Entrades

Benvinguts al gran debat sobre el futur d’Europa

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

A diferència de la majoria dels himnes nacionals, l’himne d’Europa no és una cançó de guerra. És l’Himne de l’Alegria, una melodia de Beethoven que posa música a uns versos del poeta alemany Friedrich Schiller. En alemany, per cert, les paraules ‘pau’ i ‘alegria’ s’assemblen força (‘frieden’ i ‘freude’) la qual cosa em fa pensar que el nostre himne és una celebració de l’alegria de la pau. L’alegria d’haver canviat l’odi per la solidaritat, la ruïna per la prosperitat, la guerra per la pau. El 9 de maig, Dia d’Europa, és una bona ocasió per recordar-ho, especialment aquest any que celebrem el 60è aniversari de la signatura dels Tractats de Roma, l’acta de naixement de l’actual UE.

Fa seixanta anys els sis països fundadors de la UE van relegar els fantasmes del passat i van assentar les bases d’un projecte que no només va permetre reconstruir i portar la pau a un continent arrasat després d’un conflicte de dimensions tràgiques sinó que, al llarg dels anys, ha creat un espai de lliure circulació de persones, un mercat únic, una moneda comuna, un tribunal de justícia, un espai europeu d’educació, un Consell Europeu de Recerca que dóna suport a investigadors excel·lents i atrau talent… I allò que va començar amb sis països s’ha ampliat, ha consolidat la democràcia i ha aconseguit reunificar el continent.

Però si els èxits d’aquests 60 anys de projecte europeu són evidents, també ho és el fet que Europa afronta un conjunt de crisis simultànies que l’obliguen a replantejar-se el futur. Just quan la recuperació de la crisi econòmica es començava a sentir la Unió s’ha vist desbordada per un seguit de reptes majúsculs: la guerra de Síria i la crisi de refugiats, el Brèxit, les tensions amb Rússia, el terrorisme…

És el moment de buscar noves respostes a una pregunta que ens ha acompanyat sempre: quina és la pròxima etapa? Ningú pot donar una resposta única, perquè Europa no es pot governar a través de decrets ni dirigir des d’una ‘torre de marfil’. Com ha dit el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, “Europa no és Brussel·les, ni les seves institucions… Europa és al cor de la gent, és el sentiment que compartim un destí comú”. Per això, la qüestió sobre el futur d’Europa s’ha de sotmetre a la ciutadania.

Fa temps que participo, arreu de Catalunya, en el que anomenem ‘Diàlegs ciutadans’ i que són ni més ni menys que trobades amb la gent. Trobades per parlar amb els ciutadans i escoltar quines són les seves preocupacions, idees, queixes i inquietuds. En aquestes visites em reuneixo també amb representants d’ajuntaments, petits empresaris, estudiants… He fet més d’una trentena d’aquests diàlegs i la pregunta clau és la mateixa: quina Europa voleu?

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar al març un llibre blanc amb cinc possibles escenaris de futur per a la Unió Europea i va obrir el gran debat sobre el futur de la Unió. Ha de ser un debat obert, sense tabús, catastrofismes ni utopies. Un debat sincer i aprofundit sobre què volem que sigui la nostra unió.

Fa seixanta anys Europa va aconseguir el que semblava inabastable: convertir una successió infinita de guerres i destrucció en un llarg període de pau i prosperitat. Però aquesta Europa no és una realitat immutable. Per celebrar el Dia d’Europa, us convido a participar en aquest debat: parleu, opineu, feu-vos sentir! Europa sempre ha estat una elecció i avui ho segueix essent. I la darrera paraula l’han de tenir els ciutadans.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by

La Unió Europea està de celebració

Malina Gaianu

Malina E. Gaianu és estudiant de Dret a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i representat de la Filial espanyola en la Lliga d’estudiants romanesos a l’estranger (LSRS).

