Entrades

La Targeta Professional Europea, una opció per treballar en un altre país de la UE

Treballar ordinadorL’Oficina Europe Direct ofereix a la ciutadania de Tarragona assessorament i acompanyament per realitzar qualsevol tràmit davant la Unió Europea (UE). Una d’aquestes situacions és l’obtenció de la Targeta Professional Europea (TPE) per a aquells professionals que vulguin exercir en un altre dels 28 Estats membres de la Unió Europea.

Et planteges aquesta situació? Dirigeix-te a la nostra oficina i t’ajudarem a fer-ho!

Que és la TPE?

La Targeta Professional Europea (TPE) és un procediment electrònic al qual pots recórrer per tal que se’t reconeguin les teves qualificacions professionals en un altre país de la Unió. De moment, però, només la pots obtenir si ets infermer responsable de cures generals, farmacèutic, fisioterapeuta, guia de muntanya o agent de la propietat immobiliària. La intenció és que, amb el temps, s’hi vagin afegint més professions.

La resta de professionals, per ara, s’han d’acollir als procediments estàndard per al reconeixement de les seves qualificacions.

Quan puc utilitzar la TPE?

Podràs fer servir la TPE en cas de voler exercir la teva professió en un altre país de la UE de forma temporal o ocasional (mobilitat temporal), o bé en cas de voler-te instal·lar en un altre país de la UE i exercir allà la teva professió de forma permanent (establiment). En el primer cas la durada de la targeta és de 18 mesos, excepte per a les professions vinculades a la salut o la seguretat pública, en què el termini es redueix a 12 mesos. En el segon cas, el procediment té una validesa indefinida.

Cal aclarir que no és una targeta física, sinó una prova electrònica que acredita que has passat els controls administratius i que les teves qualificacions professionals han estat reconegudes pel país on vols treballar. Si t’instal·les en un altre país de forma temporal, segurament no et caldrà res més que la TPE, mentre que si t’hi trasllades permanentment és possible que t’hagis d’inscriure en alguna organització o col·legi professional o bé passar més controls per poder treballar.

Des de l’Oficina Europe Direct Tarragona t’assessorarem perquè puguis fer ús d’aquest recurs que permet la mobilitat interna dins la Unió. Per realitzar els tràmits d’obtenció d’aquest reconeixement cal accedir a aquest enllaç del Servei d’Autenticació de la Comissió Europea, on després de crear un usuari i una contrasenya podràs sol·licitar la TPE.

Per saber més sobre les oportunitats en formació i ocupació que t’ofereix la UE, visita aquest apartat de la nostra pàgina web.

/by

Els passos perquè el Regne Unit surti de la Unió Europea

El Regne Unit va decidir, en un referèndum celebrat el passat 23 de juny, sortir de la UE. Davant d’aquest fet, Martin Schulz, president del Parlamento Europeu, Donald Tusk, president del Consell Europeu, Mark Rutte, de la presidència rotatòria del Consell de la UE, i Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, van elaborar una declaració conjunta en què lamenten la decisió però la respecten. També alerten que es tracta d’una situació sense precedents, a la vegada que es mostren ferms en la defensa dels valors fonamentals d’Europa, “que consisteixen en promoure la pau i el benestar dels seus pobles”. Finalment, esperen “comptar amb el Regne Unit com a soci proper a la Unió Europea en el futur”.

