Entrades

La foto dels dos operaris unint un cable d’alta tensió entre França i Espanya ha ocupat l’atenció mediàtica d’aquest cap de setmana. Aquest simple gest simbolitza la caiguda de l’enèsima frontera dins de la UE, en aquest cas l’energètica; i és un importantíssim pas endavant per a la integració europea, per a la lluita contra el canvi climàtic a través de l’eficiència energètica i sobretot per que els ciutadans tinguin una energia més barata i més segura gràcies a un mercat europeu de l’electricitat més interconnectat.

Fins ara la interconnexió elèctrica a banda i banda dels pirineus era només del 3% de la capacitat de producció instal·lada mentre que els experts consideren que per treure profit del mercat únic i millorar la seguretat d’abastament caldria que fos, com a mínim, d’ un 10%. Això convertia la península Ibèrica en una illa energètica i suposava un perill per a les comarques de Girona que es trobaven en un ‘cul d’ampolla’ energètic. La nova infraestructura, que entrarà en ple funcionament el proper mes de juny, no només duplicarà la capacitat d’interconnexió entre França i Espanya sinó que és una fita important per avançar cap a la Unió Energètica, una de les principals prioritats de la Comissió Juncker.

Però perquè és tan transcendental aquest gest d’unió energètica? En podem subratllar tres motius: l’econòmic, el mediambiental i el de seguretat en el subministrament, i els tres estan, mai més ben dit, interconnectats. Quanta més capacitat d’interconnexió energètica entre els diferents països, més competència entre les empreses d’electricitat de tota la Unió que seran capaces de fer arribar i vendre la seva energia fora de les fronteres del seu país i això n’abaratirà el preu final per als consumidors.

Les interconnexions també són un incentiu per a les energies renovables. No sempre es produeixen a tot arreu les condicions climàtiques propícies per a la generació d’energia verda. De vegades bufa el vent a un lloc, generant un excés d’electricitat, mentre que a un altre on no hi bufa hi ha una demanda insatisfeta. Fins ara aquesta electricitat es perdia. Amb l’interconnector es pot portar allà on cal sense haver d’engegar centrals més cares o més contaminants.

I finalment també cal tenir en compte que un augment en les interconnexions proporciona més seguretat en el subministrament energètic i redueix substancialment el risc d’apagades: si tenim més vies d’abastament, sempre tindrem un camí per fer arribar la corrent a qui la necessiti

El gest d’unir els dos cables d’alta tensió, doncs, és un gran pas que marca el camí cap al futur de l’energia. Aquest dimecres el vicepresident d’Unió Energètica, Maros Sefcovic; i el comissari de Política Climàtica i Energia, Miguel Arias Cañete, presentaran l’estratègia de la Comissió per a la Unió Energètica. Caldrà estar-ne atents, perquè se’n parlarà molt, d’interconectors. Nosaltres el divendres ja en vam viure un preludi.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europa a Barcelona

Quan la ciutadania no té clar si la Unió Europea és la solució o és el problema alguna cosa s’ha fet malament.

Vull començar per dir que s’ha acostumat malament a la ciutadania abusant de la frase feta que “la UE és la solució” als nostres mals. S’han dissenyat fulls de ruta, estratègies, llibres blancs, etc … utilitzant un llenguatge incomprensible que ha allunyat el projecte europeu dels ciutadans i ciutadanes a les que anava dirigit.

S’ha inventat una terminologia elitista parlant de pilars, esferes, eixos, i de no sé quantes paraules més, que no connecten a la ciutadania amb l’essència del que significa realment la Unió Europea. Si no sabem transmetre a la ciutadania, no podem esperar ni exigir que la ciutadania s’impliqui quan ella és incapaç d’entendre i comprendre allò que és difícil d’explicar.

I en canvi no hem fet pedagogia que la Unió Europea és el resultat de la nostra recent història i que suposa un projecte d’unió política ric per la pluralitat dels seus territoris i la diversitat de la seva ciutadania, d’un espai comú en constant diàleg intercultural i d’una zona d’intercanvi econòmica i comercial, en base a uns valors socials i drets fonamentals que suposen la nostra columna vertebral.

Ens trobem en un moment clau de la història recent europea, tenim un projecte que ens ha ofert pau, drets, progrés i solidaritat, però cal que la ciutadania assumeixi que és el seu projecte, sinó ho fa el projecte haurà fracassat.

Joaquim MILLAN ALEGRET
Secretari General del Consell Català del Moviment Europeu

10922845_895298220510595_1858031027198864806_nEl Parlament Europeu està debatent un projecte de llei que obligaria a les companyies aèries a lliurar als estats membres de la UE les dades dels passatgers que entren o surten de la UE, amb la finalitat d’ajudar a les autoritats a combatre la delinqüència greu i el terrorisme.

