Entrades

15.000 joves de 18 anys de la UE podran guanyar un abonament interrail gràcies a la iniciativa #DiscoverEU.

Aquest estiu, descobreix els països de la Unió Europea fent interrail! Els joves dels països comunitaris que ja han complert els 18 anys tenen l’oportunitat aquest estiu d’accedir a un dels 15.000 abonaments que la Unió Europea (UE) posa a la seva disposició, dins la iniciativa DiscoverEU. La possibilitat de viatjar en tren arreu d’Europa coincideix amb la celebració, aquest any 2018, de molts actes extraordinaris dins l’Any Europeu del Patrimoni Cultural.

Requisits per ser un dels afortunats
Per optar a un d’aquests abonaments els joves han de complir una sèrie de requisits: tenir 18 anys complerts l’1 de juliol del 2018 (és a dir, haver nascut entre el 2 de juliol de 1999 i 1 de juliol de 2000), tenir la nacionalitat d’un dels 28 Estats membres, disposar de Document nacional d’identitat o passaport, començar l’aventura en un dels 28 Estats membres de la UE, poder iniciar el viatge entre el 9 de juliol i el 30 de setembre de 2018, viatjar entre 1 i 30 dies, visitar 1 o fins a un màxim de 4 països comunitaris, visitar almenys un indret considerat Patrimoni Cultural i estar disposat a convertir-se en ambaixador de #DiscoverEU. A més, per aquells que viuen en una zona remota, o en una illa de la UE, s’inclouran transports alternatius per poder iniciar l’aventura interrail en el continent.

Sol·licitud per viatjar també amb amics
Compleixes els criteris? El procés de sol·licitud es fa a través d’aquesta pàgina web, i està obert des del 12 de juny fins al pròxim dimarts 26 de juny. A més, si no vols viatjar sol, pots aplicar conjuntament amb els teus amics, en grups d’un màxim de 5 persones. Trobaràs tots els detalls per fer aquesta sol·licitud al web. I ja pots començar a seguir #DiscoverEU a Facebook, Twitter i Instagram.

Des de EDTGN us desitgem molta sort!

Encara no ho tens clar?
Interrail és símbol de l’harmonització europea, que proporciona a tots els viatgers una experiència canviant de vida que reflecteix autènticament una Europa interconnectada i unida. Interrail permet als viatgers conèixer i connectar amb persones de diferents orígens, noves cultures i descobrir més sobre l’abundant història, diversitat i valors compartits d’Europa.

Altres programes europeus
EDTgn ha editat un tríptic sobre Mobilitat a la UE per als joves que vulguin conèixer les diferents possibilitats que ofereix la UE per sortir a l’estranger a viure una experiència formativa, laboral o de voluntariat.  Si ets jove i t’interessa alguna d’aquestes opcions no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.

I recordeu de seguir el nostre blog EDTGN i xarxes socials; Facebook, Twitter i Instagram per estar al dia de les oportunitats que ofereix Europa per als joves.

El Centre d’Informació Europe Direct Tarragona col·labora en l’organització, aquesta setmana, del Congrès Eurollenguatge en Dret Internacional Privat: Legislar, traduir i aplicar, que té lloc aquest dijous 14 de juny a Sala de Juntes de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

L’objectiu és reflexionar sobre la possible creació i repercussió d’un llenguatge jurídic europeu, estàndard, emmarcat en l’Àrea del Dret Privat. En el debat es té en compte la realitat de la Unió Europa (UE) com a sistema polític que legisla lleis, normatives i directives, que es treballen i es debaten a la Comissió i al Parlament Europeu, utilitzant les 24 llengües oficials. I és que cal tenir en compte que aquesta legislació europea es tradueix i s’aplica als 28 Estats membres, amb un impacte sobre més de 500.000 milions de ciutadans europeus.

En aquest escenari, el llenguatge jurídic, ja de per si complex i obert a la interpretació, encara és complica més i sorgeixen problemes de coherència de termes, diferències d’estils de redacció, coexistència amb altres normatives estatals, i interpretació inadequada en el context europeu en les diferents lleis. Tot plegat, complica l’aplicació de les  normatives comunes europees.