El 2017 és un any de celebració pel bloc europeu. Per començar, perquè es compleix el 60è aniversari del Tractat de Roma, que ha donat lloc al que coneixem avui dia com la Unió Europea. Segonament, perquè el programa Erasmus (actualment Erasmus+) compleix el seu 30è aniversari des que es va implementar. I en darrer lloc, perquè l’1 de gener de 2017 es va celebrar el 10è aniversari de l’adhesió de Romania a la Unió Europea (UE).

Ja ha passat una dècada d’aquest fet i Romania (igual que els altres Estats membres de la UE) compta amb representants en totes les institucions europees i els seus ciutadans gaudeixen dels drets que li atorga la ciutadania europea. Així mateix, el romanès s’ha convertit en llengua oficial de la Unió.

No obstant això, les relacions Romania-UE van començar a principis dels anys 90 amb la firma de l’Acord Europeu d’Associació. El 1995, Romania va sol·licitar la seva adhesió a la Unió Europea. Quatre anys més tard, es va decidir obrir les negociacions en el marc del Consell Europeu d’Hèlsinki, però aquestes no van començar fins al 2000. El Parlament Europeu, el 2005, va donar llum verda a l’adhesió de Romania (i també de Bulgària) i, posteriorment, la Comissió Europea va emetre un informe positiu respecte aquest fet. Finalment, el Consell Europeu va confirmar que Romania entraria a formar part de la UE a partir de l’1 de gener del 2007. Recordo fa deu anys quan la meva ciutat natal, Sibiu, es va vestir de gala per rebre el premi de Capital Cultural Europea sota el lema Ciutat de Cultura, ciutat de cultures.

Pels que encara no coneixen el meu país, aquest es localitza a l’est d’Europa, a unes tres hores amb avió des de Barcelona. Gràcies al romanès Henri Coanda –que va ser pioner en aerodinàmica i el constructor del primer avió de reacció del món–, ara podem utilitzar aquest mitjà de transport. La seva capital és Bucarest (està situada a la mateixa latitud que Venècia o Bordeus). Els Carpats travessen el centre del país (també es coneixen com els Alps de Transsilvània). Després de la novel·la de Bram Stoker Dràcula, publicada el 1897, Transsilvània es va associar a una zona de vampirs. El riu Danubi acaba el seu viatge –després de travessar vuit països– al Mar Negre, formant un dels aiguamolls amb més biodiversitat al món al Delta del Danubi.

Malina E. Gaianu

Estudiant de Dret a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i representat de la Filial espanyola en la Lliga d’estudiants romanesos a l’estranger (LSRS)

/by

El Parlament Europeu fixa les seves condicions per al Brexit

BrexitEls eurodiputats subratllen la importància de garantir un tracte just i equitatiu als ciutadans de la UE que viuen al Regne Unit i als britànics que resideixen en països comunitaris. També recalquen que el Regne Unit seguirà sent membre de la UE fins a la seva sortida oficial. Això comporta drets però també obligacions, inclosos els compromisos financers que vagin més enllà de la data de retirada.

La resolució adoptada pel Ple del Parlament Europeu adverteix contra qualsevol intent de vincular un futur acord econòmic entre la UE i el Regne Unit a qüestions de seguretat i descarta una relació econòmica “a la carta”, basada en acords sectorials, en particular pel que fa als serveis financers.

El Parlament deixa clar que la pertinença al mercat interior i a la unió duanera implica l’acceptació de la llibertat de moviment de béns, capitals, serveis i persones, així com la jurisdicció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, l’aportació al pressupost i l’adhesió a la política comercial comuna.

El text diu que només després d’aconseguir “avenços substancials” en les converses per a l’acord de retirada, podran començar les negociacions sobre possibles disposicions transitòries. En qualsevol cas, els acords transitoris no es podran estendre més enllà de tres anys.

Finalment, el Parlament emfatitza que un acord sobre la futura relació només podrà concloure després de la sortida de la Unió.