En general, els eurodiputats volen assegurar-se que la proposta de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers d’Interior compleixi el principi de proporcionalitat, sigui limitada en el seu abast i inclogui estrictes garanties de protecció de dades.

Passenger Name Record” (PNR) és la informació proporcionada pels passatgers i recollida per les companyies aèries durant els procediments de registre d’entrada i reserva. Inclou diferents tipus d’informació, com les dates de viatge, itinerari, contacte, equipatge i informació de sobre les dades de pagament.

Aquestes dades permetrien a les autoritats policials identificar prèviament les persones sospitoses de participar en delictes greus o de terrorisme.

Més informació aquí

InstTarragona_euroscolaUn total de 17 alumnes de 3r ESO de lInstitut Tarragona participen en la XXI edició del concurs Euroscola dedicat a l’Any Europeu del Desenvolupament 2015. Aquest concurs és convocat per lOficina d’Informació del Parlament Europeu a Espanya, en col·laboració amb la representació a Espanya de la Comissió Europea i la Secretaria d’Estat per a la Unió Europea. Els dos equips que s’han format a l’Institut Tarragona compten amb el suport del centre d’informació Europe Direct Tarragona.

«Una vida digna per a tots: posar fi a la pobresa i donar al món un futur sostenible» és un dels principals missatges per transmetre durant aquest any a la societat europea. El concurs té com a objectius: fomentar l’ús d’Internet i de les noves tecnologies com a instruments educatius, apropar la UE als joves, millorant els seus coneixements i implicació en la construcció d’Europa, fomentar l’aprenentatge de llengües europees, fonamental per aconseguir una Europa unida. Els concursants hauran d’optar per concursar en qualsevol de les tres versions lingüístiques: castellà, català i anglès.

El concurs es desenvoluparà a través d’una plataforma interactiva educativa a Internet: www.euro-scola.com

Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, aseegura que aquest 2015 ha de canviar el món. L’Any Europeu del Desenvolupament ha d’ajudar sens dubte, a l’erradicació de la pobresa i el desenvolupament sostenible.

Entre tots ho hem de fer possible!

Ho podeu llegir al Circ de Tarragona

Jean-Denis SchulTarragona ha rebut la visita del belga, Jean-Denis Schul, que està recorrent Europa en bicicleta. Nosaltres hem parlat amb ell.

Què fas a Tarragona?

Estic recorrent amb la meva bicicleta Europa, un total de 16 països, durant 10 mesos. Són 10.000km! Volia fer un viatge llarg però molt econòmic i amb una dimensió ecològica important. És tan fàcil desplaçar-se en bici! Es poden fer fàcilment 60km en un sol dia.

En què consisteix el teu projecte?

Aquest era un projecte originalment de caràcter únicament personal, però com treballo en el camp de l’urbanisme vaig buscar una manera d’integrar aquesta dimensió professional en el projecte. Així que aprofito el viatge per analitzar els espais públics de les ciutats per on passo, i per observar la seva accessibilitat pels ciclistes. No tinc temps per fer anàlisis molt importants, però ja he pogut establir algunes tendències. Per exemple, m’he adonat que les guies turístiques no tenen en compte els aspectes més atractius d’una ciutat per a l’accessibilitat d’un ciclista. Hi ha zones molt interessants per a una persona com jo que no s’esmenten, per exemple.

I per què Europa?

Perquè Europa mola! És tan fàcil! No necessites cap paperassa per poder viatjar per Europa, és súper pràctic, és com viatjar per un sol país! I hi ha tantes coses diferents que fer i visitar! Veig que totes aquestes diferències s’estableixen sobre una base comuna a tots, una cultura europea. En termes de desenvolupament, de manera de vida, dels drets de la dona, tenim els mateixos valors encara que es manifesten de manera diferent en cada regió o país.

El itinerari del Jean-Denis

I què tal el viatge fins ara?

Increïble! El que m’ha agradat més són els petits gestos de la gent, com les nombroses persones que simplement m’han saludat el veure’m passar amb un “thumb’s up”. També porto la bandera belga a la bici així que molta gent, belgues o no, vénen a saludar-me espontàniament, parlen amb mi per saber el què faig.

No tens dificultats amb la llengua, o per allotjar-te amb la bici?