Estandarditzar el llenguatge jurídic
El Congrés, que es planteja com un fòrum interdisciplinari per al diàleg entre especialistes, indagarà en les problemàtiques plantejades i en els avantatges de la creació d’un llenguatge jurídic estàndard a nivell europeu, que a priori facilitaria els processos jurídics, les interpretacions del Tribunal Europeu de Justícia i donaria un pas més en la integració europea.

La cita està organitzada per l’Àrea de Dret Internacional Privat de la URV i també hi col·laboren el Departament de Dret Privat, processal i financer de la URV, el Departament d’Estudis anglesos i alemanys de la URV, la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Consulta el programa detallat del congrés. I recordeu que per seguir tota l’actualitat sobre el Centre EDTGN al nostre blog i xarxes socials: Facebook, Twitter i Instagram.

Bona resposta en la segona de les #euroterúlies de l’any amb Héctor Sánchez.

La Unió Europea (UE) necessita que se la qüestioni, i com a ciutadans europeus hem de ser crítics amb Europa per poder continuar avançant. Així de contundent va ser ahir Héctor Sánchez, politòleg, investigador del Centre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona (CIDOB), expert en dinàmiques euromediterrànies, governança europea i nous moviments polítics, en la seva visita a Tarragona com a ponent de la segona eurotertúlia organitzada per Europe Direct Tarragona i la facultat de Ciències jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Una seixantena de tarragonins van participar d’un interessant debat en el qual Sánchez va considerar “un error” que quan algú critica polítiques o decisions que es prenen a les institucions d’Europa se’l consideri un euroescèptic. De fet, per aquest investigador, cal que ens qüestionem i cal argumentar aquestes crítiques per tirar endavant. Ell mateix es va preguntar irònicament en veu alta si “quan es diu que Europa és la regió més desenvolupada del món, que li preguntin a Grècia”. I és que per al darrer convidat d’#eurotertúlies “la UE porta justificant la seva existència amb dos principis que són molt antics i que, amb matisos, no són veritat: la no guerra i que som la regió més desenvolupada del món”, uns principis que creu que queden molt lluny per a les noves generacions d’europeus.

No es qüestionen els valors europeus, sinó les seves polítiques
En la seva exposició, aquest expert polític va legitimitat que ens qüestionem Europa, deixant clar que per ell les institucions de govern europeu són “necessàries” però, en qualsevol cas, “són els ciutadans qui han de decidir-ho”. Segons la seva opinió, “dins d’Europa hi ha molts tipus d’eurocrítics, que el que es qüestionen són les elits tradicionals i temes i aspectes polítics, però no es qüestionen els valors ni la idea d’Europa en si”. Aquests eurocrítics “han d’entendre els mèrits de la UE, igual com els euroentusiastes han d’entendre que criticar a la UE és legítim i necessari. El dia que els dos sectors s’entenguin, avançarem”, sentencia.

Reptes de la UE

El convidat Héctor Sánchez acompanyat de la responsable del Centre Europe Direct Tarragona; Marta Domènech, i el professor de la Universitat Rovira i Virgili; Alfonso González.

Segons ell, cal reivindicar “el pilar social d’Europa i el concepte que la UE no deixa desemparat ningú”, ja que “si Europa no protegeix els drets socials dels seus ciutadans, tindrem un problema”. Per Sánchez Europa té al davant dos reptes: “Saber escoltar els ciutadans i tenir una voluntat real de donar-los resposta; i crear mecanismes per gestionar les crítiques, partint de la visió que criticar no és ser euroescèptic”, sinó que són la manera d’avançar en un projecte comú.

Bona participació del públic
A mesura que avançava l’eurotertúlia i el debat, també amb intervencions del públic, Héctor Sánchez va admetre la falta d’una bona alternativa política, no referint-se als partits, sinó com a corrents ideològiques. Els assistents van mostrar-se crítics en el sentit positiu de la paraula, en un debat que va tocar temes de l’actualitat política, com les aspiracions d’independència de Catalunya, el Brexit, la crisi migratòria i la situació dels refugiats.

Si voleu participar en les #eurotertúlies, seguiu el blog d’Europe Direct Tarragona, on us podeu inscriure si esteu interessats a participar-hi. A més, també ens trobareu a les xarxes socials Facebook, Twitter i Instagram.

Xerrada de la responsable del Centre Europe Direct TGN a l’Institut del Morell.