Eleccions avançades al Regne Unit

Pocs dies després del ple, la primera ministra britànica, Theresa May, ha convocat eleccions avançades al parlament britànic per al 8 de juny. May fa nou mesos que és al càrrec, després d’haver agafat el relleu de David Cameron, que va dimitir després de la victòria del Brexit en el referèndum del juny passat. Segons la primera ministra, la decisió mira de buscar unitat, per tal que durant el procés de negociació del Brexit amb la UE, hi hagi estabilitat i un lideratge fort.

/by

Derecho de Asilo: investigación, estudio y análisis político, social y jurídico

Jorge Regidor és jurista i col·laborador d’Europe Direct Tarragona.

El derecho de asilo es un derecho humano reconocible y de obligatorio cumplimiento para todos los Estados que estén obligados en la medida que tengan firmados Convenios Internacionales sobre la materia. Es uno de los derechos humanos más antiguos de la humanidad, ya que desde la edad media se produjeron numerosas oleadas de perseguidos por motivos religiosos o territoriales.

Da lugar al principio de inmunidad, por la cuál una persona deber ser siempre respetada y no violentada. Debe definirse como una protección que presta un Estado en su territorio a personas que no son nacionales suyos y que llegan a él perseguidas por motivos políticos u de otra índole, y que se hallan en situación de grave peligro individual en el Estado de procedencia o, en términos de derecho internacional, Estado perseguidor.

En definitiva, un refugiado es una persona que se ha visto abocada a llevar a cabo un desplazamiento forzoso de su país por haber sufrido graves violaciones de derechos humanos debido a la descomposición de las instituciones democráticas, la proliferación de agentes no estatales perseguidores, la diversidad de diferentes formas de criminalidad, problemas económicos, conflictos bélicos y otras e infinidades formas de persecución y de violación sistemática de los derechos humanos.

A nivel normativo, la regulación genérica del derecho de asilo se halla en el Art. 14 de la DUDH “en caso de persecución, toda persona tiene derecho a buscar asilo y a disfrutar de él, en cualquier país. Este derecho no podrá ser invocado contra una acción judicial realmente originada por delitos comunes o por actos opuestos a los propósitos y principios de las Naciones Unidas”.

La problemática de los refugiados en guerras y conflictos de África, más conocidos como refugiados en masa, los desplazados por terrorismo, el caso de los refugiados haitianos en las costas de Alta mar en los EEUU, el desastre humanitario que significó en conflicto de la ex-Yugoslavia, los kurdos, los refugiados palestinos con apoyo jurídico de la UNRWA (oficina de socorro para la ayuda de Palestina), los casos de refugiados medioambientales debido al cambio climático o los últimos refugiados en Italia de Libia y Túnez y los actuales refugiados que provienen de Siria son muchos de los diferentes casos que existen a nivel mundial.

Desde los gobiernos actuales se debe fomentar la política de asilo desde la perspectiva de facilitar, promover y ayudar al interesado a solicitar sin temor una petición de y reforzar ante los gobiernos las garantías de asistencia jurídica gratuita en el acceso al procedimiento y durante el mismo.

Jorge Regidor Sánchez

Jurista, col·laborador d’Europe Direct Tarragona

/by

Alumnes de batxillerat i de la URV converteixen en un èxit la IV Simulació del Parlament Europeu

Una de les votacions durant la sessió plenària.

150 alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de batxillerat de tres centres tarragonins s’han convertit, aquest dimarts, en els protagonistes de la IV Simulació del Parlament Europeu. Es tracta d’una iniciativa organitzada pel centre d’informació Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, gràcies a la qual els joves s’han pogut posar a la pell dels eurodiputats per conèixer el funcionament d’aquesta institució europea. Així, han participat en debats sobre qüestions de plena actualitat a través de comissions parlamentàries i grups polítics, i posteriorment els han portat al Ple simulat del Parlament, que avui s’ha celebrat a l’Aula Magna del Campus Catalunya i que ha estat presidit per la directora de l’Oficina del Parlament a Barcelona, Maria Teresa Calvo.

