Entrades

La cursa contra rellotge de les mascaretes

Flu protection mask[/caption]

Ahir us explicava que la primera mesura de solidaritat europea va ser amb Xina, on vam fer arribar més de 30 tones de material mèdic, inclosos equips de protecció individual. Els metges que treballen amb pacients infectats necessiten estar correctament protegits per poder apropar-s’hi i tractar-los. Amb l’increment exponencial del nombre d’infectats, la demanda d’aquests equipaments també ha crescut exponencialment i en certes zones d’Europa, ara mateix a Itàlia però ben aviat passarà el mateix aquí, les mascaretes i la resta de material de protecció s’han convertit en un bé preuat. Això evidentment també val per als tests de prova, per als respiradors, per als reactius, per a les medicines antivíriques i per a una gran quantitat d’aprovisionaments que ben aviat seran, literalment, vitals.

Hem començat una cursa contra rellotge per intentar produir i distribuir al ritme que augmenta la demanda. La Comissió ha estat molt activa perquè en aquest àmbit Europa hi té molt a dir. Hem d’entendre que les indústries que produeixen els equips de protecció no treballen per mercats locals o nacionals. Treballen en el Mercat Únic Europeu i molt sovint són empreses internacionals que exporten a tot el món. De la mateixa manera que venen a tot arreu, els seus productes també tenen proveïdors d’arreu d’Europa i del món. Són empreses de dimensió essencialment europea i per aquest motiu cal adreçar el problema a nivell europeu. Com?

En primer lloc, identificant les necessitats i les capacitats. El comissari del Mercat Interior, Thierry Breton ja ha realitzat nombroses videoconferències amb representants d’alt nivell de grans empreses fabricants d’equips de protecció personal de la UE. A aquestes trobades virtuals, s’hi han discutit diversos aspectes, com ara les existències disponibles o les barreres que troben al mercat únic. Un dels obstacles que es van identificar, van ser les prohibicions de certs estats membres a deixar sortir aquests materials. Aviat els governs d’aquests països van comprendre que a Europa calia aplicar la solidaritat i la coordinació perquè avui és Itàlia qui necessita material, però demà poden ser ells qui necessitin ajuda. En efecte, diumenge passat França i Alemanya van aixecar les barreres a l’exportació.

Les empreses consultades han manifestat la seva voluntat d’augmentar la producció per afrontar la demanda creixent. Per fer-ho, cal analitzar els problemes d’oferta, valorant diferents estàndards per ampliar les opcions. En paral·lel, la Comissió ha llançat una gran licitació transfronterera per a comprar aquest material. És una mena de súper-comanda en la qual hi participen la majoria d’estats europeus. Això facilitarà l’accés i la distribució  d’una forma més equitativa, a un preu molt més baix i reduirà el risc de manca d’existències

Ara que Europa és l’epicentre de la crisi del coronavirus, cal que aquests materials estiguin disponibles per als nostres sistemes sanitaris. Per això la Comissió va aprovar un seguit de requeriments sobre les exportacions fora de la UE de material de protecció personal. No se’n podran exportar sense autorització prèvia dels estats.

Una darrera reflexió. Com deia, els productors de material protector venen per tot Europa però necessiten matèries primeres de tot arreu. Cal que aquestes matèries arribin a les fàbriques i que els equips de protecció arribin als hospitals. I per això cal que el mercat interior segueixi funcionant. Hem de limitar al mínim que es bellugui la gent, però hem de garantir que les botigues tinguin menjar, les farmàcies medicines i els hospitals equipament.

Totes aquestes mesures tenen un objectiu primordial: que aquests sanitaris que aplaudim cada nit, les dones i els homes que estan a la primera línia de lluita contra el coronavirus puguin fer la seva feina ben protegits.

Si voleu més informació us l’estem concentrant a aquesta pàgina web.

Fins demà!!!

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by

Es reuneix per primer cop l’equip d’experts científics per reforçar la coordinació i la resposta mèdica de la UE

La Comissió Europea ha posat en marxa un grup consultiu sobre el COVID-19 compost per epidemiòlegs i viròlegs de diversos Estats membres que es reuneix avui per primer cop presidit per la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i copresidit per Stella Kyriakides, comissària de Salut i Seguretat Alimentària. El seu objectiu serà elaborar les directrius de la UE sobre mesures de gestió de el risc coordinades i amb base científica.

