Entrades

El Parlament votarà mesures contra el coronavirus aquest dijous en un ple en el qual per primera vegada els eurodiputats no hi seran presents i emetran el seu vot de forma remota.

A l’agenda de la sessió hi figuren la Iniciativa d’inversió en resposta al coronavirus, que posarà a disposició dels països 37.000 milions d’euros del Fons de Cohesió per mitigar els efectes de la malaltia. També es presentarà una proposta per estendre l’abast del Fons europeu de solidaritat per a cobrir emergències de salut pública i permetre ajuda financera a aquells que estan greument afectats pel COVID-19. Finalment, es votarà una modificació legislativa per acabar amb els anomenats “vols fantasma” provocats per l’epidèmia.

La UE porta setmanes actuant per lluitar contra el coronavirus en aquells àmbits en els quals té competència. No obstant això, l’organització i gestió dels sistemes sanitaris segueixen sent responsabilitat de cada Estat membre. Per aquest motiu, la UE s’està centrant en ajudar els Estats membre en quatre àrees:

  • Limitar l’expansió del virus.
  • Garantir la disponibilitat de l’equipament mèdic.
  • Impulsar la recerca d’una vacuna.
  • Ajudar els Estats membre a afrontar l’impacte social i econòmic del virus.

La Comissió Europea ha publicat nous consells pràctics per garantir que les cadenes de subministrament de la UE segueixin funcionant. Cal que els Estats membres designin immediatament com “carrils verds” tots els passos fronterers interns pertinents de la xarxa transeuropea de transport (RTE-T). Els carrils verds han d’estar oberts per a tots els vehicles de mercaderies, independentment dels productes que transportin. El pas de la frontera, inclosos els controls i la inspecció sanitària, no ha de portar més de 15 minuts. La Comissió anima els Estats membres a crear aquests corredors de trànsit pels quals els conductors privats i els seus passatgers, com a treballadors sanitaris i de transport, així com els ciutadans de la Unió que siguin repatriats, independentment de la nacionalitat, puguin creuar els països directament i amb prioritat en qualsevol direcció que ho necessitin, dins de la RTE-T.

Adina Vălean, comissària responsable de Transports, ha declarat que “aquest document  té la finalitat de protegir les cadenes de subministrament de la Unió en aquestes difícils circumstàncies i garantir que les mercaderies i els treballadors del transport es puguin desplaçar on es necessiti sense perdre temps. Ara, més que mai, cal un enfocament col·lectiu i coordinat del transport transfronterer. A més, els carrils verds estan dissenyats específicament per protegir els treballadors de el sector del transport, que estan en la primera línia d’aquesta crisi. Aquest conjunt de recomanacions facilitarà la seva missió, ja de per si estressant, i farà que el seu treball sigui més segur”.

Després de la videoconferència dels ministres de transport de la Unió Europea celebrada el 18 de març, la Comissió va establir una xarxa de punts de contacte nacionals i una plataforma per facilitar informació sobre les mesures nacionals en matèria de transports adoptades pels Estats membres en resposta al coronavirus. Els punts de contacte nacionals han de donar suport al funcionament eficaç dels passos fronterers amb carril verd.

El comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, ha acollit amb satisfacció el compromís de les principals plataformes digitals de continuar actuant per reduir la pressió sobre les infraestructures d’Internet arran de les mesures de distanciament social imposades per lluitar contra la pandèmia de coronavirus.

Des de Netflix, han anunciat una reducció, durant 30 dies, de la velocitat de transmissió binària en tots els seus serveis de transmissió en streaming a Europa, la qual cosa implicarà una reducció del 25% en el tràfic de les xarxes europees de Netflix.

El comissari recomana que les plataformes de flux continu ofereixin la resolució estàndard en lloc de la més elevada i que cooperin amb els operadors de telecomunicacions, que haurien d’adoptar mesures preventives i d’atenuació. El Comissari Breton ha animat als usuaris a utilitzar els ajustos que puguin reduir el consum de dades, inclòs l’ús de wifi o d’una menor resolució.