A partir d’ara, les fases de la sortida del Regne Unit de la UE (un procés que pot durar fins a dos anys) són:

  1. Notificació oficial de retirar-se de la Unió per part de l’Estat membre al Consell Europeu;
  2. Consell Europeu (sense la participació de l’Estat membre que es retira) fixa les directrius per a les negociacions;
  3. La Comissió Europea fa recomanacions al Consell per a les negociacions;
  4. El Consell (sense la participació de l’Estat membre que es retira) adopta el mandat negociador i nomena el negociador de la Unió;
  5. Negociacions entre la UE i l’Estat membre que es retira per establir un acord de sortida;
  6. El Parlament Europeu ha de donar el seu consentiment a l’acord de sortida;
  7. El Consell clou l’acord amb l’Estat membre que es retira per súper-majoria qualificada (72% dels Estats membres, 65% de la població; és a dir, 20 dels 27 Estats membres, representant almenys 288 milions dels 444 milions de població dels 27 Estats membres restants);
  8. Ratificació dels canvis al Tractat pels Estats membres que continuen a la Unió.
/by

Trenta anys formant part d’una història d’èxits i desencerts!

Aquest any es compleixen 30 anys de l’adhesió d’Espanya i Portugal a la UE. Queda molt per fer. Les darreres ampliacions encara han d’adaptar-se. S’ha de superar la situació de crisi global que hem patit. Hi ha polítiques clau que encara estan lluny de ser “comunitàries”: immigració, política fiscal, unió bancària, defensa, seguretat … Però no hi ha cap dubte que si alguna cosa bona ha fet la UE ha estat la defensa dels valors democràtics.

El 12 juny 1985 va culminar el que probablement hagi estat el procés d’adhesió més complex i llarg de tota la història de la UE, i que ha servit d’exemple i guia per a altres estats. L’acte de la signatura, que es va fer al Saló de les Columnes del Palau Reial de Madrid el 12 de juny de 1985, va exemplificar el desig d’Espanya i Portugal d’entrar de la mà a Europa. Van descartar signar a Brussel·les i van organitzar dues cerimònies de signatura, una a Lisboa i l’altra a Madrid, el mateix dia.

Els primers eurodiputats espanyols que és van incorporar al Parlament Europeu, al gener de 1986, van ser designats per les Corts. Espanya va celebrar les primeres eleccions per escollir els seus eurodiputats el 10 de juny de 1987. L’any 1989 és van celebrar eleccions europees als 12 països que formaven part de la UE en aquell moment i el Parlament Europeu resultant va triar com a president Enrique Barón, qui és convertia en el primer espanyol a presidir la cambra, de 1989 a 1992. Més tard ho farien José María Gil-Robles, de 1997 a 1999 i Josep Borrell, de 2004 a 2007.

Durant aquests 30 anys, Espanya ha estat al capdavant de polítiques tant importants com la lluita antiterrorista i l’euroordre de detenció, la ciutadania europea o la política de cohesió, i haver liderat les relacions exteriors d’Europa amb Llatinoamèrica i la ribera sud de la Mediterrània. Encara que hi hagi qui en dubti, els Eurobaròmetres ens indiquen que Espanya és un estat molt europeista, ocupant el cinquè lloc per pes i població en la llista dels 28 estats membres.

Com va dir Enrique Barón al 1989, Europa “no té dret a fracassar, el seu èxit ha de ser considerat patrimoni de la humanitat”. La UE és una història d’èxits i algun desencert però que a dia d’avui podem dir que no s’ha acabat. Ens queda molt de camí per recórrer plegats.

Aquest article ha estat publicat el dia 12 de juny de 2015 a Tarragona21.com

/by

El SVE ha canviat la meva vida

melissafotoblogDurant un any, vaig participar en el projecte “Start to Voti Europe” del Servei de Voluntariat Europeu, a Bucarest.

En realitat vaig descobrir el SVE una mica per casualitat. No coneixia el programa però sempre vaig voler fer voluntariat i com m’encanta conèixer altres cultures, finalment vaig poder unir allò que era útil amb el que m’agrada.

Vaig contactar amb la meva associació d’enviament que em va explicar tot el que havia de fer, al novembre de 2013. Després d’enviar fins a 5 sol·licituds per a diferents projectes, al cap de dues setmanes em van trucar des de Romania i vam començar amb tota la paperassa per poder-me’n anar. Arribava a Bucarest el dia 1 de juny.