Conèixer el funcionament de la Unió Europea: com i quan es va crear, quants països membres formen part d’aquesta, quines són les institucions europees i com funcionen, qui fa les lleis europees, o quins drets tenim com ciutadans europeus i com s’apliquen.

Tot això els ho ha explicat la responsable del Centre Europe Direct Tarragona, Marta Domènech, dins les activitats que organitza aquest centre europeu que l’Ajuntament de Tarragona te obert a la plaça Imperial Tàrraco. Aquest cop ha sigut per al centenar d’alumnes de 3er d’ESO de l’Institut del Morell, als que EDTgn els ha explicat la història i el context polític i institucional de la Unió, una realitat de la qual els estudiantes formen part.

Aprendre d’una manera diferent
I és que sabíeu que part de la legislació europea ens afecta cada dia? Els participants ho tenen clar i com a joves van reclamar que aquests puguin participar abans de la presa de decisions europees.

També va donar temps de conèixer i reflexionar sobre la carta dels drets fonamentals de la Unió europea que recull 6 drets: Solidaritat, Ciutadania, Justícia, Dignitat, Llibertat i Igualtat.

En aquest punt, els estudiants del Morell van reivindicar una major igualtat real entre homes i dones a la Unió, començant pels seus líders, ja que segons els joves “quan veus les fotos dels que manen majoritàriament són homes, i això cal canviar-ho”.

El nombre de ciutadans europeus que creu que el seu país s’ha beneficiat de la pertinença a la UE va en augment. Concretament, un 64% dels europeus pensen així, un percentatge que puja fins al 70% dels ciutadans quan parlem d’Espanya, el que suposa un increment de 15 punts respecte a l’any passat. Per altra banda, un 57% dels europeus pensa que ser membre de la UE és bo (en el cas d’Espanya, la xifra puja fins al 62%). Aquests són els resultats de la darrera enquesta del Parlament Europeu, que es coneix com a Eurobaròmetre, basat en entrevistes directes a 27.881 ciutadans dels 28 Estats membres, de les quals 1.009 s’han fet a Espanya, entre el 23 de setembre i el 2 d’octubre.

L’enquesta del Parlament Europeu se centra en la visió dels ciutadans sobre la pertinença a la UE i els seus beneficis, si consideren que la seva veu compta a la UE, la percepció que tenen sobre el Parlament Europeu, així com les seves prioritats, accions i missió. L’enquesta confirma la percepció cada cop més favorable dels ciutadans vers la UE, seguint amb la tendència positiva des del 2016. Destaca que el 47% dels enquestats consideren que la seva veu compta a la UE, el que és el millor resultat des de les eleccions europees de 2009.

Millora la imatge del Parlament Europeu

Seu del Parlament a Estrasburg.

El percentatge de ciutadans que tenen una imatge neutral del Parlament Europeu és del 42%, mentre que el 33% en té una imatge positiva, vuit punts més que l’any passat. El 21% dels enquestats diuen tenir una imatge negativa, 7 punts menys que el 2016. Més de la meitat dels enquestats (55%) van declarar estar interessats en les eleccions europees de 2019, i el 47% pensa que el Parlament Europeu hauria de tenir un paper més rellevant en el futur, una opinió que comparteixen més de sis de cada deu espanyols (62%).

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha afirmat: “El resultat d’aquest estudi d’opinió és molt positiu i encoratjador. Mostra que la confiança en les nostres institucions i el nostre treball continua creixent i que estem deixant enrere la crisi dels darrers anys”. També ha valorat que “la gent veu cada cop més a la UE com un actor clau per afrontar els grans reptes i protegir-los contra amenaces comunes com el terrorisme, l’atur o la pobresa i l’exclusió social. Per a nosaltres, com el Parlament dels ciutadans, això significa que hem de lliurar i que treballarem encara més per satisfer les esperances i les expectatives de la gent”.

Una Unió que protegeix…
L’anterior estudi, publicat al març d’enguany, ja mostrava que els ciutadans són cada vegada més conscients que la UE està actuant en àrees que consideren prioritàries i reconeixen aquesta tasca. Per això, esperen que la UE els protegeixi contra determinades amenaces: el terrorisme (58%), l’atur (43%), la pobresa i l’exclusió (42%), i la migració descontrolada (35%). A Espanya les tres principals preocupacions són l’atur (70%), el terrorisme (62%) i la pobresa i l’exclusió (59%).