De moment tot va bé. Abans d’arribar no parlava gens d’espanyol i ara conec moltes paraules i expressions que em permeten sobreviure. I pels països amb llengües més difícils tinc un llibre especialment fet per als viatgers, ple d’imatges que puc ensenyar a la gent per fer-me entendre. Per a l’allotjament disposo de diverses opcions que sempre funcionen a tot arreu on vaig: de vegades em quedo en un hostal, altres vegades amb la gent que em trobo on sóc o via xarxes socials com Couchsurfing o Warm Showers (que és el mateix que el primer però per als ciclistes). També intento fer alguna cosa especial durant el meu viatge encara que no tinc massa temps: he fet una mica de WWOOFing aquí a Espanya i a Italia, i em quedaré un mes a Grècia per fer un petit projecte de protecció de les tortugues (Archelon).

Europa Velo

© Jean-Denis Schul

Si voleu més informació sobre el seu projecte, Jean-Denis informa regularment a la gent a través del seu bloc (en francès). Et desitgem que sigui una experiència inoblidable i descobreixis moltes persones interessants!

Cyrielle Marlet, staiger Europe Direct Tarragona

Podeu trobar aquesta entrevista al digital La República Checa.

01-eu-in-the-world-banner-2El comissari de la UE de Cooperació Internacional i Desenvolupament, Neven Mimica, ha presentat una nova enquesta de l’Eurobaròmetre que mostra que el nombre de persones a favor d’incrementar l’ajut al desenvolupament i la cooperació ha augmentat considerablement i els europeus segueixen tenint una actitud molt positiva davant aquesta situació.

El 67% dels enquestats a tot Europa creu que s’ha d’incrementar l’ajuda al desenvolupament. Un percentatge més elevat que en els últims anys, tot i la situació econòmica que s’està vivint. Gairebé dos terços afirmen que la lluita contra la pobresa en els països en desenvolupament hauria de constituir una prioritat per a la UE.

El Comissari Mimica, ha declarat que “l’objectiu de l’Any Europeu per al Desenvolupament és informar els ciutadans europeus sobre la cooperació al desenvolupament, destacant els resultats que la Unió, actuant conjuntament amb els estats membres, ha aconseguit com el major donant mundial. M’alegra comprovar que, tot i la incertesa econòmica en tota la UE, els ciutadans continuen mostrant un gran suport a un fort paper europeu en el desenvolupament.B0yeoM8IMAAS-w4.jpg large

L’Any Europeu del Desenvolupament 2015 va ser proposat per la Comissió Europea i aprovat unànimement pel Parlament Europeu i el Consell. Es tracta d’una oportunitat per presentar el ferm compromís de la UE i els seus Estats membres per eradicar la pobresa a tot el món. Donarà, a més, l’oportunitat d’informar els ciutadans dels reptes i esdeveniments que tenim per davant al llarg d’aquest any clau per al desenvolupament, el que facilitarà el debat.

Es tracta del primer any europeu que tracta de les relacions exteriors. Cada mes de l’any es dedicarà a un tema especial: gener se centrarà en la posició d’Europa en el món, febrer a l’educació, març referirà a les qüestions de gènere i abril serà el mes de la salut.

Acabat de començar el 2015, a ningú se li escapa que l’atur i, més concretament, l’atur juvenil continua sent un dels problemes més grans del nostre país però també a nivell de la UE. És veritat que a casa nostra la situació és molt més greu que en la resta de països del nostre entorn d’aquí que des de totes les administracions, inclòs l’Ajuntament de Tarragona estiguem obligats a buscar tots els recursos necessaris per aportar solucions a aquest greu problema.

Durant el passat 2014, des de la Conselleria de Treball i Activació Econòmica hem aportat solucions en aquesta direcció, tot i que som conscients que la magnitud de la demanda ha sobrepassat les nostres possibilitats. Des de Tarragona Impulsa hem generat les condicions per donar suport a l’emprenedoria mentre, en paral·lel, hem promogut plans de formació i ocupació per aquelles persones que tenen majors dificultats per retornar al mercat de treball.

Està clar que en un món globalitzat les solucions han deixat de ser unilaterals i requereixen cooperació entre administracions. És aquí on intervé de manera decisiva l’oficina Europe Direct Tarragona que també depèn d’aquesta conselleria. En aquest sentit, el 2015 farem un gran esforç per divulgar una eina molt potent que des d’Europa hem aconseguit posar al nostre abast. Aquesta eina és el Pla de Garantia Juvenil.

El Pla és una iniciativa conjunta a nivell europeu que te com a objectiu la lluita contra la desocupació juvenil. Amb aquest pla, es vol garantir que tots els joves menors de 25 anys, inscrits o no en els serveis d’ocupació, rebin una oferta concreta i de bona qualitat en un termini de 4 mesos després de la fi de la seva formació o l’inici del seu període d’atur. L’oferta pot consistir en un treball, un període de pràctiques, una formació en una empresa o un curs en un centre d’ensenyament i s’haurà d’adaptar a les necessitats i situacions individuals.