El meu projecte consistia en treballar amb adolescents per mostrar-los la importància de la democràcia i exercir el dret a vot en les eleccions europees. Vam treballar amb ells els diferents partits i després vam simular la celebració d’unes eleccions.

Però vaig fer moltes més coses. Aprendre romanès, fer classes de dansa, treballar amb nens d’un orfenat amb qui vam muntar una obra de teatre, i molt més. No vaig parar!

Vivíem 5 voluntaris en un petit pis. Al principi vam notar la falta de privacitat però vam aprendre a compartir i a demanar i rebre ajuda quan ho necessitàvem. Al final érem com una gran família. Va ser sens dubte el millor de la meva experiència com a voluntària.

Gràcies al SVE he crescut molt en poc temps i he descobert el que vull fer la resta de la meva vida: treballar amb nens malgrat haver estudiat periodisme. No, no va ser tot perfecte i tampoc he canviat el món però la meva manera de veure la vida ha canviat completament i espero haver contribuït a que altres persones també s’hagin plantejat canviar la seva.

No puc explicar tota la meva experiència en poques paraules perquè el SVE ha estat una de les millors experiències de la meva vida!

Melissa Rodrigues

Staiger Programa Eurodyssée

Podeu llegir més sobre el Servei de Voluntariat Europeu aquí

/by

La pobresa energètica a la UE

168_copiaLa pobresa energètica és la incapacitat de què una llar pugui satisfer una quantitat mínima de serveis d’energia per les seves necessitats. Aquesta incapacitat ha augmentat en els darrers anys i es deguda a 3 principals fonts: l’estat dels edificis, el preu de l’energia i els ingressos de la ciutadania. La pobresa energètica col·loca a ciutadans d’arreu de Catalunya, Espanya i Europa en un alt risc d’exclusió social. D’aquí la necessitat d’accions coordinades en aquests àmbits.

A nivell europeu existeix diferents accions i organismes que han pres consciencia sobre la problemàtica real que suposa en l’Europa del segle XXI.

La Plataforma Europea contra la Pobresa i l’Exclusió Social, creada l’any 2010 per la Comissió Europea, configura una iniciativa emblemàtica dins de l’estratègia Europa 2020 per un creixement sostenible, intel·ligent e integrador. El seu objectiu és ajudar als països de la UE a treballar per millorar la pobresa i l’exclusió social. Basa les seves mesures en 5 camps d’actuació:

  • Realitzar mesures en l’àmbit de polítiques: mercat de treball, renta mínima, sanitat, educació, habitatge i accés a comptes bancaris.
  • Utilitzar millor els fons europeus per ajudar a la inclusió social.
  • Defensar l’existència de proves sòlides del que funciona i no en matèria d’innovació de política social abans de realitzar l’aplicació global d’aquestes.
  • Col·laborar amb la societat civil per afrontar amb millor eficàcia les reformes realitzades en política social.
  • Millorar la coordinació entre les polítiques dels països membres.

La Comissió Europea, també en el marc de l’estratègia Europa 2020, proposa la creació de la Unió Energètica Europea, i la pobresa energètica és un tema inclòs en el debat. La manera més eficaç de fer front a la problemàtica és una combinació de mesures, i entre aquestes, les millores en eficiència energètica, són la solució ideal a llarg termini. La creació d’un mercat energètic comú rebaixaria el preu als consumidors i facilitaria les accions de polítiques socials en aquest àmbit.

D’altra banda, el Comitè Econòmic i Social Europeu ha realitzat l’informe “Pobresa energètica per una acció europea coordinada” per prevenir i lluitar contra la pobresa energètica. Entre altres mesures, proposa protegir als ciutadans davant la pobresa energètica i impedir la seva exclusió social, així com prendre mesures per garantir que qualsevol persona a Europa tingui un accés a l’energia garantit i a preus raonables.