… i garanteix els drets fonamentals
Els ciutadans esperen que la UE garanteixi també els drets fonamentals (44%), la llibertat de viatjar, treballar i estudiar a tota la UE (36%), drets laborals (34%), pensions adequades (34%) i benestar econòmic (33%). També esperen particularment que el Parlament Europeu defensi els drets humans (56%), la llibertat d’expressió (34%) i la igualtat entre homes i dones (32%).

El nombre de ciutadans europeus que creu que el seu país s’ha beneficiat de la pertinença a la UE va en augment. Concretament, un 64% dels europeus pensen així, un percentatge que puja fins al 70% dels ciutadans quan parlem d’Espanya, el que suposa un increment de 15 punts respecte a l’any passat. Per altra banda, un 57% dels europeus pensa que ser membre de la UE és bo (en el cas d’Espanya, la xifra puja fins al 62%). Aquests són els resultats de la darrera enquesta del Parlament Europeu, que es coneix com a Eurobaròmetre, basat en entrevistes directes a 27.881 ciutadans dels 28 Estats membres, de les quals 1.009 s’han fet a Espanya, entre el 23 de setembre i el 2 d’octubre.

L’enquesta del Parlament Europeu se centra en la visió dels ciutadans sobre la pertinença a la UE i els seus beneficis, si consideren que la seva veu compta a la UE, la percepció que tenen sobre el Parlament Europeu, així com les seves prioritats, accions i missió. L’enquesta confirma la percepció cada cop més favorable dels ciutadans vers la UE, seguint amb la tendència positiva des del 2016. Destaca que el 47% dels enquestats consideren que la seva veu compta a la UE, el que és el millor resultat des de les eleccions europees de 2009.

Millora la imatge del Parlament Europeu

Seu del Parlament a Estrasburg.

El percentatge de ciutadans que tenen una imatge neutral del Parlament Europeu és del 42%, mentre que el 33% en té una imatge positiva, vuit punts més que l’any passat. El 21% dels enquestats diuen tenir una imatge negativa, 7 punts menys que el 2016. Més de la meitat dels enquestats (55%) van declarar estar interessats en les eleccions europees de 2019, i el 47% pensa que el Parlament Europeu hauria de tenir un paper més rellevant en el futur, una opinió que comparteixen més de sis de cada deu espanyols (62%).

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha afirmat: “El resultat d’aquest estudi d’opinió és molt positiu i encoratjador. Mostra que la confiança en les nostres institucions i el nostre treball continua creixent i que estem deixant enrere la crisi dels darrers anys”. També ha valorat que “la gent veu cada cop més a la UE com un actor clau per afrontar els grans reptes i protegir-los contra amenaces comunes com el terrorisme, l’atur o la pobresa i l’exclusió social. Per a nosaltres, com el Parlament dels ciutadans, això significa que hem de lliurar i que treballarem encara més per satisfer les esperances i les expectatives de la gent”.

Una Unió que protegeix…
L’anterior estudi, publicat al març d’enguany, ja mostrava que els ciutadans són cada vegada més conscients que la UE està actuant en àrees que consideren prioritàries i reconeixen aquesta tasca. Per això, esperen que la UE els protegeixi contra determinades amenaces: el terrorisme (58%), l’atur (43%), la pobresa i l’exclusió (42%), i la migració descontrolada (35%). A Espanya les tres principals preocupacions són l’atur (70%), el terrorisme (62%) i la pobresa i l’exclusió (59%).

… i garanteix els drets fonamentals
Els ciutadans esperen que la UE garanteixi també els drets fonamentals (44%), la llibertat de viatjar, treballar i estudiar a tota la UE (36%), drets laborals (34%), pensions adequades (34%) i benestar econòmic (33%). També esperen particularment que el Parlament Europeu defensi els drets humans (56%), la llibertat d’expressió (34%) i la igualtat entre homes i dones (32%).

La Comissió Europea (CE), el Banc Europeu d’Inversions (BEI) i l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) han presentat aquest matí a Tarragona les oportunitats que ofereix el Pla d’Inversions per a Europa. Conegut també com a Pla Juncker, preveu mobilitzar 500.000 milions d’euros d’aquí al 2020 i podria beneficar fins a 580.000 pimes a Catalunya. Per això, les institucions implicades animen els empresaris a treure’n el màxim profit presentant projectes innovadors que puguin obtenir finançament.