Tot i que la major demanda de connectivitat a Internet no està provocant, fins ara, una situació general de congestió de la xarxa, la Comissió i l’Organisme de Reguladors Europeus de Comunicacions Electròniques (ORECE) han establert un mecanisme d’informació especial per supervisar la situació del trànsit a internet a cada Estat membre i poder així respondre als problemes de capacitat.

La Comissió i el ORECE s’han compromès a participar en l’esforç col·lectiu per ajudar les persones i les empreses a prosseguir les seves activitats i contactes de la millor manera possible a través d’Internet durant aquests temps sense precedents.

La Comissió també està en contacte amb els organismes de radiodifusió europeus i altres serveis competents. El Comissari Breton ha declarat que “que milions d’europeus s’estan adaptant a les mesures de distanciament social gràcies a les plataformes digitals, que els ajuden en la seva teletreball, aprenentatge a distància i en el seu temps d’oci, em congratulo de les iniciatives de Google i Netflix per preservar el bon funcionament d’Internet durant la crisi relacionada amb el COVID-19″.

La Comissió Europea ha adoptat un marc temporal perquè els Estats membres puguin utilitzar la plena flexibilitat prevista a les normes sobre ajudes estatals per donar suport l’economia en el context del COVID19. Aquest marc temporal permet als Estats membres garantir que les empreses de tot tipus disposin de prou liquiditat i preservar la continuïtat de la activitat econòmica durant i després de l’alerta sanitària.

La vicepresidenta executiva, Margrethe Vestager, responsable de la política de competència, ha declarat que “l’impacte econòmic del COVID19 és greu. Hem d’actuar amb rapidesa per gestionar-tant com sigui possible. I hem d’actuar de manera coordinada”.

El marc temporal d’ajudes estatals de suport a l’economia davant el brot de COVID19 reconeix que tota l’economia de la UE pateix una greu pertorbació. Per posar remei a aquesta situació, estableix cinc tipus d’ajuda: 1) subvencions directes, avantatges fiscals selectives i pagaments anticipats; 2) garanties estatals per als préstecs contrets per les empreses dels bancs; 3) subvencions públiques a empreses; 4) salvaguardes per als bancs que canalitzen les ajudes estatals a l’economia real i 5) assegurances de crèdit a curt termini per a l’exportació.

El marc estarà vigent fins a finals de desembre del 2020 i amb l’objectiu de garantir la seguretat jurídica, la Comissió avaluarà abans d’aquella data si s’ha de prorrogar.

Anteriorment, la Comissió havia adoptat un marc temporal el 2008, com a resposta a la crisi financera mundial.

La Comissió Europea ha creat una reserva estratègica de rescEU constituïda per equips mèdics per ajudar els països de la UE en el context de la pandèmia del COVID19. El material mèdic de la reserva inclou material per a cures intensives, com respiradors, equips de prot4ecció individual, vacunes i altres subministraments de laboratoris.

La presidenta Ursula von der Leyen ha declarat que “amb la primera reserva comuna europea d’equips mèdics d’emergència posem en pràctica la solidaritat de la UE. La reserva beneficiarà a tots els estats membres i a tots els ciutadans. L’única manera d’avançar és ajudar-se mútuament”.

Janez Lenarčič, comissari de Gestió de Crisi, ha afirmat que “la UE està prenent mesures per obtenir més equips destinats als Estats membres. La reserva de rescEU que estem creant té per objectiu obtenir ràpidament els subministraments necessaris per lluitar contra el coronavirus. S’utilitzarà per ajudar els Estats membres que s’enfronten a l’escassetat d’equips necessaris per a tractar els pacients infectats, protegir els professionals de la salut i ajudar a alentir la propagació de virus. El nostre pla és avançar sense demora”.