/by

El 9 de maig, un dia per celebrar

_mg_3977_2La nostra és la primera generació d’europeus que no ha viscut en guerra: els nostres avis, besavis, rebesavis, i potser algun dels nostres pares, va patir alguna de les guerres fins fa 70 anys van devastar Europa. El dia 9 de maig, Dia d’Europa, celebrem –sobretot- la Pau. Una pau que ara donem, potser erròniament, per garantida, però que és, sense cap mena de dubte, l’èxit més important de la Unió Europea.

El dia 9 de maig celebrem l’aniversari de l’anomenada Declaració Schuman. Un dia com aquest d’ara fa 64 anys l’aleshores ministre d’Afers Exteriors Francès, Robert Schuman, va proposar que els antics enemics de la segona guerra mundial posessin en comú el carbó i l’acer: els materials que fins aleshores havien servit per fer la guerra, ara s’utilitzarien per fer la pau. La declaració Schuman van permetre la creació de la CECA (la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) l’embrió de l’actual Unió Europea. El que va néixer com un mercat sectorial amb sis membres (Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg) és ara una unió de 28 Estats, 500 milions d’habitants, institucions comunes, moneda única i llibertat de moviment.

Hem fet molt de camí des que aquell 9 de maig de 1950. Tanmateix, ara ens enfrontem a reptes diferents que els que afrontaren els pares fundadors. La crisi econòmica, l’atur, la globalització, el envelliment de la població, la inestabilitat política a les nostres fronteres exteriors, tant al sud com a l’est, etc.

El 9 de maig, Dia d’Europa, és un dia per celebrar i per recordar tots aquells motius que ens fan sentir orgullosos de ser europeus; un dia per pensar en els valors que ens identifiquen: la pau, la solidaritat, la democràcia, l’Estat de Dret…; i també un dia per pensar que, si fa 64 anys uns quants europeus van ser capaços de convertir el somni d’aconseguir una Europa Unida, ara a nosaltres ens toca treballar per mantenir aquest somni i transmetre els valors que ens han convertit en un espai de pau, llibertat i prosperitat.

Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by

Pocs tarragonins coneixen als seus eurodiputats

Un estudi revela que als tarragonins ens falten coneixements sobre la Unió Europea titllant de preocupants els resultats. Mentre que els nens del municipi aproven al qüestionari realitzat pel Centre d’Informació Europe Direct Tarragona.

Els resultats entre els adults del municipi és preocupant, tal i com s’afirma a l’estudi, ja que qüestions com qui ocupa la presidència de l’actual Comissió Europea o quants estats formen part de la UE ha estat correctament resposta per una minoria dels enquestats. Tot i que s’han incorporat preguntes més instintives on els resultats son satisfactoris, també s’ha incorporat preguntes més difícils en les que s’han obtingut resultats no gaire positius. Solament un 14% dels tarragonins sap el nombre de diputats catalans que estan al Parlament Europeu, un 50% dels participants no saben quin dia es celebra el Dia d’ Europa i solament un 40% dels adults saben que ni el Consell d’Europa ni Noruega formen part de la UE. Una altra dada alarmant es que tan sols un 40% dels adults coneixen el número d’emergència 112.

Cal destacar que els ciutadans han aprovat les preguntes més practiques sobre el dret a viatjar per Europa sense passaport i el dret a ser atès en cas de malaltia gràcies a la targeta sanitària.

Per altre banda s’ha preguntat als ciutadans sobre el seu sentiment de pertinença i els resultats han mostrat que només un 5’6 dels enquestats senten en primera instancia que són europeus. Aquesta dada contrasta amb les 112 persones que es consideren “catalanes” abans de sentir-se “europees”, 37 ciutadans han afirmat sentir-se “europees abans de sentir-se “catalanes” i unes 5 persones s’ha definit tan sols com “espanyols”.

L’estudi alerta d’una falta de responsabilitat ciutadana ja que la majoria del enquestats no és conscient de les millores que ha comportat la UE en salut, mobilitat, educació.

