“Sis mesos després d’acabar l’FP dual, el 90% dels alumnes treballa”, entrevista a Oriol Vernet

Oriol Vernet és llicenciat en Química i Bioquímica per la universitat Rovira i Virgili (URV). Ha desenvolupat la seva carrera professional com a cap de Laboratori i Responsable d’R+D+I  en el camp de la indústria agroalimentària. Des de fa 17 anys és professor del departament de química de l’institut Comte de Rius. Fa 7 anys que és el Coordinador de Formació Professional de l’institut i ha format part d’un equip humà que ha apostat d’una manera molt decidida per la implantació i l’impuls de la Formació Professional dual.

Oriol Vernet FP Comte de Rius

Oriol Vernet, coordinador d’FP de l’institut Comte de Rius de Tarragona.

EDTGN. En el context de crisi econòmica i elevat atur juvenil que s’ha viscut en els darrers anys, i tenint en compte que les polítiques de formació i ocupació són una prioritat per a la UE, com valores la situació actual? Als joves formats els costa més trobar feina que fa uns anys?

Oriol Vernet. La greu crisi que hem patit en els darrers anys ha fet créixer considerablement  les taxes d’atur i, concretament en el cas del juvenil, fins a uns valors molt elevats. Tot i això hem pogut constatar que els joves que han apostat per formar-se han patit més lleument aquesta situació.

Quan les condicions del mercat laboral van empitjorar, els joves formats ho van acusar molt menys. També en el moment en què ha començat a haver-hi una recuperació han estat els primers en augmentar la seva taxa d’inserció al món del treball i a un ritme més alt que la resta del mercat laboral.

EDTGN. Dins del ventall formatiu que existeix actualment hi ha la Formació Professional dual. Quins són els avantatges d’aquesta modalitat?

O. V. La formació professional dual s’està estenent d’una manera gradual i creixent ja que aporta molts avantatges per a totes les parts implicades.

Per una part, l’alumne rep una formació que li permet tenir una visió i experiència sobre el món laboral alhora que unes habilitats i coneixements que en incorporar-se al mercat laboral tenen una gran importància.

Per a les empreses la participació en la formació dual també és molt positiva ja que els permet tenir bons professionals que poden aportar valor i capital humà.

D’altra banda, l’institut també surt beneficiat ja que estreny els vincles amb el món de l’empresa. El fet de compartir coneixements i experiències entre les parts permet oferir una formació actualitzada i de més qualitat.

EDTGN. En quines àrees s’aplica la Formació Professional dual? (indústria química, comerç…)

O. V. La formació professional dual és aplicable en totes les àrees i en tots els nivells (cicles formatius de grau mitjà i cicles formatius de grau superior). Concretament a l’institut Comte de Rius l’apliquem en diferents cicles de les famílies professionals d’electricitat-electrònica, química i fabricació mecànica.

EDTGN. Com explicaries, a algú que no ho coneix, el funcionament de la Formació Professional dual?

O. V. En la formació Professional dual es combinen, a parts pràcticament iguals, les classes a l’institut amb les pràctiques a l’empresa. Per tant, tots aquells alumnes que opten per aquest tipus de formació, en finalitzar-la, a part dels coneixements teòrics i pràctics rebuts al centre, compten amb una important experiència en el món de l’empresa i això els aporta un valor afegit molt important.

EDTGN. Com s’organitzen els cursos de Formació Professional dual?

O. V. La Formació Professional dual està organitzada en dos cursos:

  • Un primer any on l’alumne assisteix a classes teòriques i pràctiques al centre.
  • Un segon curs on l’alumne assisteix un dia a l’institut i la resta de dies de la setmana fa la seva estada a l’empresa, ja sigui amb un contracte o amb una beca-salari.

Cal destacar que la formació dual és altament motivadora per a l’alumne i aquest fet també repercuteix en un millor rendiment acadèmic.

EDTGN. Quines són les principals diferències amb la Formació Professional tradicional?

O. V. En la Formació Professional tradicional l’alumne fa una estada a l’empresa d’aproximadament 350 hores, mentre que en la formació dual la durada de les pràctiques és d’unes 1.000 hores.

Un altre tret diferenciador és que l’empresa assumeix un paper actiu molt important en la formació tant tècnica com pràctica de l’alumne.