Una vegada que la mesura entri en vigor avui divendres 20 de març, l’Estat membre que vulgui acollir una reserva rescEU podrà sol·licitar una subvenció directa a la Comissió Europea que cobreix el 90% de el cost de la reserva, mentre que el 10% restant va a càrrec de l’Estat membre i el Centre de Coordinació de la Resposta a Emergències gestionarà la distribució dels equips per garantir que es dirigeixi allà on sigui més necessària. El pressupost inicial de la reserva de la UE és de 50 milions EUR.

La Comissió Europea ha publicat les directrius per garantir que els drets dels passatgers de la UE s’apliquin de forma coherent a tota la UE quan alguns governs nacionals ja estan aplicant mesures com les restriccions de desplaçaments i els controls fronterers.

La comissària de Transports, Adina Vălean, ha declarat que “davant les cancel·lacions massives i els retards soferts pels passatgers i els operadors de transport a causa de la pandèmia de COVID19, la Comissió vol oferir seguretat jurídica sobre com aplicar els drets dels passatgers de la UE.”

Aquestes directrius proporcionen seguretat jurídica sobre com aplicar de manera coordinada els drets dels passatgers de la UE a tota la Unió Europea i s’apliquen als drets dels passatgers que viatgen en avió, tren, vaixell o autobús, així com al trànsit per vies navegables interiors, i estableixen les corresponents obligacions dels transportistes.

Les directrius deixen clar que les circumstàncies actuals són extraordinàries, i per aquest motiu, determinats drets com la indemnització en cas de cancel·lació d’un vol menys de dues setmanes abans de la data de sortida, poden no ser aplicables.

En cas de cancel·lacions, el proveïdor de transport ha de reemborsar l’import als passatgers o oferir-li altres bitllets. Si són els mateixos viatgers els que decideixen cancel·lar el seu viatge, el reemborsament del bitllet dependrà del seu tipus i les empreses podran oferir bons per al seu ús posterior.

La Comissió Europea ha posat en marxa un grup consultiu sobre el COVID-19 compost per epidemiòlegs i viròlegs de diversos Estats membres que es reuneix avui per primer cop presidit per la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i copresidit per Stella Kyriakides, comissària de Salut i Seguretat Alimentària. El seu objectiu serà elaborar les directrius de la UE sobre mesures de gestió de el risc coordinades i amb base científica.

La presidenta von der Leyen ha manifestat que “el coronavirus està canviant ràpidament les nostres vides i les nostres societats. Tots els governs han de prendre decisions apropiades i ben fonamentades que afecten els ciutadans europeus cada dia. Per aquesta raó els coneixements científics i el bon assessorament són ara més valuosos que mai. Estic molt agraïda a tots els destacats experts d’aquest equip per posar els seus coneixements al servei de la comunitat”.

Per la seva banda, la comissària de Salut i Seguretat Alimentària, Stella Kyriakides, ha declarat que “el temps i les certeses científiques són importants si volem guanyar aquesta batalla. Aquest equip realitzarà, per tant, un paper important en la resposta mèdica de la UE a la pandèmia. El seu treball complementarà i aprofitarà el treball ja realitzat pel Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC)”.

El grup consultiu oferirà assessorament a la Comissió sobre la formulació de mesures de resposta que s’han d’adreçar a tots els Estats membres d’acord amb les diferents etapes de l’epidèmia a la UE en general i tenint en compte contextos particulars dels Estats membres.

També es treballarà per la identificació i mitigació de incoherències a l’hora de prendre mesures per a controlar i gestionar la propagació de COVID i es prioritzarà l’assistència sanitària, la protecció civil i altres recursos, així com les mesures de suport a organitzar o coordinar a nivell de la UE a més de recomanar mesures polítiques per afrontar i mitigar les conseqüències a llarg termini de COVID19.

El grup està format per set membres de sis estats membres que actuaran de manera independent i individualitzada i com a observadors hi participaran el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC), l’Agència Europea de Medicaments (EMA) i el Centre de Coordinació per a Respostes d’Emergències (ERCC).