L’acte, organitzat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i el BEI, amb el suport d’Europe Direct Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, ha tingut lloc a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Tarragona, i forma part d’un seguit de jornades programades a diverses ciutats d’Espanya per tal d’explicar als empresaris, sobre el terreny, com es poden presentar projectes i aconseguir el finançament necessari per estimular l’economia i l’ocupació al seu entorn.

Aquest dijous, entre altres, hi han participat el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas; el  cap de l’oficina del grup BEI a Espanya, Alberto Barragán; el delegat del govern de la Generalitat a Tarragona; Òscar Peris; el regidor d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, Francesc Roca; la sotsdirectora d’Estratègia i Avaluació de l’ICO, Rosario Casero; i el membre del comitè executiu de la Cambra de Tarragona, Lluís Colet.

Tarragona, un territori amb futur

Tarradellas, el primer a intervenir, ha apuntat que “el Pla d’Inversions per a Europa és una proposta concreta per aconseguir una de les prioritats de la comissió Juncker: el creixement econòmic i augment d’ocupació”. A la vegada, ha destacat el caràcter innovador i obert de l’empresariat català i ha animat els empresaris “a treure el màxim profit d’aquest pla presentant projectes amb un alt valor afegit”.

En la mateixa línia, però en clau tarragonina, Òscar Peris ha indicat que “el Camp de Tarragona és un territori pròsper, amb un pol petroquímic i un port molt importants, tot i que afectats per mancances d’infraestructures”. Així mateix, ha remarcat que “les pimes són molt importants pel creixement econòmic del territori”.

“Treballem per millorar l’entorn empresarial a Europa. El Pla d’Inversions es basa a millorar el marc d’inversió, fer que el finançament arribi a l’economia real i mobilitzar el finançament per a la inversió”, ha explicat Westman, per la qual cosa “ofereix a les pimes una gran oportunitat per impulsar els seus negocis”.

Cal recordar que el BEI és un instrument de la UE per a aplicar les seves polítiques, i que només finança projectes que són sostenibles en el temps i amb el medi ambient. Així, Barragán ha detallat que els sectors prioritaris per a ells són les pimes, les infraestructures, les iniciatives de lluita contra el canvi climàtic i també aquelles lligades a la innovació.

Finalment, Casero ha exposat que “la Comissió posa finançament, però cal que els privats també contribueixin”. Així mateix, ha recomanat a les start-ups “que no vagin al banc per a buscar finançament, sinó que busquin una societat gestora de capital de risc”.

A la recerca de la innovació empresarial

El Pla d’Inversions per a Europa es va posar en marxa el 2015 amb l’objectiu de donar resposta a la caiguda en la inversió que va provocar la crisi econòmica. S’adreça tant a les pimes com a grans empreses, així com a institucions i d’altres organismes públics i privats, i ofereix garanties de finançament per tal d’impulsar la inversió pública i privada i, alhora, permet donar visibilitat a projectes innovadors i estratègics d’arreu d’Europa, proporcionar assistència tècnica i aconseguir que la liquiditat arribi a l’economia real.

De fet, la manca de liquiditat és un dels problemes que més afecta les pimes. El Pla d’Inversions per a Europa vol contribuir a resoldre aquesta situació proporcionant finançament en forma de crèdits del BEI a aquells projectes que tenen un valor afegit important i ajuden a generar creixement i ocupació però que, pel seu nivell de risc, es troben amb dificultats per finançar-se a través de les vies habituals. La innovació i  la producció sostenible són un factor clau a l’hora de seleccionar els projectes.

Objectiu: mobilitzar 500.000 milions d’euros a tota la UE

Des que es va posar en marxa el Pla ja s’han aprovat 45 operacions a Espanya, amb un finançament de 4.000 milions d’euros a càrrec del BEI. Un finançament que permetrà atraure inversions complementàries públiques i privades i que mobilitzarà, en total, 27.800 milions d’euros. Al conjunt de la UE, el Grup BEI ha aprovat fins a 477 projectes que representen una inversió de més de 34.000 milions d’euros i que mobilitzaran prop de 183.000 milions.

Trobareu més informació sobre el Pla d’Inversions per a Europa en aquest enllaç.

A més, també podeu conèixer testimonis d’empresaris espanyols que han aconseguit finançament a través del Pla en aquest vídeo.