EDTGN. Quina formació se’ls dóna durant la seva estada a l’institut? És molt específica?

O. V. La formació que rep l’alumne a l’institut pot adaptar-se a les diferents necessitats tècniques de les empreses que acullen els alumnes en formació dual. En aquest sentit també és important destacar que amb la Formació Professional dual es reforça molt la col·laboració entre l’institut i l’empresa. Per exemple, molts professors fan estades formatives a l’empresa per saber quina és la realitat i les necessitats de l’empresa i després poder-ho aplicar a l’aula.

EDTGN. Quin és el paper de l’institut un cop els alumnes comencen les pràctiques a l’empresa?

O. V. Des de l’institut cada alumne té assignat un tutor que es coordina amb el responsable o tutor de l’empresa que l’acull. Durant tota l’estada de l’alumne hi ha una comunicació constant per veure l’evolució d’aquest. No només es fa un seguiment a nivell tècnic de l’alumne sinó també de totes les capacitats (responsabilitat, actitud…) per tal que puguin esdevenir bons professionals.

EDTGN. Quin perfil tenen els alumnes que s’interessen per la Formació Professional dual?

O. V. Actualment el perfil d’alumne que s’interessa per la formació professional dual és molt variat. No només l’estudiant que ha acabat l’ESO o el Batxillerat, també ve molta gent que ja s’havia incorporat al mercat laboral i veu en la Formació Professional dual una aposta de futur per aconseguir una ocupació més estable i de qualitat.

EDTGN. Un cop acabats els estudis, quin percentatge d’alumnes de Formació Professional dual acaba trobant feina?

O. V. En el seguiment d’inserció laboral que fem dels nostres alumnes una vegada finalitzats els estudis hem pogut constatar que sis mesos després de titular-se prop del 90% estan treballant. Un nombre important d’alumnes es queden treballant en les mateixes empreses on han fet les pràctiques. Aquells que no es queden en la mateixa empresa són perfils professionals altament demandats per les empreses del sector i això els dóna una molt alta ocupabilitat.

EDTGN. El dia 2 de desembre Europe Direct Tarragona (ED TGN) organitza una jornada sobre formació i ocupació, centrada especialment en la Formació Professional dual. Quins motius donaria als assistents per participar en aquesta iniciativa?

O. V. És interessant que arribi a la societat el missatge de la importància d’una bona formació com pot ser l’FP dual; en aquest sentit, crec que aquesta jornada por ser una eina excel·lent per conèixer d’una manera més propera i des de diferents punts de vista aquesta realitat.

Podeu conèixer més sobre l’institut Comte de Rius a la seva pàgina web, al seu perfil de Facebook o al seu compte de Twitter.

/by

La Formació Professional 2020 a Tarragona, referent d’oportunitats i de cohesió social

Francesc Roca

Francesc Roca és conseller d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona

La Formació Professional ha de seguir sent un referent a la ciutat de Tarragona, formació professional dual, formació per l’ocupació emprenedoria, innovació i transferència tecnològica, mobilitat internacional, formació professional a demanda, formació professional integrada, avui ja disposem a Tarragona d’un bon catàleg de bones pràctiques.

Tarragona ha de seguir sent un model de referència i de lideratge compartit amb l’administració educativa i l’administració laboral de la Generalitat de Catalunya, amb les administracions estatals, amb altres administracions locals, amb els centres educatius públics i privats i de formació per l’ocupació de la ciutat, amb el clúster de la química, amb les empreses i associacions empresarials del territori, amb els agents socials, amb la Cambra de Comerç Indústria, Serveis i Navegació de Tarragona, la Universitat i amb altres territoris d’àmbit comarcal, autonòmic i estatal o europeu.

Un model de formació professional a on “tothom guanya”, col·laboració i responsabilitat compartida “sols no anem enlloc” és avui i demà necessari. Junts seguirem generant i promovem projectes que donin respostes a les necessitats de les persones i de les empreses.

La Formació Professional tarragonina respon avui i ha de seguir responent tant a les necessitats de formació inicial com a les necessitats de qualificació i requalificació de les persones, per tal de facilitar la formació al llarg de la vida i donar a la societat una resposta de professionalització dinàmica ajustada a les demandes socials econòmiques de cada moment i cada sector. Hem de reforçar les oportunitats d’aprenentatge permanent de les persones al llarg de la vida.