Les dades mostren que els nens de Tarragona, en general, saben quina es la moneda, el dia oficial de la Unió Europea, identificar els colors de la bandera i el número d’emergència únic.

L’estudi te l’objectiu de plasmar la idea que els ciutadans de Tarragona tenen d’Europa mitjançant un qüestionari amb preguntes de cultura general. En total, han participat, 27 nens (d’entre 8 i 15 anys)  134 adults de diferents perfils. El treball ha estat portat a terme per Cyrielle Marlet i Ana Nogueria sota la dirección de Marta Domènech, responsable del Centre d’Informació Europe Direct Tarragona.

/by

Ferran Tarradellas: “Menys ciment i més coneixement”

M’apropio d’aquesta expressió de la comissària de Política Regional, Corina Cretu per resumir la manera com la Comissió vol que es gastin els 868,4 milions d’euros que Catalunya rebrà dels fons europeus FEDER durant el període 2014 -2020. Els fons FEDER són els fons europeus destinats al Desenvolupament Regional, un element clau per estimular el creixement sostenible i la creació d’ocupació de qualitat a Catalunya en els propers anys. Els propers set anys Catalunya rebrà un 68,1% més que el període anterior i això representarà una inversió total de 1.676,9 milions d’euros, afegint la part que correspon a les administracions catalanes.

Per què Catalunya, que és una regió amb una renda per càpita superior a la mitjana europea rebrà més fons? La raó és fàcil d’entendre si considerem que la prioritat numero u de la Comissió es accelerar la sortida de la crisi i la creació d’ocupació: Es tracta de fer servir les regions desenvolupades i tractores per de liderar i empènyer la recuperació de l’economia. I per això l’accent és posa no tant en les infraestructures bàsiques amb rendiments a llarg terme (el ciment) sinó en allò que pot crear creixement i ocupació ara (el coneixement).

Durant els últims gairebé 30 anys Espanya ha estat la principal beneficiària de la Política de Cohesió Europea en termes absoluts. S’hi ha destinat uns 160.000 milions d’euros, dels quals uns 6.000 milions han anat a Catalunya. Amb aquests diners s’han construït o renovat escoles, hospitals i museus; s’han dut a terme projectes e renovació urbana, s’ha donat suport a les pimes; s’ha cofinançat una extensa xarxa de parcs tecnològics i s’ha estimulat la investigació i la transferència de coneixement.

Totes aquestes inversions han deixat una empremta evident i ara, tornant a la frase del títol, ens cal orientar aquests fons que vénen de la UE per evolucionar cap a un model de desenvolupament més intel·ligent, competitiu, sostenible i integrador amb línia amb l’estratègia Europa 2020 i amb les prioritats de la Comissió Juncker. És per això que els més de 868 milions d’euros que Catalunya rebrà dels fons FEDER es destinaran a cinc grans prioritats catalitzadores del creixement:

  1. Potenciar la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació
  2. Millorar l’ús i la qualitat de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
  3. Potenciar la competitivitat de les pimes
  4. Afavorir la transició a una economia baixa en carboni
  5. Conservar i protegir el medi ambient i la promoció de l’eficiència dels recursos.

Ara que ja tenim els fons assignats cal que els gestors del programa, els potencials beneficiaris i als diversos agents socials i econòmics aprofitin al màxim aquests fons, garanteixin una bona selecció dels projectes i els executin de manera eficaç. Si això és així no tinc cap dubte que aquests fons ajudaran a estimular el creixement sostenible de l’economia i a crear llocs de treball amb alt valor afegit que tant necessitem.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Més informació aquí

/by

Meritxell Fernández: “Els ciutadans volem, i podem ser escoltats”

La Unió Europea és un sistema polític complex configurat per diferents tipologies d’actors que tenen diverses funcions i actuen com a pesos i contrapesos dins del conjunt.