La Universitat de Reykjavík va acollir, els dies 11 i 12 de maig, la cloenda oficial del projecte Youth in Europe, en el qual han participat nou països en l’edició 2015-2017: Itàlia, Grècia, Portugal, França, Turquia, Malta, Letònia, Islàndia i Espanya. En aquesta ocasió es van avaluar els resultats del projecte en cadascun dels països participants, les properes fases a implementar i també la manera com es pot continuar treballant plegats.

La capital tarragonina, a través del Servei de Prevenció de les Addiccions i la coordinació amb l’oficina Europe Direct Tarragona, és l’única ciutat espanyola present en l’estudi, que en la seva última enquesta del 2015 analitza les dades aportades per 6.516 adolescents d’entre 15 i 16 anys. A Tarragona han participat 2.058 joves de tots els seus instituts, i d’aquesta manera s’ha convertit en la ciutat que ha aportat més dades de tots els països participants en aquesta darrera edició. De fet, s’ha realitzat l’enquesta a totes i tots els adolescents censats a Tarragona, per tant, la mostra és gairebé del 100%.

La meitat dels adolescents tarragonins admet haver-se emborratxat alguna vegada

Els resultats de l’enquesta han estat analitzats en profunditat per la Càtedra d’Inclusió Social i el Medical Anthropology Research Center de la Universitat Rovira i Virgili, sota la direcció del professor emèrit Oriol Romaní. Un estudi que revela que gairebé la meitat dels adolescents de Tarragona (47,8%) admet haver-se emborratxat alguna vegada a la vida, i només el 23% no ha consumit mai alcohol. En aquest sentit, Youth in Europe permet realitzar un profund estudi comparatiu dels hàbits i estils de vida entre adolescents a cada ciutat pel que fa a la mitjana europea. Així, a més d’avaluar les tendències de consum de tabac, alcohol i diferents drogues, l’informe les vincula a l’impacte de factors socials com l’atenció dels pares i la influència dels amics, els professors o l’esport.

En aquests moments, els resultats estan preparats per ser presentats a cada centre escolar que va participar en l’enquesta. A partir de les dades per centres i per barris es constituiran els fòrums participatius, amb totes i tots els agents claus del territori, per tal d’estudiar conjuntament les mesures preventives a implementar per aconseguir disminuir l’accés dels joves a les begudes alcohòliques i retardar l’edat d’inici en el consum, que se situa entorn dels 14 anys.

De Tarragona al món

El projecte ha tingut una important cobertura mediàtica arrel d’un article aparegut al diari digital britànic The Independent. Moltes ciutats s’han interessat pel projecte, tant catalanes com d’arreu de l’estat espanyol, així com països llatinoamericans com Equador, Bolívia, Brasil, Argentina o Xile, entre d’altres. De fet, el govern xilè ha convidat el Servei de Prevenció tarragoní a participar en el seminari “Niños y adolescentes libres de alcohol y drogas. Un método comprobado para nuestros barrios”, que tindrà lloc a Santiago de Xile el dijous 24 d’agost del 2017.

Youth in Europe es va gestar a Islàndia l’any 1998 i durant l’última dècada s’ha expandit a pràcticament tot el territori de la UE. La ciutat islandesa de Reykjavík i el Centre Islandès d’Investigació Social i Anàlisi (ICSRA) impulsen aquest programa amb fons europeus i patrocinadors com la farmacèutica Actavis Group. Tarragona, amb l’assessorament del ICSRA, aspira a coordinar les noves accions de ‘Youth in Europe’ de cara al període 2017-2019, així com el nou Planet Youth que es desenvoluparà a Llatinoamèrica.

Consulta aquí més informació sobre Youth in Europe.

Recupera en aquest enllaç els resultats de l’enquesta tarragonina.

Clica per descarregar el programa de l’activitat.

Des que va esclatar la crisi econòmica i financera mundial, la Unió Europea ha patit les conseqüències d’uns nivells d’inversió massa baixos. Està clar, doncs, que cal fer un esforç a escala europea per contrarestar aquesta tendència i tornar a situar Europa en el camí de la recuperació econòmica.