Des de la nostra responsabilitat com a govern de la ciutat, hem de seguir contribuint a la millora d’un model de formació, qualificació i orientació a Tarragona, que impulsi la competitivitat de les nostres empreses (microempreses, petites, mitjanes i grans empreses), millorant la competència professional de les persones i alhora la seva capacitació i ocupabilitat. Aquestes fites compartides afavoreixen i afavoriran que hagi més persones formades i amb millor qualificació a fi i efecte d’afavorir la seva inserció, reinserció i progressió laboral, alhora que estimularà el foment de la iniciativa empresarial i augmentaran la competitivitat de les nostres empreses.

Una formació professional de proximitat com la nostra ha de ser adaptable en tot moment a les necessitats competencials de les persones, tenint en compte les seves aptituds de forma individualitzada, atenent a la diversitat i promovent la cohesió social i la integració de les persones amb especials dificultats d’inserció en el mercat del treball. Hem d’adoptar i millorar l’adopció de mesures d’acció positiva a favor d’uns determinats col·lectius per afavorir i facilitar la seva transició entre la formació i el mercat de treball.

  • Els col·lectius amb una especial dificultat en l’accés a l’ocupació, com ara persones amb discapacitat, persones afectades i víctimes de la violència de gènere, persones aturades de llarga durada, persones majors de 45 anys i persones en risc d’exclusió social. S’adoptaran les mesures que facilitin la seva inclusió social, així com la seva participació en les diferents modalitats de formació professional, en igualtat de condicions i integrats en l’oferta general de formació. Així mateix, es podran dissenyar programes específics per a aquests col·lectius.
  • Les dones per a les quals s’impulsarà un disseny d’actuacions específiques com a mesura d’acció positiva per corregir els desequilibris que es produeixin en el mercat de treball.
  • Les persones joves sense titulació, per a les quals s’establiran programes específics de formació professional.
  • Les persones ocupades en petites i mitjanes empreses, la participació serà prioritària en les accions de formació, dissenyant programes específics per a persones treballadores de micropimes.

En definitiva, la integració i transformació professional i orientació a Tarragona, determina que serà clau la necessitat d’elaborar i definir el procés d’aplicació d’un nou model de formació professional, qualificació i orientació guiat pels següents principis rectors:

  1. Innovació, per a aportar noves perspectives per afrontar els reptes de futur i adaptar-se permanentment a les necessitats sectorials i territorials del sistema productiu.
  2. Integració, perquè tot el sistema de formació comparteixi una mateixa estratègia i uns objectius comuns
  3. Qualitat, un sistema de formació orientat a respondre tant a les necessitats de desenvolupament econòmic com a les de qualificació de les persones al llarg de la vida
  4. Articulació, per a consolidar la coherència de tot el sistema facilitant les passarel·les amb l’educació general i amb l’ocupació.
  5. Accessibilitat, per a totes les persones al sistema de formació professional, el qual ha de formar part de l’espai europeu de formació i qualificació
  6. Flexibilitat, per adaptar-se a les necessitats de les empreses i les persones al llarg de la vida
  7. Participació activa de les empreses i dels agents socials, per a respondre a les seves necessitats i contribuir així a millorar la competitivitat de l’economia catalana.
  8. Corresponsabilitat dels departaments de la Generalitat de Catalunya, de l’administració local i dels agents econòmics i socials.

Francesc Roca

Conseller d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona

/by

Coneixes l’FP Dual?

Saps què és la Formació Professional Dual? Es tracta d’una modalitat d’estudi en què l’alumne rep una part de la formació a l’institut i l’altra mitjançant les activitats formatives i productives en una empresa.

En el marc de la Jornada de Formació i Ocupació “FP Dual, una oportunitat per accedir al món laboral“, Europe Direct Tarragona hem editat un vídeo, amb la col·laboració de l’institut Comte de Rius i Repsol que explica tots els detalls d’aquest tipus de formació. Per saber-ne encara més i descobrir els bons resultats amb què s’ha implementat a Tarragona, et convidem a veure el vídeo aquí mateix!