La presidenta von der Leyen ha manifestat que “el coronavirus està canviant ràpidament les nostres vides i les nostres societats. Tots els governs han de prendre decisions apropiades i ben fonamentades que afecten els ciutadans europeus cada dia. Per aquesta raó els coneixements científics i el bon assessorament són ara més valuosos que mai. Estic molt agraïda a tots els destacats experts d’aquest equip per posar els seus coneixements al servei de la comunitat”.

Per la seva banda, la comissària de Salut i Seguretat Alimentària, Stella Kyriakides, ha declarat que “el temps i les certeses científiques són importants si volem guanyar aquesta batalla. Aquest equip realitzarà, per tant, un paper important en la resposta mèdica de la UE a la pandèmia. El seu treball complementarà i aprofitarà el treball ja realitzat pel Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC)”.

El grup consultiu oferirà assessorament a la Comissió sobre la formulació de mesures de resposta que s’han d’adreçar a tots els Estats membres d’acord amb les diferents etapes de l’epidèmia a la UE en general i tenint en compte contextos particulars dels Estats membres.

També es treballarà per la identificació i mitigació de incoherències a l’hora de prendre mesures per a controlar i gestionar la propagació de COVID i es prioritzarà l’assistència sanitària, la protecció civil i altres recursos, així com les mesures de suport a organitzar o coordinar a nivell de la UE a més de recomanar mesures polítiques per afrontar i mitigar les conseqüències a llarg termini de COVID19.

El grup està format per set membres de sis estats membres que actuaran de manera independent i individualitzada i com a observadors hi participaran el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC), l’Agència Europea de Medicaments (EMA) i el Centre de Coordinació per a Respostes d’Emergències (ERCC).

Els membres es reuniran almenys dues vegades per setmana per videoconferència a partir de preguntes plantejades per la Comissió o per iniciativa pròpia.

/0 Comments/by

Margrethe Vestager presenta un projecte de proposta de marc temporal d’ajudes estatals per donar suport l’economia

La Comissió Europea ha enviat als Estats membres un projecte de proposta de marc temporal d’ajudes estatals per donar suport a l’economia davant el brot de COVID-19, basat en l’article 107, apartat 3, lletra b), del TFUE per posar remei a una greu pertorbació en l’economia de la UE.

La vicepresidenta executiva, Margrethe Vestager, ha declarat  que “la gestió de les repercussions econòmiques del brot de COVID-19 requereix una actuació decidida. Hem d’actuar amb rapidesa i de manera coordinada. Les normes sobre ajudes estatals de la UE proporcionen als Estats membres una sèrie d’eines per a adoptar mesures ràpides i eficaces. Tenim dos objectius comuns: En primer lloc, que les empreses tinguin la liquiditat necessària per mantenir les seves activitats, o, si cal, per congelar-les temporalment, i que l’ajuda arribi a les empreses que ho necessitin. En segon lloc, el suport a les empreses en un Estat membre no soscava la unitat que Europa necessita, especialment en una situació de crisi. Hem de poder confiar en el mercat únic europeu per ajudar a la nostra economia a resistir a aquesta epidèmia i a recuperar-se més endavant”.

El nou marc temporal permetrà als Estats membres establir règims de subvencions directes (o d’avantatges fiscals) de fins a 500,000 EUR per a cada empresa afectada i concedir garanties estatals subvencionades sobre els préstecs bancaris. A més, permetrà préstecs públics i privats amb tipus d’interès bonificats i, finalment, reconeixerà l’important paper de el sector bancari per fer front als efectes econòmics del brot de COVID19 , sobretot en la canalització de l’ajuda als clients finals, en particular a les petites i mitjanes empreses. Aquestes ajudes són ajudes directes als clients dels bancs i no als propis bancs i ofereix orientacions sobre com minimitzar qualsevol ajuda residual indeguda als bancs d’acord amb les normes de la UE.

/0 Comments/by

Europa també vol ajudar

Gràcies a tot el personal sanitari que sou a primera línia.[/caption]

Benvolguts amics i amigues. Suposo que, com molts de vosaltres, em trobo a casa tele-treballant. Seguint les indicacions de les autoritats, la Representació de la Comissió va interrompre les seves activitats externes, el seu contacte amb el públic el passat divendres i tot l’equip va a començar a treballar des de les seves llars aquell mateix dia.