“Activitats com aquesta aporten aprenentatge en valors i consciència democràtica”, remarca Calvo, alhora que veu molt positiu que els joves “vegin que els temes són complexos, que s’han de generar consensos”. Així, creu que és “fonamental” impulsar iniciatives com la de la simulació, que “permet que els dirigents del futur tinguin aquesta consciència europeista”. En el mateix sentit es pronuncia la responsable del centre d’informació Europe Direct Tarragona, Marta Domènech, que valora molt positivament l’experiència i, sobretot, “la bona resposta dels alumnes de batxillerat” de La Salle Tarragona, l’Institut Tarragona i el Sagrat Cor, “que és el que ens permetrà créixer”, assegura.

Viure el Parlament Europeu des de dins

Reunió d’una de les comissions sectorials.

Entre els joves que han assistit a la simulació hi ha alumnes de Dret de la URV com Daniel Arévalo o Kopil Manuel Domingo. “Hem après coses que desconeixíem”, reconeixen, “i és molt enriquidor veure què opina la resta de la gent, defensar diferents ideologies…”. A més, tot i que havien treballat el funcionament del Parlament Europeu a classe, “aquí ho vius i és molt fàcil d’entendre el desenvolupament de la dinàmica parlamentària”. “Hem vist la importància que té el Parlament Europeu a l’hora de prendre decisions que afecten molta gent, fins ara no n’érem conscients”, exposen per la seva banda Laia Cunillera i Clara Marquiegui, estudiants de batxillerat del Sagrat Cor.

Ells han estat ponents d’algunes de les resolucions i també portaveus de diferents grups polítics, de manera que han simulat ser un dels 751 eurodiputats i eurodiputades que conformen el Parlament Europeu, procedents dels seus 28 Estats membres, els quals treballen diàriament en 24 llengües.

Un debat intens sobre qüestions d’actualitat

Marta Domènech, d’Europe Direct Tarragona, donant la benvinguda als participants.

Els participants han pogut debatre sobre algunes qüestions de l’actualitat europea com a membres de quatre dels grups que formen el Parlament Europeu: Democristians Europeus, Socialdemòcrates Europeus, Esquerra Verda Europea i Liberals Europeus; i en el marc de comissions sectorials: Llibertats civils, justícia i afers interns; Medi ambient, salut pública i seguretat alimentària; Afers constitucionals, i Cultura i educació.

Al Parlament Europeu, per tirar endavant una iniciativa cal una majoria absoluta de 376 vots. La d’avui era una simulació, però les resolucions que s’han aprovat en el Ple de l’Aula Magna es faran arribar als eurodiputats catalans. A més, en aquesta edició s’han aprovat les quatre que es presentaven, uns textos que, segons la presidenta de la sessió, Maria Teresa Calvo, han estat “de molt alt nivell tècnic”.

Així, aquest dimarts s’ha donat llum verda a propostes per millorar la gestió de les fronteres de la UE davant l’actual situació de fluxos de refugiats; per negociar la sortida de la UE del Regne Unit; per impulsar una economia circular, una millor gestió dels residus i una potenciació dels materials reciclats; i, finalment, per modificar i fer més accessibles programes de mobilitat com l’Erasmus+.

El debat de la IV Simulació del Parlament Europeu s’ha pogut seguir a les xarxes a través de l’etiqueta #europarlaTGN, i tindrà continuïtat amb actes com l’#eurotertúlies que tindrà lloc el pròxim 4 d’abril o un debat amb eurodiputats el 19 de maig.

Per a més informació de les activitats europeistes a la ciutat, podeu consultar la pàgina web d’Europe Direct Tarragona i seguir els seus perfils a les xarxes socials, tant a Facebook com a Twitter. Pel que fa a l’activitat del Parlament Europeu es pot seguir a través de la web de l’Oficina del Parlament a Barcelona i també als seus perfils de Facebook i Twitter.

GALERIA D’IMATGES (clica per veure en gran)

/by

Tarragona acull la IV Simulació del Parlament Europeu

Per quart any consecutiu la ciutat de Tarragona acull la IV Simulació del Parlament Europeu, una activitat oberta on 150 ciutadans es podran posar a la pell d’un eurodiputat per un dia, i tenir l’experiència simulada de viure des de dins com funciona aquesta institució.