Per aprofundir en aquesta qüestió dijous 25 de maig, a partir de les 9 del matí, la Cambra de Comerç de Tarragona acollirà la jornada #investEU “El Pla d’Inversions per a Europa: oportunitats de creixement”. Una sessió organitzada per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i l’European Investment Bank, amb el suport d’Europe Direct Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona. Es tracta d’una activitat gratuïta per a la qual cal inscriure’s prèviament en aquest enllaç.

Hi assistiran Ann Westman, economista sènior a la Representació de la Comissió Europea a Espanya; Alberto Barragán, cap de l’oficina del Grup Banc Europeu d’Inversions a Espanya; o Rosario Casero, subdirectora d’estratègia i avaluació de l’Instituto Oficial de Crédito (ICO).

Entre els aspectes que de ben segur es posaran sobre la taula, hi ha el Centre Europeu d’Assessorament per a la Inversió, el Portal Europeu de Projectes d’Inversió, els préstecs a través d’intermediaris financers o l’Enterprise Europe Network.

Tot plegat per oferir opcions de creixement a Europa que, justament, inverteixin la tendència a la baixa de les inversions per impulsar la creació d’ocupació i la recuperació econòmica, a més de donar suport a les inversions que millorin la competitivitat europea i a aquelles que contribueixin a facilitar la construcció d’un mercat únic més ben interconnectat.

En aquest enllaç us podeu inscriure a la jornada.

També podeu descarregar el programa de l’activitat.

“Viure Europa d’una forma pràctica i ensenyar als alumnes no només des de la part històrica o política, sinó des d’un vessant d’intel·ligències múltiples: amb olors, literatura, música, gastronomia…”. Amb aquestes paraules explica la directora de l’escola El Miracle de Tarragona, Araceli Luque, com ha estat el projecte de la “Fira de turisme” de la UE que els alumnes de 6è de primària han treballat des de principi de curs.

A més, aquest dimarts, i en el marc de les activitats programades per commemorar el Dia d’Europa, tots els escolars de primària del centre han participat en un acte per celebrar l’efemèride. Un esdeveniment presidit per Francesc Roca, regidor d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, i Montserrat Fortuny, directora de l’IMET, en què els nois i noies més grans han exposat el seu projecte, els alumnes de 3r han interpretat l’Himne d’Europa en flauta, i representants de diverses classes han mostrat cartells amb els valors d’Europa, que també han treballat a l’aula.

Una fira multidisciplinar

Després de l’acte, els alumnes de 6è han mostrat a la comunitat educativa tota la feina realitzada al llarg del curs amb la preparació de la seva fira. El Ricard s’ha encarregat d’explicar els detalls del projecte, amb el qual han après sobre la Unió Europea i els seus valors i símbols, a la vegada que han aprofundit en la gastronomia, els monuments, el relleu o les tradicions de cadascun dels Estats membres. “Hem treballat en grup, amb els amics, i hem après molt perquè ha estat com un joc”, reconeix.

Cada grup ha abordat els detalls d’un país: Espanya, Itàlia, França, Alemanya i Regne Unit, i n’ha elaborat un estand. En cadascuna d’aquestes parades hi havia la bandera, un tríptic amb la informació més important de l’Estat, pòsters per jugar amb els monuments més coneguts del país, tastos de la gastronomia típica o, fins i tot, la seva música tradicional. Així, pizzes, truita de patates, formatges, te i pastes o frankfurts han omplert els passadissos d’El Miracle per una tarda, juntament amb una Torre Eiffel feta amb un bolígraf 3D; una taula d’aromes de la UE amb cafè, xocolata o lavanda; una mostra de sevillanes; o música de clarinet, violí o piano…

Roca assegura que, amb projectes com aquest, “es confirma que El Miracle té un projecte educatiu consolidat, que ha implicat tota la comunitat educativa, des dels alumnes als pares passant per tot el professorat”. Alhora creu que potencia “la creativitat, la participació, el treball en equip…” i es felicita per “la bona feina realitzada”.

Programació del Dia d’Europa

Però les activitats del Dia d’Europa encara no han acabat, i és que van començar ja fa dies, i s’allargaran fins al cap de setmana. A més, els autobusos de l’EMT circulen, durant tota la jornada, amb la bandera de la Unió Europea ben visible als seus vehicles, i la façana de l’Ajuntament de Tarragona s’il·luminarà, aquest vespre, de color blau.

Consulta la resta d’activitats en aquest apartat de la nostra pàgina.

GALERIA D’IMATGES (clica per veure-les en gran)