Malgrat no estar a les nostres oficines, l’activitat de tot el personal de la Comissió Europea és frenètic. Ens enfrontem a la pitjor crisi sanitària del nostre continent des del 1918. Com qualsevol altre crisi, hi ha decisions difícils i tinc un gran respecte per totes i tots els que les han i les hauran de prendre, començant pels metges i el personal sanitari a qui ahir –com probablement molts de vosaltres- vaig aplaudir des del meu balcó per donar-los les gràcies i per animar-los. També tinc el mateix respecte per a totes les autoritats a tots els nivells, que estic segur que volen fer el millor per ajudar els malalts, els contagiats i a tota la ciutadania. La Comissió Europea també vol ajudar. I ho està fent.

M’agradaria començar per recordar que el primer exercici de solidaritat europeu va ser amb la Xina. El 23 de febrer passat, el Mecanisme Europeu de Protecció Civil va fer arribar a la regió de Wuhan, en aquell moment en plena expansió de les infeccions, mes de 30 tones de material mèdic (especialment protecció per personal sanitari) i al dia següent aprovava un paquet de 232 milions d’euros, per ajudar els països menys preparats a prendre mesures per afrontar el que venia. Per aquest motiu, és emocionant que ara la Xina, que en aquest moment està començant a sortir de la crisi sanitària, ens ajudi a nosaltres a fer-hi front, com s’ha vist amb l’arribada de material sanitari a Itàlia. Tot el meu agraïment.

Ara, Europa és l’epicentre de la pandèmia i les diferents autoritats estan prenent tota mena de mesures fortes per afrontar-la (escrivint això penso en els ciutadans d’Igualada i de la conca d’Òdena. Tot el meu suport per a tots ells). Europa pot i ha d’ajudar a totes les autoritats a fer front a aquesta amenaça global perquè només junts podem sortir-nos-en. Com?

Bàsicament la Comissió Europea vol ajudar en les següents àrees: la sanitat, facilitant la producció i distribució solidària de material mèdic, donant suport a la recerca o coordinant les diferents mesures; la mobilitat, buscant maneres d’aturar el virus sense aturar l’abastament de material mèdic, aliments o altres bens essencials; i l’economia, mirant de mitigar les conseqüències de la pandèmia en sous i salaris, i assegurant-nos que les empreses tenen la liquiditat per a seguir operant i que les administracions poden accedir als recursos que necessiten.

De tot plegat en parlaré cada dia al meu bloc, però si voleu trobar més informació, hem creat per vosaltres una pàgina web, en català, on podeu trobar les darreres informacions europees sobre el tema, com a complement del que ja publica la Comissió a la seva pàgina web.

Treballem per donar-vos tota la informació contrastada que puguem. Penseu que amb el COVID19 hi ha un altre virus que circula: el de la desinformació. Aneu amb compte perquè també és perillós. El meu consell “sanitari” en aquest àmbit és el següent: feu només cas a les informacions oficials o les de mitjans perfectament contrastats. Tota la resta pot ser molt perjudicial i no només per a la salut.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by

Ateneu l’Europeu visita el mercat de Torreforta

El centre d’informació Europe Direct Tarragona ha estat amb Ateneu l’Europeu al Mercat Municipal de Torreforta per apropar Europa i els principis de la Unió Europea als veïns d’aquest barri de la ciutat.

Va ser aquest divendres a la tarda i dissabte al matí passats, quan el personatge més peculiar de la UE va jugar unes partides del Joc de l’Oca “Tira el dau i descobreix Europa” amb veïns de Torreforta, entre ells algunes mestres que estaven al mercat fent les seves compres i que van mostrar-se molt interessades en aquesta activitat dinamitzada que també es fa a les escoles, si se sol·licita a l’oficina europea de la ciutat.

Ateneu va xalar els nens i les nenes d’aquest barri, posant-los a prova sobre els seus coneixements d’Europa a mesura que anaven tirant el dau i avançant caselles: noms de rius del continent, capitals europees, llengües oficials… Una de les preguntes que més joc va donar va ser la de quants països hi ha a la Unió, 28 en total, tot i que amb el Regne Unit pendent de decidir el seu futur amb el Brexit aviat podrien ser 27. Això va aixecar més d’un comentari entre el públic, que considerava que “millor estar dins de la Unió Europea que fora”.