150 ciutadans es posaran a la pell d’un europarlamentari per un dia

La simulació està organitzada pel centre d’informació Europe Direct Tarragona, organisme encarregat de fomentar el coneixement de les institucions europees entre els ciutadans de les nostres comarques, i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili. Es portarà a terme al Campus Catalunya de la URV dimarts 28 de març, entre les 8.30 i les 14.30 hores, i comptarà amb la presència de la cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Maria Teresa Calvo.

Debat al voltant de l’actualitat europea

Com els eurodiputats en seu parlamentària, els participants en la simulació hauran de treballar en el marc de grups polítics i comissions sectorials, i hauran de debatre sobre algunes qüestions d’actualitat europea. En concret, treballaran simuladament com a membres dels grups de Socialdemòcrates Europeus, Liberals Europeus, Esquerra verda Europea i Democristians Europeus. Pel que fa a les comissions, hauran de debatre sobre Afers constitucionals; Medi ambient, salut pública i seguretat alimentària; Llibertats civils, justícia i afers interns; i Cultura i educació.

Tot plegat, reproduint les dinàmiques parlamentàries d’Estrasburg, amb una sessió plenària al final de la jornada on es presentaran i es votaran les propostes treballades en les comissions sectorials i debatudes amb els grups polítics. La cap de l’Oficina del Parlament a Barcelona i professors de la URV assessoraran jurídicament els grups de treball i redactaran les actes aplicant el reglament, com si es tractés d’una sessió real. La sessió plenària estarà oberta a la ciutadania i als mitjans de comunicació, a partir de les 12.15 hores.

Entre els assistents a l’activitat hi haurà alumnes de l’escola La Salle i el Sagrat Cor, així com de l’Institut Tarragona. La resta de participants seran estudiants de la URV i ciutadania en general. Val a dir que enguany, en total, assistiran a la simulació 150 persones. Les inscripcions, però, ja estan tancades.

Debat sobre qüestions reals

Imatge del ple celebrat en la III Simulació del Parlament Europeu, fa un any.

Per tal que l’activitat sigui el més real possible, els temes que es tractaran a les diferents comissions són totalment d’actualitat. Així, a la d’Afers institucionals es conversarà sobre “El posicionament de la UE davant les negociacions amb el Regne Unit”; a la de Medi ambient, salut pública i seguretat alimentària, sobre “L’economia circular: per una Europa més ecològica i competitiva. Generar energia amb residus”; a la de Llibertats civils, justícia i afers interns, sobre “Els sistemes de control de fronteres i els fluxos migratoris”; i a la de Cultura i educació, sobre “Erasmus+: un instrument per a posar en alça els valors europeus fomentant la mobilitat dels joves”.

A cada comissió hi haurà un dinamitzador que conduirà el debat, mentre que un assessor jurídic s’encarregarà que la proposta que en surti sigui matèria de competència de les institucions europees. Unes propostes de resolució que després es presentaran als grups polítics i també a la sessió plenària.

Centre d’informació de la UE a la ciutat

Aquesta simulació forma part de les activitats que organitza Europe Direct Tarragona per donar a conèixer el centre d’informació a la ciutadania situada a la plaça Imperial Tàrraco, fomentar el debat sobre temes europeus a la ciutat i canalitzar les reaccions dels ciutadans cap a les institucions de la UE.

Per a més informació podeu visitar aquest enllaç de la nostra pàgina web o les nostres xarxes socials, al facebook a la pàgina Europe Direct Tarragona i al twitter com a @EuropeDirectTGN. En aquest últim compte es podrà seguir la simulació amb l’etiqueta #simulacióPE i #europarlaTGN.

/by

Europe Direct Tarragona, més a prop teu

Malina Gaianu

Malina Gaianu durant la xerrada realitzada a l’escola El Miracle de Tarragona.