Per accedir-hi s’ha de tenir nacionalitat espanyola o ser ciutadans de la Unió o dels Estats que formen part de l‘Acord Econòmic Europeu o ciutadans suissos que es trobin a Espanya en exercici de la lliure circulació i residència. Pel que fa a l’edat s’ha de tenir més de 16 anys i menys de 25, o menys de 30 anys en el cas de persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent, en el moment de sol·licitar la inscripció en el Fitxer del Sistema Nacional de Garantia Juvenil. A més, s’ha de presentar una declaració expressa de tenir interès a participar en el Sistema Nacional de Garantia Juvenil, adquirint un compromís de participació activa en les actuacions que es desenvolupin en el marc de la Garantia Juvenil.

Aquests són els principals requisits però per fer-ho tot més senzill, l’oficina Europe Direct de l’Ajuntament de Tarragona, situada a la planta baixa de l’edifici de Lletres de la plaça Imperial Tarraco i a l’Oficina Jove hi ha personal especialitzat que us atendrà i us informarà amb més concreció de tots els passos que cal fer per donar-vos d’alta al Fitxer del Sistema Nacional de Garantia Juvenil.

Des del govern de Tarragona, comencen el 2015 prenent decisions i proposant solucions que millorin les condicions de vida i les perspectives de futur d’un col·lectiu tant important com el dels nostres joves que, paradoxalment, estan millor preparats que mai i, en canvi, tenen moltes dificultats per accedir al mercat laboral. Per això, fidels a la nostra consigna de “fets en comptes de paraules” us animem a conèixer aquest Pla i beneficiar-vos de les oportunitats i possibilitats que ofereix.

Xavier Tarrés: Conseller de Treball i Activació Econòmica i responsable oficina Europe Direct Tarragona.

Aquest article ha estat publicat el 12-1-15 al Diari Més Tarragona

Les víctimes de violència (especialment aquelles que hagin patit violència domèstica o estat objecte d’aguait) ja tenen assegurada una millor protecció en qualsevol Estat membre de la UE. Les noves normes impliquen el ràpid i fàcil reconeixement a tota la UE, gràcies a un simple procediment de certificació, de les ordres d’allunyament, protecció i restricció emeses en un Estat membre.

Els drets de les víctimes de violència també seran garantits fora del seu propi país”, ha declarat Věra Jourová, comissària de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere de la UE. “Es calcula que, a la UE, una de cada cinc dones pateix violència en algun moment de la seva vida i, lamentablement, els perpetradors d’aquesta violència física solen ser persones properes a les víctimes, com les seves parelles”.

A partir d’ara, qualsevol ciutadà que hagi patit violència domèstica podrà viatjar i sortir del seu país en tota seguretat mitjançant una simple transferència de l’ordre que el protegeix del seu agressor. Fins ara, les víctimes havien de seguir complexos procediments per aconseguir el reconeixement de les seves mesures de protecció en altres estats membres de la UE; ara, les ordres de protecció s’han de reconèixer amb facilitat en qualsevol Estat membre de la UE, el que permetrà a les víctimes de violència viatjar sense haver de sotmetre a enutjosos tràmits.

La necessitat de donar suport i protegir les víctimes es troba corroborada per un informe publicat per l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, les conclusions indiquen que cal implantar nous serveis específics d’atenció a les víctimes a la UE.

horizon2020_0_5682_1Més de 275 petites i mitjanes empreses (PIMES) innovadores estan en vies de rebre un total de 117 milions d’euros en noves subvencions de la UE en el marc d’Horitzó 2020, el programa de finançament de la recerca i la innovació de la UE segons els últims resultats de les convocatòries. Amb un pressupost de prop de 80 milions d’euros al llarg de set anys, Horitzó 2020 és el major programa de recerca i innovació de la UE i preveu un finançament rècord per a les PIMES.

La UE vol finançar les petites empreses més innovadores amb un gran potencial de creixement. L’instrument destinat a les PIMES ofereix subvencions ràpides i senzilles per a estudis de viabilitat d’innovació empresarial (fase 1) i projectes de demostració (fase 2). Els conceptes d’inversions que han assolit la seva maduresa poden, a més, beneficiar d’assessorament sobre desenvolupament empresarial i altres serveis de suport (fase 3).

El procés de sol·licitud és fàcil, però només els millors projectes poden optar a rebre finançament. Els temes subvencionables figuren en el programa de treball d’Horitzó 2020 sobre “Innovació en les PIME”. Poden sol·licitar finançament les PIMES dels Estats membres de la UE o països associats a Horitzó 2020. Entre 2014 i 2015 més de 1.300 projectes rebran suport en el marc d’aquest nou instrument de la UE.

Més informació aquí