Units en la diversitat
Els petits, ajudats en alguns casos per familiars i amics, van aprendre entre altres coses el lema de la Unió Europea: Units en la diversitat, una de les preguntes estrella del tauler que ha editat EDTgn per aprendre sobre Europa d’una manera didàctica i amena. Tots els participants van marxar amb el joc de l’oca en paper per continuar aprenent.

Ateneu l’Europeu va ser la mà innocent per extreure les paperetes dels primers sortejos de Nadal.

Ateneu l’Europeu va saludar també els paradistes del mercat, que li van fer una molt bona rebuda i que el van convidar a ser la mà innocent per extreure les paperetes dels primers dels sortejos previstos en aquest mercat municipal en motiu de les festes nadalenques. Feli Montse, Blasa Mataredona, MªPilar Bou Rioné, Paqui Gutierrez, Luisi Marcos Vicente i Maria Borrego, tots ells clients del mercat de Torreforta , van ser els guanyadors d’una de les cistelles de Nadal que se sortegen aquests dies.

Dissabte, a més, l’activitat va comptar amb l’assistència del president de l’Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives Municipals (ESPIMSA), Dídad Nadal, que va aprofitar una de les seves habituals visites als paradistes de Torreforta per saludar a Ateneu l’Europeu i seguir una partida del joc de l’oca europeu.

Segueix-nos a les xarxes socials! Pots seguir tota l’actualitat europea a través del nostre blog Directe a Europa i a les xarxes socials: Facebook, Twitter i Instagram.

/by

Fes pràctiques laborals a Lisboa!

Cartell oferta pràctiques a Lisboa.

Tens entre 18 i 29 anys? Estàs en situació d’atur? Estàs inscrit al programa de Garantia Juvenil o compleixes les condicions per inscriure’t? Vols realitzar les teves pràctiques formatives en una entitat o empresa d’un altre país? Estàs de sort!

L’Associació Mundus amb el suport de Tarragona Impulsa, el servei d’ocupació  de l’Ajuntament de Tarragona, organitza una nova convocatòria del Programa TLN per fer pràctiques laborals durant 4 mesos a Lisboa (Portugal) en empreses o entitats segons el teu perfil formatiu i interessos. La beca cobreix el viatge d’anada i tornada, el transport urbà, prestació econòmica per manutenció i servei tutoria. A més, a diferència d’altres programes, comptaràs amb el suport previ, durant i posterior a la teva estada.

Vols ser un dels 5 afortunats?
Vine aquest dimarts 15 d’octubre, a les 12 del migdia, a la sessió informativa del programa, a la Sala Green (1a planta) al servei Tarragona Impulsa de l’Ajuntament de Tarragona (Espai Tabacalera, a l’avinguda Vidal i Barraquer). O et pots posar en contacte amb el servei Tarragona Impulsa per correu a [email protected] o al telèfon 977 243 609.

Si ja ho tens clar, pots consultar totes els detalls i inscriure’t en aquest enllaç! I pots trobar més informació de les pràctiques aquí. A més et deixem aquí el vídeo de programa!

 

Europa al teu abast
Si estàs interessat en altres possibilitats que t’ofereix la UE per fer una estada, viure treballar o estudiar a altres països europeus pots consultar les oportunitats de mobilitat europea que ofereix la UE. I si tens cap dubte no dubtis en posar-te en contacte a través del nostre blog o presencialment a l’oficina Europe Direct, a la plaça Imperial Tàrraco.

I recorda que pots seguir tota la nostra actualitat a través del nostre blog Directe a Europa i xarxes socials: Facebook, Twitter i Instagram.

/by

Quan viatges no oblidis els teus drets!

Viatges aquest estiu? Quan viatges per la Unió Europea, ja sigui en avió, tren, vaixell  o autobús, no et deixis els teus drets a casa! En cas d’imprevistos en el teu viatge com una cancel·lació del teu vol, pèrdua d’equipatge o denegació d’embarcament la legislació europea et cobreix les espatlles.

Amb l’objectiu de recordar els drets dels passatgers europeus, a Representació de la Comissió Europea a Barcelona ha editat una sèrie de vídeos amb el cantant i presentador Hallodor Mar com a protagonista. Des de Europe Direct Tarragona et convidem a visualitzar-los per tenir present els teus drets com passatger europeu:

Pots trobar tota la informació sobre els drets dels passatgers europeus en infografies aquí. I recorda que quan viatges per la UE et pots fer la targeta sanitària europea i per qualsevol emergència pots trucar al 112.