Com a estudiant de pràctiques al centre d’informació Europe Direct Tarragona he tingut l’oportunitat de viure, des de dins, el desenvolupament d’una de les seves tasques més importants, apropar Europa a la ciutadania. En aquest cas, els beneficiats han estat els alumnes de 6è de primària de l’escola El Miracle de Tarragona.

L’objectiu de la xerrada ha estat explicar els orígens de la Unió Europea i la importància de la seva creació per a la convivència i la pau entre els Estats membres. Així mateix s’ha destacat la celebració del 60è aniversari del Tractat de Roma, que va assentar les bases del que es coneix avui dia com la UE.

Finalment, s’ha volgut donar a conèixer els valors i símbols que representen la Unió i convertir els alumnes en representants d’aquesta perquè transmetin l’après als seus familiars i amics, ja que en un futur seran ells els qui perfilaran el camí de la Unió Europea. Però sempre tenint en compte el que ja hem construït, una Unió que fomenta la cooperació pacífica, el respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, la tolerància i la solidaritat entre els diferents Estats europeus.

Cal destacar que l’interès i les ganes que han aportat els alumnes en relació a  aquesta activitat, ha fet possible l’assoliment amb èxit dels objectius establerts al principi d’aquesta.

Malina E. Gaianu

Estudiant de Ciències Jurídiques de la URV

/by

L’exposició que commemora l’entrada d’Espanya a la UE arriba a la ciutat de la mà d’Europe Direct Tarragona

Cartell exposició 30 anys a EuropaEl Centre Tarraconense – El Seminari de Tarragona acollirà, fins al pròxim 14 de desembre, l’exposició Ara fa 30 anys: Un espai de reflexió, que s’ha preparat amb motiu del 30è aniversari de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea.

La mostra reflexiona sobre què ha representat la integració europea per a Catalunya i Catalunya per a l’Europa comunitària, i a la vegada planteja la qüestió de què significa avui ser ciutadans de la Unió Europea.

Debat europeu

Amb motiu de la inauguració de l’exposició, dilluns dia 21 de novembre a les 11 del matí se celebrarà un debat que porta per títol “Ara fa 30 anys: cap a on anem?”, amb la participació de Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Fernando Guirao, professor de la UPF i comissari de l’exposició i Joaquim Millán, secretari general del CCME.

UE: passat, present i futur

Aquest 2016 s’ha celebrat el 30è aniversari de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea. Trenta anys en què l’objectiu ha estat aconseguir el benestar i el progrés dels ciutadans pel que fa a l’educació, la innovació, el medi ambient o la política monetària. I tot plegat, amb la mirada posada en el futur amb les prioritats del president Juncker i la cerca d’una nova embranzida d’Europa.

Formar part de la UE vol dir formar part d’un projecte polític que ha aconseguit convertir un camp de batalla en un espai de pau, democràcia i llibertat. Ara, però, aquest projecte es troba en una situació complicada, on caldrà veure quins són els reptes de futur.

Per a més informació sobre els 30 anys d’Espanya a la UE, podeu consultar l’apartat 30 anys a Europa de la nostra pàgina web.

/by

El Tribunal de Justícia de la UE es posiciona en les indemnitzacions a treballadors interins

La intervenció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en el cas de l’acomiadament d’una treballadora interina de l’Administració espanyola ha jugat a favor, recentment, d’aquesta ciutadana. I és que el TJUE ha conclòs que a l’hora de pagar-li la indemnització no hi ha d’haver diferències entre ella i un treballador indefinit que realitzi la mateixa feina. Amb aquest cas com a referència, Marta Enrech, estudiant del màster en Advocacia, reflexiona sobre el tema.

INDEMNITZACIONS A TREBALLADORS INTERINS, A L’EXPECTATIVA DESPRÉS DE LA INTERVENCIÓ DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UE

Marta EnrechL’Estat Espanyol és un dels estats europeus amb un mercat laboral amb més contractes temporals i parcials, especialment en el sector juvenil. Així ho afirmen les dades de l’Organització Internacional del Treball. Al costat d’Espanya se situen altres països com Xipre, Romania i Eslovàquia.