Pots inscriure’t a la jornada en aquesta pàgina o enviant un correu a l’adreça [email protected].

Per a més informació, consulta aquesta notícia.

/by

L’FP Dual centra la Jornada de Formació i Ocupació que organitza Europe Direct Tarragona

Cartell Jornada Formació i OcupacióLa Unió Europea i la Comissió Europea són conscients de les dificultats que tenen els estudiants per accedir al mercat laboral un cop finalitzada la seva formació. Per això impulsa la modernització dels mercats laborals i la formació, i vol facilitar la integració dels que arriben per primer cop al mercat laboral i fomentar la mobilitat professional i geogràfica.

És en aquest context que l’oficina d’Europe Direct Tarragona organitza, divendres 2 de desembre i al Centre Tarraconense – El Seminari, la Jornada de Formació i Ocupació “FP Dual, una oportunitat per accedir al món laboral“, dirigit als centres educatius, estudiants i també a empreses, perquè els uns coneguin la realitat dels altres. Una activitat que s’inclou dins de la programació de la Setmana Europea de l’FP.

L’objectiu és donar a conèixer els recursos, programes i oportunitats que ofereix Europa per millorar l’ocupabilitat i la formació, així com la Formació Professional Dual, que combina la formació acadèmica amb l’aprenentatge en una empresa.

L’FP Dual des de totes les perspectives

facebook-european-vet-skills-week-1200x628-enDurant la jornada, que s’allargarà de les nou del matí a les dues del migdia, s’abordarà l’FP Dual des de diferents punts de vista: l’administració, els centres i les empreses, per tal que els alumnes o possibles candidats que omplin la sala durant s’emportin una visió global d’aquesta modalitat de Formació Professional impulsada des d’Europa.

A la primera taula, sobre el paper de l’administració, hi intervindran Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, amb “Un nou impuls a l’educació i la formació professional a Europa”; Josep M. Soler, coordinador territorial d’Ensenyaments Professionals, amb “La Formació Professional Dual: aprendre treballant, treballar aprenent”; i Francesc Roca, conseller d’Educació, Desenvolupament Econòmic i Ocupació de l’Ajuntament de Tarragona, amb “El paper de l’administració local en la formació professional dels joves”.

També es posaran damunt la taula les experiències dels centres educatius, amb els directors dels instituts Gaudí i Lluís Domènech i Montaner de Reus, Jordi Garcia i Andreu Martín; i el cap d’estudis d’FP de l’institut Comte de Rius de Tarragona, Rafael Pallach.

Díptic Jornada Formació i Ocupació

Descarrega’t el programa de la jornada en PDF

Des de l’experiència de les empreses, valoraran aquesta modalitat formativa Alfred Arias, Innovation Support / Learning / MPWP Leader de Dow Chemical; Enric Roda, director de RRHH a Industrias Teixidó S.A i president d’APEMTA, i Pere Marc Franquet, d’SCA – Hygiene Products de Puigpelat (Valls).

Per tal d’analitzar el futur de la formació i l’ocupació a Europa, a la darrera taula hi prendran part els directors de l’institut Jaume Huguet de Valls i de l’escola Joan XXIII de Tarragona, Jordi Tuset i Joan Llatse; tècnica d’educació de l’Ajuntament de Reus (Xarxa FP), Sílvia Parés; i Esther Fabre, coordinadora de la xarxa de Mobilitat formativa i cooperació europea en els ensenyaments professionals de Tarragona, Lleida i Terres de l’Ebre.

Per tancar la jornada hi haurà un debat i es farà també una visita a la Biblioteca del Seminari.

Els interessats es poden inscriure a la jornada enviant un correu a [email protected] o a través d’aquest botó:

Inscriu-te a la jornada

/by

Un debat europeu inaugura l’exposició “Ara fa 30 anys: Un espai de reflexió”

Una de les sales del Centre Tarraconense – El Seminari de Tarragona es va omplir, aquest dilluns, per donar el tret de sortida a la mostra “Ara fa 30 anys: Un espai de reflexió“, que es podrà visitar fins al 14 de desembre. Així, amb motiu de la inauguració de l’exposició diversos alumnes de la URV i de Batxillerat de l’institut Campclar van assistir al debat “Ara fa 30 anys: cap a on anem?”, amb la participació de Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Fernando Guirao, professor de la UPF i comissari de l’exposició i Joaquim Millán, secretari general del CCME. Un col·loqui en què es van posar sobre la taula qüestions com l’educació, la governança, les relacions d’Europa amb els Estats Units, les energies renovables o els drets i deures dels Estats membres de la UE.