Bon viatge! Segueix tota l’actualitat de la UE al nostre blog Directe a Europa, i en els nostres perfils a Facebook, Twitter i Instagram.

/by

Ferran Tarradellas: ‘Muchas cosas que nos afectan a diario se deciden en Bruselas’

Tarradellas, este jueves en Tarragona, donde participó en el diálogo ‘Connecta amb Europa’. FOTO: Pere Ferré

La Comisión Europea se acerca a la ciudadanía. El representante de este organismo en Barcelona admite que los ciudadanos ven las instituciones europeas como una realidad lejana.

A menos de cuatro meses para las elecciones al Parlamento Europeo, el director de la Representación de la Comisión Europea en Barcelona, Ferran Tarradellas, visitó este pasado jueves Tarragona para participar, junto al alcalde Josep Fèlix Ballesteros, en el acto ‘Connecta amb Europa’.

¿Cuál es el objetivo de actos como el de este jueves en Tarragona?
Estamos en un año muy importante en la historia de la Unión Europea. Por primera vez, tenemos un Estado que –en vez de entrar- lo que quiere es salir. Tendremos las primeras elecciones con una Europa de 27 países y estamos en el momento de reflexionar qué Europa queremos para el futuro. El presidente de la Comisión Europea, Jean-Claude Juncker, quiere que la Europa del futuro no sea algo que se decida en una reunión a puerta cerrada, sino que sean los ciudadanos los que digan qué Europa quieren para los próximos 70 años. Este ciclo de diálogos los estamos haciendo por toda Europa.

¿Cree que la ciudadanía está suficientemente conectada con Europa y sus instituciones?
Hay que reconocer que hay gente que ve la UE como una realidad lejana. Es cierto que Bruselas está a más de 1.300 kilómetros, pero muchas veces las decisiones que se toman allí nos afectan a todos y, por lo tanto, si Mahoma no va a la montaña, la montaña tendrá que ir hasta Mahoma. Es lo que intentamos hacer desde la Representación de la Comisión Europea en Barcelona, que si los ciudadanos piensan que la institución está lejos, que sea Europa la que vaya a visitarlos y los escuche.

En las últimas elecciones europeas la participación en España fue del 43,81%. ¿Cómo valora esta cifra?
No es una buena cifra. Sería buena si la participación hubiese sido del 75 o el 80%. Es importante decir que el Parlamento Europeo, al que tenemos el derecho de votar, y el Ejecutivo Comunitario tienen una influencia muy grande  en nuestras vidas. Muchas de las leyes que nos afectan diariamente son leyes europeas. Por ejemplo, el reglamento de protección de datos, el ‘rooming’ cuando nos movemos por otros países o la normativa europea de limpieza del aire y del agua que tiene que cumplir el Ayuntamiento de Tarragona. Es decir, hay muchas cosas que nos afectan a diario que no se deciden a nivel autonómico o estatal, sino en Bruselas. 

¿Cuáles son los grandes retos de la Unión Europea para la próxima legislatura?
Yo hablaría de retos y de oportunidades. Es cierto que tenemos retos, como por ejemplo el envejecimiento de la población en Europa, porque somos el continente más viejo del mundo y el mantenimiento del sistema de pensiones hay que revisarlo. También tenemos una gran oportunidad de que nuestro modelo económico se oriente hacia la economía verde o circular, que nos permita depender menos de recursos exteriores. Otro tema importante es nuestras relaciones con África. Todo el mundo habla sólo del tema inmigración cuando se refiere a África, pero estamos ante el continente más grande del mundo y puede ser que la llegada de africanos sea también positiva para el conjunto de la Unión  Europea. Debemos ser capaces de desarrollar una política de inmigración que dé oportunidades a las personas para que vengan si lo necesitan.  

¿Cómo se valora desde la UE el auge de partidos de extrema derecha?
Nos preocupa el aumento de los partidos euro escépticos y antieuropeos. Muchas veces coinciden con partidos extremos, tanto de derechas como de izquierdas. Nos preocupa porque a menudo estos partidos ofrecen soluciones fáciles a problemas que son muy complejos. En este momento de crisis, con la salida de Gran Bretaña de la Unión Europea, lo que necesitamos es estar muy unidos. 