Entendre l’organització i el funcionament de la Unió no és fàcil, i això, unit al fet que només el Parlament Europeu és escollit directament pels ciutadans, crea un desconeixement i un sentiment de llunyania de les institucions europees per part d’aquests. Es percep la política que es fa des de Brussel•les com una “política d’altes esferes”, distant, poc propera, i en algunes ocasions inclús poc transparent, amb un senyalat dèficit democràtic en el qual s’ha anat fent camí però encara en queda per recórrer, i és vital que aquest és vagi de la mà de la ciutadania.

D’aquí de d’importància d’iniciatives com la II Simulació del Parlament Europeu que permeten, per una banda, experimentar en primera persona com s’organitzen i funcionen les institucions i, per tant, serveixen per apropar aquestes i els seus representants als ciutadans de carrer. Però, per altra banda, i per mi el més important, configuren un canal de participació; donant la oportunitat de fer propostes i/o crítiques de manera interactiva i que aquestes siguin escoltades.

En aquest sentit l’esdeveniment organitzat per Europe Direct i la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV hem sembla una ocasió que mereix no ser desaprofitada, ja que, en tinguem constància o no, són moltes les decisions que es prenen a Europa i que ens afecten en el nostre dia a dia i futur.

Per això jo he decidit participar, perquè vull ser partícip d’aquest camí, perquè crec que Europa pertany als seus ciutadans i que aquests han de tenir un paper actiu, i perquè jo no desaprofito ocasions de ser escoltada. I tu?

Meritxell Fernández Sancho
Estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració

/by

Ferran Tarradellas: “La igualtat de gènere, un valor europeu”

2013-07-01 17.26.08Malgrat que en parlem massa poc, o que només en parlem quan arriba el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la igualtat entre homes i dones es troba en l’ADN europeu: el Tractat de Roma, al 1957, ja incloïa el principi d’igualtat entre homes i dones; amb el Tractat d’Amsterdam, al 1999, la promoció de la igualtat de gènere esdevé una de les tasques de la UE, que adquireix competències per combatre-la. A més, la Carta de Drets Fonamentals de la UE prohibeix qualsevol tipus de discriminació, també per raó de gènere. La igualtat de gènere, doncs, és un dels valors que ens fa europeus.

Mirant els resultats del darrer eurobaròmetre que la Comissió ha publicat en motiu del 8 de març, queda clar que els ciutadans europeus mantenen i comparteixen aquest valor: 9 de cada 10 estan d’acord amb el fet que combatre la desigualtat entre homes i dones és necessari per fer una societat més justa. Europa no es pot permetre el luxe de deixar perdre la meitat del seu talent: les dones han de participar en tots els aspectes de la nostra societat, sobretot en càrrecs directius, tant del sector públic com del sector privat.

Malgrat els esforços i els progressos que ja s’han fet, les desigualtats entre homes i dones continuen i algunes xifres són especialment alarmants: segons el darrer estudi les dones cobren un 16% menys que els homes , la taxa d’atur entre les dones és gairebé 12 punts percentuals per sobre de les els homes, les pensions femenines són un 39% mes baixes i les dones només ocupen un 20% dels càrrecs directius en les grans empreses.

I la Comissió tampoc pot tirar la primera pedra: malgrat els esforços del president Juncker, actualment només hi ha un 31% de comissàries. I si mirem entre els alts càrrecs i els càrrecs intermedis de la Comissió, les dones en representen únicament un 27,5% i un 31,4% respectivament. Encara estem lluny de l’objectiu que ens hem marcat, situar-los al 40% al 2019.

Sigui com sigui la UE ha de seguir treballant com ha fet fins ara per aconseguir la igualtat de gènere i acabar amb la bretxa salarial que encara pateixen les dones. La igualtat entre homes i dones és, com he explicat en el primer paràgraf, un dels nostres valors, d’aquells que ens fan europeus, i –a més-, és evident que necessitem el talent femení per tirar endavant la nostra societat. Homes i dones han de tenir les mateixes oportunitats, drets i llibertats.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by