vacances que s’han trobat amb les fronteres tancades i sense manera humana de tornar a la llar.

Les competències consulars pertanyen als estats membres. Tanmateix, el Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) ajuda als ciutadans de la UE a través de la seva xarxa de corresponsals consulars locals a les 142 delegacions (ambaixades) de la UE. Això és important en particular a llocs on algun país no té consolat o allí on els serveis consulars es troben desbordats. A més a més, la Unió Europea pot ajudar molt organitzant retorns per ciutadans de diversos països de la Unió fent possible el que per a un sol estat membre hauria estat molt complicat.

Entre altres coses, el “kit d’eines consular” de la UE inclou informació pràctica per als ciutadans de la UE que es troben en països tercers sobre les seves opcions per tornar a casa, per exemple amb consells sobre com gestionar les restriccions de viatges a tot el món. La prioritat és repatriar ciutadans de la UE mitjançant vols comercials però quan aquesta opció ja no és possible, el Centre Europeu de Coordinació de Respostes (ERCC, pel seu acrònim en anglès) de la Direcció General de Resposta a les Crisi, juntament amb el SEAE i els estats membres de la UE, adopta mesures per avaluar situacions difícils a nivell mundial que exigeixen actius especials (vols, vaixells).

Per això contem amb el Mecanisme Europeu de protecció civil que gestiona el Comissari de Gestió de Crisi Janez Lenarcic. Des del començament de la crisi, el mecanisme europeu de protecció civil ha tornat a casa seva a 1.159 ciutadans europeus d’arreu del món.

Aquesta setmana sense anar més lluny estem organitzant total de 13 vols per retornar ciutadans europeus des d’Egipte, Marroc, Filipines, Tunísia i Argentina. A començament de setmana, dos vols organitzats amb aquest mecanisme van fer possible el retorn de 604 ciutadans europeus que s’havien quedat atrapats al Marroc.

A altres països, com Kuwait, hem arribat a un acord amb el seu govern, per omplir amb ciutadans europeus el vol de tornada d’un charter que les autoritats kuwaitís han fletat per transportar els seus nacionals des d’Europa.

Fa dos dies, va ser un vol des de Hanoi, Vietnam, el que va retornar ciutadans de diverses nacionalitats , després que el ministre d’exteriors de Txèquia demanés a l’alt representant per la Política Exterior i de Seguretat Comuna, Josep Borrell, que ajudés en la repatriació dels seus compatriotes.

A l’Iran, la coordinació de la UE amb les capitals, va permetre la repatriació de 630 europeus, en general amb vols comercials. I us podria explicar històries similars de Sri Lanka o de les Maldives

Són històries amb final més o meys feliç, però n’hi ha molts d’altres que encara busquen la manera de poder tornar i passar en confinament amb les seves famílies. En això també volem ajudar.

Però acabaré amb la història del vaixell Gran Princess, que segurament molts de vosaltres heu llegit als diaris. Una vintena dels 3.500 passatgers d’aquest creuer que navegava pel Pacífic van donar positiu al test del COVID19. Després d’alguns dies a alta mar, el vaixell va arribar a Oakland, Califòrnia on finalment van poder desembarcar. Gràcies al mecanisme de protecció civil europeu, tots els ciutadans europeus van aconseguir retornar als seus països.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Bon dia a tots. No sé si us passa a vosaltres, però el primer que faig quan em desperto és mirar el mòbil. Sé que no s’ha de fer però suposo que tots estem preocupats pel que passa i  volem saber les darreres informacions, amb l’esperança de trobar una bona notícia o d’entendre –si em permeteu parafrasejar a Quim Monzó- el per què de tot plegat. És humà.

Tanmateix, la pròpia Organització Mundial de la Salut (OMS) advertia que l’esclat i la resposta a la COVID-19 ha anat acompanyada d’una “infodèmia” massiva, d’una sobreabundància d’informació –alguna exacta i d’altres que no– que també pot tenir conseqüències molt dolentes per a la nostra salut.

En efecte, l’observatori europeu contra la desinformació feta fora de la UE,  el East StratCom TaskForce, ja ha recollit des del 22 de gener molts casos de desinformació relacionats amb el coronavirus que podeu consultar a la seva base de dades pública. La plaga de les fake news no és nova, però quan hi ha una pandèmia en curs les conseqüències en la salut pública poden ser greus.

Es calcula que al voltant d’un set per cent de les converses en xarxes socials al voltant del Coronavirus conté desinformació. Algunes de les històries que circulen inclouen que els emigrants han portat el coronavirus; que es tracta d’una arma biològica desenvolupada pels Estats Units, el Regne Unit o la Xina (segons qui difongui el bulo); que el coronavirus té a veure amb el 5G (que m’expliquin com) o que hi ha remeis casolans d’origen natural (l’all, les taronges, arrels, pastanagues o fruites exòtiques) que són infal·libles contra el coronavirus (òbviament, sense cap base científica).

Què cal fer Davant d’aquesta pandèmia desinformativa? El meu primer consell, feu cas de la informació de les autoritats, i en especial de les autoritats sanitàries. En una societat democràtica com la nostra, totes les autoritats estan sotmeses a controls parlamentaris, dels tribunals, però també i especialment, dels mitjans de comunicació. El meu segon consell, és que seguiu les informacions de mitjans de comunicació seriosos que us donin confiança: els bons periodistes signen els seus articles. Finalment, quan us arribi una notícia sospitosa mireu de contrastar-la amb “fact-checkers”, és a dir, amb plataformes que miren de detectar notícies falses. Mentre preparava aquest post, he fet una ullada a maldita.es, un dels “fact-checkers” més consultats que ja compta amb la seva secció sobre el coronavirus. Algun dels “bulos” que hi surten són simplement al·lucinants.

Finalment, no esteu tota l’estona mirant notícies sobre la  COVID19. L’excés d’informació –en especial quan estem confinats- pot afectar molt negativament el nostre ànim i la nostra psicologia. Al final dels informatius caldria posar un advertiment com el de les begudes alcohòliques: “consumeixi notícies responsablement”.

Una darrera reflexió. No us desanimeu si les bones noves triguen en arribar. La situació anirà a pitjor abans que comenci a millorar. Però esteu convençuts d’una cosa: el confinament, la higiene, la limitació dels contactes socials són les millors armes que ara tenim per lluitar contra la pandèmia. Cada dia que passem tancats a casa ens emprenya, però al coronavirus encara més.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona