L’ampliació de la Via Verda de Tortosa a la Ràpita, la Ròtula Delta i el projecte de turisme sostenible d’Amposta van rebre els fons de la convocatòria 2021, per executar en tres anys

En breu es preveu que arrenquin a les Terres de l’Ebre els tres projectes finançats per fons europeus Next Generation amb 9 milions d’euros, que volen ser una palanca per al desenvolupament turístic del territori, per afavorir la desestacionalització i fer créixer les pernoctacions. Es tracta de l’ampliació de la Via Verda entre Roquetes, Tortosa, Amposta i la Ràpita, que rep 5 milions d’euros; el Pla de sostenibilitat turística d’Amposta, amb 2 milions d’euros; i Ròtula Delta, a la Ràpita, també amb una inversió de 2 milions d’euros. Les tres iniciatives han aconseguit els ajuts en la convocatòria extraordinària 2021 de la Generalitat dels Plans de sostenibilitat turística en destinacions, pensats per donar suport a les destinacions turístiques catalanes en el seu procés de transformació en clau sostenible.

«Es tracta de crear estructura perquè després hi sorgeixin productes turístics al seu voltant», explicà la directora general de Turisme de la Generalitat, Marta Domènech, en una trobada a Amposta amb alcaldes i representants del sector a les Terres de l’Ebre. Segons els càlculs de la Generalitat, aquesta inversió de 9 milions d’euros aportarà al territori uns 15,5 milions d’euros addicionals d’inversió induïda, un 72 % més sobre la inversió inicial.

Sobre el projecte de la Via Verda impulsat des del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, amb els ajuntaments de Roquetes, la Ràpita, Amposta i Tortosa, la vicepresidenta de la Diputació de Tarragona, presidenta del Patronat de Turisme i alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, remarcà que «volem fer més quilòmetres de vies pedalables per unir el territori, especialment els parcs naturals del Delta de l’Ebre i dels Ports». Així, la via s’allargarà en 23 nous quilòmetres; es desenvoluparan projectes de mobilitat urbana en aquests mateixos trams, s’instal·larà fibra òptica al llarg de tot el recorregut, senyalització intel·ligent i es garantirà la seguretat amb passarel·les metàl·liques sobre l’AP-7, la C-12 i l’N-340, així com l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda.

Per la seva part, l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, expicà que el projecte de la capital del Montsià «permet recuperar la façana fluvial i aprofitar tot el seu potencial com a actiu turístic, apostant per la sostenibilitat amb un vaixell elèctric (amb capacitat per a 120 viatgers) i la connexió de la Via Verda i els carrils bici». En efecte, el projecte integra el traçat de la Via Verda per l’interior del nucli urbà amb la instal·lació d’un centre de serveis cicloturístics i un restaurant a les cases del Castell, així com nous punts de recàrrega de vehicles elèctrics.

Finalment, l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, apuntà que Ròtula Delta és un projecte que «permetrà transformar el nostre municipi i, també, el territori, perquè connectarà diferents infraestructures i espais de la Ràpita amb el Delta de l’Ebre. Aquest projecte esdevindrà un punt de trobada per als visitants que vol revaloritzar els espais naturals, mitigar els efectes del canvi climàtic i apostar per la mobilitat sostenible i la dinamització turística». Entre altres, contempla la restauració del cabal del canal Carles III i l’adaptació de la infraestructura al turisme i per fer front al canvi climàtic. S’articularà una connexió urbana-rural i s’instal·larà un Smart Destination Centre.

Els projectes tenen tres anys per ser executats. Pel que fa a l’ampliació de la Via Verda, s’estan acabant de redactar els projectes executius. A Amposta, ja hi ha alguna primera obra iniciada, com és el cas d’un tram de via ciclable al passeig del Canal; mentre que a la Ràpita s’estan tramitant també els projectes executius, per començar obra l’any que ve.

Deltebre

A més d’aquesta convocatòria extraordinària finançada amb fons europeus, les Terres de l’Ebre també han rebut 2,8 milions d’euros de la convocatòria ordinària corresponent a 2022 pel projecte de mobilitat sostenible al Delta de l’Ebre, presentat per l’Ajuntament de Deltebre. La iniciativa preveu unificar els itineraris de baixa densitat de les carreteres rurals amb el nucli urbà, així com la implementació d’un hub de mobilitat recuperant l’antiga estació ferroviària. L’actuació està projectada per al període 2023-2025, cofinançada per la Generalitat, l’ens local i el govern de l’Estat.

Font: Diari de Tarragona

Després de la reforma, Canyelles esdevé íntegrament per a vianants, exceptuant vehicles d’emergències

Avui s’han inaugurat les obres de remodelació del carrer Canyelles que es van iniciar el passat mes d’abril i han tingut un pressupost de 425.000 €, 316.000 € dels quals procedents dels Fons Next Generation. En la seva intervenció, l’alcalde Pau Ricomà ha destacat que “aquesta remodelació integral és el primer gran pas de la futura Illa Corsini, un espai en el qual el vianant serà el gran protagonista”. Ricomà ha afegit que “aquesta actuació s’emmarca en l’aposta de la ciutat per donar més protagonisme a les persones. Volem omplir les places i els carrers de vida, que siguin espais de trobada entre els veïns i veïnes”.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Xavier Puig, ha explicat que “hem transformat el carrer en una plaça amable i accessible, amb presència del verd, ombra i amb molts bancs perquè esdevingui un punt de trobada”.  Per la seva banda, la consellera de Parcs i Jardins, Elvira Vidal, ha expressat que “celebrem la inauguració del carrer Canyelles amb zones verdes amabilitzant un espai que reivindica la recuperació d’un punt neuràlgic”.

Després de la reforma, Canyelles esdevé íntegrament per a vianants, exceptuant vehicles d’emergències. S’ha canviat la pavimentació del carrer i s’han instal·lat bancs i s’han substituït els antics parterres per grans jardineres, que també serveixen de zona de descans i trobada per als vianants. Un altre aspecte a destacar de la intervenció és el major protagonisme del verd. En total, s’han plantat més de quinze espècies diferents, idònies per l’espai. S’han buscat plantes rústiques que aguanten bé la sequera com til·lers, troanes i pruneres bordes; arbusts i plantes herbàcies com la gallàrdia, seneci, begònies i gazànies, entre d’altres; així com també ornaments florals i entapissats tipus festuques i poes. També s’ha instal·lat un sistema de reg nou telegestionat per garantir un consum eficient. Finalment, s’ha aprofitat la intervenció per soterrar les xarxes de telefonia i baixa tensió.

La inauguració ha conclòs amb un espectacle de carrer ofert per la txaranga Pujats de To acompanyats per la companyia Camaleon.

 

Font: Ajuntament de Tarragona

El projecte del Banc d’Espanya i la digitalització dels mercats són algunes de les resolucions pendents, que s’hauran de resoldre en els propers mesos

A finals de la setmana passada va arribar la resolució definitiva segons la qual l’Estat, a través del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat, ha atorgat una subvenció de 3 milions d’euros per a la rehabilitació i el manteniment del Fòrum de la Colònia procedents dels fons europeus Next Generation. L’anunci ja s’havia fet fa uns mesos. Tot i això, aquesta és la confirmació definitiva que permet activar tota la maquinària perquè l’actuació pugui posar-se en marxa com més aviat millor.

Els fons assignats per a aquest projecte representen pràcticament un terç dels ajuts que fins ara ha rebut l’Ajuntament de Tarragona procedent d’aquest Pla de Reactivació, Transformació i Resiliència, que va activar Europa per fer front a la crisi econòmica generada per la covid-19 . A hores d’ara, el volum de les subvencions concedides a l’administració local és de 10.840.688,7 euros, una xifra que permetrà accelerar unes inversions que en alguns casos estaven en cartera i en d’altres fins i tot en vies d’execució. “Això implica que tenim una resolució i que l’Ajuntament té els projectes adjudicats i en alguns casos han finalitzat, perquè podíem demanar els diners per a coses que estaven començades el 2020 i encara no s’havien acabat”, explica el regidor de Serveis Generals, Jordi Fortuny.

La part més significativa de la inversió correspon al Greenbelt’26, una iniciativa liderada des del departament de Medi Ambient, que inclou diferents actuacions al litoral tarragonins i les conques dels rius Francolí i Gaià. En aquest cas, els Next Generation aportaran una partida de 3,3 milions d’euros, que també inclouen el desmuntatge de la plataforma de formigó de la platja del Miracle, que era una reivindicació de les entitats ecologistes i mediambientalistes que serà finançada amb fons europeus.

La major part dels projectes han d’estar acabats i justificats el 31 de desembre de 2025

La compra de tres autobusos d’hidrogen, l’ampliació del pàrquing Torroja i la urbanització dels carrers López Peláez i Josepa Massanés són altres intervencions que es duran a terme en matèria de mobilitat sostenible. En aquest cas, la partida assignada també era de tres milions d’euros, cosa que ha permès finançar les obres de conversió en zona de vianants del carrer Canyelles.

A l’apartat d’actuacions que ja estan finalitzades també s’hi inclou la digitalització dels llocs de treball a l’Ajuntament per valor de 310.726,38 euros. Mentre que el projecte IRIS, que permetrà el canvi informàtic de l’administració local ha rebut gairebé 200.000 euros més. Sobre això, Fortuny afirma que «implica que arriben uns diners que en certa manera ja teníem, però ara ens permet aprofitar aquesta subvenció».

Cadascun d’aquests projectes s’ha tramitat individualment i les convocatòries depenen ministeris diferents o fins i tot d’administracions diferents, ja que en alguns casos són línies que ha obert directament la Generalitat. Això fa que cadascuna de les subvencions tingui uns terminis diferents quant a calendaris o sobre qui paga lIVA. «Cadascú té un pare i una mare», afegeix.

L’Ajuntament de Tarragona, no obstant, confia que la xifra rebuda fins ara es pugui incrementar els propers mesos, fins a arribar a doblar-se la quantitat rebuda. Sobre això, hi ha sis sol·licituds pendents de resolució més que en total sumen un import d’uns 50 milions d’euros, dels quals l’administració local calcula que podria rebre aproximadament uns 23 milions.

«No tenim perquè pensar que no ens ho donaran, perquè s’està tramitant molt bé i fins i tot estem repetint algunes convocatòries», certifica Fortuny. És el cas de la línia d’ajuts destinats a la mobilitat sostenible, que en aquesta ocasió vol abordar la implantació de la Zona de Baixes Emissions i per això s’ha presentat un projecte per valor d’1,4 milions d’euros.

La rehabilitació del Banc d’Espanya, per al Banc de la Ciència i el Coneixement (3 milions), o la digitalització dels mercats i el comerç són altres de les actuacions que estan esperant conèixer-se si obtindran els fons. En aquesta mateixa categoria s’inclou també la construcció de 223 habitatges públics a l’àmbit del Pla Parcial 10, una convocatòria que en aquest cas depèn de la Generalitat i suma més de trenta milions d’inversió.

«Hem de ser molt curosos amb tot el que sol·licitem, per complir els terminis»
Fortuny explica que el conjunt de les sol·licituds presentades responen a «actuacions que ja tenien els projectes executius fets o molt avançats per tal d’assumir-ne els terminis, que són molt precisos». El 31 de desembre de 2026 totes les actuacions han d’estar tancades i justificades a Brussel·les, cosa que significa que l’Ajuntament té fins al 31 de desembre de 2025 per rendir comptes davant del Govern estatal, amb l’excepció d’algunes convocatòries molt específiques. Per aquest motiu, el primer tinent d’alcalde defensa que «a partir d’ara hem de ser molt curosos amb tot allò que sol·licitem, per complir els terminis i que hi hagi una musculatura financera i humana». «Estem en una fase de prudència», afegeix.

L´Ajuntament de Tarragona va crear un equip de quatre persones que s´encarrega específicament de la gestió dels fons Next Generation. Aquest fet fa un seguiment exhaustiu de totes les convocatòries que s’obren i sobre l’estat de tramitació dels diferents projectes. I és que, si no es compleixen els terminis que es van justificar, l’administració local es veurà abocada a tornar els recursos.

A través de la pàgina web de l’Ajuntament de Tarragona podeu accedir al portal Next Generation, que permet conèixer tota la informació sobre les sol·licituds presentades i la resolució de les convocatòries.

La web també posa a disposició el pla de mesures antifrau, que es va haver de fer per evitar possibles situacions que poguessin despertar sospites. I, en aquest sentit, fins i tot hi ha un portal de denúncies totalment confidencial a disposició de la ciutadania, per denunciar qualsevol possible irregularitat. Europa fa un exhaustiu control dels recursos a disposició dels estats, cosa que obliga a una densa burocràcia.

 

Font: Diari de Tarragona

 

La Comissió ha publicat la convocatòria de tardor de DiscoverEU, gràcies a la qual 35.000 joves rebran un bo de ferrocarril per explorar Europa i la seva riquesa cultural.

La convocatòria ja és oberta a sol·licitants dels països del programa Erasmus+ fins el 25 d’octubre, a les 12.00 hores. Per obtenir un bo de viatge, es convida a presentar les candidatures al Portal Europeu de la Joventut i contestar un qüestionari amb cinc preguntes, més una de desempat. Els qui hagin contestat correctament el qüestionari de selecció, sempre que hagin nascut entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2004, podran viatjar per Europa durant un màxim de 30 dies en el període comprès entre l’1 de març del 2023 i el 29 de febrer del 2024.

La comissària d’Innovació, Recerca, Cultura, Educació i Joventut, Mariya Gabriel, ha declarat: “2022 és l’Any Europeu de la Joventut i estem en un moment crucial de la història europea. Ens hem de centrar en les generacions més joves per oferir-vos la possibilitat d’ampliar els seus horitzons i construir un món més connectat i tolerant. Per això hi ha DiscoverEU. Gràcies als viatges, la joventut pot explorar la nostra diversitat, però també descobrir la gran quantitat de coses que ens assemblem”.

Amb l’Any Europeu de la Joventut 2022 s’ha multiplicat el nombre de bons de viatge. En total, aquest any s’ofereixen 70.000 bons. Ara, DiscoverEU forma part d’Erasmus+, per la qual cosa també poden presentar la candidatura participants d’Islàndia, Liechtenstein, Macedònia del Nord, Noruega, Sèrbia i Turquia.

Els qui rebin els bons continuaran beneficiant-se d’una targeta de descompte amb més de 40.000 possibilitats de descompte en transport públic, cultura, allotjament, alimentació, esport i altres serveis disponibles als països que l’accepten.

En el marc de l’Any Europeu de la Joventut, la Comissió ha engegat la iniciativa emblemàtica «La joventut descobreix la cultura gràcies a DiscoverEU el 2022». Per això, el 25 de maig del 2022 va començar a funcionar la Ruta de la Cultura de DiscoverEU. S’hi combinen diverses destinacions i aspectes de la cultura, com l’arquitectura, la música, les belles arts, el teatre, la moda i el disseny, entre d’altres. Els que viatgen amb DiscoverEU poden visitar les Capitals Europees de la Cultura, destinacions incloses a la prestigiosa Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO o llocs amb el Segell de Patrimoni Europeu. A més, fins i tot podran anar a llocs reconeguts amb el premi Ciutat Accessible, és a dir, ciutats que s’han superat per ser més accessibles per a totes les persones, de qualsevol edat, i sigui quina sigui la seva situació en quant a mobilitat o capacitat.

Les agències nacionals d’Erasmus+ donen suport a les persones joves mitjançant reunions informatives prèvies a la sortida, en què els ofereixen preparació per al viatge. Amb aquestes reunions, DiscoverEU vol promoure debats sobre la sostenibilitat, la cultura i la identitat europea, entre altres temes. A més, dins de l’Any Europeu de la Joventut, les agències organitzen les quedades DiscoverEU Meet ups, una iniciativa llançada l’estiu del 2022 que consisteix en un programa cultural interessant entre un i tres dies de durada per tots els països d’Erasmus+. Fins ara se n’han celebrat 49, i continuaran organitzant-se en els propers anys.

Atès que la inclusió social és una prioritat absoluta del programa Erasmus+, les persones amb diversitat o problemes de salut que hi participin poden anar acompanyades en els seus desplaçaments. A banda de les despeses de viatge, també es proporciona ajuda individual addicional. A més, aquest any les agències nacionals d’Erasmus+ estan engegant l’Acció d’Inclusió DiscoverEU, que permet a les organitzacions que treballen amb joves amb menys oportunitats sol·licitar una subvenció.

La Comissió fomenta els viatges sostenibles per ferrocarril. Per això s’han previst condicions especials per a joves de les regions ultraperifèriques, els països i els territoris d’ultramar, les zones remotes i les illes.

La Comissió ha pres mesures legals contra 11 Estats membres, instant-los a accelerar l’aplicació de la Directiva sobre plàstics d’un sol ús i reduir així l’impacte de determinats productes de plàstic al medi ambient i la salut humana. Bèlgica, Dinamarca, Estònia, Irlanda, França, Croàcia, Letònia, Polònia, Portugal, Eslovènia i Finlàndia no han comunicat a la Comissió les mesures necessàries per garantir la plena transposició de la Directiva.

Als nostres mars, oceans i platges s’acumulen productes de plàstic d’un sol ús. En utilitzar-se només una vegada o durant poc temps abans de rebutjar-se, és més probable que aquests productes vagin a parar als nostres mars que en el cas de les alternatives reutilitzables. Tot i que els plàstics són un material pràctic, útil i valuós, els plàstics rebutjats provoquen danys mediambientals i incideixen negativament en la nostra economia. Més del 80% dels residus marins són plàstics, els quals ocasionen danys al medi ambient, especialment danys directes a la vida i les aus marines, i fins i tot poden entrar a la cadena alimentària humana quan es descomponen en microplàstics. Els efectes negatius dels plàstics rebutjats a l’economia són palpables en sectors com el turisme, la pesca i el transport marítim.

A través del Pacte Verd Europeu, la Comissió ha proposat polítiques i mesures per a una economia circular en què els plàstics s’utilitzin de manera més sostenible i es reutilitzin i reciclin, reduint així els residus, la contaminació i els costos de netejar-los. La Directiva sobre els plàstics d’un sol ús és un component fonamental de l’Estratègia sobre el Plàstic de la Comissió i del Pla d’Acció per a l’Economia Circular, ja que estimula la producció i ús d’alternatives sostenibles que evitin les escombraries marines. A més a més, la Directiva contribueix a l’objectiu europeu de contaminació zero, en benefici de la salut pública, el medi ambient i la neutralitat climàtica. El seu objectiu és reduir les escombraries plàstiques abocades al mar en un mínim del 50 % d’aquí al 2030.

Aplicació de la Directiva sobre plàstics d’un sol ús

La Directiva va entrar en vigor el 3 de juliol de 2019, i els Estats membres tenien 2 anys per incorporar-la al Dret nacional, de manera que es comencessin a aplicar sobre el terreny les obligacions que se’n deriven. Però no tots els Estats membres han incorporat la Directiva a la legislació en el termini estipulat.

Quan un Estat membre no introdueix mesures que incorporin plenament al dret nacional les disposicions d’una directiva europea en el termini establert, es priva els ciutadans dels beneficis i els drets que s’hi preveuen.

El gener de 2022, la Comissió va incoar procediments d’infracció, enviant com a primer pas cartes d’emplaçament a setze Estats membres que encara no havien incorporat plenament la Directiva al dret nacional. D’aquests setze casos, un (Espanya) es va arxivar en el marc del paquet de procediments d’infracció del juliol i quatre més s’arxiven avui (Xipre, Lituània, Luxemburg i Eslovàquia) en haver-se adoptat les mesures necessàries. Dos casos estan pendents de l’anàlisi de les mesures comunicades (Txèquia i Malta). Tot i això, continuen faltant les mesures de transposició completes en el cas de Bèlgica, Estònia, Irlanda, Croàcia, Letònia, Polònia, Portugal, Eslovènia i Finlàndia, per la qual cosa la Comissió ha decidit enviar dictàmens motivats a aquests països. Aquests Estats membres tenen ara dos mesos per respondre i prendre les mesures necessàries. Si no ho fa, la Comissió podria optar per remetre els assumptes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb una proposta d’imposició de sancions financeres.

A més, Dinamarca i França havien indicat inicialment que la seva transposició estava completa, però després de l’anàlisi corresponent, la Comissió va constatar que faltaven algunes disposicions. Per tant, la Comissió ha decidit enviar també dues cartes d’emplaçament a aquests dos Estats membres. Dinamarca i França tenen des d’ara dos mesos per respondre i posar remei a la situació; altrament, la Comissió els podria dirigir un dictamen motivat.

Context

Les mesures d’execució que la Comissió adopta busquen protegir els ciutadans i el medi ambient de la contaminació deguda als plàstics i, alhora, impulsar el creixement i la innovació. Es tracta de donar suport a la transició cap a una economia més sostenible i circular i contribuir a situar les empreses i els consumidors europeus en primera línia de la producció i ús d’alternatives sostenibles, que evitin les deixalles marines i la contaminació dels oceans, abordant així un problema que té conseqüències a tot el planeta.

Les mesures clau que en virtut de la Directiva sobre plàstics d’un sol ús han d’adoptar els Estats membres són les següents:

  • Impedir que s’introdueixin al mercat productes de plàstic d’un sol ús quan hi hagi alternatives sostenibles, fàcilment disponibles i assequibles. Això s’aplica als deu residus de plàstic d’un sol ús que més sovint apareixen a les platges d’Europa: bastonets de cotó, coberts, plats, palletes i agitadors, globus i palets per a globus, gots i recipients d’aliments i begudes, burilles, bosses de plàstic, paquets i embolcalls, tovalloletes humides i articles sanitaris. Juntament amb els aparells de pesca, representen el 70% de totes les deixalles marines a la UE.
  • Reduir el consum de recipients per a aliments i gots per a begudes i impulsar alternatives reutilitzables.
  • Establir règims de responsabilitat ampliada del productor per als productes de plàstic d’un sol ús. Això garantirà que els productors cobreixin els costos de la recollida de residus, la recopilació i la comunicació de dades i la neteja de les escombraries derivades d’aquests productes.
  • Retirar de la circulació el 90% de les ampolles per a begudes de plàstic d’un sol ús d’aquí al 2029, per exemple, a través de sistemes de dipòsit i reemborsament. A més, seran aplicables requisits de disseny dels productes: les ampolles hauran de contenir quantitats mínimes de plàstic reciclat, i els taps i tapes dels recipients hauran de romandre units a aquests.
  • Introduir requisits d’etiquetatge per als gots, productes sanitaris i productes del tabac d’un sol ús. Per evitar l’impacte negatiu dels abocaments d’escombraries, cal informar el públic de la presència de plàstic al producte i aconsellar-vos sobre la manera adequada de rebutjar-lo.
  • Els productors d’aparells de pesca fets de plàstic hauran de córrer amb els costos de la recollida de residus per part de les instal·lacions portuàries receptores i els costos del seu transport i tractament. També han de cobrir les despeses de les mesures de sensibilització.