Pel que fa a les indemnitzacions derivades de la finalització de la relació laboral, es dóna una diferència de tracte entre treballadors indefinits i temporals, tal com es preveu pels contractes d’interinitat, regulades a l’article 49.1.c) de l’Estatut dels Treballadors (ET), on s’estableix que «no comport[en] l’abonament de cap indemnització».

Davant d’aquesta situació, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) planteja una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per tal que analitzi si està justificada la diferència en la indemnització per la finalització del contracte d’una treballadora interina del Ministeri de Defensa que feia set anys que ocupava el mateix càrrec, respecte d’un treballador indefinit comparable.

El TJUE ha analitzat si existeix alguna justificació de caràcter objectiu per tal que es doni aquesta diferència de tracte entre un cas i l’altre, ambdós realitzant un treball idèntic. Segons el tribunal de la Unió, la diferència de tracte ha de ser basada en les tasques a realitzar per una i altra, i no exclusivament en la naturalesa temporal del contracte. En virtut d’aquest raonament, el TSJM, ha resolt concedint una indemnització de 20 dies per any treballat prevista a l’article 52 ET a la treballadora amb contracte d’interinitat, no podent existir una discriminació per part de l’empresari o de l’Administració Pública.

A Catalunya, gairebé la meitat dels treballadors temporals de l’Administració són interins. D’aquesta manera, la sentència dictada pel TSJM pot tenir conseqüències molt significatives en el món laboral, a més d’un fort efecte econòmic. I és que aquest nou escenari obre les portes a possibles reclamacions judicials per part de treballadors interins que hagin estat acomiadats recentment, i que considerin que tenen dret a rebre una indemnització, per trobar-se amb una anàloga situació a la demandant.

El debat se situa ara sobre si aquesta sentència, motivada per la intervenció del tribunal europeu, pot desencadenar situacions de conflictivitat laboral i d’inseguretat jurídica, i si comportarà la simplificació de la modalitat contractual actual o un equilibri en les indemnitzacions, sigui a l’alça o a la baixa. Per tot plegat, caldrà veure la reacció dels Tribunals en els propers casos judicials per tenir més pistes sobre quin impacte real acabarà tenint aquesta sentència.

Marta Enrech Calbet (@martaenca),

estudiant del màster en Advocacia

/by

Els vídeos #històriesUE donen a conèixer relats personals d’èxit gràcies als ajuts de la UE

El programa Erasmus+, a més de d’oferir oportunitats a les persones per a la formació o estudis a Europa, també posa a l’abast dels l’opció de participar en programes de voluntariat (a través del Servei de Voluntariat Europeu) amb l’objectiu que desenvolupin les seves capacitats tot col·laborant en la feina diària d’organitzacions que es dediquin, entre d’altres coses, a l’assistència social, la protecció del medi ambient o la cultura.

Justament, el Servei de Voluntariat Europeu és l’eix central del vídeo #històriesUE d’aquest mes de setembre, on la Rut Martí exposa com va anar a Irlanda per participar en un programa de voluntariat i això li ha permès ampliar horitzons.

#històriesUE

Aquest any 2016 se celebra el 30è aniversari de l’adhesió d’Espanya a la UE. Per això, des de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona es publica una història cada mes sobre la vessant més personal del què es pot aconseguir amb els ajuts europeus. Darrera cada una d’aquestes històries, la majoria sobre persones anònimes, hi ha el somni de poder tirar endavant un projecte gràcies a l’ajut rebut per part de la UE a través d’alguns dels seus programes.

Aquestes són totes les històries:

En aquest enllaç podeu trobar les diferents oportunitats que ofereix Europa en diferents àmbits (formació, ocupació, voluntariat…).

També podeu trobar tots els vídeos del projecte #històriesUE i altres peces interessants a l’apartat de Videoteca de la nostra pàgina web.

/by