¿Cree que acabará habiendo un Brexit duro? Si es así, ¿qué consecuencias puede tener para los intereses de la UE?
La Unión Europea está trabajando intensamente para evitar un Brexit duro. Pero hay que ser realistas y reconocer que esta posibilidad es real y estamos haciendo un esfuerzo grande para tomar medidas de contingencia. Un Brexit duro sería una muy mala noticia y tendría muchas consecuencias negativas. Desde que el Reino Unido decidió salirse de la Unión Europea siempre hemos querido encontrar una manera para que esto ocurra de la forma más ordenada posible, defendiendo los intereses de nuestros ciudadanos e intentando tener la mejor relación futura con el Reino Unido. Han sido dos años de negociaciones muy intensas y esperamos que este acuerdo se pueda ratificar. Pero esto es algo que no depende de nosotros.

¿Cómo valora la gestión de la crisis venezolana que se está haciendo desde la Unión Europea y desde España?
Sobre el tema de Venezuela prefiero no pronunciarme.

¿Cree que la cuestión catalana entrará de lleno en la programa campaña electoral europea?
La crisis entre Catalunya y el Estado español es una cuestión interna de un Estado miembro, donde la Unión Europea no tiene competencias. Por eso siempre hemos sido reacios a hacer cualquier comentario al respecto y en este caso tampoco lo haré. No somos indiferentes a lo que está pasando, pero no sería correcto por mi parte hablar de un tema sobre el que no tenemos competencias.

¿Pero existe preocupación en Bruselas por lo que está pasando en Catalunya?
Es evidente que es un tema que seguimos, como todo lo que pasa en el conjunto de la Unión Europea.

Aquesta entrevista ha estat realitzada per Joan Morales
i estat publicat amb data 10/02/19 al Diari de Tarragona

/by

Tarragona aposta per l’Europa de les ciutats i les euroregions

Ciutats com Tarragona són el pilar fonamental del projecte europeu

Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona i Ferran Tarradellas, director de la CE a Barcelona, protagonistes del debat ciutadà.

Tarragona va connectar ahir amb Europa a través d’un diàleg ciutadà celebrat al Teatret del Serrallo amb la participació de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas. L’acte, a poc més de tres mesos de les eleccions europees del 26 de maig, va ser tota una invitació a la ciutadania tarragonina perquè #PensemEuropa i de fet part del públic va compartir en veu alta reflexions sobre el projecte europeu.

Les intervencions de l’alcalde i el representant de la Comissió van obrir el debat. Ballesteros es va mostrar un europeista convençut, tot i que no conformista, ja que “el camí per la construcció europea encara és llarg”, va dir. L’alcalde de Tarragona va reclamar un paper més actiu en polítiques socials, reconeixent “imperfeccions” i “algunes decepcions”, però decantant clarament la balança a favor del projecte europeu com a “model on tot el món es vol emmirallar, a favor dels drets, el progrés, les llibertats…”. L’alcalde de Tarragona va defensar una Europa “forta i cohesionada, cada vegada més federal, on guanyin cada vegada més pes les ciutats i les euroregions i on hi hagi una dissolució gradual i ordenada dels Estats”. Tot plegat per encaixar en el món global d’avui dia.

El representant de la Comissió Europea es va mostrar d’acord amb aquesta visió europeista de l’alcalde tarragoní, i amb la fórmula de més Europa i el paper que hi han de tenir les ciutats per fer front a la globalitat: “No podem anar sols per fer front als grans reptes globals que tenim per davant: canvi climàtic, robotització, impacte de les TIC, economia circular, manca de recursos naturals… Jugar en aquesta categoria global implica més Europa, un país sol és irrellevant, necessitem el lideratge europeu al món”.

Tarradellas va donar algunes dades per situar el públic en el nou ordre mundial que s’està configurant: “L’any 1900 el 25% de la població mundial era europea; en el  2018 som el 6%, i en el 2060 serem el 4% i cap país europeu tindrà més d’1% de la població mundial”. I una altra xifra per al debat europeu dels pròxims anys: “Som el continent més vell del món”. L’any 2030 els europeus tindrem una edat mitjana de 45 anys, mentre que a continents com Àfrica serà de 21 anys. Necessitarem població, el repte és que no vingui en patera sinó ordenar les polítiques migratòries per garantir l’estat del benestar europeu”. Una altra dada per al debat: ja avui el 42% del pressupost general de l’Estat es destina a pagar pensions, conseqüència de l’envelliment de la població.