Objectius específics fixats per la Directiva

  • A més tardar el 2025, el 77% de les ampolles de plàstic s’hauran de recollir per separat, percentatge que augmentarà al 90% el 2029.
  • A partir del 2025, les ampolles de PET destinades a begudes hauran de contenir almenys un 25% de plàstic reciclat, ia partir del 2030, totes les ampolles de plàstic destinades a begudes, un 30%.

El procediment d’infracció, consagrat als Tractats de la UE, estableix que la Comissió pot emprendre accions legals contra els Estats membres que no transposin de manera oportuna i precisa les directives a la legislació nacional.

Per evitar efectes nocius en la salut humana i en el medi ambient, s’han establert normes mediambientals que reflecteixen les dades sanitàries i tècniques més recents. La deficient aplicació de la legislació i les polítiques en matèria mediambiental comporta a la societat costos mediambientals, econòmics i socials, i genera desigualtat en les condicions de competència entre els agents econòmics.

Els drets humans estan cada cop més amenaçats a tot el món. En aquest context mundial, tornant a confirmar el ferm suport de la Unió Europea als drets humans, les llibertats fonamentals i la democràcia, i els seus defensors a tot el món, la comissària Jutta Urpilainen ha signat, en presència d’organitzacions de la societat civil i defensors dels drets humans, la dotació de 30 milions EUR per a la nova fase del Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans, en el període 2022-2027, fet que suposa un augment substancial.

La comissària d’Associacions Internacionals, Jutta Urpilainen, ha declarat el següent: «La UE defensa els drets humans, les llibertats fonamentals i la democràcia a tot el món. Els defensors dels drets humans són els principals socis de la UE a la tasca de fer dels drets humans una realitat sobre el terreny. Avui dia, les seves vides estan cada cop més amenaçades a causa de la intensificació de la repressió dels drets i llibertats fonamentals. Aquestes persones que defensen amb valentia els drets universals, fins i tot en els contextos més perillosos i difícils, poden comptar amb el suport de la Unió Europea. El Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans seguirà salvant vides, protegint els defensors dels drets humans i recolzant el treball en aquest àmbit. Estic orgullosa d’haver signat avui el compromís d’augmentar significativament el finançament, és a dir, d’assignar 30 milions EUR els propers quatre anys i mig».

Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans
El Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans és un programa crític de la UE destinat a donar suport als defensors dels drets humans a tot el món, una prioritat clau del programa «Una Europa global, drets humans i democràcia», dotat de 1 500 milions EUR. El Mecanisme està gestionat per ProtectDefenders.eu, un consorci de dotze ONG de defensa dels drets humans. Els fons addicionals permetran a ProtectDefenders.eu proporcionar a un major nombre de defensors dels drets humans en situació de risc un suport eficient, estratègic i flexible a curt, mitjà i llarg termini que inclou:

  • Protecció física i digital, suport jurídic i assistència mèdica, seguiment de judicis i empresonaments
  • Desenvolupament de capacitats, promoció, divulgació i formació en matèria de prevenció de riscos i seguretat, desenvolupament d’estratègies (per contrarestar les restriccions, les sancions, la difamació o les lleis destinades a tipificar com a delicte la seva feina), seguiment de la situació i alerta primerenca
  • Programes de reubicació temporal a la UE i a nivell regional o local
  • Més atenció a les dones, els joves, les persones LGBTIQ i els defensors del medi ambient.

El 2021, el Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans va registrar un augment sense precedents de les sol·licituds de protecció urgent presentades per persones i organitzacions exposades a amenaces per a la seva seguretat. ProtectDefenders.eu va donar suport vital i assistència polifacètica a gairebé 8.700 defensors dels drets humans i organitzacions de base del sector en més situació de risc (un 23% més que el 2020) de 103 països, inclosos Bielorússia, Myanmar i Afganistan.