exposició 30 anys

Alumnes de la URV i de Batxillerat de l’institut Campclar van assistir al debat

exposició debat 30 anys

Ferran Tarradellas, Francesc Roca, Fernando Guirao i Joaquim Millán durant el debat

Fernando Guirao va fer un recorregut per tota l’exposició destacant el paper de Catalunya tant en el moment de l’entrada d’Espanya a la UE com durant aquests 30 anys. “En aquell moment, un 40% dels funcionaris espanyols que treballaven en institucions europees eren catalans”, va incidir. A més, va reivindicar que “Catalunya sempre ha cregut en la UE i ha treballat per una Unió més forta i per apropar Europa als ciutadans”. Finalment, va convidar els visitants a prendre’s la mostra com un espai de reflexió: “hem de saber d’on venim per decidir quina Europa volem”, va assegurar.

Joaquim Millán, per la seva banda, va exposar que “Europa la fem entre tots, és un projecte de ciutadania que permet un procés d’integració europea”. Així, “aquests 30 anys ens han portat una sèrie de drets, alguns, hores d’ara, fonamentals, que no entendríem que no els tinguéssim”, va insistir.

exposició debat 30 anys

Els alumnes assistents van estar molt atents al debat europeu

En la seva intervenció, Ferran Tarradellas va exposar que “segons l’Eurobaròmetre la primera preocupació dels ciutadans de la UE és la immigració, seguit del manteniment de l’estat del benestar”. En aquesta línia, va marcar quins són alguns dels reptes que Europa té al davant, com són la millora de la taxa de natalitat, el Brexit, el terrorisme, el canvi climàtic, els refugiats o el sosteniment de les finances.

Finalment, el conseller d’Educació, Desenvolupament Econòmic i Ocupació de l’Ajuntament de Tarragona, Francesc Roca, va assenyalar que “Europa és una història d’encerts i desencerts”, a la vegada que va insistir que “és cosa de tots que tiri endavant”.

L’exposició

La mostra s’ha preparat amb motiu del 30è aniversari de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea, i reflexiona sobre què ha representat la integració europea per a Catalunya i Catalunya per a l’Europa comunitària, i a la vegada planteja la qüestió de què significa avui ser ciutadans de la Unió Europea.

Us convidem a visitar l’exposició i a dir-hi la vostra a les xarxes socials amb l’etiqueta #AraFa30Anys.

/by

Oberta la inscripció a la darrera sessió d’#eurotertúlies del 2016

web_cartell4-eurotertulies-low-definitu-1

La darrera sessió de l’#eurotertúlies del 2016 analitza les relacions UE/EUA

L’última xerrada de l’#eurotertúlies d’aquest any analitzarà les relacions entre la Unió Europea i els Estats Units. La sessió es titula “Les relacions UE/EUA amb la victòria de Trump. La fi de l’ordre liberal internacional?” i el convidat serà Pol Morillas, investigador principal per a Europa a CIDOB.

* Pol Morillas (@polmorillas) és investigador principal per a Europa a CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs). És politòleg, màster en Relacions Internacionals per la London School of Economics i doctorand a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També és professor associat a la UAB, a la Universitat Blanquerna i ESADE, on exerceix docència en Política Exterior Europea i Teoria de les Relacions Internacionals. Ha publicat articles d’investigació en revistes acadèmiques, think tanks i articles d’opinió sobre les dinàmiques d’integració europea, l’evolució institucional de la política exterior europea, la Política Exterior i de Seguretat Comú i les relacions euro-mediterrànies, entre d’altres.

L’Oficina Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV van iniciar les #eurotertúlies al març, per tal de proposar debats sobre temes d’interès i d’actualitat en el context europeu. Una iniciativa en la qual s’han mostrat especialment interessats alumnes de la URV. En les anteriors edicions s’han posat sobre la taula qüestions com el futur d’Europa, la migració o el ‘Brexit’.