26M: Europa depèn dels ciutadans europeus

Imatge del debat ciutadà #PensemEuropa, a Tarragona.

“El model europeu és molt atractiu per la resta del món; Europa té el 25% del PIB global, i en canvi representa el 50% de la despesa social. Però hi ha gent al món que no vol aquest model europeu. Preservar-lo depèn dels ciutadans europeus”, va dir el representant de la Comissió referint-se a la gran oportunitat que tenen els ciutadans d’escollir qui seran els seus representants en el Parlament Europeu, marcant la política europea dels anys vinents.

La cita és el 26 de maig, coincidint amb les eleccions municipals, una coincidència que per Tarradellas representa “una oportunitat per al ciutadà” poder marcar el rumb de les dues administracions públiques més decisives en aquesta realitat global: la política europea i la que fan els ajuntaments. En aquest sentit, el representant de la UE creu que Europa pot coordinar, compartir bones pràctiques, lluitar contra les desigualtats transferint diners dels països rics al pobre com es fa amb els fons europeus, podrà defensar els nostres valors al món… “Però tampoc se li pot demanar solucionar-ho tot. Hi haurà decisions que s’hauran de prendre a l’àmbit local, on són coneixedors de la realitat del ciutadà”.

Lideratges i consensos europeus

Les polítiques europees ens afecten en el nostre dia a dia, el 26 de maig és una oportunitat pel ciutadà per decidir el futur d’Europa.

Per Ballesteros, “falta trobar lideratges europeus, no que vulguin manar sinó que siguin capaços de construir grans consensos i pactes per avançar en l’Europa dels ciutadans, de les ciutats i les euroregions, en l’Europa dels valors”. L’alcalde es va mostrar optimista, animant a la participació en els comicis europeus, tradicionalment una cita amb les urnes que registra l’índex de votants més baix a pesar que “les polítiques europees afecten en tot el que envolta el dia a dia dels ciutadans”, i va citar projectes estratègics pels tarragonins que són fruit de la política europea, com el Corredor del Mediterrani, la constitució de l’euroregió que ha de fer possible convertir Tarragona en una regió del Coneixement, la xarxa europea de ciutats Patrimoni Mundial, el suport a la formació i l’ocupació, l’emprenedoria, els intercanvis Erasmus, l’euro, el mercat energètic… “Europa és omnipresent a les nostres vides i tenim l’oportunitat de decidir-ne el rumb”, va afegir.

El debat, forma part del cicle “Connecta amb Europa: Diàlegs ciutadans 2019”,  i ha tingut lloc també les ciutats de Santa Coloma de Gramenet, Ciutadella i l’Hospitalet de Llobregat. Podeu seguir tota l’actualitat en  hashtag #PensemEuropa, i  podeu seguir  Europe Direct Tarragona al blog Directe a Europa i xarxes socials Facebook, Twitter o Instagram.

/by

Participa en la consulta sobre el canvi d’horari d’estiu a la UE

La Comissió Europea té en marxa una consulta ciutadana sobre si cal mantenir o eliminar els canvis d’horari d’estiu i d’hivern en tots els Estats membre de la Unió, un debat en el qual poden participar també els ciutadans europeus a través d’aquest formulari web. Aquest procés participatiu s’emmarca en el debat actual sobre la conveniència d’avançar o endarrerir les agulles del rellotge dos cops l’any, el darrer diumenge de març i octubre, per aprofitar la llum diürna. Aquesta pràctica va ser adoptada per la majoria dels països europeus fa mig segle, per un millor funcionament del mercat intern, i al llarg dels anys ha quedat recollida en diverses directives comunitàries, que a més tenen en compte les tres diferents zones horàries de la UE.

A través d’aquest consulta, tot ciutadà europeu pot expressar la seva opinió sobre el tema, esgrimint raons com l’estalvi energètic, la salut o el funcionament del mercat interior europeu, entre d’altres. També es pot indicar quin seria l’horari preferit en cas que s’optés només per utilitzar un horari a l’any. La consulta estarà oberta fins al pròxim dijous 16 d’agost.

Trobareu més informació i l’accés per participar en aquesta consulta en aquest enllaç.

/by