Des del 2015, el Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans ha ajudat més de 55 000 defensors dels drets humans i els seus familiars en situació de risc a més de 120 països, gràcies al finançament de la UE per valor de 35 milions EUR durant les dues primeres fases. Tot i que més de la meitat dels beneficiaris són defensors dels drets humans de les dones i les minories sexuals, creix el nombre de defensors dels drets mediambientals, de la terra i dels pobles indígenes que reben suport.

En la nova fase, el Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans incorporarà el Fons d’Emergència de la UE per als Defensors dels Drets Humans en Situació de Risc. Aquest Fons d’Emergència de la UE, gestionat per la Comissió en estreta cooperació amb el Servei Europeu d’Acció Exterior, proporciona subvencions d’emergència de fins a 10.000 EUR a defensors dels drets humans i les seves famílies. Des del 2014, el Fons d’Emergència ha donat suport aproximadament a 1.600 defensors dels drets humans d’uns 100 països i als seus familiars.

L’acte central de la Nit Europea de la Recerca ha reunit prop de 200 investigadores i investigadors de la URV i dels instituts de recerca del territori, que han preparat una quarantena de tallers científics de diferents disciplines, amb l’objectiu d’omplir de ciència el carrer durant tota la tarda amb activitats interactives i lúdiques. La Nit Europea de la Recerca és un esdeveniment públic dedicat a la divulgació de la ciència que es fa a més de 300 ciutats de 30 països d’Europa alhora, i que la Universitat Rovira i Virgili coordina i organitza per cinquè any consecutiu a les comarques de Tarragona, amb el cofinançament de la Unió Europea.

La fira de tallers científics té com a destinatari públic familiar d’edat molt diversa i implica el contacte directe entre investigadors i audiència a través de tallers que combinen l’educació científica i la participació directa. S’han impartit una quarantena de tallers de diferents disciplines que han permès el públic circular de l’un a l’altre de forma lliure. Les propostes han inclòs aspectes relacionats amb pràcticament totes les disciplines científiques amb el lema comú de “Recerca pel canvi”. Els i les joves que han accedit, han disposat d’un passaport científic que han anat omplint al finalitzar els diferents tallers i després se’ls ha donat accés a obsequis relacionats amb la Nit Europea de la Recerca.

Els i les investigadores que han participat són persones involucrades amb la divulgació científica que de forma altruista han apropat i explicat la ciència amb l’objectiu de despertar la curiositat entre el públic assistent. Pertanyen a la URV i també als instituts de recerca del territori: ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i IISPV (Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili).

L’Ajuntament de Tarragona, a través d’Europe Direct és el patrocinador principal d’aquesta activitat, en la que també ha col·laborat el Mercat Central de Tarragona i l’empresa Borges i Ematsa.

En el marc de la Nit Europea de la Recerca, els alumnes de secundària i batxillerat també tenen la seva proposta científica adaptada. Investigadores i investigadors de la URV i els instituts de recerca han impartit xerrades i tallers científics als centres de la demarcació que ho han sol·licitat.

Un projecte conjunt a Catalunya

El projecte de la Nit Europea de la Recerca és possible gràcies al cofinançament del programa de recerca i innovació Horizon Europe de la Unió Europea, i a la col·laboració del consorci format per la Universitat Rovira i Virgili, que coordina el node de Tarragona, la Universitat de Girona (UdG), entitat coordinadora del projecte i del node de Girona, la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), entitats coordinadores del node de Barcelona, la Universitat de Lleida (UdL), coordinadora del node de Lleida, i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic), coordinadora del node de Catalunya central. L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) s’encarrega de la coordinació dels diferents nodes. Aquest projecte conjunt coordina investigadores i investigadors de més de 50 entitats científiques de tot Catalunya, i es fa cada any a més de 300 ciutats de 30 països d’Europa alhora. En aquesta cinquena edició, a més, s’hi afegeix la Fundació Jaume Bofill, que en el marc del programa Magnet, impulsarà 15 projectes de recerca a centres educatius de primària i secundària per tal d’apropar els equips de recerca a l’alumnat, famílies i veïnats, al llarg de l’any.