Aquesta cita, com és habitual, és oberta a tota la ciutadania, i tindrà lloc dimecres 7 de desembre a dos quarts de vuit del vespre al Museum Cafè de Tarragona (Carrer Sant Llorenç, 5). Amb ella s’acaben les #eurotertúlies d’aquest 2016.

Els interessats en assistir-hi poden inscriure’s en aquest enllaç.

/by

Europe Direct Tarragona, present a les festes de la infància de Tarragona i Mont-roig del Camp

Festa infància Mont-roigL’oficina d’Europe Direct Tarragona ha participat activament, aquest diumenge 20 de novembre, a les celebracions que s’han fet amb motiu del Dia Mundial de la Infància a Tarragona i Mont-roig del Camp. Tot plegat, amb l’objectiu donar suport a iniciatives que reivindiquin els drets dels infants, per tal que rebin l’atenció i protecció necessària a tots els nivells tal com recullen totes les normatives europees.

A Tarragona, la festa es va celebrar al Parc de Saavedra, amb una inauguració a càrrec de membres del Consell d’Infància, i s’hi van realitzar jocs tradicionals així com difusió dels drets dels més petits, amb la lectura del Manifest del Dia Mundial de la Infància que impulsa el Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya.

Cartell infància TarragonaEl text posa de manifest la necessitat que tots els nens i nenes, així com els adolescents, tinguin dret a participar a la vida social, cultural i política, dret a una vida digna i un entorn saludable, dret a una educació de qualitat i dret a una família.

A Mont-roig del Camp i Miami la commemoració es va fer als respectius poliesportius i va comptar amb la participació d’unes 700 persones. Els infants van poder gaudir de diverses activitats, com inflables o tallers de manualitats. A més, també es va reunir una trentena nadons nascuts al municipi en els darrers mesos.

Cartell infància Mont-roig del Camp

/by

Youth in Europe analitza el consum de drogues entre els joves tarragonins

Youth in EuropeYouth in Europe és un projecte social europeu que lluita per prevenir i reduir el consum de drogues entre els adolescents europeus. Entre les seves iniciatives, s’han realitzat diverses enquestes als joves per conèixer quina és la situació actual. Tarragona, gràcies al prestigi adquirit a la UE pel Servei de Prevenció de les Addiccions de l’Ajuntament de Tarragona i la coordinació amb l’oficina Europe Direct Tarragona, és l’única ciutat espanyola present en l’estudi. L’última enquesta analitza les dades aportades per 6.516 adolescents d’entre 15 i 16 anys, 2.058 dels quals, tarragonins. Així, Tarragona s’ha convertit en el territori que ha aportat més dades dels 8 països que han participat en aquesta darrera edició. De fet, s’ha realitzat l’enquesta a totes i tots els adolescents censats a Tarragona, per tant la mostra és gairebé del 100%.

Les conclusions

Els adolescents tarragonins beuen més que en altres ciutats d’Europa: un 47,8% declara haver-se emborratxat alguna vegada a la vida (un 28,3% ho ha fet almenys tres vegades), i un 29,6% ha practicat el consum abusiu (15,7% almenys tres vegades a la vida). Aquestes són algunes de les dades més impactants extretes de l’informe presentat aquest dijous durant la jornada tècnica “La joventut d’Europa. Youth in Europe”, a càrrec d’Oriol Romaní, professor emèrit URV  i director del Medical Anthropology Research Center, i Francesc Valls, investigador de la Càtedra d’Inclusió Social URV.

Aquests dos especialistes de prestigi internacional han confirmat la preponderància de l’alcohol com a droga més consumida entre els adolescents de Tarragona: gairebé dos de cada tres (63,9%) ja l’han provat tres vegades o més a la vida als seus 15-16 anys, mentre que els que no n’han consumit mai representen menys d’una quarta part del total (23%). “No són dades que ens hagin espantat per alarmants, però sí que deixen entreveure alguns elements del perfil de risc i la major acceptació social i facilitat d’accés a l’alcohol entre la població adolescent en relació a la resta de substàncies”, ha explicat Oriol Romaní.