Els membres es reuniran almenys dues vegades per setmana per videoconferència a partir de preguntes plantejades per la Comissió o per iniciativa pròpia.

La Comissió Europea ha enviat als Estats membres un projecte de proposta de marc temporal d’ajudes estatals per donar suport a l’economia davant el brot de COVID-19, basat en l’article 107, apartat 3, lletra b), del TFUE per posar remei a una greu pertorbació en l’economia de la UE.

La vicepresidenta executiva, Margrethe Vestager, ha declarat  que “la gestió de les repercussions econòmiques del brot de COVID-19 requereix una actuació decidida. Hem d’actuar amb rapidesa i de manera coordinada. Les normes sobre ajudes estatals de la UE proporcionen als Estats membres una sèrie d’eines per a adoptar mesures ràpides i eficaces. Tenim dos objectius comuns: En primer lloc, que les empreses tinguin la liquiditat necessària per mantenir les seves activitats, o, si cal, per congelar-les temporalment, i que l’ajuda arribi a les empreses que ho necessitin. En segon lloc, el suport a les empreses en un Estat membre no soscava la unitat que Europa necessita, especialment en una situació de crisi. Hem de poder confiar en el mercat únic europeu per ajudar a la nostra economia a resistir a aquesta epidèmia i a recuperar-se més endavant”.

El nou marc temporal permetrà als Estats membres establir règims de subvencions directes (o d’avantatges fiscals) de fins a 500,000 EUR per a cada empresa afectada i concedir garanties estatals subvencionades sobre els préstecs bancaris. A més, permetrà préstecs públics i privats amb tipus d’interès bonificats i, finalment, reconeixerà l’important paper de el sector bancari per fer front als efectes econòmics del brot de COVID19 , sobretot en la canalització de l’ajuda als clients finals, en particular a les petites i mitjanes empreses. Aquestes ajudes són ajudes directes als clients dels bancs i no als propis bancs i ofereix orientacions sobre com minimitzar qualsevol ajuda residual indeguda als bancs d’acord amb les normes de la UE.

Ursula von der Leyen, la presidenta de la Comissió Europea.

La Comissió Europea ha introduït el requisit d’autorització prèvia per part dels Estats membres per a totes les exportacions d’equips de protecció individual (EPI) fora d’Europa. La mesura, adoptada d’acord amb el procediment d’urgència durant un període de sis setmanes, té per objecte garantir la disponibilitat d’aquests equips en el mercat únic de la UE. 

 

Tal com s’explica a la declaració de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, aquesta mesura te un triple objectiu: la Comissió treballa amb la indústria per augmentar la producció, adopta mesures per mantenir a la UE els equips de protecció que necessitem i s’esforça perquè aquests equips estiguin accessibles a Europa perquè puguem compartir-los.

 

La presidenta von der Leyen ha declarat que “actualment  Itàlia és el país que necessita amb més urgència grans quantitats de productes sanitaris, però d’aquí a algunes setmanes seran altres països. Produint més equips, mantenint-los en la UE i compartint-los entre nosaltres podrem protegir els nostres treballadors sanitaris i als pacients i contenir la propagació de virus. Aquesta és la raó per la que vaig proposar aquesta solució europea“.

 

Per la seva banda, el comissari de Comerç, Phil Hogan, ha manifestat que “els reptes que planteja la propagació del COVID-19 justifiquen la urgència d’aquesta acció. La Comissió no ha escatimat esforços per oferir ajuda concreta als nostres ciutadans i a tots els que s’ocupen d’ells”. 

 

L’autorització per a l’exportació s’aplicarà a equips com màscares, ulleres i viseres, escuts protectors, proteccions de boca i nas i roba de protecció. Els Estats membres han de ser consultats sobre les possibles adaptacions d’aquesta mesura i sobre les futures mesures.