El tabac és, juntament amb l’alcohol, l’altre tipus de substància que ha estat provada per almenys la meitat d’adolescents tarragonins (50,1%), un 37,5% dels quals n’ha consumit tres vegades o més, “fet que suposaria un consum que podria estar consolidant-se més enllà de la provatura”. A continuació, amb uns percentatges de consum que ja es troben per sota del 50% (però encara substancials quan n’analitzem el consum freqüent), hi ha les pipes d’aigua i el cànnabis.

El consum de calmants, “abans molt limitat al món dels adults”, també ha cridat especialment l’atenció de tots dos experts. A excepció dels calmants –amb un nivell de consum situat al voltant del 5%–, les drogues orgàniques –provades per un 7,2% dels adolescents–, la cocaïna (4,5%) i les amfetamines (4,2%), la resta de substàncies apareixen com a residuals, amb almenys un 95% de la població adolescent que no les ha consumit mai. LSD, els fongs, la cola d’esnifar, els esteroides i l’heroïna, en tots els casos se situen per sota del 3%. “De totes maneres –subratlla Romaní–, acceptant com a vàlides les respostes dels adolescents, caldria alertar del fet que al voltant d’un de cada vint-i-cinc adolescents entre 15 i 16 anys declari haver provat drogues com la cocaïna o les amfetamines”.

Les seves conclusions sobre el comportament dels adolescents de Tarragona arriben a partir dels resultats comparatius de l’última enquesta Youth in Europe, considerat com el projecte de promoció de la salut –centrat en la prevenció de l’abús juvenil de substàncies– més ambiciós que es desenvolupa a Europa.

El programa

Youth in Europe permet realitzar un profund estudi comparatiu dels hàbits i estils de vida entre adolescents a cada ciutat pel que fa a la mitjana europea. A més d’avaluar les tendències de consum de tabac, alcohol i diferents drogues, l’informe les vincula a l’impacte de factors socials com l’atenció dels pares i la influència dels amics, els professors o l’esport.

Youth in Europe es va gestar a Islàndia l’any 1998 i durant l’última dècada s’ha expandit a pràcticament tot el territori de la UE. La ciutat islandesa de Reykjavík i el Centre Islandès d’Investigació Social i Anàlisi (ICSRA) impulsen aquest programa amb fons europeus i altres recursos. Tarragona, amb l’assessorament del ICSRA, aspira a coordinar les noves accions de Youth in Europe de cara al període 2016-2017.

/by

Ara fa 30 anys

Fernando Guirao

Fernando Guirao és comissari de l’exposició Ara fa 30 anys: Un espai de reflexió, i catedràtic Jean Monnet d’Història de la Universitat Pompeu Fabra

L’1 de gener del 2016 es va commemorar el 30è aniversari de l’adhesió del Regne d’Espanya a les Comunitats Europees. Amb l’idea de promoure la reflexió pública sobre part de les circumstàncies que han fet de Catalunya una terra pròspera i segura es presenta Ara fa 30 anys, una exposició que es pot visitar en el Centre Tarraconense – El Seminari fins el 14 de desembre.

El moment en què vivim és un moment clau, de canvi i de transformació, a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món. Interessa ara més que mai indagar sobre processos d’adaptació a un món canviant que els catalans vàrem viure anteriorment. La modernització econòmica, social i institucional provocada per l’adhesió a les Comunitats va ser, sense dubte, un procés de canvi amb un gran impacte directe i positiu a les nostres vides com a ciutadans.

Què ha significat Europa per a Catalunya i què ha aportat Catalunya a la formació de l’Europa actual són els motius principals de reflexió de l’exposició. Europa representa coses diferents per a cadascú de nosaltres, però tots ens posaríem d’acord al voltant de l’idea de que Europa, de fet, representa potencial de transformació, que es pot aprofitar o no. Quant n’ha aprofitat Catalunya i quant li queda a la Unió Europea actual per a oferir són els dos eixos fonamentals de l’exposició.

L’adhesió de la Península Ibèrica a les Comunitats posava fi a una anomalia respecte de la resta del continent europeu. Europa –que era la manera simplificada de definir els nostres somnis de futur– semblava implicar consolidació democràtica, modernització econòmica i social, convergència institucional i un manà d’ajuda que milloraria el nostre nivell de vida. Calia però preparar-se, i el país es va preparar. No va haver cap altre regió d’Espanya capaç de realitzar un esforç d’adaptació tan extraordinària com Catalunya. Una part molt important d’aquest esforç va recaure sobre el Patronat Català Pro Europa, fundat el 1982, i sobre el Departament d’Ensenyament. Des del Patronat es fa informar, formar i sensibilitzar a la població catalana en el fet europeu i el Departament d’Ensenyament va dissenyar mecanismes d’infiltració a les escoles catalanes de la temàtica vinculada a la integració europea.

Què ha representat Catalunya per a l’Europa comunitària? Des del moment de l’adhesió, la societat catalana ha contribuït activament a definir Europa mitjançant la formulació d’idees, definint projectes col·lectius europeus des de la nova capital europea de la Mediterrània, aportant una nova llengua d’intercanvi cultural i institucional i persones ben preparades per a participar activament a les principals institucions europees. És interessant contrastar aquí les visions del presidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall: el primer abocat a aconseguir una representació adequada a la identitat institucional i nivell competencial de Catalunya i el segon més preocupat per apropar l’Europa institucional a les cuites diàries dels ciutadans. L’aportació més significativa que Catalunya ha fet a l’Europa actual és però una ciutadania plenament conscient dels principals valors europeus. La resposta catalana al setge de la ciutat de Sarajevo és una de les seves mostres més vàlides al moment actual.

La Unió Europea s’està tornant irreconeixible. La imatge d’una Europa basada en uns valors amb pretensions d’universalitat ha quedat malmesa amb les diverses crisis viscudes. El President del Parlament Europeu alerta, en una carta adreçada al públic de l’exposició, del “cost de la no Europa”. “Cal cercar solucions comunes a la crisis que vivim actualment, de la qual només podem sortir mitjançant una acció a nivell europeu”, es pot llegir a una de les fitxes escolars d’Europa assumpte jove del 1985. Ens cal més i millor Europa, criden molts, però quina Europa volem exactament, o dit d’una manera diferent, quin preu estem disposats a pagar individualment i com a societats per l’Europa que imaginem? Les respostes només poden venir de ciutadans informats. En aquest sentit, Ara fa 30 anys te com pretensió ajudar a la ciutadania catalana en la tasca d’imaginar i construir una millor Unió Europea amb futur.

Fernando Guirao

Comissari de l’exposició Ara fa 30 anys: Un espai de reflexió

Catedràtic Jean Monnet d’Història de la Universitat Pompeu Fabra

/by

L’exposició que commemora l’entrada d’Espanya a la UE arriba a la ciutat de la mà d’Europe Direct Tarragona

Cartell exposició 30 anys a EuropaEl Centre Tarraconense – El Seminari de Tarragona acollirà, fins al pròxim 14 de desembre, l’exposició Ara fa 30 anys: Un espai de reflexió, que s’ha preparat amb motiu del 30è aniversari de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea.

La mostra reflexiona sobre què ha representat la integració europea per a Catalunya i Catalunya per a l’Europa comunitària, i a la vegada planteja la qüestió de què significa avui ser ciutadans de la Unió Europea.

Debat europeu

Amb motiu de la inauguració de l’exposició, dilluns dia 21 de novembre a les 11 del matí se celebrarà un debat que porta per títol “Ara fa 30 anys: cap a on anem?”, amb la participació de Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Fernando Guirao, professor de la UPF i comissari de l’exposició i Joaquim Millán, secretari general del CCME.

UE: passat, present i futur

Aquest 2016 s’ha celebrat el 30è aniversari de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea. Trenta anys en què l’objectiu ha estat aconseguir el benestar i el progrés dels ciutadans pel que fa a l’educació, la innovació, el medi ambient o la política monetària. I tot plegat, amb la mirada posada en el futur amb les prioritats del president Juncker i la cerca d’una nova embranzida d’Europa.

Formar part de la UE vol dir formar part d’un projecte polític que ha aconseguit convertir un camp de batalla en un espai de pau, democràcia i llibertat. Ara, però, aquest projecte es troba en una situació complicada, on caldrà veure quins són els reptes de futur.

Per a més informació sobre els 30 anys d’Espanya a la UE, podeu consultar l’apartat 30 anys a Europa de la nostra pàgina web.

/by